Besuc de la piga al forn






El noi de la piga maleïa aquella taca que de ben petit lluïa a la galta. De res valien les paraules de la mare, dient-li que era una marca d'aquelles que només mostren els prínceps dels contes, perquè ni era un príncep ni la seva vida era de conte de fades.

La piga era la primera cosa en què tothom es fixava. A l'escola, tots els alumnes el coneixien per el noi de la piga. Si anava amb un grup d'amics a comprar, el venedor sempre preguntava "Qui és ara? El noi de la piga?" Si, mentre prenia un refresc amb els nois de la colla, se sentia massa xivarri, sempre hi havia qui cridava "El noi de la piga, que calli!" Era l'ase dels cops, però també el bufó que rebia totes les burles.

I n'estava fart! Havia intentat deixar-se barba, però el seu pèl no era prou espès ni prou fosc per tapar aquella piga. Estava convençut que l'única solució que li quedava era fer-se la cirurgia estètica, però necessitava diners i els pares no estaven disposats a gastar-se'ls en una cosa que creien innecessària.

Va començar a fer classes particulars i, encara que estalviava tot el que podia, no n'hi havia prou. A les vacances va anar a treballar a un bar, i allò li va donar la possibilitat de conèixer tot tipus de gent, i adonar-se que ningú no és perfecte.

-Noi, unes Coca Coles a la taula 4!

I en acostar-se a la taula, carregat amb els refrescs, va veure una noia ben maca que se'l mirava, asseguda entre els companys d'escola.

-Ei, Noi de la piga! Et presento la meva cosina, la Sílvia. Ha vingut a passar uns dies a casa.


La Sílvia es va aixecar per fer-li uns petons a la galta, i li va dir:

-Soc la Sílvia, i tu?

-Sóc... Hola, sóc el Marc!

Era la primera vegada que una noia s'atrevia a tocar la seva cara sense fer burla, i tenia la sensació que ni tan sols s'havia adonat de la seva piga.



Potser perquè les meves pigues són força discretes, us confessaré que em tornen boja els besucs de la piga. Quan vaig a plaça sempre miro de comprar-ne, perquè la seva carn és molt gustosa. Aquest peix us cridarà l'atenció pels seus ulls grossos i sortits cap enfora, i pel color rosa de les seves aletes, però sobre tot per la taca negra que llueix a sobre de les aletes pectorals. En aquest cas, la piga sí és una marca de distinció.





Si voleu un plat bo i ràpid de preparar, demaneu besucs de la piga, tot i que no és gaire fàcil trobar-ne, i cuineu-los com us explico tot seguit. Una llesca de bon pa per sucar és l'únic acompanyament que necessita.





Pelem i tallem ben fina la ceba. La posem al foc en un cassó amb aigua i la fem bullir 1/2 hora. Pelem les patates i les tallem a rodanxes una mica gruixudes. Tot seguit les coem al vapor 12 minuts.

Encenem el forn a 200º. Tallem la llimona a rodanxes fines. Marquem uns talls en un costat dels besucs, els rentem i els salem. Farem servir dues plates de forn, i posarem la meitat dels ingredients a cada una. Comencem posant la ceba ja cuita i, a sobre, les patates. Les salpebrem i escampem per tota la plata unes fulles de farigola.

Al damunt hi col·loquem el besuc. Posem una rodanxa de llimona a cada tall del peix i alguna més a la plata.Tallem els tomàquets pel mig i els posem entre les patates i hi afegim també unes branques de julivert. Hi aboquem el vi i un rajolí d'oli.




Tapem la plata amb paper d'alumini i la posem al forn. Els besucs trigaran a fer-se uns 30 minuts, però cinc minuts abans d'acabar la cocció, els destapem perquè es daurin una mica.



Ingredients:

2 besucs de la piga, escatats (de 750 g de pes cada un)
2 cebes
1 kg de patates
oli d'oliva verge extra
sal
pebre
fulles de farigola
1 llimona
2 tomàquets
120 ml de vi blanc
branques de julivert



I ja que avui parlem de pigues, us recomano el llibre de Lucy Maud Montgomery Anne of Green Gables. Jo vaig veure la pel·lícula i em va agradar molt.



