Res li agradava més a la petita Teresa que acompanyar el seu pare a Barcelona perquè, tot i saber que no es tractava d'anar a passejar sinó de fer algun encàrrec, la idea de passar la tarda amb ell i d'abandonar durant unes hores la rutina familiar feia que el seu cor bategués ple d'exultació.
A casa quedaven els germans i les seves baralles, les tardes monòtones al jardí amb els jocs infantils i la solitud d'uns ulls de nena que només trobaven esbargiment en les aventures dels herois o les vileses dels monstres.
Les cames del pare, però, eren llargues i les seves passes similars a les dels gegants dels contes. Els seus peus de nena petita havien de córrer apressats per no quedar enrere però el seu pensament no albirava cap senyal de por de perdre's en una ciutat tan gran, perquè el pare la portava agafada de la mà mentre ella caminava segura entre la munió de gent.
La seguretat d'una mà, el consell savi en un moment donat o la mirada de qui t'estima són coses que trobem a faltar quan el pare ja no hi és. Jo, a més, he perdut el tastador oficial de les meves postres.
Perquè sé que aquest Brownie de xocolata i ametlles li agradava molt, torno a les pàgines d'aquesta cuina amb aquestes postres, ideals també per a un berenar o un bon esmorzar de diumenge.
Si el voleu fer, només cal que seguiu aquestes indicacions:
Primer de tot, encenem el forn i el posem a 180º, i folrem una plata de 23 x 23 cm amb paper de forn.
En un cassó desfem al bany Maria la xocolata i, un cop fosa, hi afegim la mantega tallada a trossets, remenant bé perquè quedin ben unides. A banda, barregem la farina amb el llevat i la passem pel sedàs.
En un bol batem els ous i el sucre durant 2 o 3 minuts. Hi afegim la xocolata fosa i, tot seguit, la farina. Finalment incorporem les ametlles, remenant fins que estiguin repartides de manera uniforme.
Aboquem la barreja dins del motllo que tenim preparat, l'allisem amb l'espàtula i l'enfornem durant 1/2 hora.
La gràcia del brownie és que no estigui sec del tot, sinó més aviat un punt humit.
Ingredients (per a un motlle de 23 x 23 cm):
250g xocolata
100 g mantega
3 ous d'agricultura ecològica
100 g sucre
70 g farina
1 culleradeta de cafè de llevat Royal
100 g ametlla crua tallada a trossets petits
Que me'n dieu? No us vénen ganes d'agafar un tros d'aquest Brownie de xocolata i ametlles? Doncs no patiu, que la casa convida! I més després de la llarga pausa a la que s'ha vist abocat aquest blog. Mai us agrairé prou la vostra fidelitat a aquestes pàgines!
I per no perdre el costum, us segueixo recomanant una bona lectura per acompanyar aquest brownie. Avui, just perquè he retornat a aquestes pàgines, es fa imprescindible llegir Evelyn Waugh, Retorn a Brideshead (amb traducció de R. Folch i Camarasa). Edicions Proa (Biblioteca A tot vent, nº 202). Barcelona, 1983.
Es un bon homenatge Margarida. Es cert que es troben a faltar molt, que notes com si ja no tinguessis un passat, però molts ànims que de ben segur ell voldría veure't contenta i continuant amb questes bones receptes.
ResponEliminaJa ho crec que donen ganes de menjar un troç d'aquest brownie!
Fa molts anys vaig llegir el llibre, encara el tinc a casa. El tindré que rellegir.
Petons.
Benvinguda de nou... i amb una molt bona recepta!!!!
ResponEliminaPetonets.
el toc d'atmetlla queda genial! m'encanta! petons
ResponEliminaQue bo, margarida! Amb ametlles no l'he provat mai, el brownie, sempre l'he fet amb nous. M'ho apunto! Petons
ResponEliminaUn homenatge ben dolç per al teu pare des d'aquest raconet que comparteixes amb nosaltres.
ResponEliminaSempre he fet el brownie amb nous, però segur que amb l'ametlla ha de quedar molt bo. S'ha de tastar!.
Una forta abraçada!
Molt ben vinguda....ara ja tinc la solució, no el feia perquè soc al•lèrgica ales nous, però aquest teu deu d’estar boníssim.
ResponEliminaPetons
Hola bon dia estoy desayunando y me vendría muy bien un trocito tiene que estar buenísimo como tus madalenas recién hechas soy Loli la hija de la señora Rosa habitación 411 del hospital de Badalona besitos y achuchones para todos probaré hacerlo haber como me sale
ResponEliminaQue bons els brownies!! genial recepte!
ResponEliminaChushttp://bonissim.blogspot.com.es/
Margarida,
ResponEliminaBenvinguda de nou a la blogosfera. Et trobàvem a faltar.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaMargarida fa poc que el vaig perdre i el record es diari.
ResponEliminaUn bon brownie per un bon homenatge.
Un abraç
Passava per aquí i quina sorpresa!. No sé si m'agrada més el pastís o la narració tan esplèndida que has fet de les passejades amb el pare. A més de cuinar, escrius? És una bona combinació.
ResponEliminaJo també trobo a faltar al meu "tastador" oficial, és una forma de tenir-lo present.
Passava per aquí i quina sorpresa!. No sé si m'agrada més el pastís o la narració tan esplèndida que has fet de les passejades amb el pare. A més de cuinar, escrius? És una bona combinació.
ResponEliminaJo també trobo a faltar al meu "tastador" oficial, és una forma de tenir-lo present.
Quina pinta més bona té!!
ResponEliminaM'encanta.
Petons
Els bons records són els que perduren, quina gran veritat! ànims!
ResponEliminaPer aquí et trobavem a faltar! i què dir-te de la pinta d'aquest brownie... petons1