Cor de Sant Jordi




En la fredor immensa d'una habitació d'hospital la Teresa no pot fer altra cosa que plorar. Pensa que no ha fet res per merèixer aquesta sort i maleeix els déus per haver-la escollit a ella.

Està espantada. Un drac ferotge li està devorant el fetge i la seva família no pot fer altra cosa que plorar en silenci al seu costat mentre espera el malaurat desenllaç.

És jove i bonica, una princesa que aviat serà devorada per la crueltat d'aquest monstre voraç que ningú pot dominar i que entra amb ferotgia a qualsevol casa.

Però quan més impotent se sent, vet aquí que apareix un noble cavaller disposat a lluitar amb gran vehemència contra aquest drac. No l'atemoreixen ni els terribles braols de la bèstia ni les seves urpes metzineres.

Ell, un donant anònim, ha vingut a salvar una vida i, sense esperar un petó d'agraïment, se'n va a galop sense fer soroll en mig dels plors d'alegria d'uns pares que han vist salvada la seva filla.




Avui, dia de Sant Jordi, encara hi ha molts dracs a vèncer i sort tenim dels valerosos cavallers disposats a salvar-nos. Són actes d'amor, que dia rere dia veiem al nostre voltant i que mai agrairem prou.

Per celebrar-ho, avui us porto un cor que batega ben fort. Suau i dolç en el seu interior però amb una armadura prou resistent per fer front a qualsevol atac enemic.

Si us animeu a fer aquest Cor de Sant Jordi, hem de començar primer a preparar la carcassa de xocolata. Seria ideal disposar d’un motlle de silicona en forma de cor però si no en tenim, també serveix un de metàl·lic. Només caldrà que el folrem prèviament amb paper d’alumini, com hem fet aquí.

Desfem la xocolata al bany Maria i quan la seva temperatura sigui d’uns 35º, n’aboquem la meitat dins del motlle fins a cobrir tota la superfície. Deixem que s’endureixi, i li donem una segona capa perquè el cor sigui més resistent.

Mentre esperem que s’endureixi, anem preparant la crema anglesa. Escalfem la nata en un cassó a foc lent. En un altre, batem els rovells amb el sucre fins que blanquegin. Aleshores hi aboquem la nata calenta i posem el cassó al foc.

Posem en remull la gelatina en aigua freda. Remenem sense parar la crema, vigilant que no sobrepassi els 80º. Al cap de set o vuit minuts, quan vegem que comença a espessir, la retirem del foc i hi afegim els fulls de gelatina ben escorreguts.

Hi posem a dins la xocolata blanca esmicolada i barregem bé fins que quedi ben desfeta. A banda, muntem la nata. Quan la temperatura de la crema sigui d’uns 35º, li afegim la nata, remenant amb cura amb un batedor.




Desemmotllem el cor i li retirem el paper d’alumini. Hi aboquem a dins la mousse i el deixem a la nevera durant unes hores.

Quan ja hagi pres, decorem el cor amb les maduixes i els nabius, i empolsinem la superfície amb sucre mòlt. Unes quantes tarongines afegiran color i perfum a aquest cor tan bo.




Ingredients (per a un motlle en forma de cor de 750 ml de capacitat):

Per a la carcassa de xocolata:
300 g xocolata Nestlé Postres

Per a la mousse de xocolata blanca:
200 ml nata
40 g sucre
2 rovells d’ou
2 ½ fulls de gelatina
200 g xocolata blanca
150 ml nata

Per a decorar:
350 g maduixes
un grapat de nabius
1 culleradeta de sucre mòlt
tarongines




Què us sembla si, en tornar de remenar llibres i comprar roses, mengem un tros d'aquest Cor de Sant Jordi tan bo? Després, podem llegim les històries que ens explica El llibre dels contes d'amor d'arreu del món. Recopilació d'Anna Guitart. La Magrana (Col·lecció Les Ales Esteses, 130). Barcelona, 2002.

30 comentaris:

  1. Mare meva,quin cor mes delicios!Una maravella!Feliç Sant Jordi!

    ResponElimina
  2. Margarida me has robado el cor,que maravilla has hecho
    Bona diada de Sant Jordi

    ResponElimina
  3. Quin cor més esplèndid Margarida. Com bé dius hi ha molts dracs per a vèncer...Desitjo que hagis tingut una bona diada.
    Nani

    ResponElimina
  4. Quin cor tant bonic i bo, per una historia tant bonica...
    petonets

    ResponElimina
  5. Una historia molt maca i un cor preciòs, segur que encara queda gent amb el cor així de gran i dolç.
    Petons.

    ResponElimina
  6. T'ha quedat un pastís molt bonic!
    Quin greu menjar-se'l...
    La textura de la mousse de xocolata blanca es veu deliciosa.

