Carlota de xocolata








Sant Gil està trist i s'empassa d'amagat les llàgrimes perquè, allà on ha de passar l'eternitat, està prohibit plorar. De res han servit els esforços esmerçats durant els quatre anys que va passar a la Vall de Núria. Ara indígenes i forasters, tots fan befa dels seus símbols!

Quan un és jove i està aviciat a les comoditats familiars, no és fàcil abandonar-ho tot i convertir-se en eremita com va fer ell. Que lluny quedava la seva Atenes natal quan va fundar a la Provença l'Abadia de Saint Gilles! Miracle aquí, miracle allà, aviat va començar a fer-se un nom entre els homes sants.

I ja sigui per descansar, o meditar, o potser seguint designis divins, va fer una estada a la Vall. I tan bonica la va trobar que va tallar una Marededéu digna d'aquells paratges. Cada dia omplia l'olla amb tot el que bonament trobava i, semblant-li que era d'egoistes no compartir aquelles menges, feia sonar la campana perquè tots els pastors de la muntanya sabessin que el dinar era a punt.





Quan els romans van començar a perseguir cristians, Sant Gil, amb el cor ben abatut, va decidir tornar a la Provença, no sense haver enterrat abans a la cova que li havia donat aixopluc la Marededéu, l'olla, la campana i la creu que presidia les seves pregàries, perquè no poguessin ser destruïdes. Totes aquestes relíquies van ser trobades segles més tard, i ara han esdevingut un divertimento per tots els que visiten la Vall.





Dedico aquesta Carlota a la meva filla Núria, que va celebrar el seu sant el dia 8. Com a bona amant de la xocolata que és, la va trobar deliciosa, digna dels àngels. Si a vosaltres també us faria gràcia menjar-vos unes postres tan celestials, però no us sedueix haver d'estar-vos hores a la cuina, només us puc dir que ja podeu córrer a comprar els melindros, que la resta es fa gairebé sola. Ara ho veureu.

Primer cobrim un motlle de 18 cm de diàmetre i bastant fondo (de 12 cm com a mínim) amb film transparent, deixant que pengi pels costats. Preparem la trufa desfent la xocolata al bany Maria. Quan estigui fosa, la barregem amb el mascarpone fins que tinguem una massa homogènia. Posem la meitat de la trufa al fons del motlle, i la cobrim amb melindros, posant la part ensucrada encarada a la trufa. Pintem els melindros amb Amaretto.

Triturem les ametlles i esmicolem la xocolata a trossos petits. Muntem la nata, li afegim el sucre i el mascarpone, batent amb cura, i finalment posem els ametlles i la xocolata. Ho remenem amb una espàtula i tot seguit aboquem la meitat d'aquesta crema a sobre dels melindros.

Cobrim la crema amb més melindros, els pintem amb Amaretto i aboquem la trufa que ens queda. La cobrim amb melindros, els pintem i aboquem la resta de la crema de formatge. La cobrim amb melindros i els pintem. Ho tapem tot amb el film transparent i ho deixem tota la nit a la nevera.






L'endemà el desemmotllem. Desfem una mica de xocolata al bany Maria, que ens servirà per enganxar els melindros tot al voltant de la Carlota. Després cobrim la part superior amb més melindros, tallant-los una mica a l'esbiaix per a aconseguir cobrir de manera estètica tota la superfície. Ara només ens cal decorar-la. Si voleu donar-li una mica de color (perquè de bellesa no n'hi falta), unes rosetes de nata muntada i unes groselles seran suficients.






Ingredients:

Per a la trufa de xocolata:
250 g xocolata
500 g mascarpone

Per a la crema de formatge:
200 ml nata
5o g sucre mòlt
375 g mascarpone
100 g ametlles
75 g xocolata

45 melindros (aproximadament)
50 g xocolata
30 ml Amaretto

Per decorar:
100 ml nata
groselles






Si trobeu que aquests melindros no han estat tallats seguint un patró és perquè els he fet jo amb les meves pròpies mans. I és que, com Sant Gil, jo també sóc dona de recursos. No tinc cap campana per convocar-vos a tots al voltant de la meva taula, però us he fet aquest slide perquè veieu que realment no cal ser un mestre pastisser per fer aquesta Carlota.








