Pastís de lioneses







Aquesta és la història d'un gran fracàs, el meu. I estic segura que Imhotep, quan ideava la piràmide egípcia de Saqqara, no va patir ni la meitat dels infortunis a què vaig haver d'afrontar-me jo aquell 8 de maig.

Ell va construir, fa més de 4.000 anys, l'estructura de pedra més antiga del món, i si fos viu potser es sorprendria de veure-la encara dempeus i admirada per tothom. Jo havia de bastir la torre de lioneses més espectacular de l'univers, capaç de sorprendre i enorgullir al més sibarita i llaminer de tots els pares. Però mai no arribarà a veure-la!




Quan ja tenia enllestides les 86 lioneses curulles de crema i el caramel a punt per a actuar de ciment, vaig començar a construir la base del que havia de ser el meu croquembouche. Un cercle de 15 lioneses valentes i ufanoses disposades a suportar sobre les seves espatlles onze o dotze pisos més de lioneses amb el seu ventre ben ple. La intenció ja ho crec que la tenien, però les cames els van fer figa i, molt a contracor, es van doblegar sota el pes d'aquella construcció.

I ja em veieu a mi, en la meva desesperació, anant amunt i avall de la cuina, implorant l'ajut dels déus. Els convidats a punt d'arribar i la joia de la corona jeia a la safata tan enfonsada com el meu orgull! Feia mesos que somiava amb ella. La trobava perfecta per a un retrobament familiar i ideal per festejar l'alegria d'haver deixat enrere dies de metges i un futur incert.

Va ser aleshores quan una espurna de lucidesa em va empènyer a desenganxar totes les lioneses i a tornar-les a ajuntar de manera més compacta. I vet aquí que, com un au fènix que reneix de les seves cendres, la meva meravellosa torre imaginada es va convertir en un senzill pastís de lioneses que feia prou patxoca com per omplir d'il·lusió els ulls d'aquell home que el 8 de maig feia 86 anys. Per molts anys, papa!




Per fer les lioneses encenem el forn a 200º. Posem al foc, en un cassó, l'aigua freda, la mantega i un pessic de sal. Anem remenant perquè la mantega es desfaci abans que no bulli l'aigua. Aleshores, hi tirem tota la farina de cop i, amb una cullera de fusta, anem remenant enèrgicament fins que ens quedi una pasta compacta que es desenganxa del cassó.

Apartem el cassó del foc, i hi afegim un ou sencer, que trenquem amb la cullera de fusta, i remenem fins que la pasta torni a ajuntar-se i a ser compacta. Aleshores afegim un segon ou i fem el mateix. I així fins a haver incorporat els quatre ous.




Amb dues culleres anem fent boletes i les deixem a sobre d'una safata, on haurem posat un full de paper de forn. N'han sortit 36. Les pintem amb ou batut i les enfornem durant 15 minuts. Aleshores reduïm la temperatura a 190º i les deixem 10 minuts més. No obrirem la porta del forn per res del món, encara que ens morim de ganes de veure les voluptuositats que s'hi han format, perquè la pasta es desinflarà i ja no hi haurà res a fer.

Podríem fer les 86 lioneses d'un cop, però és millor que totes estiguin a la mateixa alçada dins del forn, i per això les fem en tres vegades: 36,36 i 18. Les quatre de més se les menjarà la pastissera com a recompensa per la feina feta!




Les traiem del forn i les deixem refredar mentre preparem la segona safata. I mentre es refreden aquestes, preparem la tercera.

La crema la tenim preparada del dia abans i reservada a la nevera. Surt tan bona que no ens fa mai mandra preparar-la! Aquí podeu veure la seva elaboració.

Posem la crema dins d'una xeringa grossa i farcim les lioneses. Aquesta és potser la part més feixuga de tot el procés però, després de farcir l'última, ja podem respirar alleujats.

Per fer aquest pastís, no cal untar les lioneses amb caramel per unir-les però, si mirant les fotografies veieu que en tenen, és perquè la meva idea inicial era confeccionar un croquembouche.

Construïm una torre amb totes les lioneses, i acabem la decoració amb un llaç i unes flors naturals.




Poc abans de servir, desfem la xocolata en la nata calenta. I deixem caure un bon rajolí a sobre de les lioneses.

