Etimològicament, el diumenge és el dia del Senyor, però crec que hauríem de començar a considerar-lo el dia de l’oncle.
Per què, sinó, hi ha tants infants delerosos que arribi aquest dia per anar a veure l’oncle i que aquest els obsequiï amb llaminadures, dolços o petits regals?
-Au, vinga, poseu la mà dins del pot i agafeu tants caramels com vulgueu –ens deia l’oncle, mentre el cor encara ens bategava fort després d’haver pujat de dos en dos les escales de casa seva, i rivalitzant entre nosaltres per veure qui arribava abans!
El dia de Reis, un cop havíem obert els regals de casa, pujàvem corrents a casa seva per descobrir què ens hi havien deixat. Us puc assegurar que eren els llibres més bonics i més interessants que he tingut mai. La prova és que encara els tinc tots!
Per què, sinó, hi ha tants infants delerosos que arribi aquest dia per anar a veure l’oncle i que aquest els obsequiï amb llaminadures, dolços o petits regals?
-Au, vinga, poseu la mà dins del pot i agafeu tants caramels com vulgueu –ens deia l’oncle, mentre el cor encara ens bategava fort després d’haver pujat de dos en dos les escales de casa seva, i rivalitzant entre nosaltres per veure qui arribava abans!
El dia de Reis, un cop havíem obert els regals de casa, pujàvem corrents a casa seva per descobrir què ens hi havien deixat. Us puc assegurar que eren els llibres més bonics i més interessants que he tingut mai. La prova és que encara els tinc tots!
Però no us penseu que ens passàvem la vida pujant les escales de casa seva! Algun dissabte al vespre, quan sentíem el timbre, ja sabíem que era ell que ens portava les postres de diumenge.
-Oooh! Pastissets de Tortosa! Que bons! –dèiem tots alhora.
L’oncle tenia uns clients d’aquesta ciutat que sovint l'obsequiaven amb un parell de caixes d’aquests pastissets. Ell se’n quedava una i l’altra ens la portava a casa perquè sabia que érem tan llaminers com ell.
Si vosaltres també sou llaminers de mena i no teniu cap oncle que us els regali, feu-los, que són més fàcils de fer del que us pugueu imaginar.
-Oooh! Pastissets de Tortosa! Que bons! –dèiem tots alhora.
L’oncle tenia uns clients d’aquesta ciutat que sovint l'obsequiaven amb un parell de caixes d’aquests pastissets. Ell se’n quedava una i l’altra ens la portava a casa perquè sabia que érem tan llaminers com ell.
Si vosaltres també sou llaminers de mena i no teniu cap oncle que us els regali, feu-los, que són més fàcils de fer del que us pugueu imaginar.
Encenem el forn i el posem a 200˚. Barregem l’oli, l’anís, el moscatell i la pell ratllada de llimona, i afegim la farina de mica en mica, treballant la massa amb les mans fins que estigui ben lligada.
Posem la massa entre dos papers de forn i l’estirem amb el corró fins a tenir un gruix de 3 mm, traiem el paper superior i tallem la massa en cercles de 10 cm de diàmetre. Retirem la massa sobrant.
Al centre de cada cercle posem una cullerada de confitura de cabell d’àngel i, ajudant-nos del paper inferior, els tanquem i premem les vores amb una forquilla.
A mida que els anem fent, els posem en una plata amb paper de forn i, quan ja els tindrem tots, els enfornem durant 15 minuts o fins que comencin a agafar color. Els traiem del forn i els arrebossem amb sucre cristall.
Ingredients:
250 ml oli
65 ml anís dolç
60 ml moscatell
1 pell de llimona
550 g farina
½ kg cabell d’àngel
Sucre cristall
A mida que els anem fent, els posem en una plata amb paper de forn i, quan ja els tindrem tots, els enfornem durant 15 minuts o fins que comencin a agafar color. Els traiem del forn i els arrebossem amb sucre cristall.
Ingredients:
250 ml oli
65 ml anís dolç
60 ml moscatell
1 pell de llimona
550 g farina
½ kg cabell d’àngel
Sucre cristall
Sempre que faig aquests dolços penso en aquells dies i en tots els detalls que tenia amb nosaltres i que, potser, no li hem agraït prou.
Aquesta recepta va dedicada al meu oncle Andreu, que demà celebra el seu sant. Felicitats!
Aquesta recepta va dedicada al meu oncle Andreu, que demà celebra el seu sant. Felicitats!