I ara una recomanació literària per passar una bona estona mentre gaudiu menjant-vos-la. Pep Coll, Les senyoretes de Lourdes, Ed. Proa (Col·lecció A Tot Vent, 481) Barcelona, 2008. Premi Sant Jordi 2007.



33 comentaris:

  1. Margarida, el dia 1 de Novembre pugem una colla a Núria, i gràcies a tu els hi podré explicar la història de St.Gil, no la conexia.

    ptns

    ResponElimina
  2. Molto bella e buona la tua torta, sei stata bravissima.
    Buona domenica Daniela.

    ResponElimina
  3. Això sí que és un tres en un, eh?, llegenda, recepta i recomanació literària!. Moooolt bé!. Suposo que si aquesta carlota eren les postres, el dinar devia ser lleuger, perquè si no....

    Felicitats a la Núria.

    Fins aviat

    ResponElimina
  4. La fotografia del tall era la que jo volia veure. Nena, quin goig que fa aquesta tarta. Salut!!!!

    ResponElimina
  5. La teva filla Núria devia gaudir d'aquesta carlota, t'han carregada de xocolata... Queda molt bonica amb tots els melindros tan ben posats, veig que has après bé la lliçó de Sant Gil :)
    Les dues cremes, de xocolata i nata, han de quedar boníssimes, amb el toc de mascarpone i les ametlles... I amb l'amaretto, gairebé com un tiramisú!

    ResponElimina
  6. La història no la coneixía, molt interessant, la carlota maquíssima, les fotos fantàstiques, es pot demanar més... per a mí fantàstica recepte nomès que no li possaré amaretto.Petons

    ResponElimina
  7. Primer de tot felicitats a la teva filla Núria i felicitats a tú per aquest regal tant espectacular que li vas fer. Segur que era boníssim!
    Mònica

    ResponElimina
  8. Això si que es un pastis de diumenge , molt bonic !!!
    felicitats

    ResponElimina
  9. Estimada, reclamo doncs un tallet d'aquest preció pastís perquè el dia 8 també va ser el meu sant, Meritxell també és un mare de déu trobada (encara que a mi em fa més gràcia dir que és perduda!!).
    Bonica i preciosa creació, com aquestes imatges escolpides! un petó.

    ResponElimina
  10. Senzillament espectacular aquesta carlota. La teva filla deuria estar encantada. I felicita-la de part mea.
    ptns.

    ResponElimina
  11. Se ve muy bonita esta carlota, Margarida. Felicidades para tu niña.

    Un beso.

    ResponElimina
  12. Que bona aquesta Carlota.
    Ummmm.
    No la he feta mai,tindré que fer-la.
    Sepre m'agradat el nom en englés. Charlote.
    Petons.
    Margot

    ResponElimina
  13. Que maca, i a més amb els melindros fets per tu... no cal dir-ho més: ets una artista Santa Dolça no sé quan és però una carlota com aquesta sempre serà benvinguda,jejej

    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  14. Bona nit Margarida
    Molt curiosa la història de Sant Gil.Ja sabem perquè va deixar la cova: és que va veure la teu Carlota i no va poder resistir la temptació.O això és el que haguera fet jo.Amb eixe farcit tan bo impossible resistir.És molt paregut al del Zucotto,veritat?.
    Besets i felicitats a la teua fill.

    ResponElimina
  15. Què manyosa ets estimada!! aquest pastís t´ha quedat perfecte!! les teves històries són encisadores però t´asseguro que no faria falta que toquessis res per convocar-me a la teva taula :)) petonets

    ResponElimina
  16. Margarida, els meus pares van anar a la festa de Sant Gil de la Vall de Núria i m'ho van explicar! :)
    Felicitats a la teva filla i a tu, per aquesta carlota tan fantàstica!! (I jo, com a bona amant de la xocolata, me l'apunto! ;))
    Petons!

