Figues amb crema anglesa





La Fidela ja m'havia advertit afectuosament  aquest matí que això d'anar a caminar sola per la muntanya era molt perillós. I m'ha recordat el cas d'aquell ciclista exhibicionista que acostumava a rondar per la serralada amb la intenció de sorprendre amb el seus atributs possibles víctimes femenines.

Tot just acabava de deixar enrere la porta del tancat electrificat de ca l'Andreu, quan encarava l'últim tram del meu recorregut habitual. De sobte, m'he trobat amb una immensa figura que em barrava el pas.

No m'ha fet por. Diuen que la indiferència és la millor arma, així que la meva primera intenció ha estat no deixar-me impressionar per la blancor immaculada de la seva pell i seguir el meu camí, com si aquella presència formés part del decorat de la muntanya.  

He fet una passa i m'he aturat en sec en adonar-me que, al seu costat, uns altres ulls m'observaven fixament. La seva pell  negra i lluent donava encara més força a aquella figura imponent i majestuosa.  En altres circumstàncies hauria dit que era d'una gran bellesa, però en aquells moments només pensava a salvar el coll.

Només dos-cents metres em separaven de la tanca, però no estava segura de poder-hi arribar. Així que us sorprendria amb quina rapidesa m'he enfilat marge amunt i he caminat paral·lela al corriol, sense girar el cap ni una sola vegada.

Un cop he deixat enrere la parella de bòvids, i he comprovat d'esbiaixada que seguien remugant sense immutar-se per la meva presència, he tornat al camí de muntanya i he seguit la meva ruta fins a casa.




Veure un toro i una vaca de l'Albera quan un surt a passejar no és una cosa gaire habitual. No he tingut por, però m'ha sorprès la seva presència al mig del camí. Quan me'ls torni a trobar, segurament reaccionaré d'una altra manera, però aquesta vegada només veia el seu banyam i no volia posar la meva vida en perill.

Després, un cop he arribat a casa he preparat unes postres boníssimes que m'han ajudat a oblidar l'incident del matí.

Si voleu saber com es preparen aquestes Figues amb crema anglesa només cal que seguiu les indicacions que us donaré tot seguit.




Posem la llet al foc amb la vainilla i la fem bullir. La tapem i la deixem perfumar una estona.

A banda, batem els rovells amb el sucre amb un batedor fins que blanquegin. Hi afegim la llet colada, remenem enèrgicament perquè quedi una crema fina i la posem a foc suau, remenant sense parar.

Quan arrenqui el bull, la traiem del foc, remenem uns mica més i la  posem als plats. La deixem refredar i abans de treure el plat a taula hi posem les figues.

Per donar una mica de color al plat, podem guarnir-lo amb unes floretes.



Ingredients (per a 2 persones):

1/4 l llet 
1/4 beina vainilla
2 rovells d'agricultura ecològica 
60 g sucre 
10 figues ecològiques




He tornat a fer el mateix recorregut diverses vegades esperant trobar-me el toro i les vaques de ca l'Andreu per veure quina seria la meva reacció, però no els he vist. Devien estar pasturant muntanya amunt o muntanya avall, apartats del corriol.

Així que, mentre menjo aquestes exquisides Figues amb crema anglesa, llegiré Niccolò Ammaniti, Jo no tinc por. Editorial Empúries (Col·lecció Narrativa, 188). Barcelona,  2002.  Més que res, per estar segura que és veritat.


5 comentaris:

  1. Feia díes que no publicaves i avui parlavem de tu.
    Sempre es molt millor trobarse un plat de figues amb crema anglesa que un toro i una vaca.
    Ara ja va sent difícil trobar figues a les botigues, esperarem a que tornin per tastar aquesta crema.
    Petons.

    ResponElimina
  2. Quines figues més ben decorades que ens presentes! Amb crema anglesa aquestes postres han de ser un vici! Petons

    ResponElimina
  3. Sembla un quadre... deu fer pemneta i tot menjar-se aquestes figues tan ben presentades
    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  4. Quines figues més elegants !!!!
    Inclús porten barret.
    Val la pena gaudir dels fruits del temps.
    Però aquestes tenen que estar molt bones.
    Una abraçada
    ISABEL

    ResponElimina