Pastís de figues






"Són pansoies, són pansoies!", cantava un oriol mentre menjava figues de manera delerosa. I tan abstret estava allà, penjat de la figuera, que no s'adonava que un pastor se li acostava amb sigil. En un extrem de la vinya, un gaig, en adonar-se de la situació, li cantava esverat: "Mira a baix, mira a baix!"

L'oriol, obsessionat amb la sucosa menja, continuava cantant: "Són pansoies, són pansoies!" Tant estava badant, que el caçador se li apropà i li va engegar un tret que el va matar. Mentrestant el gaig, una espècie que simbolitza la vivor, arrencava el vol esperitat tot cantant: "Ja t'ho deia jo, ja t'ho deia jo!"

La contalla està inspirada en el so i la cadència de les dues espècies, el gaig i l'oriol, i en la passió d'aquest últim per les figues. Espero que a mi, que també tinc debilitat per aquest fruit, no em passi res semblant!






Avui no sóc gens original. He començat posant la llegenda documentada per Verdaguer que Martí Boada ens escriu al seu magnífic llibre Els fruits silvestres , i acabaré posant una recepta d'un Pastís de figues que vaig veure al bloc de Carlos València, conegut pel seu art a l'hora de fer postres. Aquesta mateixa recepta ja ens la recomanava fa temps la Gemma de La cuina de casa , tota una autoritat en la matèria.

Per fer el Pastís de figues, comencem preparant la crema pastissera, com vam explicar aquí , perquè ha d'estar freda en el moment d'utilitzar-la. Fins i tot, per no anar tan atabalats, podeu fer-la el dia abans.

Descongelem les làmines de pasta de full. Encenem el forn i el posem a 190º. Rentem les figues i, sense pelar-les, les tallem a rodanxes de 3 o 4 mm de gruix. Si el motlle és de 28 cm, en una làmina tallem una circumferència de la mateixa mida que el motlle, i hi marquem 8 talls. En l'altra, tallem una circumferència més gran , d'uns 31 cm.




Posem a la base del motlle la circumferència més gran, l'omplim amb la crema pastissera i a sobre posem les rodanxes de figa. Tapem amb l'altra làmina de pasta de full, pintem la superfície amb ou batut i tanquem les vores que sobresurten. I els donem també un cop de pinzell.

L'enfornem durant 25 minuts, fins que veiem que està daurat, però a partir del minut 20, anem controlant que no es cremi. El traiem del forn, i el deixem refredar. Abans de portar-lo a taula, l'empolsinem amb sucre mòlt i el decorem amb unes fulles de menta i una figa.




Ingredients:

2 làmines de pasta de full
crema pastissera
5 figues
1 ou
1 cullerada de sucre mòlt
1 figa
fulles de menta
1 lacasito

Per fer la crema pastissera:
1/2 litre de llet
1/2 beina de vainilla
4 rovells
125 g sucre
45 g Maizena





Sabíeu que a prop de Sant Francesc de Formentera hi ha, probablement, la figuera més gran del món, coneguda com na Blanca d'en Ferrer, les branques de la qual estan sostingudes per més de cent estalons?

La figuera de la meva veïna Núria no és ni de bon tros tan gran, però les figues que fa són d'una dolçor extraordinària. Com la seva propietària.

35 comentaris:

  1. ¡El meu pastís preferit!, jo he fet un semblant, i que bona queda la tarta si les figues com tu dius son de les bones, de les dolces,mhmm. Unes fotos magnífiques. Petons

    ResponElimina
  2. Sei bravissima anche questa è un 'opera d'arte, apllauso.
    Ciao Daniela.

    ResponElimina
  3. Margarida
    aixo son figues d'un altre paner!!!!.
    Bonissim, segur.
    petonets

    ResponElimina
  4. Quines figues més bones!!!No m'extranya que t'hagi quedat un pastís tan deliciòs!!

    Petonets.

    ResponElimina
  5. Que bonita Margarida, te ha quedado preciosa y seguro que con un sabor buenísimo.
    Besos.

    ResponElimina
  6. Margarida, sin palabras para esta obra de arte. Que maravilla!

    ResponElimina
  7. Sort tinc que haig d’escriure, per que si hagués de parlar no podria, no se m’entendria ja que tinc la boca plena ... vaig a buscar un mocador... que bo!!!!!!
    Copio ja!