    ResponElimina
  17. Manresa: m'alegro d'haver estat útil! Si volen tenir fills, que posin el cap dins de l'olla i que toquin la campana. Cada repic serà un fill que la Mare de Déu els concedirà!

    Daniela: m'alegra que t'hagi agradat, guapa!

    Glòria: com van venir unes amigues de fora, es va passar el dia a Barcelona amb elles. Així que vam fer un sopar lleuger i ens el vam menjar tot seguit. Però t'asseguro que passa molt bé i no embafa gens. Tothom va voler repetir!

    OLLES I SOMRIURES: Els melindros són molt bons, però el farciment.... mmmmmmm!!! irresistible!

    Gemma: ella va estar encantada, quan la va veure, perquè no se l'esperava. Però t'asseguro que la resta de la família encara més! Se'ns va fer difícil esperar fins que va arribar a casa!

    Elvira: jo abans no posava licor a res perquè els nens eren petits. Ara a vegades en poso una mica (sense que ho sàpiguen), i t'asseguro que no ho noten. Aquí, ni es nota. Pensa que on 30 ml repartits en 4 caps de melindros.

    xocolata: gràcies, per la part que em toca! Sí que era bo, sí. Ahir encara m'ho deia el meu pare.

    ELS PEIXOS: de diumenge i de qualsevol dia que tinguen alguna cosa per celebrar! I sempre hi ha algun motiu, oi?

    La cuina vermella: felicitats, guapa! Se'm va passar! Sí, ja sabia que el 8 és el sant de totes les Núries i Meritxells (patrona de les Valls d'Andorra)! Un tallet? A tu te'n faria una de sencera!

    ANNAFS: gràcies! L'endemà al vespre em va dir si encara en quedava, i li vaig dir que no, que l'últim tall que quedava (que és el de la foto) ens el vam per dinar, perquè no vam poder resistir la temptació!

    María Lunarillos: gracias, guapa! Se ve buena, y lo era, a fe de Dios!

    margot: domcs a veure si t'animes. Segur que li faràs una decoració magnífica!

    Dolça: deixa'm que ho consulti al santoral català... El Dolç Nom de Maria= Dolça.... el 12 de setembre!!!!! Ai, que ja he fet tard!

    Mesilda: com t'hi has fixat, eh? Sí, és pràcticament igual (només variant una mica les quantitats), i enlloc de fer les capes verticals, les he fet horitzontals, canviant el pa de pessic pels melindros. Gairebé els mateixos ingredients, amb un resultat totalment diferent. Però igual de bo!!!! (T'ho dic per si t'animes)

    Maria Jose-Dit i Fet: doncs és un consol, perquè no tinc campana!!! Saabent que estàs atenta, ja faré un crit!

    Mercè: gràcies, noia! Però fantàstics els postres que tu fas. Encara estic impressionada amb el pastís-car vermell que has fet!

    ResponElimina
  18. Margarida, me encantan las historias que siempre cuentas, esta particularmente la desconocía.
    Felicidades a tu hija Núria y tambien a ti pues la carlota ha quedado fabulosa.
    Se ve riquísima, aunque yo le sacaría el chocolate ;-).

    Un beso y buena semana.

    Kako.

    ResponElimina
  19. Quina história més maca la de Sant Gil no l'havia sentit mai ...
    Aquest pastís té molt bon aspecte i moltes felicitats per la Núria !!!

    petunets

    ResponElimina
  20. Muchas gracias por la historia y por ese fabuloso slide. Así no se puede tener ni una sola duda.
    Me gusta mucho la presentación.
    Un abrazo,
    María José.

    ResponElimina
  21. Sempre aprenc amb tu, no em canso de dir-t'ho!!!

    I la Carlota... boníssima!!! i molt dolça!!

    Felicitats, un cop més, per la teva creació i per el pas a pas tan ben fet!!!!


    Petonassos Margarida!!!