Ingredients:

Per a la pasta choux (recordeu que amb aquestes quantitats surten 36 lioneses. Per a fer-ne 86, cal multiplicar per 2 1/2):
250 ml d'aigua
125 g de farina
100 g de mantega
4 ous petits
1 pessic de sal

2 ous per pintar

Per a la crema:
1500 ml de llet
10 rovells d'ou
350 g sucre
140 g de fècula
1 beina de vainilla

Per a la trufa:
500 ml nata
250 g xocolata Nestlé Postres





No sé si el meu pare va arribar a tenir coneixement del meu fracàs, però ja sóc feliç sabent que va gaudir menjant una cosa tan llaminera. No estarà de més, però, que em dediqui a estudiar a fons les estructures d'Imhotep per millorar la meva tècnica i evitar una nova frustració. Vosaltres, mentrestant, podeu llegir Un equilibri perfecte, de Rohinton Mistry. Edicions 62 (Col·lecció El Balancí, 446). Barcelona, 2002.





30 comentaris:

  1. Que manera más linda de presentar a las Lioneses,así,con buen gusto.

    cariños

    ResponElimina
  2. que maravilla, yo no consigo que me salgan las lionesas y a ti te quedaron sensacionales, como todo lo que haces.
    Eres una maestra,tanto en como escribes y en como cocinas.

    ResponElimina
  3. Aquest castell de lioneses em sembla maravellós i sabent el deliciosos que poden resultar aquests pastissets,només tinc ganes de probar uns,quants!!!
    a mi també,m'ha passat,moltes vegades,que just,quan tenia convidads,no em sortia res bé,pero crec que aqestes coses son normales.
    molt bona pinta té això!

    ResponElimina
  4. Doncs a mi això no em sembla un "senzill pastís de lioneses" com tu dius, em sembla una obra d'art! :-)

    Si no ho arribes a dir, jo penso que "va així" :-DD

    Segur que el teu pare va quedar encantat!! Què bones amb la xocolataaa mmmm

    ResponElimina
  5. Margarida,
    En primer lloc felicitacions efusives per al teu pare.
    En segon lloc, veig que no ets Imhotep, però deu n'hi do la teva construcció. Crec que Djoser hauria agraït molt una piràmide tan deliciosa com aquesta.
    Una abraçada

    ResponElimina
  6. Quines fotos més xules. A vegades la presentació fa molt. Primer mengem pels ulls i després per la boca i tu ens ho has posat perfecte!
    Petons

    ResponElimina
  7. Sí que fan planta, sí! Espere que no se t'aixafaren de veritat!!!

    Les lioneses són una perdició, quan en menges una ja no pots aturar!!!

    Besets!

    ResponElimina
  8. Fantàstica la torre. I encara més fantàstica la capacitat de superació de les dificultats.
    El que faci falta per un somriure dels que estimem!! :)

    ResponElimina
  9. Apa Margarida!! Això sí que és una ocasió especial per a celebrar amb la croquembouche!! moltíssimes felicitats al teu pare i un petó ben gros per a que en cumpleixi molts més, i una enhorabona grandíssima per a tu que has fet, com sempre, una obra d'art, guarnida de flors i primavera que n'ets especialista. T'ha quedat preciosa!

    i moltes gràcies per deixar el link a la meva entrada, espero que et servis d'ajuda :-)

    un petó fortíssim i moltes felicitats!

    ResponElimina
  10. Margarida. Aunque con algo de retraso deseo felicites de todo corazón a tu padre por esos 86 años que recientemente ha cumplido y mi deseo es que llegue por lo menos a ser centenario y que vuelvas a hacer otra pirámide pero con 100 lionesas jj.
    Te han salido fabulosas, se nota el arte que tienes en las manos. Seguro que todos disfrutasteis de esta maravilla. Felicidades, en esta ocasión para ti.
    Saludos

    ResponElimina
  11. Una prova de supervivència i resistència...al final un sempre aconsegueix l´objectiu.