    ResponElimina
  7. Hola Margarida estimad ai guapa tu

    ets UNICA, segueix així, i per molts anys

    mil petonets de Sant Jordi, Susanna

    ResponElimina
  8. Uau!Que pastís mes bonic!
    No li cap res mes.Fins fa pena menjar-se'l.
    El teu relat,com sempre,meravellós.La esperanza y la generositat.Dos qualitats que ennoblixen als sers humans.
    Desitgem que hàgeu passat un feliç dia de Sant Jordi
    Besets

    ResponElimina
  9. Margarida, veo que has tenido una actividad frenética en los últimos días, no hace tanto que estuve por aquí y ahora tengo tres o cuatro entradas sin mirar, y no me gusta perderme ni una.
    Me ha gustado mucho la idea de hacer esta carcasa de chocolate, me ha recordado a una receta que tenía yo en el blog llamada tentación de crema y fruta, solo que en bonito, en precioso corazón y además bondadoso. Preciosa como siempre tu introducción.
    Un beso. Voy a seguir leyendo todo.

    ResponElimina
  10. Preciós pastis, molt idoni per celebrar la nostra Diada.
    Desitjo que aquesta hagi sigut una maca Festa, igual com la historia d'entrada.
    Petons

    ResponElimina
  11. A més de bo, preciós... sap greu menjar-se'l

    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  12. Això si que es tenir un gran cor, preciós i molt bo, sap greu menjar-se’l
    Petons

    ResponElimina
  13. OHHHHHHHHH
    Estic amb la boca oberta.... quina marevella!!! Segur que debia estar delicios.

    ResponElimina
  14. E' bellissima sembra un quadro, complimenti Margarida. Un abbraccio Daniela.

    ResponElimina
  15. Hola Margarida!
    No coneixia el teu blog i amb aquesta recepta m'has robat el cor! ;-). És preciosa a la vista i ha de ser deliciosa al paladar. Si em permets, m'agradaria preguntar-te com ho fas per a què la xocolata que poses al motlle també et quedi agafar a les parets i no només a la base del mateix.
    Gràcies! (I tornaré a visitar-te!)

    ResponElimina
  16. Hola, Alfriston Cottage! Benvinguts a la meva cuina. Celebro que us hagi agradat el meu Cor de Sant Jordi!
    Pel que fa a la pregunta que em fas, no té cap complicació.
    Mira, Eva,tal com explico a la recepta només cal abocar part de la xocolata desfeta dins del motlle, i anar-lo girant a fi que tots els costats en quedin coberts. Després, posem el motlle a la nevera fins que la xocolata s'hagi pres. I perquè quedi una carcassa més consistent, tornem a fer una segona capa.
    No sé si has fet mai ous de xocolata, és el mateix procediment.
    Espero haver-t'ho explicat bé. Si encara tens algun dubte, no pateixis! M'ho dius, que intentaré explicar-ho millor.
    Moltes gràcies per la visita!
    Petons

    ResponElimina
  17. Quina història tan maca has posat, quin sant Jordi tan valent salvant d'aquesta manera la princesa!

    I què dir del pastís? Mmmmmm... segur, segur, segur que està boníssim!!! :-)))

    ResponElimina
  18. Hola Margarida!
    Moltíssimes gràcies per l'aclariment. No he fet mai ous de xocolata (encara!!). jejejeje. No sé perquè però em pensava que si posava la xocolata per la basa i per les vores, en tornar a posar la base en horitzonal la xocolata aniria relliscant altra cop cal a la base i les parets em quedarien sense. Hi haurem de provar!
    Altre cop, moltes gràcies!!
    Eva

    ResponElimina
  19. Quin plaer de tornar a llegir les teves receptes i arribar i veure aquest cor de Sant Jordi m'ha encantat.
    Això si, l'Olivier va pensar en portar-me una rosa per sant jordi :o)

    Petonets,
    Palmira

    ResponElimina
  20. ohh Margarida, yo también te tengo abandonada, pero es que este domingo tengo un examen de oposiciones y voy liadisima (ahora me tomo cinco minutos de merecido descanso, jajaja).

    Esta tarta me parece absolutamente deliciosa y con una presentación de 10, como todo lo que haces.

    Besos wapa. Paula

    ResponElimina
  21. Uauuuuu quin cor mes bonic, crec que no el trencaría.
    Un abraç

    ResponElimina
  22. Ohhhhhhhhhhhhhhhhhhh mama quina bona pinta ! I el cor em sona...jejeje

    =)

    ResponElimina
  23. un cor tot dolç.....delicios

    ResponElimina
  24. Que preciosidad de pastel, es una auténtica belleza y la historia es tan tierna y tan real que me ha emocionado.

    Bicos

    ResponElimina