    Miel

    ResponElimina
  22. Hola Margarida...que rica esta charlota,con tantas capas de relleno...seguro que estaba deliciosa,que pena que me coja tan lejos para que me invites a merendar¡
    Felicidades atu hija,que seguro es tan linda como su madre..
    besos¡¡

    ResponElimina
  23. kako: gracias por los piropos!
    Mi hija mayor también sacó parte del chocolate, porque ella es más de rellenos con crema, però como el santo era de la chocolatera de casa, tenía que ponerle el máximo posible.

    MAR:gràcies, noia, ja li donaré de part teva!

    María José: muchas veces digo que la receta es fácil, pero creo que muchos no se lo acaban de creer. Por eso me gusta poner los slides. Y aquí está más que demostrado!

    Miel: gràcies, guapa, tu tan amable com sempre!
    Boníssima i molt dolça, com li agraden els pastissos a la Núria!

    cooking-love: pues estaba riquísima, la verdad. Lástima que no estuvieras por aquí, que te hubiera reservado una ración!
    Y mi hija, aunque es la que más se me parece, es mucho más linda que su madre: muy rubia y con ojos azules. En Alemania pasaba por alemana y había quien no se creía que fuera de aquí!

    ResponElimina
  24. Menuda charlota nos presentas, como todas tus cosas, una delicia al paladar, que buena se ve chica, qué rica.
    un besote guapa.

    ResponElimina
  25. Hola Mama! La veritat és que sí que estava deliciós el pastís; bé, ja t'ho vaig dir i la Paula també.

    A veure quan tornem a anar a la Vall de Núria,no?? ^^

    gràcies per fer-me'l i gràcies a tota la gent que m'ha felicitat !!

    ResponElimina
  26. Margarida... encuentro tu chalota deliciosa.. superbien explicada y ya con las fotos finales... irresistible para hacerla. Te felicito por el post.. y por la historia del principio. Me has hecho pasar un buen rato.
    besos

    ResponElimina
  27. Carai Margarida, a part d'explicar-nos una bonica història, però quin pastís més espectacular que t'ha quedat i els melíndros de la part de dalt... una preciossitat. Abans de llegir-te pensava que eren uns d'especials que tenien aquesta forma i no, són els normals, retallats. Una bona idea.

    ResponElimina
  28. Que bonita te ha quedado, me gusta mucho y seguro que estaba deliciosa, besitos.

    ResponElimina
  29. Què bona aquesta carlota!

    Sobre el que em comentes de les farines, no se exacatament amb quin criteri gallo classifica les seves farines, en principi la "normal" és una farina de mitja força (11g de proteïnes/100g) que fins i tot es pot fer servir per fer pa (no és com fer servir farina de força però queda prou bé en motllos i altres). La farina de rebosteria té menys proteïnes per cada 100g, és més flonja.

    pt!

    ResponElimina
  30. Abans de res felicitar a la teua filla, i després a la cuinera, que com sempre ens sorprèn amb les seues postres tan ben fetes :)

    ResponElimina
  31. Quina carlota més deliciosa que ens presentes!
    I molt ben acompanyada, com sempre.
    Qualsevol de nosaltres quan anem a Nuria segurament pensarem en tu!
    Una abraçada!

    ResponElimina
  32. Irmina: gracias, Irmina, por tus palabras. Realmente estaba deliciosa.

    Núria: sí, hi hem de tornar, que ens ho vam passar molt bé quan hi vam anar! I tornarem a posar el cap a l'olla i tocarem la campana també?

    Onega: de eso se trata, de pasar un buen rato y aprender algo, si es posible! Gracias por tus palabras.

    Maria: no, noia,no són especials. Després de fer els melindros, en vaig tallar uns quants a l'esbiaix per donar-los aquesta forma i poder omplir tota la superfície.

    A peu coix: gràcies per la visita i el comentari.

    pepa cooks: buena es poco, deliciosa! Y como ves, no cuesta nada de hacer si los "melindros" son de compra.

    Eva: ets tota una enciclopèdia farinera, tu! Hi ha alguna cosa que no sàpigues?

    bajoqueta: gràcies, noia. I segur que també la pots adaptar al món sense gluten, oi?

    illetapitita: doncs em faria molta il·lusió!

    Gràcies a tots pels vostres comentaris! Us envio un petó ben fort!

    ResponElimina