Tallarines amb carbassó







Tenia al meu davant un munt gent que, com jo, esperaven el seu torn. Em podia haver fixat en qualsevol altre, però els meus ulls només van parar atenció en l'home de la corbata verda.

Vestia una camisa de color crema, i tenia un posat elegant. Res en ell cridava l'atenció però, mentre ell repassava amb cura els fulls que duia a la mà, jo no parava d'observar-lo, tot mirant de no ser descoberta.

Tot en ell era seriós i no hi havia cap indici de desordre. Segurament mai infringia les normes i era ben considerat a la feina. La dona era a casa, preparant el dinar. Tot tenia una aparença perfecta i s'esdevenia dins de la correcció més rutinària. Però, de cop i volta, va posar una cama a sobre de l'altra i el seu secret va quedar al descobert.

Res és el que sembla, i ell va aconseguir tenir-me enganyada des d'un bon principi. No obstant això, quan vaig veure aquells mitjons de color rosa que lluïa sense cap pudor, fora de contrariar-me, íntimament vaig sentir una gran complaença.





Us semblarà una bestiesa, però quan vaig descobrir el seu secret, de seguida em va venir al cap un plat que a casa ens agrada molt. Són aquestes tallarines amb carbassó, que es preparen en un moment i són delicioses.

Si les voleu fer, mentre s'escalfa l'aigua per coure la pasta, tallem ben petit un all i el passem per la paella, on haurem posat una mica d'oli. Abans que agafi color, hi aboquem la pell dels carbassons, tallada en tires primes, de la mida de les tallarines. Les deixem coure tapades durant 4 o 5 minuts.

Coem la pasta al dente, escorrem tota l'aigua i barregem les tallarines amb les pells de carbassó. Salpebrem i ja podem servir-les, decorant el plat amb flors de color viu i unes fulles de menta tallades ben fines.




Consells a l'hora de coure la pasta:

-La proporció aconsellable és de 1 l d'aigua per cada 100 g de pasta.
-Posarem la pasta quan l'aigua estigui en plena ebullició.
-En abocar-hi la pasta, hem de posar el foc més fort perquè torni a bullir i hem de remenar amb una espàtula de fusta per evitar que la pasta s'enganxi.
-La pasta estarà al seu punt (al dente), quan estigui cuita per dins, però una mica dura en tastar-la.
-L'hem d'escórrer de seguida amb un colador, sense passar-la per aigua freda (llevat de quan fem amanides o plats freds).

Ingredients (per a 5 persones):

Per coure la pasta:
5oo g tallarines a l'ou
5 l aigua
sal
1 cullerada d'oli d'oliva verge extra

2 cullerades d'oli d'oliva verge extra
1 all
la pell de 4 carbassons
sal
pebre

flors
fulles de menta



Ara que molts comenceu les vacances i segurament voleu dedicar part del vostre temps a la lectura, us recomano el llibre de Sarah Waters, Falsa identitat. Edicions de La Magrana (Col·lecció Les Ales Esteses, 150). Barcelona, 2003.



30 comentaris:

  1. Queda un plat molt vistós, amb aquest color verd tan cridaner. El carbassó tallat a tires semblen tallarines de color verd. I les fulles de menta li deuen donar un gust ben roginal, sorprenent en un plat de pasta...

    ResponSuprimeix
  2. Beautiful presentation and delicious
    pasta dish! compliments!

    ResponSuprimeix
  3. Margarida,
    Com sempre, fascinat per la història i tot seguit per aquestes delicioses tallarines amb carbassó.
    Una abraçada

    ResponSuprimeix
  4. Quin plat de pasta més ben trobat, m'agrada molt la idea de posar el carbassó a tires com si fos la pasta, i això d'afegir-hi uns quants pètals és una pensada genial!

    ResponSuprimeix
  5. Margarida, te pinta de ser un plat molt fresquet, tot i que és calent :-), però tant de verd i la menta m'ho fan sentir així.

    No hagués dit mai que la pell del carbassó es mengés, en principi he pensat que parlaves de la carn del carbassó, però quan ho he llegit ja ho he vist, i què tal és? em fa molta curiositat i crec que ho provaré :-)

    un petó ben fort, bonica!

    ResponSuprimeix
  6. Gemma: la corbata verda amb la camisa color crema i aquells mitjons rosa em van fer pensar en aquest plat. La pell del carbassó es talla amb un pela-patates i gairebé aconseguim que semblin tallarines verdes!

    Nina's: Celebro que t'agradi. He visitat els teus blocs i em sembla que fas una feina molt ben feta. I hi trobem de tot!