25 comentaris:

  1. Poques vegades un plat amb tan poca feina queda tan bo, oi?
    No sabia pas això de la piga, però ja ho preguntaré :)

    ResponSuprimeix
  2. Hola Margarita,

    Luz, elegante y muy sabroso. Elogio

    Saludo Jacob

    ResponSuprimeix
  3. Ana de las tejas verdes, m'has tocat el punt feble, es el meu llibre preferit, i la série que van fer a la tele, em va agradar tant que la tinc al prestatge, i cada cert temps la miro igual que el llibre que el tinc gastat de tant que ho llegit. Mai he trobat el besuc de la piga, així que la propera vegada que estigui a Catalunya el penso demanar. Aquest el plat que faig els diumenges, i només de mirar la pantalla, desitjo que arrivi el cap de setmana.Es un luxe de plat el que presentes. Petons

    ResponSuprimeix
  4. Margarida, quina bona pinta que te aquest plat!!
    Petons,
    Nuria

    ResponSuprimeix
  5. Els plats fets al forn, sempre són un èxit i si a més el protagonista és tan ben plantat com aquest ja no hi ha paraules!!

    El meu marit té una piga a la galta d' allò més bonica ;)

    Un petó! Beth

    ResponSuprimeix
  6. Margarida, he de decirte que el pescado no es mi favorito, pero este me mira con ojos inquisitores, eso es porque lo preparastes suculento.
    Un beso.

    ResponSuprimeix
  7. Quan vagi a la peixateria, ja em fixaré amb aquest besug de la piga, que si t' he de dir la veritat, no m' hi havia fixat mai. I quina pinta que té el que has cuinat! Ja me'l menjaria per sopar...
    ptns

    ResponSuprimeix
  8. Gemma: Sí, no té res a veure un besuc amb un besuc de la piga! Sovint en compro de mida individual i els faig a la brasa, i quan són de mida més gran, al forn.

    Jacktels Kouchbuch:Ich danke dir für den Kommentar, und ich bin zufrieden, dass dir das Rezept gefallen hat.

    Elvira: jo ja he vist dues vegades la sèrie per la tele, i m'ha encantat! Vaig buscar el llibre en català però no el vaig trobar. Potser me l'acabaré comprant en castellà!
    El besuc de la piga no sempre es troba a les parades de peix. És molt més bo que la dorada. De fet, de peixos amb escata, només compro llobarro o besuc de la piga.

    The kiwi kitchen: té bona pinta, però com em deia ahir una filla meva, les fotos no li fan justícia. "Al natural és molt millor", deia.

    La Llibreta Viatgera: és que hi ha pigues i pigues, eh? N'hi de ben seductores!
    Quan jo era petita m'estranyava que moltes actrius tinguessin una piga a la cara gairebé al mateix lloc. I la meva mare em deia que se la pintaven per estar més guapes!
    Quina sort que el teu marit en tingui una de ben bonica, i no sigui pintada!!!

    Irmina: ahora mis hijos comen más pescado, porque ya han crecido y saben lo que es bueno. Pero de pequeños, la cosa era "distinta". Y si no quería tener problemas, les hacía este besugo de la peca o bien unas lubinas, y te aseguro que lo devoraban! (Tambien ayudaba el acompañamiento de patatas, tomate...)

    ANNAFS: doncs fixa-t'hi, perquè és molt bo. N'hi ha tot l'any, però com diu la Dolors de "Els peixos", al novembre i desembre és més gustós, i ella de peixos hi entèn molt.

    http://dolors-elspeixos.blogspot.com/2009/03/besuc-besuc-de-la-piga-calet-patxano.html

    ResponSuprimeix
  9. Complimenti per questa ricetta, l'orata è un pesce saporito è delicato, questa ricetta è simile a quella che prepariamo noi in Veneto.
    per quannto riguarda la mia ricetta ho fatto la traduzione,
    rafano corrisponde in catalano alla rave picant.
    Buon fine settimana, Daniela.