    ResponElimina
  8. Hola Margarida,
    especialmente deliciosa y magníficamente presentada. Gran cumplido

    Saludos desde Nuremberg Jacob

    ResponElimina
  9. Hola Margarida. Es una suerte al ver tu blog encontrar esta tarta de higos. Esta fruta es una de mis preferidas y con el acompañamiento que le has puesto debe ser un verdadero placer saborearla.
    Espero que este verano lo hayas pasado muy bien.
    Saludos

    ResponElimina
  10. Ui Margarida, en el temps que he estat sense poder llegir-te has fet un munt de coses bones.. però et tinc que confessar que em tens enamorada de les fotos que hi poses.. Fan agafar més ganes de fer el que ens expliques.
    Petons maca

    ResponElimina
  11. Margarida; He vist "les fotos" per que veiguis que et segueixo.
    No he llegit la teva introducció. Demà ho faig sens falta¡¡.
    Dissabte si? Josepb -menja de bacall'a-

    ResponElimina
  12. Bona nit Margarida.
    És veritat,quan et poses a menjar figues és com les pipes que no pararies mai.
    I encara que no siga original has fet una obra d'art que no tots sabríem fer,t'ha quedat impressionant i molt elegant.Ja sé de qui em vaig a copiar el pròxim que faça de figues.
    Besets.

    ResponElimina
  13. Pues fíjate que a mí no me gsutan mucho los higos pero viendo el corte de tu tarta me atrevería a decir que me gusta.Tiene un aspecto mágnífico.
    Un abrazo,
    María José.

    ResponElimina
  14. Elvira: No entenc com hi ha gent a qui no agraden les figues, tan bones com són! I un pastís amb figues.... boníssim!

    Daniela: obra d'art, no, però cosa bona.... i tant!!!

    Marta: en dono fe! I tots els de casa també!

    Vanesuky: sí, noia: entre la pasta de full (que sempre queda bé), la crema i les figues.... havia de quedar bo per força!

    pepa cooks: pues sí, buenísima! se terminó enseguida!

    Kako: y con lo fácil que es! Así una hace "obras de arte" cada día!

    Dolorss: i segur que també tens alguna figuera a prop que faci bones figues! Si les figues són dolces i gustoses, aquest pastís et quedarà fantàstic!

    Jacktels Kochbuch: Sehr gut geschmeckt, und ganz einfach zu kochen! Vielen Dank!

    Juan: pues está riquísimo!
    El verano, bien, pero no tanto como a ti, que por lo que he visto, te lo has pasado de maravilla! A disfrutar cuando se puede, que la vida ya se complica bastante!

    Maria: tinc a la família desesperada! Si no he pogut fer les fotos abans, les faig a l'hora de les postres, i ja els veus a tots esperant i sense poder tastar res! Un dia d'aquests em faran fora de casa!

    Josepb: això sí que és fidelitat!
    Sí, Josep, dissabte, sí!

    mesilda: i amb la pell i tot, que no cal llençar res! M'encanten! A les meves filles, no. I per això tenia unes postres "de recanvi", per si no els agradava el pastís. Van començar dient "De figues?" "Tasteu-lo. Si no us agrada, a la nevera en trobareu un de préssec." I saps què? Fins i tot van repetir, i el de préssec ens el vam menjar a l'endemà!

    ResponElimina
  15. María José: te repito el comentario que le he puesto a Mesilda: A mis hijas no les gustan los higos, y cuando lo vieron me dijeron: "¿De higos?" "Probadlo" Tenía un postre alternativo a la nevera por si no les gustaba. ¿Y sabes qué? Les gustó tanto que hasta repitieron!

    ResponElimina
  16. Quina sort tenir una veïna que et regali les figues collides de casa mateix!. Quin luxe de pastís, ha de ser boníssim!.

    Fins aviat

    ResponElimina
  17. Margarida, quina meravella de pastís!!!El trobo impresionant!!!

    ResponElimina
  18. Margarida, quina presència tan magnifica que te aquest pastís, t' ha quedat preciós, i boníssim n' esti9c segura. La presentació i les fotos són de 10!

    Un petó! Beth

    ResponElimina
  19. Esto tiene un comentario aparte, como te dije. Gema sera una autoridad en la cocina pero tu eres la GRan Maestra Pastelera, por favor que delicadeza tiene esta tarta. estoy fascinada. Esas son manos y no las mias.
    Queria dcirte que aun no he hecho el zuccoto, pero esta en cartera, no lo olvido.
    Tienes suerte de que Nuria tenga esos higos tan ricos y tu esas manos, asi salen esas tartas tan ricas.
    NI voy a decir que me llevo la receta porque seria una osadia por mi parte.
    bsss calurosos desde Almeria.

    ResponElimina
  20. Margarida, quin pastís més bonic que t'ha quedat!! I que bé que puguis gaudir de la fruita fresca de la veïna! Un luxe!
    Com ja saps, si el faig per mi, canviaré les figues per alguna altra fruita. ;)
    Petons!

    ResponElimina
  21. M'encanten les figues!!!! El faré!! Té una presentació preciosa!! T'hi has ben lluït!
    Petunets,
    Eva.

