Arròs amb conill






El Chomsky s'ha passat tot l'estiu al jardí de casa, jugant alegrement amb les fulles que els arbres han deixat caure per poder arribar a la tardor sense haver patit en excés. Si el crides, no et fa cas. I no és pas que sigui sord, és que sempre fa la seva! Tu te’n preocupes i en tens cura, però mai no sabràs si et reconeixeria enmig d'una munió de gent.


És força temorenc i quan t'hi acostes per dir-li alguna cosa, et mira de reüll, fa mitja volta i et deixa ben palès que ha trobat quelcom més interessant a què dedicar el seu temps. Si vols fer-lo content, no hi ha res millor que oferir-li una galeta o un bastonet. Primer fa veure que està una mica desganat, però si hi insisteixes, s'acosta i te'l pren de les mans. I un cop se l'ha menjat, adéu-siau! Per què, doncs, he de tenir a casa algú tan desagraït?






El Chomsky és un conill, i va entrar a formar part de la família sense el meu consentiment, perquè si els meus fills me l'haguessin demanat no els l' hauria pas donat, en podeu estar segurs. Però un cop era a casa no el podíem fer fora. O sí? D'això ja fa dos anys, i vaig ser jo qui el va batejar posant-li el nom del lingüista Noam Chomsky. Que em perdoni, si amb la meva gosadia el vaig ofendre.





La carn de conill no em diu res. Si fos per mi, no en menjaria mai però, com a la resta de la família els encanta, el dia que toca menjar-ne, en mengem tots. I avui toca Paella d'arròs amb conill. És tan bo aquest plat que no puc negar que me'l menjo de bona gana. La seva confecció no és gens laboriosa i, si serviu una ració generosa, és plat únic. Si puc triar, doneu-me si us plau el tros de la cuixa.






Posem oli a la paella i hi fregim els talls de conill. Quan estiguin rossos, els traiem i els reservem. En el mateix oli posem la ceba picada petita , el pebrot i les mongetes a trossos regulars i els alls, sencers i pelats. A mig coure, afegim els tomàquets triturats i deixem coure a foc lent fins que el sofregit agafi un color ben brillant.







Aleshores hi posem l’arròs, remenem bé que s’impregni de tots els gustos del sofregit, hi aboquem el brou calent i deixem bullir a foc fort 5 minuts. Tot seguim afegim els pèssols i els trossos de conill, abaixem una mica el foc, salem i deixem coure fins que l’aigua s’hagi evaporat i l’arròs estigui cuit.






Ingredients:

1 conill
1 ceba
1 pebrot vermell
un grapat de mongeta tendra
6 grans d’all
1/2 kg tomàquet vermell
un grapat de pèsols
400 g arròs
1 l de brou de pollastre
sal






Avui us recomano la lectura del llibre de Manuel Dargallo i Reventós, De quan collíem herba per als conills. Editorial Columna (Clàssica, 289), Barcelona, 1998. En aquest llibre ens explica la seva vivència personal a Tiana durant els anys de la guerra civil, vistos amb els ulls d’un nen.

Jo no he anat mai a collir herba per als conills, però sí els he subjectat amb les mans mentre la meva mare els pelava i els netejava abans de cuinar-los. La sang que rajava del coll l'abocàvem en un bol i, un cop quallada, anava a parar a la paella.





27 comentaris:

  1. Conosco la ricetta del coniglio con i peperoni, ora desidero provare questa versione della ricetta che prevede anche l'uso del riso, sono certa che è molto gustosa.
    Ciao Daniela,

    ResponElimina
  2. hola, ai si et senten els meus sogres dir que no t'agrada el conill....ells tenen una granja amb més de 500 conills jijiji

    sort que a casa ens agrada peruqe cada setmana en mata un per casa

    amb arròs estar boníssim

    ptns

    ResponElimina
  3. Bé... ja m' imagino que aquest que has cuinat no és el Chomsky.
    Les meves filles també en tenen un que els van regalar i es diu Manolito.
    Quan a casa, cuino conill sempre m' he de sentir dir: No deu pas ser el Manolito aquest?.
    La veritat és que l' arrós amb conill és un pat molt bo. I és l' arrós que sempre he vist fer a casa dels meus pares.
    ptns.

    ResponElimina
  4. A tu te dugueren un conill però a mi dos gats de pèl llarg i estic farta. Menos mal que no entren a casa.
    El arròs t'ha quedat super bò. A mi el conill m'agrada molt, tant en arròs com fregidet.

    ResponElimina
  5. Hola bonica!!!

    Aisss... ja torno a ser per aquí, llegint atentament el que expliques... recordo que al poble d'uns tiets també pelaven els conills!!! jejeejej... em va impactar molt tot allò!!!

