Coques de Sant Joan








L'home sol no tenia res a celebrar la nit de Sant Joan. Mai no li havia agradat aquesta festa de fum i soroll, i com més música i més disbauxa hi havia al seu voltant, més incòmode se sentia.

Feia tres anys que la dona l'havia deixat en una sorollosa nit de petards, cansada de la vida tan avorrida que portava al seu costat. Va volar ben lluny de l'ensopiment al qual estava avesada i el va abandonar sense cap recança.

Ell, d'ençà de la separació, s'havia tornat més reservat i tant li feien les convencions socials. Se n'anava a dormir ben d'hora perquè, en el moment de màxim esclat de petards, res pogués pertorbar el seu somni profund.

A sobre de la taula del menjador havia quedat sense encetar la coca de fruita i pinyons que li havia comprat la seva mare i que ell havia acceptat d'esma. Menjar-se-la li hauria portat records massa dolorosos, perquè no tenia amb qui compartir-la. No li agradaven els pinyons i ja feia tres anys que no tenia a qui poder-los oferir.





Sovint passa que no ens agrada algun dels ingredients de les coques. A casa som cinc i cadascú té les seves preferències. Aquest any, cansada de sentir jo la volia de cabell d'àngel , a mi m'agrada de crema o no vull fruita confitada , he decidit fer coques personalitzades, i tothom ha estat content amb la seva mini-coca. Si viviu sols o bé sou persones capritxoses, aquí teniu tot un ventall d'idees!


Comencem desfent el llevat amb 3 o 4 cullerades de llet tèbia, afegim 1 cullerada de sucre i 1 cullerada de farina, ho barregem bé i ho deixem reposar 15 minuts tapat amb un drap.

Posem en un bol la resta de la llet, la ratlladura de llimona, la sal, la mantega tova i el llard, els ous, la resta de sucre i de farina i la massa del llevat. Ho amassem a la panificadora (amb un robot de cuina, o a mà) durant 10 minuts. Tapem el bol amb un drap i el posem al forn a 35º com a màxim perquè llevi.

Al cap d'una hora, quan haurà doblat el seu volum, la treballem un minut amb les mans untades amb oli, i la dividim amb 5 trossos de 200 g. Dins d'un tros posem la xocolata, (com vam fer aquí), en un altre hi posem crema pastissera i en dos més cabell d'àngel. A l´últim tros hi posem llavors d'anís i les barregem amb la massa. Els donem forma de coca, les pintem amb ou batut i les tornem a posar al forn fins que tornin a doblar el seu volum.

Tornem a pintar les coques amb ou batut, i en guarnim tres amb fruita confitada. Les altres dues amb ametlles i pinyons, que haurem tingut prèviament en remull durant 10 minuts. Acabem posant sucre humitejat amb una mica d'aigua o anís. Un cop decorades totes les coques, les deixem reposar mitja hora. Encenem el forn a 180º i , quan estigui ben calent, enfornem les coques durant 20-25 minuts, fins que estiguin daurades.


Fruita, pinyons i farcida de cabell d'àngel.




Ametlles i sucre, i farcida de xocolata.





Farcida de crema i guarnida amb pinyons, poca fruita i més crema.





Molta fruita, ametlles i amb gust d'anís.

Amb molts pinyons i farcida de cabell d'àngel.




Ingredients:

550 g farina de força
50 g llevat fresc de forner
200 ml llet tèbia
50 g sucre
25 g mantega
25 g llard
2 ous mida XL
8 g sal
ratlladura de llimona

1 ou per pintar

xocolata (75 g de Néstlé Postres)

cabell d'àngel (3 cullerades ben plenes per cada coca)

crema pastissera (3 cullerades ben plenes per farcir i 3 més per decorar)

pinyons

ametlla crua

sucre

una cullerada d'anís

1/2 culleradeta de llavors d'anís


Si ja no us queden més petards per fer esclatar, podeu dedicar una estona, mentre us mengeu la coca, a llegir Sol pel món, de Roald Dahl. Editorial Empúries (Col·lecció Narrativa, 120). Barcelona, 2000.



25 comentaris:

  1. No em diguis que has fet una coca per cada un! :-) quin goig de coques, Margarida!

    Això ens passa a tots i ja la meva mare ens feia les coques una mica al gust de casa, i jo, com que el meu marit no te preferències (no en coneix gaires de coques), doncs la faig ja directament per morir-me de gust! :-)))

    no l'he provat mai de xocolata però saps que? me l'apunto! per que segur que l'has fet superior i a mi la xocolata m'encanta. :-)

    un petó, preciosa!

    ResponSuprimeix
  2. Margarida, quiero en primer lugar agradecerte muy sinceramente tu felicitación por mi santo. Gracias.
    Espero que tu también hayas pasado un buen día aunque empañado por la desgracia que ha ocurrido en Castelldelfels.
    Estas cocas que has hecho tienen que estar deliciosas, desde luego se nota lo estupenda cocinera que estás hecha además de atender a cada uno de los componentes de tu familia en sus gustos. Deben llevarte en palmitas. Me gustan todas y cada una de ellas y no dejaría ninguna sin probar. Un bocado exquisito.
    Saludos

    ResponSuprimeix
  3. A mi m'agraden totes, aleshores, me n'haguéssis fet una de cada manera??? Si és així esperem que ara vinc!
    PTNTS
    Dolça

    ResponSuprimeix
  4. Nena, això si que es mimar a la família!! impresionant, una pizza individual al gust de cadasqú..jeje. Quina feinada...però està clar que heu disfrutat com mai de les coques, ahir a casa nostra va passar lo mateix...

