Arròs amb conill

El Chomsky s'ha passat tot l'estiu al jardí de casa, jugant alegrement amb les fulles que els arbres han deixat caure per poder arribar a la tardor sense haver patit en excés. Si el crides, no et fa cas. I no és pas que sigui sord, és que sempre fa la seva! Tu te’n preocupes i en tens cura, però mai no sabràs si et reconeixeria enmig d'una munió de gent.

És força temorenc i quan t'hi acostes per dir-li alguna cosa, et mira de reüll, fa mitja volta i et deixa ben palès que ha trobat quelcom més interessant a què dedicar el seu temps. Si vols fer-lo content, no hi ha res millor que oferir-li una galeta o un bastonet. Primer fa veure que està una mica desganat, però si hi insisteixes, s'acosta i te'l pren de les mans. I un cop se l'ha menjat, adéu-siau! Per què, doncs, he de tenir a casa algú tan desagraït?

El Chomsky és un conill, i va entrar a formar part de la família sense el meu consentiment, perquè si els meus fills me l'haguessin demanat no els l' hauria pas donat, en podeu estar segurs. Però un cop era a casa no el podíem fer fora. O sí? D'això ja fa dos anys, i vaig ser jo qui el va batejar posant-li el nom del lingüista Noam Chomsky. Que em perdoni, si amb la meva gosadia el vaig ofendre.

La carn de conill no em diu res. Si fos per mi, no en menjaria mai però, com a la resta de la família els encanta, el dia que toca menjar-ne, en mengem tots. I avui toca Paella d'arròs amb conill. És tan bo aquest plat que no puc negar que me'l menjo de bona gana. La seva confecció no és gens laboriosa i, si serviu una ració generosa, és plat únic. Si puc triar, doneu-me si us plau el tros de la cuixa.

Posem oli a la paella i hi fregim els talls de conill. Quan estiguin rossos, els traiem i els reservem. En el mateix oli posem la ceba picada petita , el pebrot i les mongetes a trossos regulars i els alls, sencers i pelats. A mig coure, afegim els tomàquets triturats i deixem coure a foc lent fins que el sofregit agafi un color ben brillant.

Aleshores hi posem l’arròs, remenem bé que s’impregni de tots els gustos del sofregit, hi aboquem el brou calent i deixem bullir a foc fort 5 minuts. Tot seguim afegim els pèssols i els trossos de conill, abaixem una mica el foc, salem i deixem coure fins que l’aigua s’hagi evaporat i l’arròs estigui cuit.

Ingredients:

1 conill

1 ceba
1 pebrot vermell
un grapat de mongeta tendra
6 grans d’all
1/2 kg tomàquet vermell

un grapat de pèsols
400 g arròs
1 l de brou de pollastre
sal

Avui us recomano la lectura del llibre de Manuel Dargallo i Reventós, De quan collíem herba per als conills. Editorial Columna (Clàssica, 289), Barcelona, 1998. En aquest llibre ens explica la seva vivència personal a Tiana durant els anys de la guerra civil, vistos amb els ulls d’un nen.

Jo no he anat mai a collir herba per als conills, però sí els he subjectat amb les mans mentre la meva mare els pelava i els netejava abans de cuinar-los. La sang que rajava del coll l'abocàvem en un bol i, un cop quallada, anava a parar a la paella.