Pica-pica cruixent de pasta




Sóc tafanera de mena i m'agrada esbrinar l'origen dels cognoms perquè estic convençuda que, en un moment o altre de la nostra vida, aquests deixaran empremta en les nostres accions.

No puc evitar un somriure quan veig que en Bru és més blanc que la llet, que el Pagès viu a ciutat, que en Grasset és alt i prim o que en Sobirana és republicà, tot i que reconec que deuen estar tips de suportar les mirades silents dels qui pensen que aquell cognom no els escau en absolut.

No fa gaire vaig conèixer un Bueno i no em va fer pas la impressió que fos mala persona, sinó tot el contrari. Potser durant la seva infantesa ja va realitzar totes les trapelleries inimaginables i va quedar net de tot mal per sempre més, o potser és un murri que sap embolcallar de bondat totes les seves accions i només treu els dimonis quan escriu.

És un mestre en tot el que fa i té el do de la naturalitat. Es diu Bueno i tot ell traspua bonhomia. És un xef que gaudeix de bona reputació, un blocaire bibliòfil i un professor que sap comunicar però, per sobre de tot, és una bona persona. És en Xesco Bueno.




A finals de novembre vaig ser convidada per l'Starbase a un curs de tapes impartit pel Xesco Bueno, i en el qual vam coincidir un grup de blocaires amics. El sempre diligent Miquel no va trigar gens a explicar totes les receptes amb els seus secrets.

Podríem dir que el Dani, el propietari del Taller de cocina Sabores on es feia el curs, va estudiar a la mateixa escola que el Xesco, ja que comparteix amb ell les mateixes qualitats humanes. No és, doncs, gens estrany que els preus dels seus cursos siguin els menys inflats que conec.

Totes les receptes que hi vam preparar ens van sorprendre per un o altre motiu, però vaig pensar que amb aquest Pica-pica cruixent de pasta aconseguiria arrencar un clam d'admiració a tota la meva família, i vaig decidir reservar-lo per Cap d'any. D'aquí ve el meu retard a l'hora de publicar la crònica del curs.




Si us ha picat la curiositat, ja cal que comenceu a buscar macarrons, llacets, fusilli, galets o la pasta que més us agradi. I tot el que heu après de com bullir-la, oblideu-ho! Aquí no s'ha de coure al dente, sinó ben passada.

Posem aigua al foc amb una culleradeta de sal i un rajolí d'oli i, quan bulli, coem la pasta el doble de temps del que marca el paquet. Després, la passem per aigua freda i la deixem escórrer.

Encenem el forn i el posem a 40º. Folrem una plata amb paper de forn i hi escampem a sobre tota la pasta, sense que es toqui.




L'enfornem i la deixem les hores que calgui fins que torni a tenir el mateix aspecte que tenia abans de coure-la. Jo la vaig tenir al forn 6 hores.

Omplim d'oli un cassó i el posem a foc molt suau. Quan estigui ben calent, però sense que arribi a fumejar, hi aboquem un grapat de pasta i -oh, miracle!- en dos o tres segons s'infla i sura. I hem de córrer a treure-la del cassó si no volem que se'ns cremi. La deixem a sobre de paper de cuina per eliminar-ne l'excés d'oli i tornem a abocar-hi un altre grapat de pasta, i procedim de la mateixa manera.

Quan ja l'haurem fregit tota, la salem i la condimentem amb l'espècia que més ens agradi. En aquest cas l'hem preparat amb tres aromes diferents: macarrons amb pebre vermell dolç, llacets amb curri i fusilli amb comí.

Servim amb copes i decorem amb ràfia de colors variats. Les expressions d'admiració no es faran esperar!


Ingredients:

Pasta variada (macarrons, fusilli, llacets...)

Per bullir-la:
aigua mineral
sal marina
un rajolí d'oli

Per condimentar-la:
sal marina
espècies variades: curri, pebre vermell dolç, comí




Tot el que sap, Xesco Bueno ho transmet amb simpatia i sense artificis. No s'apropia de cap recepta, i ens les fa arribar després d'haver-les vestit amb el seu toc personal. Avui gaudireu amb aquest Pica-pica cruixent de pasta. I no badeu, o us quedareu sense tastar-lo! I si voleu dedicar un temps a la lectura, avui us recomano el llibre d'Anna Tuttle Villegas, Tot el que sabem del cel. Columna Edicions (Col·lecció Clássica, 294). Barcelona, 1999.



30 comentaris:

  1. va ser un plaer tornar a coincidir, margarid,a i estic d'acord amb tot el que dius.
    a mi també em va agradar molt aquesta pasta inflada, però quan l'he provat de fer a casa no se m'ha acabat d'assecar prou bé, però ho seguiré intentant.
    bon any per a tu i els teus!

    ResponSuprimeix
  2. Aquesta pasta cruixent la he vista als diferents blocs dels que vau anar al curs de tapes i la veritat és que m'atrau molt. M'hauré d'animar a fer-la.

    PTNTS
    Dolça

    ResponSuprimeix
  3. Margarida, aquest pica-pica el trobo molt original i sorprenent. No m'estranya que els arrenquessis un oh! als de casa. :)
    Bon Any Nou!

