Mousse de mango amb espill d'ossets




Sent un nen, en Hans Riegel va quedar tan impressionat amb l'actuació de l'ós ballarí que ja mai deixaria d'anar al circ cada vegada que aquest visitava la ciutat de Bonn. I el que en un principi era un embadaliment infantil, amb el pas dels anys esdevingué una fascinació tan gran que acabaria determinant el seu futur.

El seu tarannà emprenedor no va parar fins a idear a la cuina de casa seva uns ossets de goma, drets com els óssos del circ que ballaven al ritme de la música davant espectadors bocabadats, i que la seva dona Gertrud venia per les cases muntada en una vella bicicleta.

Anys difícils, de guerres i dificultats econòmiques, però aviat la bicicleta i la cuina de casa van quedar petites i el negoci va anar fent-se gran alhora que els ossets arribaven a tot arreu. Anys més tard, acabaria fent-se conegut l'eslògan HARIBO macht Kinder froh (1).




Amb motiu del 90è aniversari dels Ossets d' HARIBO (acrònim del nom i cognom de Hans Riegel i de la ciutat de Bonn, d'on és originari), vaig ser convidada pel gabinet de comunicació Inforpress a un Taller de postres d' Ositos de Oro amb l'Ada Parellada. Portada per la curiositat de veure què és podia fer amb aquestes gominoles, no vaig dubtar un minut a confirmar la meva assistència, tot i que és coneguda la meva reticència a utilitzar cap producte que contingui colorants.

D'aquella tarda, que vaig passar a l'Espai Boisà, en guardo molt bons records. L'alegria encomanadissa de l'Ada Parellada, així con la fantasia que atorga a totes les seves preparacions, la trobada amb altres blocaires amics i el descobriment que el color d'aquestes llaminadures es deu a una combinació d'extractes i concentrats de fruites i plantes, de seguida van esvair els meus dubtes sobre el taller.

Amb l'Ana, La cocinera de Bétulo, i la Teresa, de Com a casa, res! (a qui em va fer molta il·lusió conèixer), vam fer un bon equip, i vam aplicar tota la nostra mestria en totes les receptes que vam preparar. Era divertit veure'ns jugar com nenes a fer pastetes, amb l'incentiu de fer un bon berenar de celebració!




Una de les receptes que més em van agradar pel seu gust suau i per la seva presentació espectacular va ser aquesta Mousse de mango amb espill d'ossets.

Si us ve de gust preparar-la, ara us passo la meva versió de la recepta de l'Ada Parellada.


Comencem preparant la base de biscuit: encenem el forn i el posem a 180º. Primer muntem amb la batedora les clares a punt de neu amb un pessic de sal, i en un altre bol batem els rovells i el sucre fins que blanquegin. En aquest moment hi incorporem de mica en mica la farina, passant-la prèviament pel sedàs, i finalment hi afegim les clares, que barrejarem amb molta suavitat amb una espàtula.

Escampem aquesta massa a sobre d'un paper de forn, l'allisem amb una espàtula i l'enfornem durant 9 minuts. La traiem del forn, desenganxem el paper de la base i la deixem refredar.

Mentre, preparem la mousse: posem les làmines de gelatina en remull amb aigua freda. Pelem el mango i el triturem ben fi. Muntem la nata i, quan comenci a tenir consistència, li afegim el sucre. Batem una mica més i incorporem el puré de mango. Escorrem els fulls de gelatina, els posem en un cassó amb una cullerada de nata i els desfem a foc molt suau. Esperem uns moments que ja no estigui calenta i l'aboquem a la barreja de nata i mango, batent amb suavitat.

Escalfem el moscatell amb el sucre i el deixem reduir una mica. Posem el cèrcol d'un motlle de 22 cm a sobre del biscuit i tallem la base del pastís. La pintem amb la reducció de moscatell. Posem una làmina d'acetat tot al voltant del cèrcol (per la part interior), i l'untem amb una mica d'oli perquè els ossets no caiguin.




Col·loquem els ossets drets, l'un al costat de l'altre, de cara al cèrcol fins a completar una circumferència sencera, i acabem abocant-hi la mousse de mango. Posem el pastís a la nevera perquè es solidifiqui la mousse.

Tallem els ossets a trossos ben petits i els escampem per tota la superfície formant un mirall de colors. Com heu vist, queda espectacular!


Ingredients (per a un motlle de 22 cm de diàmetre):

Per a la base de biscuit savoià:
2 clares d'ou d'agricultura ecològica
1 pessic de sal marina
2 rovells d'ou d'agricultura ecològica
50 g sucre amb aroma de vainilla(*)
50 g farina

Per a la mousse de mango:
250 g puré de mango
5 fulls de gelatina
250 g nata (35% m.g.)
50 g sucre
30 ml moscatell
1 culleradeta sucre

200 g Ositos de oro Haribo per decorar

(*)Per tenir sempre a mà sucre amb aroma de vainilla, només cal posar dins del pot de sucre una beina de vainilla ja usada, i mantenir-lo ben tancat.




