Coca de Sant Joan de pinyons



- Aiiiiiiiii!

No volia cridar. Era un home fort que les havia passat magres i mai ningú li havia sentit un gemec, però  el cop havia estat tan fort que sentir la seva pròpia veu era constatar que encara era viu. Tot i que uns segons després s'hauria estimat més ser mort.

Mentre l'Abdul Yittu perdia l'equilibri  i queia del pi on estava enfilat, passava a càmera lenta davant els seus ulls la pel·lícula de la seva vida: la fugida del Marroc buscant millors perspectives de futur, les llargues nits al ras sentint la pluja sobre el seu cos famolenc, l'alegria de trobar una feina que li permetia dormir a cobert compartint  una habitació amb desconeguts...

Va trigar anys a portar la família però ara estaven junts i no es queixaven del seu present. La dona feia feines en dues cases, i ell treballava al camp. Les hores que tenia lliures les passava buscant espàrrecs, móres, ametlles o qualsevol fruit que la natura ens ofereix generosament i  amb els que obtenia unes monedes extres.

Els pinyons eren molt ben pagats i ell no s'ho pensava dues vegades a l'hora de pujar a un pi. Però aquell dia va tenir mala sort. Ja tenia el sac ple quan va veure una pinya ufanosa a l'extrem d'una branca. Aquesta i prou, es va dir, però se li resistia perquè no la podia abastar ni ajudant-se d'una canya. Amb cura va anar avançant per la branca que cada vegada es feia més prima,  fins que un peu li va relliscar i va caure tot ell al terra.

- Aiiiiiii!

No podia posar-se dret, i va témer el pitjor. El seu gemec no era de dolor sinó de pànic perquè tenir les cames trencades no només representava no poder anar a treballar, sinó la possibilitat de perdre la feina. Com pagarien el lloguer? Amb quins diners comprarien els llibres dels fills?  El sou de la dona no arribaria per omplir la nevera, i es va imaginar la seva família patint les misèries que va haver de viure ell durant tantes i tantes nits fredes quan va arribar a casa nostra a la recerca d'un món millor.




Si us ha agradat aquesta Coca de Sant Joan de pinyons i us agradaria fe-la només cal que seguiu aquestes indicacions:

- Primer de tot preparem la massa mare, posant tots els ingredients a la panificadora. Hem de deixar que els vagi pastant fins que formi una bola que es desenganxa de les parets, si fa no fa durant mitja hora.

- Ens untem les mans, i dividim la massa en parts iguals de 50 g. Ara només en necessitem una, així que congelem la resta per a properes preparacions. La part que hem de fer servir la deixem tota la nit a la nevera, tapada amb film.

-  Per fer la massa de la coca posem tots els ingredients dins de la panificadora. Quan faci una bola que es desenganxa de les parets de la cubeta, la posem en un bol tapat amb film i la guardem a la nevera. Hi ha d'estar 1/2 hora.




- Traiem la massa de la nevera, ens untem les mans amb una mica d'oli i l'aplanem a sobre d'una plata coberta amb paper d'enfornar, tot fent-li la forma ovalada típica de les coques. Ha de tenir un gruix d'un cm aproximadament.

- La pintem amb ou, que haurem batut amb un polsim de sal, i la deixem en un lloc càlid que dobli el seu volum. Depenent de la calor que faci, pot trigar d'una a dues hores.

-  Encenem el forn i el posem a 190º. Barregem en una tassa el sucre i l'anís. Posem els pinyons en remull durant 10 minuts i els escorrem. Això farà que no es torrin en excés.

-  Tornem a pintar amb cura la coca amb ou batut, hi escampem per tota la superfície els pinyons i espolsem el sucre per sobre.

- L'enfornem durant 18-20 minuts, fins que tota ella estigui daurada. Traiem ràpidament la plata del forn i li donem un copet a la part de sota amb la mà de morter. La deixem refredar.




Ingredients (per a 1 coca ovalada de 38x24 cm):
  • 275 g farina de força
  • 4 g sal marina
  • 75 g sucre
  • ratlladura de llimona
  • ratlladura de taronja
  • 70 g llet
  • 75 g ou
  • 50 g mantega
  • 50 g massa mare
  • 20 g llevat fresc de forner
Altres ingredients:
  • 55 g sucre
  • 15 g anís
  • 70 g pinyons
  • 1 ou per pintar
Per a la massa mare:
  • 165 g farina de força
  • 3 g sal marina
  • 35 g sucre
  • 50 g ou
  • 35 g mantega
  • 40 ml aigua
  • 13 g llevat fresc de forner
  • ratlladura de llimona
  • ratlladura de taronja

Font: adaptació al meu gust de la recepta de Xavier Barriga.




Els pinyons són molt presents a la cuina dels països de la Mediterrània. A casa nostra no ens imaginem una picada sense aquests fruits, que són companys inseparables d'un bon pollastre, un tall de bacallà o uns espinacs. I formen part de mil coques, tan dolces com salades.

Diu la llegenda que un sultà de Constantinoble es va desmaiar d'emoció en tastar un plat d'albergínies farcides de tomàquet i pinyons. És molt probable que aquesta Coca de Sant Joan de pinyons no us faci perdre els sentits, però us omplirà de felicitat.