    ResponSuprimeix
  10. M´apassiona el peix al forn!!...una vegada vaig legir que les pigues a la cara segons on es troben signifiquen una característica del caràcter d´una persona...però jo en tinc una en mig de la galta esquerra i encara no sé si indica o no res de mi....la recepta molt bona...la farigola m´ha arribat al cor...petonets estimada

    ResponSuprimeix
  11. Hola Margarida.
    Exquisito este besugo. Una delicia. Me alegro te gusten mi cup cakes.

    ResponSuprimeix
  12. Sempre contes coses maques tu! a mi també m´agrada, és d´aquells que se´n veuen pocs per aquí , aquesta manera de fer el peix al forn és de les que més m´agrada molt complerta i saborosa.
    Oh l´Anna, com m´agradava la sèrie i he de dir que el llibre no he arribat mai a llegir-lo, però mira m´ho apunto.
    petons
    mai

    ResponSuprimeix
  13. Aquest besug de la piga ha quedat ben afavorit!. I les patatones... quina delícia!.

    Fins aviat

    ResponSuprimeix
  14. Bona nit Margarida.
    Gràcies al teu conte he sabut que hi havia besucs amb piga,no m'havia fixat mai,ja que és un peix que no es troba habitualment.La pròxima vegada em fixaré i el faré amb la teua recepta,i sobretot et faré cas amb això de la llesca de pa.
    Besets.

    ResponSuprimeix
  15. Daniela: aquest besuc és una mica diferent de l'orada, ja que no és tan greixós, i per això m'agrada més.
    Pel que fa al "rave picant", ja m'ho miraré, perquè em penso que és una mena de "rave japonès" que no he vist mai. De totes maneres, gràcies per la informació.

    Mª Jose- Dit i Fet: segur que aquesta piga vol dir alguna cosa, segur! I estic segura que alguna cosa bona, com per exemple que només la tenen les persones extraordinàries!
    La farigola m'agrada molt!

    tartasacher: pues mira: nos comemos este pescado y luego devoramos tus cup cakes. Qué te parece?

    Mai: i a part de bo, també m'agrada que la poca feina que dóna a l'hora de preparar-lo.
    La sèrie em va agradar molt. També tinc el llibre apuntat, però crec que me l'hauré de comprar en castellà perquè no el vaig trobar en català.

    Glòria: sí, noia, no sé què ens agrada més si les patates o el peix. Fan tan bona parella!

    mesilda: i jo que em pensava que aquest peix el coneixia tothom! Jo n'he menjat sempre, i si vaig posar la recepta va ser perquè ens agrada molt, però pensava que tots em diríeu "sí, nosaltres també el fem!". I m'he portat una sorpresa! Per mi aquest besuc és tan normal com el llobarro, o l'orada, per exemple, encara que aquesta última no m'agrada tant i pràcticament no en compro.
    I lo millor és tenir una bona llesca al costat, sí, que a les panarres ens agrada molt sucar!

    ResponSuprimeix
  16. Jo ahir vaig tenir amics a sopar i vaig preparar un llobarro al forn molt semblant. L'única diferència és que jo les patates les fregeixo a la paella. El proper dia ho provaré al vapor.

    He vist les esplèndides magdalenes de amb ametlles i xocolata. Això de muntar les clares les deu fer més esponjoses. I quina sort tenir dos robots!!! Jo encara estic fent guardiola per comprar-me'n un. Potser per Reis...
    L'àvia Amparo es deu sentir molt orgullosa de la seva néta i segur que t'hauria donat molt més que un aprovat.

    Petons!

    ResponSuprimeix
  17. mmmm margarida! que bo! peixet peixet.

    A casa el peix procuro fer-lo al forn sempre així m'evito la farina que engreixa molt. Has vist el nostre lluç amb 10 minuts que tinc jo al blog. Es d'aquestes receptes ràpides que fan furor a la nostra vella carmanyola.

