Anava a peu i notava al cos la humitat d'aquell dia trist i fred. Avançava a poc a poc, mentre ressonava al carrer el grinyol del vell carretó de la compra que havia heretat temps enrere de la seva mare.
La vida no havia estat fàcil per a la Sabina. Quan tenia trenta anys, aquesta arquitecta iniciava un camí tan ple de projectes, d'il·lusions i d'amor que semblava viure en el millor dels mons. Però la sort no la va voler acompanyar en aquest viatge, i el destí va fer que abans d'arribar als quaranta ja hagués de plorar la mort d'un fill prematur, de fer el cor fort a un divorci no buscat i de patir la pèrdua sobtada dels seus pares en accident de cotxe.
Quan pensava que cap altra desgràcia podia afectar-la, va arribar la crisi i es va quedar sense feina, i es va veure obligada a desprendre's de tot el que tenia per no perdre la casa i poder tirar endavant els bessons de cinc anys.
El que anava a fer aquell capvespre no ho havia fet mai i no estava prou segura de sortir-se'n, però
si altres dones es menjaven l'orgull i ploraven en silenci, ella també podria fer-ho. I si, a l'últim moment, l'abandonaven les forces, pensar en els seus fills amb el plat buit li donaria l'impuls necessari.
No li va tremolar la mà. Va trucar a la porta i va esperar. Ja no hi havia marxa enrere. No va trigar gaire en aparèixer un home ja gran que, pel seu posat, semblava acostumat a aquestes situacions. Després de saludar i presentar-se, la Sabina va voler explicar els motius de la seva visita. "Vinc de part de la senyora Roser perquè m'he...". Se li va fer un nus a la gola, i ja no li sortien les paraules. No volia plorar, però les llàgrimes no saben obeir ordres.
L'home la va abraçar per alleujar la seva pena i la va convidar a passar. Dins hi havia la seva dona. Li van preparar un cafè calent i unes galetes i li van omplir el carretó fins dalt de tot perquè ni ella ni els seus fills patissin gana aquella setmana.
Enguany la collita de carbasses ha estat molt variada i, com veieu, en tinc de totes les formes i mides. És una verdura que ens agrada molt i per això en mengem cada setmana. Per no cansar a la família, les preparo de moltes maneres: Puré de carbassa, Pa de carbassa, Puré de carbassa i taronja, Puré de carbassa i pera, Carbassa al forn amb taronja ...
Avui us porto un puré de Carbassa amb cigrons i arròs, que a casa agrada molt.
Comencem preparant l'aigua d'arròs. Primer hem de posar aigua al foc amb una mica de sal i un rajolí d'oli. Quan bulli, hi tirem l'arròs, remenem fins que torni a agafar el bull i el deixem coure 14 minuts (o fins que estigui cuit). Ha de quedar força caldós. Si veiem que queda molt espès, hi afegim aigua calenta durant la cocció.
Un cop cuit, el colem, reservant l'aigua. Escampem l'arròs en un plata per refredar-lo, o bé li tirem un raig d'aigua freda per aturar-ne la cocció.
Piquem la ceba ben petita i la coem en una olla amb l'oli, a foc molt suau. Quan comenci a agafar color, hi afegim la carbassa i el moniato tallats a daus de 3 x 3 x 1 cm aproximadament. Remenem una mica i hi aboquem l'aigua d'arròs calenta. Tapem i ho deixem coure 15 minuts, remenant de tant en tant.
Passat aquest temps, hi afegim els cigrons cuits, la sal i la cúrcuma. Coem 5 minuts més i tanquem el foc. Passem el minipímer i ho triturem fins a tenir un puré ben fi. Perquè no sigui tan espès, hi aboquem la llet i tornem a triturar un moment.
Acompanyem el puré amb l'arròs cuit reservat, que haurem posat en un bol amb una cullera perquè cadascú se'n posi la quantitat que vulgui.
Ingredients (per a 7-8 plats):
1500 g polpa de carbassa de cultiu ecològic
400 g moniato
150 g ceba tendra
200 g cigrons cuits
600 ml aigua d'arròs
200 ml llet d'espelta
4 cullerades d'oli d'oliva verge extra
1 cullerada de cúrcuma
sal marina
Per acompanyar:
arròs blanc cuit
A casa posem llet d'espelta perquè volem que sigui un plat 100% vegetarià, però la podeu substituir per llet de vaca o la que utilitzeu normalment.
Amb aquest puré de Carbassa amb cigrons i arròs participem en la difusió del Gran Recapte 2013 del Banc dels Aliments proposada pels Blogs contra la fam.
El Gran Recapte d'Aliments és una campanya de recollida d'aliments bàsics que es durà a terme aquests 29 i 30 de novembre amb la finalitat d'aconseguir que les persones més necessitades rebin ajuda alimentària. Des d'aquí us animem a fer-vos voluntaris i a participar amb la donació d'aliments.
La carbassa...lo bona que es, i a més a més, amb molt poques calories!!!
ResponEliminaAci podeu comprar taronges de molt bona qualitat
http://www.naranjamania.com/naranjas.html
Es pot ben dir que l'hort et dona carbasses i les aprofites molt bé.
ResponEliminaLes cremes sont molt bones, fan de bon menjar quan fa fred.
Amb el color tan bonic que té aquest plat qui es resisteix?
Petons, ens veiem dimarts!!
quina bona pinta!!!! m'agrada molt la crema de carbassa
ResponEliminaUna història que s'intueix ben trista! Molt bona recepta per aquesta iniciativa i per aquest red. petons!
ResponEliminaEsperem que encara que sigui amb un euro tothom hi pugui participar! Cigrons, arròs, carabassa... amb poc podem fer molt!
ResponEliminaUna abraçada,
Nani
Un plat bo i nutritiu
ResponEliminaPetons
M'ha semblat una recepta molt nutritiva i molt adequada pel repte, Margarida.
ResponElimina
ResponEliminaHola guapa tu
I quina bona proposta aquesta, m´encanta la recpeta i la presentació
mil petonets Susanna
Hola Margarida. Una rica y deliciosa crema la que has preparado para combatir estos días de frío que están haciendo.
ResponEliminaVeo que debes estar muy ocupada, siempre lo has estado pero de una parte hacía aquí todavía más jj.
Y como hacía tiempo que no nos veíamos paso a visitarte y a preguntarte como te va todo, que intuyo que muy bien.
Calabaza y boniato una mezcla fabulosa y con un sabor delicioso. Todo un acierto.
Saludos