Bombes de maduixa

En Joan Martí és una bona persona. Té al Brasil un nen apadrinat, col·labora econòmicament amb una ONG i, des que es va jubilar, tots els dimecres es desplaça a la ciutat per portar la comptabilitat d'una Fundació que dóna de menjar a gent sense recursos. Però al poble ningú no ho sap.

Tots creuen que el Joan no té un posat feliç perquè no ha estat ben tractat per la vida. La seva dóna va morir de càncer i no ha tingut fills, tot i que en el seu moment ho havien desitjat amb deliri. Està acostumat als racons buits de casa seva i al silenci de les seves parets.

Ell és fill únic i els seus pares fa anys que són morts. El seu cunyat se'n va anar a Alemanya amb la dona i els fills buscant una vida millor i amb prou feines es veuen uns dies a l'estiu quan vénen de vacances. No és home de bars ni d'esports. Li agrada la tranquil·litat i cuidar les plantes del seu balcó.

Tothom pensa que el Joan és molt tancat. El saluden però sembla que no vulguin saber res d'ell. Ni li porten conversa ni li pregunten què fa, què pensa o què li agrada. Si ho fessin, potser veurien que el cor li bull de necessitat de ser estimat i que els seus ulls traspuen tendresa a cabassos.

Sempre li ha costat expressar els seus sentiments perquè és home de poques paraules. Només la Marta, la seva dona, sabia que una petita empenta era suficient perquè s'obrís i escampés la seva bonhomia per tots els racons de casa. Però sembla que a ningú més l'interessi.

No hi ha res com rebre un petit regal perquè se'ns il·lumini el rostre i sentim milions de pessigolles per tot el cos que ens omplen de felicitat. Aquestes festes de Nadal vaig rebre un obsequi que em va fer una especial il·lusió, ja que es tractava d'un pack de melmelades per a maridatges La Fageda, elaborades amb fruites de qualitat i proximitat.

El maridatge per a esmorzars està format per quatre sabors: Melmelada de maduixa, Melmelada de nectarina amb canyella, Melmelada de pera i Melmelada de taronja dolça.

Mil idees voltaven pel meu cap  per fer possibles combinacions, però n'hi havia una que mereixia ser la primera i és la que us porto avui:  Bombes de maduixa,  una mena de donuts farcits de melmelada. 

Una autèntica delícia per menjar a qualsevol hora!

Si us han agradat aquestes Bombes de maduixa i us agradaria fer-les, només cal que seguiu aquestes indicacions:

- Desfem el llevat amb la llet. Hi afegim 1 culleradeta de sucre i 50 g farina fins a formar una massa espessa. La tapem i la deixem reposar 1/2 hora perquè dobli el volum.

- Barregem la resta de farina i sucre, i la sal, els passem pel sedàs i els posem dins de la panificadora. Tot seguit, incorporem la mantega tova i l’ou batut i ho pastem 15 minuts. Deixem reposar 1 hora la massa fins que dobli el volum.

- Formem 12 boles d'uns 40 g. Les aplanem amb la mà i hi posem al mig una culleradeta de melmelada. Tanquem ràpidament tornant a formar una bola, vigilant que quedi totalment segellada perquè no s'obri durant la cocció i en surti el farciment. Fem el mateix amb la resta de boles, les cobrim amb un drap i les deixem reposar 1 altra hora fins que doblin el volum.

-Escalfem l’oli en un cassó. Quan arribi a 180º, hi anem posant les bombes de 4 en 4. De seguida s’inflaran i començaran a agafar color. Quan estiguin totalment rosses, les traiem i les posem a sobre de paper de cuina per eliminar la mica d’oli que puguin tenir.

-Un cop fredes, les empolsinem amb sucre mòlt.

Ingredients:

Per a la massa:

• 230 g farina de força
• 50 g sucre mòlt
• 50 g mantega tova
• 50 ml llet tèbia
• 1 ou d'agricultura ecològica mida L
• 15 g llevat fresc de forner
• 1 pessic de sal marina

Altres ingredients:

• melmelada de maduixa  La Fageda per farcir les bombes
• sucre mòlt per arrebossar-les
• 1/2 l oli d'oliva suau per fregir-les 

Diuen que la cara és el mirall de l'ànima, però a vegades aquesta ànima es troba tan amagada que, quan la descobrim, ens portem més d'una sorpresa.

Ningú diria què amaguem aquestes  Bombes de maduixa en el seu interior. I us puc assegurar que quan ho descobriu, en quedareu ben fascinats!

Per acompanyar aquestes Bombes de maduixa res millor que la lectura de Doris Lessing, Dintre meu. Edicions Destino (Col·lecció L'Àncora, 107). Barcelona, 1997.