    Hi ha força gent que quan veu allò ja no torna a menjar conill mai més! no és el meu cas, a mi m'agrada tot!

    Me n'alegro de "veure't".

    Ja m'agradaria tenir més temps per dedicar al blog,... faig el que bonament puc!!! jejejej. Tinc dos nens molt petits que em deixen esgotada, això quan no apareixen històries familiars... i al novembre començo a treballar després d'1 any i mig (sense comptar els encàrrecs de pastissos)!!! així que aniré encara més de vòlid... Però segueixo amb molta il·lusió amb aquest projecte, i amb més o menys receptes, el que espero és que pugui alegrar els sentits de qui em visita.

    Moltes gràcies per aquesta recepta de l'arròs amb conill!!! no em surt massa bé l'arròs... és qüestió de practicar fins a trobar-li el punt!!!

    Petonassos!!!

    Miel




    Petonassos

    ResponElimina
  6. Margarida, jo també sóc de les que m'encanta la carn de conill! I així com l'has fet amb arròs, genial!! Quina pinta més bona! :)
    Petons!

    ResponElimina
  7. I tenint el Chomsky ja podeu menjar conill??? Diuen que quan tens conill com a mascotes ja no pots...Jo com no n'he tingut mai, haig de dir que m'encanta la carn del conill...amb arròs ha de ser ben bo!!!
    Ara m'ha vingut al cap la serie Veterinaris que sortia el "carlitos" que era un conill obès que menjava neules...quina risa!!!
    Petunets,
    Eva.

    ResponElimina
  8. Ohhh, quin goig d'arròs!T'ha quedat deliciòs nena!
    A mi com més m'agrada l'arròs és amb conill, li dona un gust deliciòs!

    Petons maca.

    Vanesuky.

    ResponElimina
  9. Jis a mi tampoc m'entusiasme el conill i mira que de petita com que als pares els hi agrada molt n'havia menjat força però ara que sóc jo la que decideix que es fa la cuina de casa meva no n'he fet mai, tot i que el teu té molt bon aspecte i camuflat amb les verdures i l'arrós segur que està bonissim.

    petunets

    ResponElimina
  10. Margarida, que exquisita manera de preparar un arroz, te copio esta receta, siempre alucino con tus preparaciones.
    Con el tronco frío me fué de maravillas, aprovechamos los últimos dias de calor y nos encantó, para repetirlo.
    Besos y gracias!

    ResponElimina
  11. Pues ya ves, en mi caa nos encanta a todos. Tengo varias recetas de conejo y todas nos gustan mucho pero hay una que en mi familia es pura tradición, el arroz con conejo.Y claro, nostros también nos peleamos por el muslo...ja,ja,ja.
    Un abrazo,
    María José.

    ResponElimina
  12. Els meus nebots, de petits, tenien un peix i es dedicaven a menjar-se entrepans de tonyina davant d'ell "per provocar". Això dels animals ha de ser per voluntat de la persona que els cuida, o si no mal negoci. Jo tinc la gata Christie i estic encantada, però de petita no en vaig tenir i entenc les raons de ma mare per no voler-ne.

    ResponElimina
  13. jo tampoc no he hagut d'anar a buscar herba per als conills, però per a la meva mare era la principal ocupació quan sortia d'escola. al meu poble, fins ara la gent sempre havia criat conills a casa, és un animal que es reprodueix molt i dóna molt rendiment i això va ajudar a no passar tanta gana durant la guerra i la postguerra. per això tinc un respecte "històric" pel conill, un animal que en altres països tenen al mateix nivell o més baix que les rates, però per tradició i per gust a mi m'agrada, i si és amb un bon arròs com aquest, encara més.

    ResponElimina
  14. riquisimo! me encanta el conejo y con arroz aun mas, me quedo con la receta, tiene una pinta deliciosa,

    besitos,

    pity

    ResponElimina
  15. Aquest arròs és una meravella. A mi si que m'agrada el conill i penso que trobar-lo al arrós encara millora el gust. Records pel Chomsky.Una abraçada

    ResponElimina
  16. Daniela: estic segura que aquesta recepta d'arròs amb conill t'agradarà!

    Manresa: no, no és que no m'agradi, és que no em diu res! Però tampoc em diu res la vedella i altres carns. Podria passar perfectament sense menjar carn.

    Annafs: no me l'hauria menjat pas! Quin horror!
    A casa quan jo era petita el meu pare també criava conills per vendre, ells els alimentava i netejava, la meva mare els venia i jo els subjectava mentre els matava! Però no tenia cap trauma perquè aquells conills no tenien nom!