    T´ha quedat digne dels millors pastissers

    ResponElimina
  12. A mi no me salen bien las lionesas, tengo que seguir practicando. Me parece preciosa la forma que has hecho con ellas. Da pena hasta desmontar el pastel. Bss

    ResponElimina
  13. Com m'ha agradat llegir te!!Tot i que em sap greu que no aconseguissis la torre que pretenies al principi, t'he de dir que m'he rigut molt :P! I també que tot i haver la de refer i canviar la forma, ha quedat preciosa i el que és més important, deliciosa! Les lioneses es veuen perfectes!

    Molts petonets!

    ResponElimina
  14. Hola Margarida, molt maca aquesta presentació. Mai no he fet lioneses, ho tinc que fer............

    Un petonet

    ResponElimina
  15. En mi opinión puedes dedicar tu tiempo a otra lectura más interesante porque el tema de la pirámide lo tines controlado y no mecesitas investigar más, ja,ja.
    Lo importante es el resultado final y a la vista esté que lo conseguiste. 86, ¡ Madre mía !
    Un abrazo,
    María José

    ResponElimina
  16. Ja m'imagino els nervis que devies passar... però al final et va quedar sensacional! Segur que el teu pare va quedar encantat amb aquesta espectacular piràmide de 86 lioneses per celebrar els seus 86 anys. Felicitats a tots dos!

    ResponElimina
  17. A mi les de crema són les que més m'agraden i estic d'acord amb la Silvia, quina manera més elegant de presentar-les a taula.
    Petons

    ResponElimina
  18. Aquest pastís torre de lioneses és fantàstic!! quina manera més bonica de presentar-les. I han d'estar delicioses,sens dubte!!
    Molts petonetss i bon cap de setmana

    ResponElimina
  19. Segur que vas pasar nervis, m'ha pasat moltes vegades, però al final el resultat ha estat boníssim!!! Felicitats al teu pare!!

    ResponElimina
  20. Margarida, felicitats al teu pare i a tu!!! Ja imagino que fer una torre així no ha de ser gens fàcil!!! I la teva t'ha quedat ben eixerida. :)
    Ah! I sempre cal que en sobrin perquè la cuinera tingui la seva recompensa. :D
    Petons!

    ResponElimina
  21. òstres, quin munt de lioneses! T'hi deuries passar una bona estona... M'encanten amb una mica de xocolata calenta pel damunt!

    Fins aviat!
    La Taula d'en Bernat

    ResponElimina
  22. segur que estaben delicioses que es el que importa!! petonets

    ResponElimina
  23. no todos los arquitectos hicieron su primera casa a la primera, tú a la segunda, eso está fenomenal ;)

    SAlu2, Paula
    http://conlaszarpasenlamasa.cultura-libre.net
    http://galletilandia.blogspot.com

    ResponElimina
  24. Felicitats al teu pare, i a tu per la fabulosa torre que al final vas aconseguir i amb lioneses farcides de crema com m’agraden i regadetas amb xocolata Ummmm
    Petons

    ResponElimina
  25. Per sort, vas saber redirigir bé els esforços! Ah, amb xocolata calenta s'arregla tot ;-)

    ResponElimina
  26. Per cert, bona recompensa... a casa passa exactament el mateix: tot el que sobra, de propina per al pastisser!

    ResponElimina
  27. Siento comunicarte que este tipo de "fracaso" lo hemos sufrido much@s de los que te seguimos. Aunque nunca he intentado realizar una piramide de este tipo...

    Te tengo que pedir perdón por que me he reído imaginandote (e implorando a los Dioses) como "loca" por la cocina buscando un remedio a tan grandioso desastre...


    Lo bueno, como vemos en esta receta, es que todo fracaso siempre termina con un éxito.

    Un fuerte abrazo Margarida

    ResponElimina
  28. felicitats Margarida, por la parte que te toca, lo cuentas tan bien, me encanta la manera que tienes de explicarlo creo que eres muy reposada en tus charlas un saludo

    ResponElimina
  29. Si no lo cuentas, nadie habría pensado en fracaso, de hecho, creo que no es tal, sino aprendizaje que como esa torre de lionesas que querías hacer, los errores son las bases sobre las que vamos colocando otras experiencias hasta culminar lo que llamamos éxito y que no es otra cosa, que el resultado de todos esos eslabones llamados fracasos.
    Un beso.

    ResponElimina