Els monstres, els ogres i els dimonis dels contes sempre m'havien fet por. La seva lletjor se'm quedava tan clavada a les ninetes, que ni aclucant els ulls podia deslliurar-me d'una visió tan esgarrifosa.
Pregava per no trobar-me'ls mai al jardí de casa, amagats darrera de qualsevol planta. I res em feia més pànic que haver de sortir a la nit per anar a buscar patates o cebes al soterrani. La remor del vent i la foscor plena d'ombres bellugadisses em feia endevinar presències malèvoles a qualsevol racó.
No sóc en Momotaro, i mai ningú escriurà una cançó lloant el meu valor, però amb el temps vaig anar vencent tots aquests éssers imaginaris. Ara ja no baixo corrents les escales amb la cistella a la mà ni torno amb el pit a punt d'esclatar. I si mai em sorprèn un ser monstruós, sóc prou forta per allunyar-lo de mi encara que sigui a mossegades.
Quan el monstre de la calor no té pressa per tornar al seu cau, molts desitjaríem alleugerir els seus efectes menjant gelats. Però si temem més l'excés de greix que les sufocacions de l'estiu, no ens queda altre remei que preparar gelats de fruita.
És una excusa sana i refrescant de menjar fruita, que encantarà als més mandrosos i, amb una presentació acurada, deixarà bocabadat a més d'un. Quan vaig veure la recepta a la revista ¡Hola!, vaig pensar que devia ser ben bona. I la prova està en què ja l'he preparat diverses vegades.
Si voleu fer aquest gelat, primer de tot pelem els préssecs, en retirem el pinyol i els tallem a trossos. Els reguem amb el suc de llimona i els triturem amb el minipímer.
Fem un almívar amb l'aigua i el sucre, posant-los al foc fins que arribin a punt de fil (uns 105º). Si no tenim termòmetre, ho podem comprovar posant una goteta al dit polze i estirant-la amb l'índex fins que fa un fil. Tot seguit el deixem refredar.
Un cop fred, el barregem amb el préssec triturat i el posem al congelador. Al cap de 2 hores, quan comença a gelar-se per les vores, el batem i el tornem al congelador. Repetim aquesta operació 2 hores més tard, i l'aboquem en un motlle desemmotllable de 20 cm. El tornem a posar ràpidament al congelador fins que estigui tot gelat.
Desfem la xocolata al bany Maria, omplim uns motlles amb forma de flor i els congelem. Triturem els gerds amb 2 cullerades d'aigua, reservant-ne 8 de sencers per a la decoració.
10 minuts abans de servir-lo, el traiem del congelador i el desemmotllem. El decorem amb les flors de xocolata i els gerds reservats. Posem sopa de gerds al plat i a sobre una ració de gelat de préssec. Si tenim dificultats per tallar-lo, podem passar prèviament el ganivet per aigua calenta.
Ingredients:
1 kg préssecs madurs
suc de 1/2 llimona
250 g sucre
125 ml aigua
250 g gerds
50 g xocolata Nestlé postres
La cançó de Momotaro
Momotaro, Momotaro,
d'aquestes boles d'arròs que duus al cinyell...
¿no vols donar-me'n una?
Te'n donaré una, te'n donaré una.
A partir d'ara, per vèncer els ogres,
si véns amb mi, te'n donaré una!
(Cançó publicada l'any 1911)
I si us agraden els contes japonesos, trobareu aquest i d'altres en el llibre Contes del Japó, en adaptació de Marià Manent. Editorial Joventut. Barcelona, 1997.
que rica, y que refrescante, besitos
ResponEliminaEl gelat boníssim!!! el teu relat, també!!!
ResponEliminaPetonets
Bocabadada m'has deixat amb aquest gelat, es molt facil de fer i te una presencia impecable...
ResponEliminaUna abraçada,
Bona vesprada Margarida
ResponEliminaAra que tenim bresquilles cal aprofitar-les al màxim.
Així que este gelat em ve de categoria.
És boníssim i ben sa,tot fruita.I a mes,
amb el teu toc de presentació ja és immillorable.
Besets
Embobada me quedo mirando esta deliciosa tarta.
ResponEliminaExcelente, con tu sutil presentación.
Un beso.
Com la teva protagonista, amb el temps, també he anat vencent els meus éssers imaginaris... i els reals (encara que la lluita amb el mosquit tigre la dono per perduda, ell sí que va a mossegades!).
ResponEliminaJo la cosa que voldria mossegar en aquests moments és el gelat de préssec, hummmm, quina delícia, i què no donaria per una floreta de xocolata i per un gerd. Segur que la fredor del gelat faria de tractament de xoc i se'm curaria aquest maleït encostipat d'estiu, que estic com una sopa i no paro d'estornudar.
Ara bé, m'has creat un cert neguit. Quan mengi un préssec hauré de vigilar que hi hagi un pinyol i no pas un Momotaro, només faltaria mossegar-lo a ell, que igual s'hi torna.
Dir que així menges fruita és l'excusa perfecte per poder menjar gelats sense remordiments, je je je...
ResponEliminaT'ha quedat preciós, amb la forma de pastís queda molt bonic i elegant. I segur que molt bo!
Wow, Margarida, els colors llueixen vius gràcies al teu gelat i el seu coulís. La decoració d'aquest gelat és excelsa i la combinació de sabors meravellosa. Un petó enorme.
ResponEliminaQuan jo era petit tenia por al soterrani del bloc de pisos, el que portava al parking. També en fugia ràpidament amb neguit.
ResponElimina:)
Margarida quin aspecte mes bo que te a mes de ser natural tot ell és ideal per després d´un àpat de festa major.
ResponEliminauna abraçada
mai
Una recepta boníssima, molt sana, i unes fotos precioses, com sempre!!! Enhorabona!
ResponEliminaBo estarà bo això no ho pose en dubte ara eixa decoració em pareix exquisita. Que bon gust tens Margarida.
ResponEliminaMaravilloso, una presentación de categoría y un sabor que se adivina delicioso.
ResponEliminaUn abrazo
que cosa mas rica, me la apunto por que no tiene huevo y como tenemos una alergica en la familia, es de agradecer cuando encuentras algo tan bueno y sin huevo
ResponEliminaHola Margarida. ¿Qué tal el verano? espero que lo pases estupendamente.
ResponEliminaComo dice Sonia me he quedado boquiabierto viendo este helado. Se me ha hecho la boca agua al pensar la sensación tan deliciosa que se debe sentir al probarlo. ¡Lástima que haya llegado un poco tarde!
Como siempre tu introducción me encanta.
qué lo pases muy bien.
Hasta otro día.
Saludos
Margarida; ...diuen que la por, no és res... que aquesta por es fongui dins dels cinc sentits i que vagi de gust Margarida¡¡ :-D
ResponEliminaUn bon gelat per aquesta època¡¡