    Maria Dolores: No t'ho pensis pas! També tenim un gat, el Pic (ja vaig posar la seva foto a la recepta de les llengües de gat: http://elmondelacuina.blogspot.com/2009/03/llengues-de-gat.html), i sort que tampoc entra a casa, encara que ja ho faria, ja, si pogués. Però em veu a mi i no s'atreveix.

    Miel: hola, guapa! sort que ets jove i pots amb tot! Tu sí que ets una superwomen i no aquestes que surten als films americans!!"
    I no pateixis si no pots entrar gaire sovint al bloc, amb tota la feina que tens, estàs més que perdonada!
    A mi no em va suposar cap problema veure matar tants conills, ho trobava normal.

    ResponElimina
  17. Mercè: això és com amb el color negre: em quedo sola amb les meves manies, ja, ja...
    Saps quina és l'única cosa que trobaria a faltar d'un conill: el fetge! M'encanta! Però no en menjo sovint perquè les vísceres no són gaire sanes.

    El cullerot Festuc: no, aquest problema no el tenim: a tots els agrada molt menjar conill. I saps per què no m'agrada gaire a mi? Perquè quan veig un conill sencer i pelat al mostrador de la carnisseria, se'm representa un gat! Penso que no hi ha d'haver gaire diferència entre aquests dos animals un cop despullats de la seva pell. I menjar-me un gat sí que em faria angúnia!

    Vanesuky: hola, maca! Realment és molt bo. Fins i tot jo el trobo bo, tot i no agradar-me gaire aquesta carn, imagina't!

    Mar: que contenta estic que tu siguis de les meves!!!!
    El que tu fas m'ho critiquen els meus fills. Quan hi ha alguna cosa que no faig mai em diuen: "És clar, com a tu no t'agrada! En canvi quan fas coses que no ens agraden a nosaltres, bé que insisteixes perquè ens ho mengem!"
    No deixen de tenir raó, pobres.

    Kako: celebro que te gustara el tronco. Este arroz está delicioso, si lo pruebas, estoy segura que también te gustará!

    María José: sabes qué hago yo cuando voy a la pollería a comporar conejo? Digo: "quiero un conejo de cuatro muslos!" Un día un señor se me quedó mirando y me preguntó extrañado si lo decía en serio. Le contenté que sí, que ya lo sabían y siempre me lo vendían así!. Cuando me dieron dos medios conejos, de cintura para abajo, se puso a reir! "Ya lo entiendo", dijo.

    ResponElimina
  18. Mar Calpena: a casa sempre han volgut un gos, però m'hi he negat de valent. Un gos dóna molta feina perquè l'has de treure cada dia a passejar i jo no em puc comprometre a complir-ho (i sé que els meus fills ho haurien fet els primers dies i després haurien buscat excuses per deslliurar-se d'aquesta obligació). El gat i el conill s'haurien mort si no els hagués alimentat jo, però no he d'estar pendent d'ells tot el dia. I això que no m'agraden els animals: em fan por!!!

    manel: a casa passava igual. El meu pare en criava per vendre i fer entrar més diners a casa. Encara recordo les gàbies, les menjadores, el ranxo que els donava, i les herbes....i l'olor! I potser perquè el que més m'agradava era el fetge fregit i posat dins d'un tros de pa, sucat en tomàquet i ben regat amb l'oli de fregir-lo, que ara és l'única cosa que trobaria a faltar. Quan compro conill estic temptada de comprar-lo sencer per poder-me menjar el fetge, però la part racional guanya a la sentimental i acabo comprant el conill sense fetge. Suposo que la salut m'ho agrairà!

    pityenlacocina: hola, guapa, muchas gracias por entrar aquí! Acabo de pasarme por tu blog y casi me llevo todas tus recetas! A parte de buenísimas, qué fotos! Eres una artista!

    josep: sí, que és bo, sí.
    Ja li donaré records al Chomsky, però no sé si també me'n donarà per tu. Com sempre va a la seva i no em fa cas...


    Us agraeixo a tots no només les vostres visites, sinó també els comentaris. Estic molt contenta que us agradi aquest plat. Realment és molt bo, i a més cal recordar que el conill és un animal amb poc greix. I que consti que no he dit que no m'agradés, simplement no em diu res! Però amb aquest arròs el trobo boníssim (si més no, la cuixa.)