No trobeu sorprenent aquesta Mousse de mango amb espill d'ossets? Mentre ens la menjàvem, ens ha vingut al cap la imatge d'un dels óssos més famosos de la literatura juvenil, Baloo. Per això avui us recomano una relectura d'El llibre de la jungla, de Rudyard Kipling. Editorial Cruïlla (Clàssics universals juvenils, 3). Barcelona, 1999.


(1). Traducció: HARIBO fa la canalla contenta.


Llaminadures de tomàquet




Si estigués tipa de mirar cap al cel per veure quin temps farà tement que una pedregada malmeti la collita cobejada, o si estigués fins al capdamunt d'aquesta terra que, generació rere generació, ha omplert les nostres vides de pols i misèria, us ben juro que la regalaria a qui la volgués si amb això aconseguia fugir d'una herència que m'ha estat imposada.

Però no, el meu desig no és viure envoltada de ciment amb els quatre duros a la butxaca que m'hauran donat a canvi de la suor dels meus avantpassats i que en poc temps es faran fonedissos, ni vull que l'agitació sorollosa que provoca l'aglomeració de gent en el seu lleure alteri l'harmonia d'aquest silenci.

Jo només vull llevar-me al matí i sentir la força que brolla dels meus sembrats, tocar els fruits que amb els seus colors pinten un paisatge que m'és familiar i contemplar emocionada el plat que aquesta terra m'ofereix generosa.




Fa uns dies vaig ser convidada al Presstrip de Gastronomia del Parc Agrari del Baix LLobregat per descobrir la bellesa comestible d'unes terres que han esdevingut el rebost de Barcelona. I davant la simfonia de colors i aromes dels cultius de Can Alavall no vaig poder fer altra cosa que elogiar l'esforç de la tercera generació d'aquesta família per la innovació aplicada en els conreus hidropònics de créixens, herbes aromàtiques i flors comestibles.

Gent que estima la terra, que lluita per oferir uns productes de qualitat, frescos i de proximitat, però que viu amb la incertesa de no saber quin serà el futur d'aquestes terres.




Acompanyada de l'Ana, La Cocinera de Bétulo, vam participar decidides en el taller de mojitos, organitzat per la xef Cristina Roig, i més tard als jardins de la masia de Can Comas -envoltades d'una brisa que ens feia oblidar la calor estiuenca- vam tastar totes les propostes gastronòmiques elaborades amb productes del Baix Llobregat pels restaurants adherits a la campanya gastronòmica “Els sabors de l’horta”.




Estic segura que tindré vuitanta anys i encara recordaré una de les propostes que vaig tastar(*) i que em va encantar. I és que aquestes Llaminadures de tomàquet són una autèntica delícia! I vull compartir la recepta amb vosaltres, perquè sé que molts agraireu un pica-pica tan original i saludable alhora!

Per fer-lo només cal tenir uns tomàquets acabats de collir (aquests són la meva primera collita d'aquest estiu), un bol amb oli i un altre amb sal. Clavem una broqueta en un tomàquet, el passem per l'oli i després per la sal. Tan senzill i tan bo!


Ingredients:
tomàquets cirerol de pera d'agricultura ecològica
oli d'oliva verge extra
sal Maldon




Després d'assaborir una menja tan delicada com aquestes Llaminadures de tomàquet, què us sembla dedicar una estona a la lectura? Avui us recomano Rohinton Mistry, Un equilibri perfecte. Edicions 62 (El Balancí, 446). Barcelona, 2002.


(*) Recepta d'Ona Nuit Restaurant

Mil fulls de bacallà




Mentre les aigües de l'Àrtic et portaven en lenta placidesa fins a Islàndia, la teva mirava esporuguida albirava noves costes i qui sap si perills inesperats.

Mai no sabrem si te'n vas anar de casa a la recerca de nous horitzons, mogut per l'impuls que governa l'ànima dels joves i deixant enrere l'escalf familiar, o si l'atzar és el culpable que et trobessis en el lloc equivocat.

Qui sap si tot era un somni, i en qualsevol moment obriries els ulls i retrobaries una cara amiga, o aquell paisatge que tantes vegades havies recorregut buscant aliment.

Però l'aventura arriba a la seva fi quan de sobte gent embogida comença a cridar sense fre. Més tard se sent un tret i, mentre uns homes armats reben els aplaudiments de tothom, tu jeus a terra amb un riu de sang sobre la pell del teu cos.

I no entendràs mai què ha passat, perquè tu només eres un ós blanc perdut dalt d'un iceberg que el corrent havia allunyat tres-cents kilòmetres de casa teva...




D'Islàndia no només ens arriben històries tristes, sinó un dels aliments que ha permès durant segles a la humanitat disposar de reserves proteíniques: el bacallà.

Per fer aquest Mil fulls de bacallà he utilitzat bacallà esqueixat ROYAL, marca que pertany a Copesco-Sefrisa, empresa que porta més de 150 anys dedicada a la importació d'autèntic bacallà (Gadus Morhua), seleccionant sempre els millors exemplars pescats amb ham en les aigües més fredes de l'Atlàntic.