    Josep: gràcies, noi! A vegades em costa escriure alguna cosa relacionada amb la recepta, però aquesta vegada és una història real. Quan vaig veure aquells mitjons, no vaig poder evitar fer un somriure! Com enganyen a vegades les aparences!

    Visc a la cuina:Les flors, si són de casa i de confiança les pots posar i menjar-te-les, i sinó, sempre es poden posar per fer bonic i qui no se les vulgui menjar, les deixa a un costat del plat i llestos!

    Maduixa: La pell del carbassó és més bona que el propi carbassó! I dóna molt de color als plats. Una truita de carbassó sense la pell no seria tan atractiva, t'ho asseguro!
    A mi aquest plat m'agrada acabat de fer, però també es pot menjar fred. Mira: demà mateix el torno a fer, i com només serem tres, en sobrarà. Cap problema, el Pere i la Natàlia ja tenen el primer plat per divendres. A ells els agrada tant fred com calent.

    ResponSuprimeix
  7. Ummm la pasta m´agrada de totes les formes!!! la meva mare prepara pasta amb carbassó i és boníssima...petonets

    ResponSuprimeix
  8. doncs mira, m'ha agradat tant, i dius que la pell és tant bona, demà mateix me'ls faré per dinar :-)

    ja t'ho vindre a explicar :-)

    això sí, de flors no en tinc masses, tret de geranis jejeje, ja veurem que me'n pesco per la terrassa! ;-)

    gràcies guapa!

    ResponSuprimeix
  9. Margaridaaaaaaaaaaaaaaa!!! avui me l'has encertat de ple, eh ;))

    A quina hora vinc a sopar??? pq el carabasso i la pasta són uns dels meus "delicatessen" preferits.

    Una abraçada.

    ResponSuprimeix
  10. Tienes un blog muy agradable y me gusta tu filosofía culinaria: cocina sencilla, cocina natural.
    Nos seguimos viendo.
    Un abrazo

    ResponSuprimeix
  11. Un plato de pasta delicioso y la presentación de 10!
    un biquiño

    ResponSuprimeix
  12. Un plat deliciós, m'agrada aquesta versió de pasta amb tires de carbassó, és original, sana i boníssima.

    Fins aviat! ;)

    ResponSuprimeix
  13. Quin plat de pasta més apetitós! per un dia d'aquests de caloreta és ideal!

    ResponSuprimeix
  14. Margarida, bona tarda!

    Bé.. els tallarins tenen una pinta de pel·lícula, però jo t'escrivia pels carquinyolis.
    Sé que ja fa temps que ho vas publicar, però he probat avui de fer-los i ha sigut una mica desastre!
    No sóc massa experta a la cuina i no en conec les tècniques.
    Primer, la farina era excessiva per 1 sol ouet... he hagut de treure'n perquè ja no n'acceptava més.
    I per fer les barretes amb les mans ha estat impossible! S'enganxava tota la massa i se'n perdia la meitat,,,,
    Ara estan al forn però estic segura que no em sortiran com a tu...

    Algun consell????

    Mil gràcies!

    ResponSuprimeix
  15. Margarida; Aquets "senyors" dels plats, no em són gens ni mica desconeguts... els carbassons m'encanten i la pasta -tallarins- igual, per tant ben coneguts aquets "senyors". Que vagi de gust Margarida¡¡ :-D

    ResponSuprimeix
  16. Margarida me ha encantado la historia, como siempre, y la receta pero creo entender que solo echas la piel y ¿no el calbacín?
    Besitos.

    ResponSuprimeix
  17. M'agradat la teua recepta i com no el teu relat sempre m'agrada llegir-los.

    ResponSuprimeix
  18. MªJose- Dit i fet: I saludable! Per cert, un dia m'hauràs d'explicar aquesta recepta tan bona de la teva mare!

    Maduixa: doncs a veure com et queden! I les flors de gerani ja són prou maques per posar al plat. Segur que et queda d'allò més bonic!

    La vella carmanyola: dona, sopar, sopar, ja hem sopat (mira l'hora què és!). Però pots venir demà a dinar!

    Viena: estic molt contenta que hagis vingut de visita. Jo ja t'he posat a la meva llista de blocs per no perdre't de vista.
    A mi m'agrada cuinar de la manera més natural possible i a ser possible amb ingredients ecològics.

    Pilar- Lechuza: gracias, guapa! Celebro que te haya gustado.

    Acabatdefer: I molt ràpida de preparar! I parlant de sana... a la recepta explico que s'ha de posar un all. En realitat només en poso mig, perquè el gust d'all no és precisament un dels meus preferits.

    Teresa: com a mi m'agrada acabat de fer, està una mica calent i potser si fa molta calor (com avui), sues una mica en menjar-te'l. Però si el tens a la nevera, el pots servir fresquet i sí és ideal per quan fa calor.