    T'han quedat magnífiques, tan ben decorades...amb uns colors tan macos...Val la pena la feina, perque segur que estaven delicioses.

    Petons
    Núria

    ResponSuprimeix
  5. E' bellissima, magari nei giorni prossimi provo una delle tue ricette. Ciao Daniela.

    ResponSuprimeix
  6. Hermosa tradición y una linda historia
    Creo que tu familia estará contenta disfrutando este rico pastel
    besos feliz fin de semana

    ResponSuprimeix
  7. Margarida! però quina feina has tingut a la cuina i pensaba jo que les meves coques (que he tret la recepta del teu blog i t'he de donar les gràcies!!!) em donaven feina... imagina't les teves!!!!!!
    Ets una maravella de persona! i les persones que viuen al teu voltant tenen mooolta sort...
    Petons!
    María josé

    ResponSuprimeix
  8. Margarida, no puedo elegir, yo quiero probar todas. Menuda dedicación la tuya, sí que había para todos los gustos :P

    Besos, Paula
    http://conlaszarpasenlamasa.cultura-libre.net

    ResponSuprimeix
  9. Es la millor de les idees, coques personalitzades, m'ha encantat!!!! I segur que feia un goig la taula!!! A mí m'agraden totes jajaja.Mil petons bonica

    ResponSuprimeix
  10. I quina sort poder compartir una coca o qualsevol àpat amb algú, veritat? No m'agrada gens menjar sol, trobe que és molt trist...

    La teua família deu estar ben contenta amb tu... coques personalitzades! Nyam!

    ResponSuprimeix
  11. Than quedat ben boniques i al gust de cadascú!!! quina paciència!!!
    petonets

    ResponSuprimeix
  12. Bona vesprada Margarida
    Però que consentidores que som!
    Sempre pensant a agradar a tots encara que porte mes feina.Però...i el que gaudim després quan se les mengen?.
    M'agradat molt la idea de fer-les personalitzades ja que pots triar.
    M'agrada igual en crema o en cabell,això si,sense pinyons.Els pinyons per al meu marit que li tornen boig.
    Besets.I bon cap de setmana.

    ResponSuprimeix
  13. Margarida, t'han quedat unes coques estupendes!
    el format petit és preciós.
    pt!

    ResponSuprimeix
  14. oh! no vau pas fer curt de coca a casa vostra pq no te'n faltava cap per fer, eh???

    Una forta abraçada Margarita.

    ResponSuprimeix
  15. Poden estar contents a casa teva!. Aixó de fer una coca personalitzada per cada un... no se m' hauria acudit tot i que a casa meva passa el mateix... Ho faig amb les amanides, que les faig personalitzades, però amb la coca , quina feinada! I totes tan ben decorades!

    ResponSuprimeix
  16. Quina marota has deixat a tots contens.
    Les fotos espectaculars.
    Besets

    ResponSuprimeix
  17. Te puedo asegurar, Margarida, que yo me comia todas, al menos las probaria todas, me encantan, me gustan todas, que ricas ¡¡¡ Por favor que manos ¡¡¡me das envdia....pero envidia cochina, cochina...jajajaa.
    Acabo de enseñarle a mi hija, tu Zucotto, el que aun esta pendiente, je je, y me dice
    -mami, hazlo auqnue no te salga igual...pero con carita de pena, y pensando, ni de coña le sale, jajajja.
    Gracias por tu visita.
    Si, lo pasamos fenomenal y comer comimos...y de hablar, jajja¡¡¡imaginate¡¡¡¡
    Bss y hasta la proxima, voy a limpiar el teclado...feliz semana desde Almeria.

    ResponSuprimeix
  18. Margarida,
    No se com t'ho fas, però estem enganxats a "el món de la cuina".
    Per les seves magnífiques receptes, per la seva extraordinària presentació fotogràfica i per les històries tan interessants que fan d'introducció.
    Felicitats per tot plegat.

    ResponSuprimeix
  19. Margarida , noltros a ca nostra també som uns "enganxats " al "món de la cuina". Ets una mare fantàstica , coques personalitzades això ja és massa. Tenen una pinta fantàstica i és cert que els dolços són per a compartir. Enguany he estat de vacances al Delta de L'Ebre i hem vist el nostre primer Sant Joan amb petards inclosos i hem tastat les coques de Sant Joan i els Pastissets. Hem gaudit molt.

    Una abraçada ben forta

    ResponSuprimeix
  20. Ostres, el detall de les mini coques personalitzades al gust de cadascú em sembla una passada, crec que els mimes massa :)
    Segur que en veure aquest festival de coques van aplaudir almenys deu minuts seguits, oi? :)

    ResponSuprimeix
  21. Qué cocas tan buenas. Me alegro te guste la Paulova que tengo en el blog. Besos smil y gracias

    ResponSuprimeix
  22. Margarida que hermosa coca y que buenas recetas tienes.Me gustó tu blog , me voy a quedar y te visitaré
    Besos
    Annie

    ResponSuprimeix
  23. Aquí si que tenieu coques per triar i remenar!! quin goig que fan!!
    una braçada!

    ResponSuprimeix
  24. Ale venga coques! I no una sinó vàries! jajaajaja. Entenc que una per cadascú :)

    ResponSuprimeix
  25. DE TODAS LAS FORMAS TIENEN QUE ESTAR ESTUPENDAS,CON LO QUE A MI ME GUSTA EL DULCE, ES MI PERDICION.UN SALUDO Y BESOS

    ResponSuprimeix