Coca de Sant Joan de pinyons



- Aiiiiiiiii!

No volia cridar. Era un home fort que les havia passat magres i mai ningú li havia sentit un gemec, però  el cop havia estat tan fort que sentir la seva pròpia veu era constatar que encara era viu. Tot i que uns segons després s'hauria estimat més ser mort.

Mentre l'Abdul Yittu perdia l'equilibri  i queia del pi on estava enfilat, passava a càmera lenta davant els seus ulls la pel·lícula de la seva vida: la fugida del Marroc buscant millors perspectives de futur, les llargues nits al ras sentint la pluja sobre el seu cos famolenc, l'alegria de trobar una feina que li permetia dormir a cobert compartint  una habitació amb desconeguts...

Va trigar anys a portar la família però ara estaven junts i no es queixaven del seu present. La dona feia feines en dues cases, i ell treballava al camp. Les hores que tenia lliures les passava buscant espàrrecs, móres, ametlles o qualsevol fruit que la natura ens ofereix generosament i  amb els que obtenia unes monedes extres.

Els pinyons eren molt ben pagats i ell no s'ho pensava dues vegades a l'hora de pujar a un pi. Però aquell dia va tenir mala sort. Ja tenia el sac ple quan va veure una pinya ufanosa a l'extrem d'una branca. Aquesta i prou, es va dir, però se li resistia perquè no la podia abastar ni ajudant-se d'una canya. Amb cura va anar avançant per la branca que cada vegada es feia més prima,  fins que un peu li va relliscar i va caure tot ell al terra.

- Aiiiiiii!

No podia posar-se dret, i va témer el pitjor. El seu gemec no era de dolor sinó de pànic perquè tenir les cames trencades no només representava no poder anar a treballar, sinó la possibilitat de perdre la feina. Com pagarien el lloguer? Amb quins diners comprarien els llibres dels fills?  El sou de la dona no arribaria per omplir la nevera, i es va imaginar la seva família patint les misèries que va haver de viure ell durant tantes i tantes nits fredes quan va arribar a casa nostra a la recerca d'un món millor.




Si us ha agradat aquesta Coca de Sant Joan de pinyons i us agradaria fe-la només cal que seguiu aquestes indicacions:

- Primer de tot preparem la massa mare, posant tots els ingredients a la panificadora. Hem de deixar que els vagi pastant fins que formi una bola que es desenganxa de les parets, si fa no fa durant mitja hora.

- Ens untem les mans, i dividim la massa en parts iguals de 50 g. Ara només en necessitem una, així que congelem la resta per a properes preparacions. La part que hem de fer servir la deixem tota la nit a la nevera, tapada amb film.

-  Per fer la massa de la coca posem tots els ingredients dins de la panificadora. Quan faci una bola que es desenganxa de les parets de la cubeta, la posem en un bol tapat amb film i la guardem a la nevera. Hi ha d'estar 1/2 hora.




- Traiem la massa de la nevera, ens untem les mans amb una mica d'oli i l'aplanem a sobre d'una plata coberta amb paper d'enfornar, tot fent-li la forma ovalada típica de les coques. Ha de tenir un gruix d'un cm aproximadament.

- La pintem amb ou, que haurem batut amb un polsim de sal, i la deixem en un lloc càlid que dobli el seu volum. Depenent de la calor que faci, pot trigar d'una a dues hores.

-  Encenem el forn i el posem a 190º. Barregem en una tassa el sucre i l'anís. Posem els pinyons en remull durant 10 minuts i els escorrem. Això farà que no es torrin en excés.

-  Tornem a pintar amb cura la coca amb ou batut, hi escampem per tota la superfície els pinyons i espolsem el sucre per sobre.

- L'enfornem durant 18-20 minuts, fins que tota ella estigui daurada. Traiem ràpidament la plata del forn i li donem un copet a la part de sota amb la mà de morter. La deixem refredar.




Ingredients (per a 1 coca ovalada de 38x24 cm):
  • 275 g farina de força
  • 4 g sal marina
  • 75 g sucre
  • ratlladura de llimona
  • ratlladura de taronja
  • 70 g llet
  • 75 g ou
  • 50 g mantega
  • 50 g massa mare
  • 20 g llevat fresc de forner
Altres ingredients:
  • 55 g sucre
  • 15 g anís
  • 70 g pinyons
  • 1 ou per pintar
Per a la massa mare:
  • 165 g farina de força
  • 3 g sal marina
  • 35 g sucre
  • 50 g ou
  • 35 g mantega
  • 40 ml aigua
  • 13 g llevat fresc de forner
  • ratlladura de llimona
  • ratlladura de taronja

Font: adaptació al meu gust de la recepta de Xavier Barriga.




Els pinyons són molt presents a la cuina dels països de la Mediterrània. A casa nostra no ens imaginem una picada sense aquests fruits, que són companys inseparables d'un bon pollastre, un tall de bacallà o uns espinacs. I formen part de mil coques, tan dolces com salades.

Diu la llegenda que un sultà de Constantinoble es va desmaiar d'emoció en tastar un plat d'albergínies farcides de tomàquet i pinyons. És molt probable que aquesta Coca de Sant Joan de pinyons no us faci perdre els sentits, però us omplirà de felicitat.

I per acabar d'alimentar-nos l'ànima, podem dedicar una estona a la lectura d'Amin Maalouf, Les Escales de Llevant. Edicions La Campana (Col·lecció Toc de ficció, 13). Barcelona, 1997. (Les Escales de Llevant és el nom que en altres temps es va donar a les ciutats comercials per les quals els viatgers d'Europa accedien a l'orient: Constantinoble, Alexandria, Esmirna...)




9 comentaris:

  1. Aquesta i la de crema, són les meves preferides! petons

    ResponSuprimeix
  2. Arribo just a l'hora de berenar, ves tallant la coca que porto café.
    Es boníssima aquesta coca.
    Petons.

    ResponSuprimeix
  3. Amb una coca així ve de gust celebrar Sant Joan més dies a l'any, oi?
    Petons
    Palmira

    ResponSuprimeix
  4. Ains quina pinta!! M'encanta la textura que té, es veu perfecte. Amb pinyons es la meva preferida. Aquestes fotos conviden a marxar a la cuina a fer-ne tres!! Mil petons bonica

    ResponSuprimeix
  5. Ains quina pinta!! M'encanta la textura que té, es veu perfecte. Amb pinyons es la meva preferida. Aquestes fotos conviden a marxar a la cuina a fer-ne tres!! Mil petons bonica

    ResponSuprimeix
  6. Hola Margarida. Muchas gracias por tu felicitación ya sabes eso de que nunca es tarde si la dicha es buena jj, te lo agradezco muy sinceramente.
    Te diré que de esta coca me habría comido un buen trozo. Los piñones me gustan mucho aunque nunca me pasaría lo que le ocurrió a l'Abdul jj ya que nunca he subido a un pino, solo los recogía cuando la piña estaba en el suelo jj.
    Esta coca me habría venido muy bien para acompañar a la copa de cava que tomé porque no me cabe la menor duda de que tiene que estar como para chuparse los dedos.
    Que pases un estupendo verano y que disfrutes de las vacaciones.
    Nos vemos a la vuelta.
    Un abrazo.

    ResponSuprimeix
  7. Una de las cosas imprescindibles en mi casa.Buenísima.
    Bon cap de setmana
    peto

    ResponSuprimeix
  8. Aquest any estava soleta... i no vaig fer la de brioix... però caurà un dia qualsevol! t'ha quedat fantàstica!! petons

    ResponSuprimeix