    ResponElimina
  19. Bona tarda Margarida
    Jo no et dic que no a este arròs, m'agrada el conill en totes les seues varietats, i este arrosset no el vaig a deixar passar.Ací a banda de la paella preparem un arròs amb conill,fesols i nabs però caldós,ideal per als freds d'hivern.El que el tu has preparat és ideal per a tot temps.
    Quant al Zuccotto no t'havia comentat res perquè volia que fóra una sorpresa,m'alegre que t'alegres.És molt satisfactori veure que una recepta teua la fa una altra persona i a mes disfruten assaborint-la.La veritat és que que vaig suar lo meu per a cobrir-ho, i vaig estar apunt de posar una cobertura de xocolate i acabar, però amb paciència tot s'aconseguix,al final vam disfrutar tots, i mon pare el que mes, va repetir perquè li va saber a poc.
    Besets

    ResponElimina
  20. si que esta rico el arroz con conejo, Margarida.
    ja ja ja. No creas que me cuesta entenderte, elk catalan es muy parecido al frances en muchas palabras, pero hay giros y palabras puntuales qu no se que dsignifican. Por ejemplo tu presentacion , genial todo entendido.
    Te pediria si puedes me pases en castellano, español como quieras la receta del Zucotto que tengo interes en hacerla, si puedes y quieres.
    Gracias por ytu visita y encantada de conocerte.
    Saludos almerienses.

    ResponElimina
  21. Un clàssic de tota la vida que no s'hauria de perdre. Aquests arrossos de conill amb transporten a records d'infantesa, la meva mare els fa boníssims :)

    ResponElimina
  22. Un clàssic que no pot faltar a les nostres dietes. Salut!!!!

    ResponElimina
  23. Desprès de llegir el teu comentari, no he dobtat en fer-te una visita, i jo em quedarè curta si et dic que m'ha encantat el teu blog, les receptes un 10 i les fotos un altre 10,et segueixo ja. Un petó i aquest arròs es un dels meus preferits.

    ResponElimina
  24. Doncs a casa, a en Kike no li agrada gens el conill i a mi m'encanta, com que cuina més ell que jo, la ingesta d'aquesta carn tan meravellosa és més aviat escassa. Per tant, em deleito veient la teva recepta. Un petó bonica.

    ResponElimina
  25. Ui! Em sembla que he fet tard, però és que estic molt enfeinada, i no precisament aguantant conills mentre els maten!!! Que una cosa es trobar-te cuixetes a la paella i una altra cosa és carregar-se personalment parents d'en Chomsky!!!
    Ara, això sí, tots els teus arrossos són molt bons, encara que el meu preferit és el més senzill, el que porta només verduretes.
    Jo també recomano "De quan collíem herba per als conills", és enretingut i molt agradable de llegir.
    Petons!

    ResponElimina
  26. bajoqueta: sí, noia, l'arròs és bo amb qualsevol cosa! Fins i tot un arròs bullit com el meu (és dels pocs que gosaria menjar-me, modèstia a part)és boníssim.

    mesilda: la meva mare el fa igual però afegeix bajocons, suposo que per recordar la seva terra. Faig molts arrossos, però no els acostumo a fer caldosos, perquè m'agrada trobar el gra solt. I el que més m'agrada saps què és? Escurar la paella i menjar-me l'arròs que ha quedat una mica socarrimat.
    Sí que va ser una sorpresa veure que havies fet el Zuccotto. Felicita el teu pare pel bon gust que té!

    Loladealmeria: gracias por pasarte por aquí. Y tu petición ya está servida! Te he mandado un mail, con la traducción de la receta. Espero que ahora sí la entiendas bien y la puedas hacer.

    Gemma: no dubto pas que la teva mare el faci bo, però, i tu? Segur que tan bo com el que fa ella! Només que sigui la meitat de bo que els postres que fas....

    OLLES I SOMRIURES: és que l'arròs és un aliment bàsic, que hauríem de menjar sovint! I sinó, mira el bloc del Manel, amb tota la varietat d'arrossos!
    Hi ha gent que no en menja gaire per problemes de restrenyiment, però això no és cap problema: que facin com jo, que m'omplo el plat amb tot el pebrot o mongetes que no volen els meus fills, i com està tan ple, amb una mica d'arròs ja en tinc prou!

    Elvira: gràcies, noia, per la visita i pels comentaris. L'admiració és mútua, t'ho asseguro!

    La cuina vermella: aquest és l'avantatge que té la persona que cuina: que només fa allò que li agrada! D'això se'm queixen a vegades els meus fills, quan diuen que les coses que no m'agraden (i a ells sí) no les faig gaire.

    Montserrat: matar conills no ho he fet mai, i no és una cosa que m'agradés de fer, però subjectar-los no em feia res. I és que la meva mare tenia molta traça i ho feia ràpid!
    Saps? Avui hem menjat un arròs fresquet d'estiu que encara no has tastat. A veure si véns un dia a dinar!

    Bé, seguidors i comentaristes meus, us estimo molt! Que tingueu una molt bona setmana!

    ResponElimina