Panellets





Estava segura que aquella nit el seu fill tornaria a casa i ella sentiria una alegria immensa, encara que només fos per unes hores. Així havia estat els últims tres anys, des del dia que se’n va anar de casa i va deixar la pobra dona ben sola.

-Fill, que no et donen menjar? Estàs tan pàl•lid!

El dia abans s’havia passat tota la tarda fent panellets de pinyons i els havia posat ben arrenglerats en una plata. Després de dinar, havia posat els moniatos a la llar de foc perquè s’anessin fent amb el caliu de les brases. Les castanyes les torraria al vespre, perquè les trobés ben calentes. Com sempre.





Es passava tot l’any plorant l’absència del fill i només es mostrava alegre quan el veia aparèixer al menjador de casa.

-No li fas cap bé amagant-li el teu patiment! El noi ha de veure la teva angoixa, la tristor tan intensa que sents per la seva absència. Si no el vols veure com una ànima en pena, no disfressis més la teva desesperació! –no es cansava de repetir la seva millor amiga.

Era creença popular que per Tots Sants els morts tornaven per unes hores a casa. Si veien els familiars tristos per la seva pèrdua, en retornar al Purgatori, eren rellevats de la pena i lliurats a la Glòria. Però si la família es mostrava alegre, el mort havia de restar al Purgatori un any més.

I aquella tarda, rumiant les paraules de l’amiga, va decidir que no allargaria més la pena del fill i que faria el possible per ajudar-lo a descansar en pau. Per això, quan el va tenir al davant, es va desfogar, mostrant al noi la ràbia que sentia per la seva mort inútil.

-Com em vas poder fer això, fill? Com? Per què havies de creuar el carrer sense mirar? Ja fa tres anys que em vas deixar òrfena! I com creus que em sento sense tu? Buida? No, en absolut! Em sento plena ... plena de pena, i en la meva desesperació sóc incapaç de viure. Un mar de llàgrimes he vessat des del dia de l’accident! Ploro per tots els racons de casa, ploro quan veig un noi al carrer, ploro cada vegada que passa un cotxe gris, quan obro l’armari i veig la roba que ja no et posaràs, quan cuino els plats que més t’agradaven... I ploro perquè sé que ja no tornaràs!


Aquella nit, després de tres anys, va poder dormir més tranquil•la, i estava segura que l’ànima del noi també va poder descansar. L’endemà, va trobar la plata del panellets buida.




Jo, com la mare del noi, cada any faig un munt de panellets perquè se’ls mengin les persones que estimo. I a la nit deixo un plateret a la cuina, per si apareix una ànima afamada. Si voleu saber com els faig, tot seguit us ho explico.

Per fer els panellets primer de tot hem de fer el massapà. Hi ha qui hi posa patata i qui no hi posa cap fècula. Jo acostumo a posar-hi moniato blanc, perquè és el que més m'agrada.

Bullim el moniato amb pell fins que estigui cuit, i el deixem refredar del tot. El pelem i l’aixafem bé amb una forquilla, afegim el sucre i ho barregem bé amb una espàtula de fusta. Afegim l’ou, la pell de llimona ratllada i la vainilla ensucrada. Tot seguit hi aboquem la meitat de l’ametlla, treballant bé tots els ingredients amb l’espàtula. Afegim la resta de l’ametlla i ara seguim treballant la pasta amb les mans. Aquest pas és una mica laboriós, perquè no pararem fins que l’ametlla suï, és a dir, fins que quedi ben brillant pel seu propi oli. Sabrem que és el moment perquè les mans ens quedaran netes i no se’ns enganxarà la pasta. No us vull desanimar, però això vol dir mig hora de feina manual. Fem un cilindre, l’emboliquem amb film transparent i el deixem reposar 1 o 2 dies.




Per fer panellets de pinyons:
Agafem trossets de pasta de 20 g i fem unes boletes. Les passem per clara d’ou batuda i tot seguit les posem a la tassa on haurem posat els pinyons i, prement una mica, veurem que els pinyons hi queden enganxats. Si hi ha algun tros sense pinyó, l’enganxem amb els dits. Els pintem amb rovell d’ou.

Per fer panellets d’ametlles:
Agafem trossets de pasta de 20 g i fem unes barretes rectangulars. Les passem per clara d’ou i tot seguit pels bol on tindrem l’ametlla granulada, prement lleugerament. Els pintem amb rovell d’ou.

Per fer panellets de cafè:
Afegim 2 culleradetes de cafè soluble a una part de la pasta. Ho treballem bé perquè quedi una massa uniforme i fem unes barretes de 20 g amb les puntes arrodonides. Les enfarinem amb sucre mòlt i posem un gra de cafè al mig del panellet.




Per fer panellets de codonyat:
Estirem el massapà fent una teula. Posem un tros d’un dit de gruix de codonyat, i el tapem amb el massapà. El fem rodolar per donar-li una forma arrodonida, i el tallem amb el ganivet a trossos de poc més d’1 cm de gruix. Els passem per sucre cristall.