    Records

    ResponSuprimeix
  18. Anna: si proves de fer les patates al vapor veuràs que queden millor i són més lleugeres.
    I la qüestió dels robots... bé, no deixen de ser dues batedores normals i corrents! Res de Thermomix o similars! Senzilletes, però el bon servei que em fan! I tu, a veure si fas bondat, que no falta pas gaire perquè arribin els Reis!

    la vella carmanyola: ei, Anna, quant de temps! Veig que t'ho has passat molt bé aquest estiu!
    M'he mirat el vostre lluç i ja he pres nota: aquest el faig aquesta setmana! Sembla tan bo! Gràcies per la recepta!

    ResponSuprimeix
  19. Margarida; Quànt jo era petit, era molt pigat, era molt innocent i no sabía que volía dir la paraula complecsa, no l'hi donava importància a la cara... peró hi havía una veïna, que amb broma -és clar¡- amb deia; hola pigat o cada día ets més pigat... o frases similars... Jo anava cap a casa i l'hi explicava a la mare, ella em deia; quànt et digui alguna d'aquestes frases, tu li contestes: Cara pigada, cara estimada... així ho vaig fer... però l'innocéncia em deixava un altre cop i no sabía que dir, quànt ella em contestava; doncs sinó ho és encara més...
    La meva mare i la veïna, sempre reient d'aquest fet.
    Salutacions Margarida¡¡.

    ResponSuprimeix
  20. Margarida, aquest és el peix que quan vaig fer el corball em vas comentar que t'agradava tant i també era molt bo i difícil de trobar, oi?
    Ostres, quina salivera m'han fet venir aquestes fotos!
    Un plat de luxe!!!
    Petons!

    ResponSuprimeix
  21. Un conte molt bonic com sempre :)
    Esperem que trobés diners per treure's la piga :)

    Avui jo no menjo que no m'agrada el peix, però la presentació, fins i tot en ingredients bens normals, has aconseguit que quede perfecta.

    ResponSuprimeix
  22. Jo no en tenia ni idea d'això de la piga, avui també ens has ensenyat coses!
    El peix al forn està boníssim, a casa ens agrada molt i sovint en fem!
    Una abraçada!

    ResponSuprimeix
  23. Josepb: devies ser ros i blanquet, oi? Per les teves paraules, dedueixo que també eres un bon nen! Els nens pèl-rojos també han de suportar que tothom es fixi en les seves pigues, i ells n'acostumen a tenir moltes!

    Mercè: quina memòria, noia! Sí, era aquest! El besuc de la piga! Ara ja has vist quina cara fa, ja,ja.

    bajoqueta: o no! Potser va acabar acceptant aquella piga sense complexes!
    No t'agrada el peix? Doncs és molt sa. Jo no en compro mai de "granja" perquè els alimenten amb pinsos (dels que no me'n refio gens), sinó dels salvatges, i són boníssims!

    illetapitita: i quin peix mengeu al forn? Em sorprèn veure que hi ha tanta gent que no havia vist mai aquest besuc de la piga, perquè mira que crida l'atenció!!!!

    ResponSuprimeix
  24. Marga casi me da miedo contestarte en Castellano, je je. Es una broma por favor tómalo como tal, pero es que todos estan en catalan y con lo que me gusta curiosear pues, nada¡¡¡¡¡
    Este asado de besugo que traes en Almeria lo llamamos cuajadera de pescao, y lo hacemos con lo que se presenta, yo a ser posible con lubina o dorada que s lo que gusta en casa y sequito ¡¡fuera caldos¡¡¡
    Ya, ya se que puedo poner el traductor pero es que asi me funciona la cabeza un poco.
    Te puedo decir que tengo primas en BCN que hablan catalanmmuy bien, me gusta chincharte.
    bsss almerienses

    ResponSuprimeix
  25. Loladealmeria: tranquila, mujer, que aquí (aunque sea un bloc de cocina) no nos comemeos a nadie!!! ja,ja....
    Mira, esto de no utilizar el traductor está muy bien, dice mucho de ti! A ver si leyéndome vas a acabar aprendiendo catalán y sorprendes a tus primas?
    Besos, guapa! Y a seguir así de curiosa!

    ResponSuprimeix