Postres de músic






Quan era jove tocava el piano en les festes de casament. I el que semblava un mitjà per pagar-me els estudis, aviat es va convertir en un calvari.

S'havia escampat la fama que ningú tocava com jo, i tots em volien a la seva festa, sense importar-los gens si, en acabat, havia de sortir corrents per no fer tard a una altra celebració.

Una nit d'estiu vaig perdre el coneixement. Recordo que portava des del matí sense haver menjar res i amb les puntes dels dits ben adolorides. Jo maleïa la cançó, mentre les notes ballaven indòcils i les riallades dels convidats copejaven brutalment el meu cap.

-Has de menjar alguna cosa o acabaràs malament! - em deia la mare, cada vegada més preocupada per la meva primor.

La solució va arribar de la mà d'un cosí meu, que era cambrer i em deixava amablement un plateret de fruits secs perquè pogués anar picant mentre tocava, i sense embrutar-me les mans.




Nosaltres podem fer unes postres delicioses, posant en un plat un grapat de fruits secs acompanyats d'una copa de moscatell. Però també podem preparar, en pocs minuts, una coca amb què tots ens felicitaran.

Hem de preparar amb antelació crema pastissera i guardar-la a la nevera. Descongelem les làmines de pasta de full. Encenem el forn i el posem a 200º.

A dos centímetres de les vores marquem amb el ganivet un quadrat, i punxem amb una forquilla tot el seu interior, per evitar que la massa pugi durant la cocció. Pintem amb ou batut les vores, i omplim tot el quadrat amb crema pastissera.

Escampem per sobre les ametlles, les nous, els pinyons i les avellanes i posem la coca al forn durant 20 minuts o fins que quedi ben daurada. Mentre es cou, posem les panses en remull amb moscatell.

Un cop traiem la coca del forn, escampem per sobre les panses. Desfem a foc baix la gelatina de poma amb unes gotes d'aigua i pintem les fruites seques, per donar-los una aparença ben brillant.




Sempre sap greu fer malbé una coca tan maca quan la tallem. Per evitar-nos aquest patiment, podem fer coques individuals.




Procedim de la mateixa manera que amb la coca, però donant forma rodona ajudant-nos amb cercles de mides diferents.




Ingredients (per a 2 coques grans o 10 coques individuals):

2 làmines de pasta de full (250 g cada una)

Per a la crema pastissera:
4 rovells
125 g de sucre
60 g Maizena
1/2 l de llet
1 pell de llimona

1 ou per pintar

ametlla crua tallada llargueta
ametlla crua marcona
nous crues
avellanes crues
pinyons

panses de Corint
unes gotes de Moscatell

3 cullerades de gelatina de poma







Tot i que sempre m'havien dit que tenia mans de pianista, mai vaig tenir piano. Aquest estiu, però, m'entretindré llegint el llibre de Yanice Y.K. Lee, La professora de piano. La Magrana (Les Ales Esteses, 275), Barcelona, 2009.

26 comentaris:

  1. En els assortits de rebosteria, si hi ha aquesta coca de pasta de full, crema i fruits secs és la que m'agrada més!
    L'opció de les coques individuals queda molt ben presentada ;)

    ResponElimina
  2. quan he lleguit l'entrada pensava trobar-me el típic músic amb el purronet de moscatell......no pensava trobar-me per res de món aquest suculent postre

    petons

    ResponElimina
  3. Ens quedem amb la versió petita, que ja ho diuen, que en el pot petit hi roman la bona confitura!!!
    Meravellós post, Margarida, i una recepta excepcional.

    ResponElimina
  4. M'encanta aquest postre , que bo que és i a tu t'ha sortit espectacular , que polida la versió petita. La història també , com sempre , molt bonica .

    una besada

    ResponElimina
  5. Que historia mas tierna uuuh creo que debes tocar el piano de maravillas
    FELICITACIONES
    Este plato se ve muy apetitoso
    besos

    ResponElimina
  6. Molt bonica la manera de presentar-la en porcions individuals, així no trenques la presentació,quan la talles, només quan la mossegues!
    PTNTS
    dolça

    ResponElimina
  7. Un pupurrí de frutos secos, esto tieen que saber muy especial.
    Un beso.

    ResponElimina
  8. La versió individual es magnifica!

    Una abraçada,

    ResponElimina
  9. Em sembla que la presentació individual ha triomfat!. Jo també m'hi apunto!.

    A més de mans de pianista, ara tens mans de plata als fogons!

    ResponElimina
  10. Bona nit Margarida
    No tocaras el piano però,
    qualsevol pasta que es presente
    la toques de maravella.
    Jo em quede amb la versió individual.
    Queda genial.Paco diu que pareix una partitura.Hi han negres,blanques,
    redones...
    Besets

    ResponElimina
  11. T'han quedat unes coques xulíssimes, tant la gran com la petita! Jo també tinc pendent el llibre, sóc profe de piano!