Per fer panellets de coco:
Batem l’ou, afegim el sucre i seguim batent amb una forquilla. Afegim el coco ratllat i unim bé tots els ingredients. Agafem una cullerada de pasta i ens la posem al palmell de la mà esquerra. Fem una bola prement bé la pasta i, amb els dits polze i índex de la mà dretà fem un bon pessic.

Si els volem més cridaners, en lloc del pessic, fem una petita cavitat al centre de la bola i hi posem mitja cirera confitada.

Encenem el forn i el posem a 200°. Quan estigui ben calent, posem tots els panellets en una plata coberta amb paper de forn i els enfornem entre 8 i 10 minuts. Els de coco entre 5 i 8 minuts.




Ingredients:

Per al massapà:
400 g sucre mòlt
100 g moniato bullit amb pell
1 ou petit
Ratlladura d’una llimona
1 culleradeta de vainilla ensucrada
500 g ametlles crues mòltes

200 g de pinyons
100 g d’ametlla granulada
2 culleradetes de cafè soluble
Un tros de codonyat
1 clara
2 rovells
sucre mòlt
sucre cristall

Per fer els panellets de coco:
1 ou petit
150 g sucre
150 g coco ratllat
Cireres confitades




Els primers panellets que vaig aprendre a fer són els de coco. Fa gairebé quaranta anys que els faig i la recepta és de la professora d' Enseñanzas del Hogar de l’Institut on vaig estudiar. Fa molts anys que és morta, però sempre que els faig penso en ella, i en totes les coses que ens va ensenyar.



27 comentaris:

  1. Tot segueix igual. Res no canvia. Els ineptes segueixen sense fer bé la seva feina i jo segueixo sense internet. Aquesta gent no és mereix res més que carbasses! Els panellets us els dedico a tots els que em visiteu.Un petó.

    ResponSuprimeix
  2. Margarida, quin goig de panellets!!!
    De ben segur, que a la nit van atipar a alguna ànima afamada! ;)
    Ostres, ja ho pots ben dir que els de l'internet són uns ineptes!! A veure si t'ho solucionen aviat!
    Petons!

    ResponSuprimeix
  3. quina història......se m'ha posat la pell de gallina.

    a casa, els panellets el fa la sogre, a mi no m'agraden però és la tradició

    ptns

    ResponSuprimeix
  4. guauuu,no sabría cual elegir, bueno... el de almendra, pero todos están de cine.
    Un beso.

    ResponSuprimeix
  5. Margarida, no soy una persona especialmente golosa pero reconozco que esa bandeja de panellets es una auténtica tentación. Todos preciosos, alineados, de distintos sabores y formas....¡¡¡ maravillosos !!!.
    Tu historia como simepre, me ha encantado.
    Con personas como tú la gastronomía y la recetas de siempre están a salvo.
    Un abrazo,
    María José.

    ResponSuprimeix
  6. Aquesta història, ... la vaig viure, en part, de molt a prop, m'has fet recordar coses tristes.

    Els panellets,... fa dos anys que no puc fer-ne, ja ho he dit a casa, si és necessari els faré per Nadal.
    Maravellosos .

    Paciència pel tema d'internet i... protesta tan com puguis!!!

    petons

    ResponSuprimeix
  7. Apa aquí, quin be de déu de panellets!! i que ben farcits de pinyons!!! son molt i molt atractives les teves petites creacions dolces. Enhorabona Margarida

    ResponSuprimeix
  8. Em sembla que són els panellets de pinyons més ben fets que he vist mai, tots tan ben posats...

    ResponSuprimeix
  9. te han quedado unos panellets absolutamente perfectos!
    bs!

    ResponSuprimeix
  10. Jo no sòc massa de dolços, però haig de reconèixer que aquests panalllets tenen una pinta estupenda. M'encanta el compte que ens expliques, m'he esborronat...els teus relats m'encantan...
    Encara que no us escrigui vaig seguint els vostres blogs.
    Petonets i fins aviat.

    ResponSuprimeix
  11. Noia , per el que és veu , per fer Panellets no et fa cap falta tenir Internet...
    Al meu fill nomès li agrade´n els de coco , els primers que vas aprendre tu a fer fa més de 40 anys, oi??
    Una abrasada

    ResponSuprimeix
  12. Bona nit Margarida.
    El teu relate'm ha robat l'ànima.
    M'has fet plorar,perquè m'encanten estes històries i tradicions.
    A mes de tot,fa deu dies que va faltar ma mare.Guarda uns pocs per a ella.
    Deuen ser una delícia, per als d'ací i per als d'allà.
    Besets.

    ResponSuprimeix
  13. Me encantan los panellets, y a ti te han quedado geniales y muy bien explicaditos. Enhorabuena. Bessets...

    ResponSuprimeix
  14. Margarida,

    Això és artesania pura!.

    Espero que aviat et solucionin els problemes amb internet!.

    ResponSuprimeix
  15. Ai aviam si t'ho arreglen ja, no desesperes!