    ResponSuprimeix
  19. Laura: hola, noia! No cal ser gaire experta per poder fer uns bons carquinyolis, t'ho asseguro!

    Per una banda dius que no has posat tota la farina perquè pensaves que n'hi havia massa. I per una altra banda dius que se t'enganxava tota la massa a les mans.
    Et puc assegurar que la recepta és exacta perquè aquests carquinyolis fa gairebé 22 anys que els faig i sempre amb un bon resultat.
    Crec que si se t'enganxava a les mans és precisament perquè a la massa li faltava farina. N'has de posar tanta que la puguis treballar bé sense que se t'enganxi i la vagis perdent. Ha de quedar una massa compacta per poder fer les tres barretes.
    Tot depèn també de la mida de l'ou. Jo utilitzo ous ecològics de mida XL, però no són exageradament grossos.
    Si no t'han quedat bé com els has fet, una altra vegada prova de seguir aquestes instruccions que t'he donat, i espero que em diguis com t'han quedat. Si tens qualsevol altre dubte, m'agradaria que m'ho diguessis per mirar de solucionar-te'l.
    Si t'han sortit bé, veuràs que no tenen comparació als carquinyolis de compra. Són boníssims!

    Josepb: a mi també m'agraden molt, tant les tallarines com els carbassons. A l'estiu no menjaria una altra cosa que truita de carbassó!

    Mari Carmen: sí, sólo le pongo la piel del calabacín, porquè entre otras colas, le da color. Qué hago con el calabacín pelado? Pues tirarlo seguro que no. Más adelante lo explicaré.

    Maria Dolores: així m'agrada: que t'agradi el que faig! I els relats són com novel·les curtes, que en dos minuts ja te les has llegit!

    ResponSuprimeix
  20. Fantàstics, m'han quedat boníssims, no m'ho hagués imaginat mai :-)

    He fet, però, una mena de adob amb bastant d'all ben trinxadet, es que ens agrada molt, menta i l'oli, abans de posar-lo a la paella. Tot plegat tenia un gustet a menta deliciós. La pasta també la he fet a casa. De debò que ha quedat un plat molt bo i la pell boníssima. :-)

    Gràcies bonica, ha estat una gran idea :-)

    ResponSuprimeix
  21. Margarida!!

    Han sortit molt bons, tot i que alguns han quedat una mica tous. Penso que també els hauria d'haver deixat un parell de minutets més al forn.
    Com el meu ou era petitet, n'hi vaig ficar un altre i de farina en vaig deixar de posar poqueta.

    Però t'asseguro que els repetiré i tindré més paciència a l'hora de mesclar tota la farina amb la resta d'ingredients.

    Moltés gràcies!!!

    Una abraçada de xocolata!

    ResponSuprimeix
  22. intento recopilar totes les receptes de carbaçons que trobo perque la sogre cada setmana me'n porta de l'hort i estic cansada de la crema o de fe'ls a la planxa

    apuntada

    ResponSuprimeix
  23. Bona vesprada Margarida
    Sempre em fa somriure la gracia que tens
    en que les teues histories ens porten a la recepta.
    Però la de hui l'has brodat.Son els mateixos colors de la roba que portava l'home de la corbata verda.
    Sens dupte és un plat ple de color,molt refrescant i ben bo.
    Besets.

    ResponSuprimeix
  24. Un plat que amb la calor vé molt de gust, i amb aquests colors tan bonics encara més.

    ResponSuprimeix
  25. Aquests tallarines m'han agradat molt i a més mai em provat la pell de carbassó , ho haurem de solucionar ràpidament. M'ha encantat la presentació i els colors del plat i l'aroma a menta ha de ser boníssima.

    Moltes gràcies per a compartir-la

    ResponSuprimeix
  26. Quin plat tant lluent, maco i bó!!! Es perfecte per sopar!!! M'encanta el toc de color amb les flors!!!! Ja tinc apuntat el nom del llibre!!! Petons guapa

    ResponSuprimeix
  27. Escandalosamente maravilloso.
    bssssssssssssssss

    ResponSuprimeix
  28. Interessantíssim per aprofitar fins i tot la pell, el lloc amb més fibra :-)

    ResponSuprimeix
  29. Margarida, et vinc a donar les gràcies i a dir-te que ja he pujat la recepta. Espero que t'agradi com ho he fet. :-)

    Gràcies, bonica :-)

    Fettuccini caseros, con piel de calabacín y salsa de menta

    ResponSuprimeix
  30. Oh.....m'has deixat fascinada, amb la història i amb el plat!! quin color, quina combinació...m'encanta!!

    Núria

    ResponSuprimeix