    ResponSuprimeix
  4. Margarida fue un taller muy bueno y que me encanto volver a coincidir contigo,te ha quedado muy bien esta pasta crujiente,aun la tengo que probar,todo llegara
    bon any nou tambe per tu i la familia
    peto

    ResponSuprimeix
  5. Curiós i original!!!!!!!
    Bon any Margarida i famili....
    Petons

    ResponSuprimeix
  6. Caram, cronicón tremendo Margarida. La veritat és que aquesta pasta inflada és tot un descobriment i permet moltes variacions no només en formes i colors sino també en afegir saboritzants com curry, especies variades i demés... :)

    ResponSuprimeix
  7. Quin pica-pica més original! aquest el faré pel sopar de la nit de reis, m'apunte la recepta. Feliç any i que nou any et porte moltes coses bones. petons

    Marisa

    ResponSuprimeix
  8. que original!!! me ha encantado!! tienes unas manos de oro , todo lo haces especial
    te deseo un muy feliz año nuevo!!

    ResponSuprimeix
  9. Quina proposta més original!
    La prove ja mateix!
    Bon any!

    ResponSuprimeix
  10. Qué curioso! ni se me habría ocurrido cocer la pasta el doble de tiempo, tenerla unas seis horas en horno flojo y freírla!! me ha parecido sorprendente.

    besos

    ResponSuprimeix
  11. Li tinc moltes ganes a aquesta pasta, ha de ser un divertiment ben original!
    Molt bon any!
    Petons
    Sandra

    ResponSuprimeix
  12. Quin aperitiu més curiós Margarida, segur que a casa teva van quedar bocabadats.
    Feliç Any Nou!
    Petons.

    ResponSuprimeix
  13. Que bona que esta aquesta pasta cruixent, crec que ha estat la pasta de l’any
    Molts petons

    ResponSuprimeix
  14. Estic segura que tots han quedat bocabadats a casa teva !!!
    Em sembla un pica pica fantàstic tot i que 6 hores al forn no sé si tindré tanta paciència!!!

    Petonets i molt bon any!!!
    Palmira

    ResponSuprimeix
  15. Bon Any Nou!!
    M'encanta, quina recepta més original i més divertida!
    Gràcies guapa, queda apuntadeta.
    Petonets.

    ResponSuprimeix
  16. Quines copes més originals ens presentes avui!!! queden de luxe! i què original aquesta tapa! l'haurem de provar!Bon any i bons Reis!!

    ResponSuprimeix
  17. Me encantan tu plato, es una receta muy original. Tomo nota para hacerla enhorabuena.

    ResponSuprimeix
  18. Vaig veure l'entrada del Miquel i vaig quedar ben sorpresa. M'encanten aquestes receptes originals.
    Espero que hagis passat unes bones festes i els reis et portin moltes coses maques.
    Petons,
    Mónica- Recetas de Mon

    ResponSuprimeix
  19. Quina bona pinta!! Un dia ho vaig voler provar, però em sembla que la vaig tenir poca estona al forn. Ho tornaré a provar seguint els teus consells.

    ResponSuprimeix
  20. Margarida, me has dejado con la curiosidad a mil por probar esta receta. Tomo nota porque la quiero hacer y comprobar ese crujiente que imagino.
    Muy interesante lo que cuentas de Bueno, no me cabe duda que es así, tal cual lo defines.
    Un beso y muy feliz año.

    ResponSuprimeix
  21. Margarida,que pasta mes original.
    Podem dir que són com les roses,però de pasta.(Nosaltres diem roses a les palomitas de maiz.
    Que curios!No m'estranya que quedaren sorpresos.
    Besets i feliç any nou,encara que siga amb retard.

    ResponSuprimeix
  22. Jo, com en Manel, vaig fer-ne una prova assecant-la a l'aire però tinc massa humitat a casa... Aquest cap de setmana a veure si ho provo al forn... El problema és estar per casa per anar-ho controlant!

    ResponSuprimeix
  23. Uau!! m'ha encantat la presentació que has fet dels cognoms, i per suposat la recepta, tinc moltes ganes de fer-la!

    ResponSuprimeix
  24. quina cosa mes especial...molt bon consell!!!gracies i un petonet.

    ResponSuprimeix
  25. Precisament ara vinc del blog de l'Asun i acabo de veure el mateix. Que original i soprenent! Ho hauré de provar ;)

    ResponSuprimeix
  26. Bon any Margarida!

    quina idea! ara em moro de ganes de provar-ho!

    ResponSuprimeix
  27. Aquests aperitius em van sorprende molt quan els va publicar l'Òscar. Nosaltres també hem fet alguna recepta d'en xesco bueno aquest nadal, i ens han encantat!

    ResponSuprimeix
  28. Pel poc que conec al Xesco, coincideixo plenament amb tot el que has dit d'ell.
    Des que el vaig conèixer sempre ha hagut molt bona sintonia. És un plaer compartir qualsevol moment amb ell.

    La pasta, sensacionalment sorprenent!

    Una abraçada

    ResponSuprimeix
  29. Moltes gràcies per enviar-nos la teva proposta tot i no tenir un bon moment, és tot un detall! :) Aquesta pasta cruixent ja la tenia vista i la tinc a pendents, ha de ser sorprenent!
    Moltes gràcies per participar i per les teves paraules!
    Petonets
    Sandra

    ResponSuprimeix
  30. L'autor ha suprimit aquest comentari.

    ResponSuprimeix