    ResponElimina
  12. Molt interessants aquestes mini coques de fruits secs, així podrem seguir tocant el piano, un post molt interessant.
    Petons

    ResponElimina
  13. Ja ho pots dir, es tant maca que dòna llàstima menjar-se-la!!! Quina pinta!!!! Petons

    ResponElimina
  14. Margarita t'ha quedat esplèndid estes postres, em quede també amb l'individual. També et diré que a casa tinc dos músics i segur que no ho provarien una té al·lèrgia als fruites seques i a l'altre no li agraden.
    Salutacions

    ResponElimina
  15. Margarida me gustan mucho los frutos secos y este postre me ha dejado en éxtasis y sin palabras.
    Un beso

    ResponElimina
  16. Margarida; Jo també et feliçito per aquest postre de músic tant i tant ben "tocat"... i pensar que abans se'ls donaven en els músics per que anessin a tocar un grapat de fruits secs...
    Que vaig de gust Margarida¡¡ :-D

    ResponElimina
  17. El d'abans -anónim- sóc el Josepb. -menja de bacallà. Aixó de està en un "Ciber"... ja ho tè aixó ja...

    ResponElimina
  18. Molto simpatico il tuo racconto. La tua torta è fantastica come tutto quello che tu crei. Molto interessante la pasta del post precedente, hai usato dei fiori di geraneo? Ciao Daniela.

    ResponElimina
  19. Les postres de músic sempre són un èxit a casa dels meus pares. La gent d' abans eren les postres que solien fer els diumenges. Ja veig que hauré de copiar la teva coca per fer-los contents.

    ResponElimina
  20. Gemma: a casa també agrada molt aquesta coca. La faig sovint.

    Lídia: oh, és que a vegades ens portem sorpreses!

    La cuina vermella: la petita va molt bé sobretot si tens convidats, perquè la presentació no s'espatlla en tallar-la.

    xisca: gràcies, noia! Però ja veus que la presentació és aleatòria: vas posant fruits secs i allà on cauen, allà es queden!

    ANGELICA BERTIN: pues ya me gustaría tocar el piano de maravilla! Pero... no tengo ni idea! Mi hijo sí que lo toca.

    ResponElimina
  21. Dolça: ja tens raó, ja. I fins i tot es poden personalitzar: per exemple, "que no m'agraden les nous, hi poso més ametlles!" "que no vull panses, hi poso més pinyons", i així les possibilitats són infinites!

    Irmina:pues sí que saben bien, sí! Y combinados con la crema, están irresistibles!

    Sonia: a mi també m'agrada molt la presentació individual.

    Glòria: això de les mans de pianista m'ho deien perquè sempre he tingut les mans primes i els dits llargs. Devien pensar que eren les idònies per poder arribar a totes les tecles!

    mesilda: el teu Paco és un poeta! No havia vist jo aquesta partitura fins que m'ho has dit! I ara, cada vegada que me la miro, sí que la veig!

    ResponElimina
  22. Visc a la Cuina: mira-te-la, ella! Deu ser un plaer viure a casa teva i sentir-te tocar el piano! El meu fill també el toca, i a vegades li dic: "Torna-la a tocar, Oriol!". Però no sempre ho fa!

    Fem un mos: sí, estan molt bé, i es poden fer de la mida que vulguem. Que sóc de vida, la faig talla XXL, que pateixo pel biquini, la faig de la talla S. Té moltes possibilitats.

    Elvira: La versió individual ha guanyat, però la coca sencera també és molt maca.

    Maria Dolores: caram, quina família més artística!
    Això sí que és un problema! A casa, el problema més gran que tinc és amb la Núria, que no vol mai panses.
    Però amb la quantitat de bons postres que fas, no crec que es perdin res si no tasten aquests postres de music.

    ResponElimina
  23. Annie: en casa también gustan mucho los frutos secos. Por eso los pongo en muchos de los postres que hago. Este es un buen ejemplo, porque aquí "estan todos", o casi.

    Josepb: sí, el grapat de fruits secs els anava molt bé per poder menjar sense parar de tocar i per poder aguantar hores davant del piano. A casa en mengem cada dia, perquè a més, són molt sans. De tant en tant, cau aquesta coca, que ens encanta perquè porta crema.

    Daniela: gràcies, noia!
    No, la flor que he posat a les tallarines amb carbassó no és de gerani. És d'una planta que tinc al jardí,una salvia greggii vermella. Molt maca quan està tota florida. És de la família de les labiades.

    ANNAFS: doncs ja saps el que toca, si vols tenir contents els sogres! El meu pare, a qui li encanta la crema pastissera, aquesta coca la troba boníssima!

    ResponElimina
  24. Tot m'agrada estimada Margarida.
    Deliciosós, quina paciencia en les perletes.
    Petons.

    ResponElimina
  25. Boníssim! A mi m'encanten els fruits secs i mai he fet cap postre així. M'ho apunto. I bona idea de fer-ho així individual.

    ResponElimina
  26. si la 1 primera tarta ma ha gustado, no digamos esta, que cosa mas bonita, tengo ahora mismo a mi amiga loli al lado y me de dice que soy mala por ponerle estas cosa a estas horas, la hago ya. Un saludo y besos

    ResponElimina