Besuc de la piga al forn

El noi de la piga maleïa aquella taca que de ben petit lluïa a la galta. De res valien les paraules de la mare, dient-li que era una marca d'aquelles que només mostren els prínceps dels contes, perquè ni era un príncep ni la seva vida era de conte de fades.

La piga era la primera cosa en què tothom es fixava. A l'escola, tots els alumnes el coneixien per el noi de la piga. Si anava amb un grup d'amics a comprar, el venedor sempre preguntava "Qui és ara? El noi de la piga?" Si, mentre prenia un refresc amb els nois de la colla, se sentia massa xivarri, sempre hi havia qui cridava "El noi de la piga, que calli!" Era l'ase dels cops, però també el bufó que rebia totes les burles.

I n'estava fart! Havia intentat deixar-se barba, però el seu pèl no era prou espès ni prou fosc per tapar aquella piga. Estava convençut que l'única solució que li quedava era fer-se la cirurgia estètica, però necessitava diners i els pares no estaven disposats a gastar-se'ls en una cosa que creien innecessària.

Va començar a fer classes particulars i, encara que estalviava tot el que podia, no n'hi havia prou. A les vacances va anar a treballar a un bar, i allò li va donar la possibilitat de conèixer tot tipus de gent, i adonar-se que ningú no és perfecte.

-Noi, unes Coca Coles a la taula 4!

I en acostar-se a la taula, carregat amb els refrescs, va veure una noia ben maca que se'l mirava, asseguda entre els companys d'escola.

-Ei, Noi de la piga! Et presento la meva cosina, la Sílvia. Ha vingut a passar uns dies a casa.


La Sílvia es va aixecar per fer-li uns petons a la galta, i li va dir:

-Soc la Sílvia, i tu?

-Sóc... Hola, sóc el Marc!

Era la primera vegada que una noia s'atrevia a tocar la seva cara sense fer burla, i tenia la sensació que ni tan sols s'havia adonat de la seva piga.



Potser perquè les meves pigues són força discretes, us confessaré que em tornen boja els besucs de la piga. Quan vaig a plaça sempre miro de comprar-ne, perquè la seva carn és molt gustosa. Aquest peix us cridarà l'atenció pels seus ulls grossos i sortits cap enfora, i pel color rosa de les seves aletes, però sobre tot per la taca negra que llueix a sobre de les aletes pectorals. En aquest cas, la piga sí és una marca de distinció.

Si voleu un plat bo i ràpid de preparar, demaneu besucs de la piga, tot i que no és gaire fàcil trobar-ne, i cuineu-los com us explico tot seguit. Una llesca de bon pa per sucar és l'únic acompanyament que necessita.

Pelem i tallem ben fina la ceba. La posem al foc en un cassó amb aigua i la fem bullir 1/2 hora. Pelem les patates i les tallem a rodanxes una mica gruixudes. Tot seguit les coem al vapor 12 minuts.

Encenem el forn a 200º. Tallem la llimona a rodanxes fines. Marquem uns talls en un costat dels besucs, els rentem i els salem. Farem servir dues plates de forn, i posarem la meitat dels ingredients a cada una. Comencem posant la ceba ja cuita i, a sobre, les patates. Les salpebrem i escampem per tota la plata unes fulles de farigola.

Al damunt hi col·loquem el besuc. Posem una rodanxa de llimona a cada tall del peix i alguna més a la plata.Tallem els tomàquets pel mig i els posem entre les patates i hi afegim també unes branques de julivert. Hi aboquem el vi i un rajolí d'oli.




Tapem la plata amb paper d'alumini i la posem al forn. Els besucs trigaran a fer-se uns 30 minuts, però cinc minuts abans d'acabar la cocció, els destapem perquè es daurin una mica.

Ingredients:

2 besucs de la piga, escatats (de 750 g de pes cada un)
2 cebes
1 kg de patates
oli d'oliva verge extra
sal
pebre
fulles de farigola
1 llimona
2 tomàquets
120 ml de vi blanc
branques de julivert

I ja que avui parlem de pigues, us recomano el llibre de Lucy Maud Montgomery Anne of Green Gables. Jo vaig veure la pel·lícula i em va agradar molt.