Puré de carbassó blanc




Quin home, aquest Lluís! Res li fas ben fet i a tot troba defectes... És força punyetetes, sí, i mai s'està de criticar el que fas, si cal. Però avui m'ha sorprès amb un regal del tot inesperat, ja que se m'ha presentat a casa carregat de carbassons blancs i me'ls ha ofert com si fos una joia preciosa.

- Carbassons blancs? I d'on els has tret?

I m'ha començat a explicar una història que si no el conegués prou bé diria que se l'acabava d'inventar. Però és tan real com aquest sol que avui ens il·lumina!

Un camió provinent del sud ha aconseguit vendre al mercat de fruita i verdura tota la mercaderia que duia, excepte un palet de carbassons blancs. El conductor, que havia de tornar al seu punt de partida amb un carregament nou, necessitava el camió buit, i no ha trobat millor manera de desfer-se del palet que llençar-lo en un descampat.

Ben a la vora el Lluís aparcava el cotxe i, veient aquella muntanya de carbassons desemparats, ha corregut a agafar els que ha pogut i, després d'omplir-ne el maleter, ha anat esperitat a la seva empresa dient a tothom que fes el mateix. Mitja hora més tard la muntanya ja només era un fantasma, però gran era la bellugadissa en un munt de cases que frisàvem per fer lloc a aquell regal inesperat.




Mai he contemplat una muntanya de carbassons, però puc veure els ulls desesperats de tota la gent que passa gana i no pot ni imaginar-se que aquí puguem llençar tan alegrement quantitats desmesurades de menjar.

Intermón Oxfam ha llançat la campanya "Taula per a 7.000 milions”, que reivindica el dret a l’alimentació a tot el món. La campanya denuncia que gairebé 900 milions de persones se’n van a dormir amb gana cada nit, mentre el nostre planeta produeix aliments suficients per a tothom.

A la taula de casa no puc seure tanta gent a menjar aquest Puré de carbassó blanc, però tant de bo entre tots aconseguim que a la Taula per a 7.000 milions de persones d’Intermón Oxfam l’única fam que existeixi sigui la fam de justícia!




Si us ha agradat aquest puré i el voleu fer, tot seguit us n'explico al recepta.

Per fer l'aigua d'arròs, escalfem aigua amb un rajolí d'oli i una cullerada de sal. Quan bulli, hi afegim l'arròs i el deixem coure 15 minuts. Colem l'arròs, guardant aquesta aigua perquè la necessitarem per coure el carbassó. Refredem l'arròs a sota de l'aixeta amb aigua freda i el reservem a la nevera.

Posem en una olla 5 cullerades d'oli i hi coem el porro, que haurem tallat ben petit. Quan comenci a agafar color hi posem el carbassó tallat a rodanxes. Remenem bé amb una cullera de fusta i hi aboquem el líquid.

Ho coem a foc fort fins que l'aigua comenci a bullir, aleshores abaixem el foc, i hi afegim el gingebre ratllat. Quan el carbassó estigui cuit, rectifiquem de sal i tot seguit el triturem fins deixar-lo ben fi.

Podem servir-lo sol o acompanyat d'arròs cuit.

Ingredients (per a 8 persones):

5 cullerades oli d'oliva verge extra
100 g porro (només la part blanca)
2 kg carbassó blanc
300 ml aigua
300 ml aigua d'arròs
10 g gingebre
sal




Amb aquest Puré de carbassó blanc podrem sopar vuit persones, més si no omplim tant el plat. I ve tant de gust sopar un plat calent ara que comença a fer fred!

Esgarrifa pensar que hi ha gent que no només no té un plat a taula, sinó que no té ni casa on aixoplugar-se! Per això avui us recomano la lectura d'aquest llibre: Ells truquen a la porta, de Carmen Luque. Edicions La Campana, 169. Barcelona, 2000.



11 comentaris:

  1. Les cremes i plats de cullera són ideal per alimentar a molta colla!
    Amb l'aigua d'arròs ha de quedar un puré molt més fi.

    ResponElimina
  2. BOnissim!!! ben calentó, per començar un àpat....sempre en tinc a la nevera, el necessito!! petons

    ResponElimina
  3. Que bona la història, de quan en quan ja ens agradaria a tots que ens passés! Llàstima de carabassons, per això. En tot cas, m'encanta la crema.. PETONS!

    ResponElimina
  4. Divina crema la que nos enseñas hoy, ademas ahora ya apetecen estas cremas y calientes
    Fantastica historia y una buena causa
    Peto

    ResponElimina
  5. Yo tampoco entiendo cómo se puede tirar comida así, yo también hubiera ido y llenado mi maletero. Muy rica la crema.

    besos

    ResponElimina
  6. Tant de bo no es quedés ningú sense menjar.
    Una crema d'allò més bona, encara que el fred s'ens resisteix una mica.
    Petons.

    ResponElimina
  7. A mi això de tirar el menjar em posa malalta... Fa cosa d'una setmana al Viena algú va deixar la meitat d'una amanida de pollastre (que és boníssima), gairebé dos tallets d'un pastís nou que fan sencers... i fins i tot ni un tallat es van acabar.
    Hi ha gent que demana (i paga!) per damunt de la gana que té i després ho deixa a mitges... T'asseguro que l'amanida de pollastre, amb una gran part del pollastre rostidet intacte, clamava al cel... No hi ha dret!!

    En fi... tan de bo ningú anés a dormir amb gana... Tant de bo tothom pogués provar una crema de carbassó tan bona com aquesta teva ;-))

    ResponElimina
  8. Una crema boníssima i amb l’aigua d’arròs encara deu quedar més bona, un bon plat per que ningú es quedi sense menjar.
    Petons

    ResponElimina
  9. Aquestes receptes són les millors quan hi ha molta colla a casa i podem omplir més o menys els plats segons l'apetit de cadascú.
    Amb gengibre l'he preparada molts vegades però amb aigua d'arròs mai :o)
    Petonets i bon cap de setmana,
    Palmira

    ResponElimina
  10. Aquestes cremes són boníssimes!! Aquests carbassons els he vist a la pagesa que compro, però no els he provat, tenen el mateix gust?? petó

    ResponElimina
  11. Exquisito!, me llevo la receta, es lo que suelo comer durante el dia.
    Un besito.

    ResponElimina