    ResponElimina
  22. Recordo perfectament l'èxit que va tenir aquest pastís de figues. Té una presentació molt vistosa, és fàcil de fer i molt bo :)

    ResponElimina
  23. UHMMMMMM¡¡¡¡¡¡¡¡¡que marabilla¡deve de estar deliciosa...y que bonita la decoracion,y las fotos¡
    todo perfecto,hija...me encanta el gusto que tienes para hacer las cosas.
    besos.

    ResponElimina
  24. Te ha quedado un pastel tremendamente apetecible. Este año la higuera que tenemos no ha dado nada de nada, se los comen todos los estorninos y los fastidia la lluvia. Pero me apunto la receta que me apetece hacerla un montón.
    un biquiño

    ResponElimina
  25. Noia , el que més m´agradat és la flor que has fet amb les figues.
    Felicitas.

    ResponElimina
  26. Sense paraules m'he quedat, llàstima que figues no queden ja, que si no em posava ara mateix a preparar-la.

    ResponElimina
  27. Hola Mama,
    ja saps que les figues (com les panses) , no són la meva devoció, però igualment aquest pastís em va semblar molt bo!. Encara que potser hagués fet la crema de la manera com la fas normalment.

    jejej i el pastís que acabes de fer ara per berenar també m'agrada molt :)

    ResponElimina
  28. Glòria: sí que és una sort, sí! Perquè jo sóc de les que només mengen figues acabades de collir i que tinguin DNI!!!!!

    CocinArte: la veritat és que era molt bo.
    Fins dissabte!

    La Llibreta Viatgera: gràcies, Beth, per les teves paraules!

    Loladealmeria: éstos sí que son piropos!!! Gracias por tus palabras, pero hago lo que puedo, y no te negaré que me esmero por mejorar cada día.
    Y, aunque no lo necesitas, te doy permiso para coger lo que quieras y adaptarlo a tus gustos. Faltaría más!!!

    Mercè: ja he dit més amunt que no es noten gaire les figues, i que fins i tot les meves filles, que es miren aquesta fruita com tu, no només se'l van menjar, sinó que van repetir!!!

    El Cullerot Festuc: gràcies, noia!

    Gemma: quan el vaig veure al bloc del Carlos Valencia vaig recordar que ja l'havia vist en un altre lloc, i pensant on, de seguida vaig pensar en tu. Qui sinó, podia haver fet una cosa tan maca?

    cooking-love: gracias, guapa, por tus palabras.

    The kiwi kitchen: tu ho has dit: fàcil i bo!

    Pilkar - Lechuza: mi padre también está aborrecido con los pajarracos: tiene una parra y, aunque tapa todos los racimos con una tela de mosquitera fina, no consigue ni catarlo! Cuando no son unos palomos, son unas urracas, y sinó unas cotorras que no sabe de dónde han salido. Y lo malo es que todos estos plumíferos no sólo comen las uvas sinó también todo lo que tiene en el huerto (pimientos, tomates... todo lo que tenga color!)

    ELS PEIXOS: gràcies, noia. Ja vas veure el meu besuc de la piga? No t'estranya que sigui tan poc conegut?

    Maria Dolores: jo crec que si poses figues seques en remull, el podries fer igualment. Crec que seria igual de bo.

    Núria: ja, ja ho he dit! No t'agraden les figues, però aquest pastís el vas trobar ben bo! La crema és com la que sempre faig, l'única diferència és que enlloc de posar canyella i llimona a la llet, hi vaig posar vainilla. Per variar una mica! La propera vegada la faré com a tu t'agrada, d'acord?

    ResponElimina
  29. Agggggghh!!!!! Pastís de figues i jo sense tastar-lo!! Si hi ha alguna cosa que m'agradi més que les móres són les figues negres...
    La vida a Informesland és molt dura, i més després de veure les fotos del teu pastís, amb aquella flor de figues tan bufona!!

    ResponElimina
  30. T'ha quedat perfecte, segur que no va quedar res de res :)

    ResponElimina
  31. ooooohhhh! Margarida! que bó! però les figues són molt molt caloriques. De moment aquest no el faré pas.

    Rècords.


    P.D: i que consti que les figues amb foie ens encanten, eh!! ;)

    ResponElimina
  32. haig de confessar que jo no sóc gaire de figues, però aquest pastís segurament em faria canviar d'opinió.

    ResponElimina
  33. Qué booooo! I el que m' ha sorpés és que les figues no s' hagin de pelar.No m' he menjat mai la pell de les figues, però suposo que així queda bona.
    ptns.

    ResponElimina
  34. Estimada Margarida, aquest pie és estupendo! ens encanta com l'has decorat, les flors-figues son una meravella. Unpetó enorme.

    ResponElimina