I pensant justament en la gent que no sempre disposa de temps per dessalar el bacallà, ROYAL ofereix un assortiment de lloms, talls i esqueixats ja dessalats. Són d'una qualitat excel·lent, i us asseguro que milloraran el gust dels vostres plats.




Començarem coent al vapor les patates, senceres i amb pell, durant mitja hora o fins que estiguin cuites. Les deixem refredar, les pelem i fem 3 rodanxes de cada patata.

Amb el ganivet marquem una creu a la base dels tomàquets i els coem també al vapor durant 3 minuts. A continuació, els pelem i tallem cada tomàquet en 3 rodanxes.

Finalment coem al vapor les mongetes durant 5 minuts i les deixem refredar.

En un bol posem oli, sal i herbes provençals al nostre gust.

Muntem el mil fulls posant una base de patata, a sobre una capa de mongeta i a sobre una rodanxa de tomàquet, pintant cada capa amb la barreja d'oli.

A sobre del tomàquet posem una muntanya de bacallà esqueixat, i el reguem amb l'olivada. Podem acabar la decoració amb unes fulles de julivert arrissat.

Amb aquestes quantitats surten 12 mil fulls.


Ingredients (per a 4 persones):

250 g bacallà esqueixat ROYAL (dessalat i sense espines)
4 patates
4 tomàquets vermells de la mateixa mida que les patates
un grapat de mongeta tendra
4 cullerades d'oli d'oliva verge extra
sal marina
herbes provençals
olivada
julivert arrissat




I després de gaudir d'aquest Mil fulls de bacallà, us recomano la lectura de la gran epopeia d'un altre país nòrdic, Finlàndia. Elias Lönnrot, El Kalevala. Columna Edicions (Col·lecció Clàssica, 245). Barcelona, 1997.


Carxofa Inedit



Quan em vaig casar amb tu només pensava en la felicitat que envoltaria les nostres vides i en els anys de bonança que ens esperaven. Mai em vaig entretenir a pensar en la gelosia que covava el nostre germà Seth dins del seu cor i que dia a dia anava fent-se més gran.

Tu eres el germà bondadós, ell l'envejós. Tu eres el déu de les terres fèrtils que voregen el Nil i ell el senyor dels deserts i les terres ermes. Ara sé que des del moment que vas ensenyar als homes a fer cervesa a partir de la civada, el seu cap va començar a tramar una venjança terrible.

Va organitzar una festa en honor teu i va mostrar als convidats un cofre sumptuosament treballat. I tan gran va ser l'admiració que va despertar que Seth va prometre regalar-lo a qui hi cabés. Tots van córrer a posar-se dins, però el que no era excessivament gras, era massa baix i l'únic que s' hi va encabir amb les mides justes vas ser tu.

Sense donar-te l'oportunitat de reaccionar, ell i els seus sequaços van córrer a posar-hi la tapa i a segellar-la. Tot seguit van llençar el cofre al Nil i en pocs segons vas desaparèixer aigües avall.

Molts dies vaig cercar desesperada el teu cos sense vida fins que vaig saber on havies anat a parar. Però el maleït de Seth se'm va avançar, et va esquarterar en catorze trossos, i els va escampar per tot el país.

Juro que no pararé fins a trobar-los tots i a unir-los fent un altre cop un sol cos. Després el dipositaré dins d'un sarcòfag i l'amagaré tan bé que mai ningú no el podrà trobar. Passaran segles i tothom recordarà el teu nom, Osiris, però el teu cos mai més serà profanat!




Fa un temps vaig ser convidada a visitar les instal·lacions que Damm té al Prat de Llobregat i a tastar una gran varietat dels seus productes, que van maridar a la perfecció amb diversos plats.

D'aquella visita sempre em quedarà la sensació d'haver anat al futur, d'haver trepitjat durant unes hores un món que algun dia ens semblarà normal.




Com la cervesa que més em va agradar va ser la Inedit, dissenyada especialment per l'equip d' elBulli per ser combinada amb la gastronomia moderna, he decidit anomenar aquesta recepta Carxofa Inedit, ja que el seu sabor afruitat i floral combina molt bé amb el gust lleugerament amarg d'aquesta hortalissa.




Per tenir un entrant sa i original només cal que disposem de carxofes tendres, les escapcem i en llevem les fulles exteriors. Tot seguit les tallem en llesques ben fines i les amanim amb sal, pebre i un rajolí d'oli.

A més d'un us semblarà que això de menjar carxofa crua no pot ser gaire bo. Jo us aconsello preparar aquesta recepta abans d'avançar qualsevol comentari, i que la marideu amb la cervesa INEDIT. Canviareu d'opinió!

Ingredients:
1 carxofa tendra per persona
sal
barreja de cinc pebres acabats de moldre
oli d'oliva verge extra





I ja que avui hem estalviat molt de temps preparant aquesta Carxofa Inedit, ¿què us sembla dedicar una estona a la lectura? Us recomano Mika Waltari, Sinuhè l'egipci. Proa/Columna. Barcelona, 1995.