I per acabar d'alimentar-nos l'ànima, podem dedicar una estona a la lectura d'Amin Maalouf, Les Escales de Llevant. Edicions La Campana (Col·lecció Toc de ficció, 13). Barcelona, 1997. (Les Escales de Llevant és el nom que en altres temps es va donar a les ciutats comercials per les quals els viatgers d'Europa accedien a l'orient: Constantinoble, Alexandria, Esmirna...)




Llaminera amb ceba agredolça



Ho sabem tot de tu,  Margarida, des del teu naixement al si d'una família benestant fins al darrer alè exhalat a la plaça pública davant d'un batibull d'ulls atemorits a una banda i d'exultants a l'altra, però ignorem si són dades reals o expressions populars sorgides al llarg de la història com a conseqüència de la veneració que se t'ha atorgat aquí i terres enllà.

Tu vas ser una de les veus que va empènyer Joana  d'Arc a la lluita, i un mirall d'inspiració per a tanta gent devota que havia estat subjugada durant segles. Representaves la resistència, la il·lusió, el tot és possible.

Feta fora de casa per uns pares pagans que no acceptaven el bateig de la seva filla, vas haver de sobreviure treballant de pastora, però ni el sol ni el fred van malmetre la teva bellesa, de la que s'enamorà amb deliri el prefecte Ol·lari, el qual va decidir denunciar-te i perdre't per sempre en no poder aconseguir el teu amor.

Mil turments vas haver de sofrir,  tants que ens omplen d'esgarrifança només d'imaginar-nos-ho, però ni el ferro ni l'aigua, ni el foc aconseguiren doblegar la teva fe. Forta i valenta, has passat a la història com un Sant Jordi femení amb la bèstia sotmesa als teus peus.

Ni llances ni sagetes vas necessitar per vèncer aquell dimoni disfressat de drac que moments abans se t'havia empassat tota sencera. I quan van obligar el botxí a tallar-te en rodó el cap per acabar amb tu d'una vegada, en aquell moment vas esdevenir santa. I el teu record perdura fins avui.




Santa Margarida té consagrada una ermita que es troba al bell mig de l'esplanada que hi ha al cràter del volcà homònim que forma part del Parc Natural de la Garrotxa.

En aquest Parc es troba la Fageda d'en Jordà, els excepcionals boscos de la qual van servir d'inspiració al poeta Joan Maragall. Aquest va ser també el lloc elegit per crear fa 30 anys la cooperativa La Fageda, un projecte empresarial per oferir un treball digne a les persones de la Garrotxa amb discapacitat intel·lectual o malaltia mental crònica.

L'empresa s'ha anat fent gran i, a més a més de la gran varietat de iogurts i gelats, ara presenta una àmplia gamma de melmelades.

La Fageda em va obsequiar amb una mostra de diverses melmelades per a maridatges, i de seguida vaig pensar que la de ceba lligaria molt bé amb la llaminera ibèrica i el puré de patates.




Si us ha agradat aquesta LLaminera amb ceba agredolça i voldríeu fer-la, només cal que seguiu aquestes indicacions:

- Posem l'oli al foc. Salpebrem la llaminera i l'enrossim per tots els costats per segellar-la. Posem el foc al mínim, i hi afegim la ceba tallada en juliana. Tapem i de tant en tant anem girant la carn.

- Al cap de mitja hora hi aboquem el conyac i mantenim la cassola destapada fins que la llaminera estigui cuita. La traiem i la posem en una plata perquè es vagi refredant.

- Coem al vapor les patates tallades a trossos, i les passem pel passapurés. Posem el puré en un cassó al foc i hi afegim la llet, sal i herbes provençals, tot remenant amb una cullera de fusta fins a obtenir la cremositat desitjada.

- Tallem la llaminera a filets prims. Al centre d'un plat posem un cèrcol de cuina i l'omplim amb puré de patates. Cobrim la superfície amb la melmelada agredolça de ceba.

- Enretirem el cèrcol i envoltem el puré amb els talls de carn superposats, tot formant un volcà.

- Lliguem el volcà amb 2 fulles de cibulet, i guarnim el plat amb una flor de caputxina i una fulla de maduixa.




Ingredients (per a 2-3 persones):
  • 1 llaminera de porc ibèric
  • 2 cebes tendres*
  • 2 patates*
  • 1/2 vas d'oli oliva verge extra
  • 75 ml llet
  • 30 ml conyac de bona qualitat
  • 3 cullerades de melmelada de ceba agredolça La Fageda
  • pebre de 5 colors, mòlt
  • herbes provençals*
  • sal marina
Els ingredients marcats amb (*) són procedents de l'agricultura ecològica




El volcà de Santa Margarida va entrar en erupció fa uns onze mil anys, però sembla que des d'aleshores regna la tranquil·litat en el seu cràter, així que hi podeu anar tot fent una agradable passejada i recordant la vida de la santa quan arribeu a l'ermita que porta el seu nom.

No s'ho van passar tan bé Lidenbrock, el seu nebol Axel i el guia Hans quan van entrar pel cràter d'un volcà i van sortir expulsats per l'erupció d'un altre situat a 1200 llegües de distància. 

Així, avui, després de menjar aquesta Llaminera amb ceba agredolça, podríeu reviure les aventures d'aquests personatges al llibre de Jules Verne, Viatge al centre de la terra. Editorial la Galera (Col·lecció La Galera Jove).