    Una història molt trista, però uns panellets molt ben fets :)

    ResponSuprimeix
  16. Espectacular Margarida! i els de pinyons de pelicula.

    Rècords

    ResponSuprimeix
  17. Com t'han quedat tan bé els de pinyons...jo sempre tinc una lluita i cada any em dic que és l'últim cop que els faig! :)
    Petunets,
    Eva.

    ResponSuprimeix
  18. Mercè: sí que són uns ineptes, sí! Després d'un mes sense fer res, ens truquen dijous passat per dir-nos que encara trigarem TRES setmanes a tenir connexió!!!! Ens vam donar de baixa a l'instant. Ara nom és depèn de la nova operadora.

    Lídia: jo també els faig per mantenir la tradició, perquè si puc triar, m'agraden més les castanyes i els moniatos.

    Irmina: los míos, los míos!!! con el trabajo que dan los de piñones y ni los pruebo! Yo, los de almendra!

    María José: siempre digo que es el último año que los hago, por el trabajo que dan y lo poco que como. Pero pruebas uno y piensas "mmmm, qué delicia!",y todos dicen "qué ricos! Por qué no haces más a menudo?" y claro, al año siguiente, me pongo de nuevo a hacer una buena bandeja.

    Dolorss: em sap greu haver-te fet recordat coses tristes, Dolors!
    I si no pots, no passa res! A casa em pregunten per què no en faig més sovint, perquè una cosa tan bona no cal menjar-la només per Tots Sants. Així que tu els pots fer quan vulguis.
    El tema d'internet... ens hem canviat de companyia. Ara només depèn de la nova. Ens van dir que abans de deu dies. Estem així des del dia 8 d'octubre, i els meus fills estan desesperats! Sort de la biblioteca, que encara que tingui un horari limitat, ens ha anat molt bé.

    ResponSuprimeix
  19. La cuina vermella: Són els clàssics de sempre, i és que són els que més ens agraden.

    Gemma: no saps el que em costa! Si queda un espai buit, a omplir-lo de pinyons, que sinó després em critiquen! I això que jo ni els tasto, perquè els pinyons no m'agraden!

    *Eva*: Perfectes, perfectes... no, però ja m'hi esforço, ja!

    TERESA: Hola, noia! ja vaig veure que havies tornat a publicar, i amb molta regularitat, però no et vaig poder deixar cap comentari. No hi ha aquesta opció, oi? Tant, és, aniré visitant-te (quan torni a tenir internet) i gaudint amb les teves receptes.

    ELS PEIXOS: aquests són els que més agraden a la meva mare, també! I sí, ja fa gairebé quaranta anys que la professora Rosa Homedes me'ls va ensenyar a fer. No sé si altres alumnes seves els seguiran fent...

    ResponSuprimeix
  20. mesilda: sento molt lo de la teva mare. Sort que ha tingut la seva filla al costat que haurà fet tot el possible perquè els seus últims dies fossin ben agradables. Feia temps que pensava en ella i et volia preguntar com estava, però amb això d'internet, que em té desesperada.... i que no he vist enlloc el teu correu electrònic, que no t'he pogut dir res. El meu marit ho va llegir dissabte des de la feina, i avui he vingut a la biblioteca no per publicar sinó per donar-te el condol i contestar els altres comentaris.
    I estigues ben tranquil·la, que cada any deixaré un bon plat perquè la teva mare pugui passar per casa i marxar amb les mans ben plenes!

    MARÍA JESÚS:Gràcies pels comentaris, i per visitar la meva cuina. Ara quan acabi d'escriure aquests comentaris, passaré a fer-te una visita.

    Glòria: això els dic sempre als de casa: no us els mengeu tan de pressa que costen molt de fer!!!!
    Però es veu que encara costa més tenir una connexió a internet! Teníem Orange, però ens hem donat de baixa perquè han demostrat que són uns ineptes. Ens hem fet de Telefònica. A veure com anirà.

    bajoqueta: doncs, ja veus: ens hem canviat a Telefònica i ens han dit que abans de deu dies tindrem internet. A veure si ho compleixen!

    la vella carmanyola: els de pinyons són potser els més vistosos, però m'agraden més els d'ametlla. I els de codonyat... són boníssims! I a mi perquè no m'agrada el cafè, però els cafeters de la família diuen que són irresistibles!

    El Cullerot Festuc: jo també ho dic cada any, però després tothom et diu que són tan bons que... és clar, tornes a caure i un any més et passes unes quantes hores a la cuina fent panellets. I això que jo podria passar perfectament sense menjar-ne!

    Gràcies a tots per les vostres visites i els vostres comentaris. Avui he vingut a la biblioteca només per poder entrar una mica als vostres blocs i veure què feu. Ja tinc ganes de tenir solucionat el problema d'internet, perquè si ets a casa et pots anar connectant i entrar ara aquí, ara allà, sense importar quina hora és. Però si has d'anar a la biblioteca només tenen obert a la tarda i tanquen a 2/4 de 9. I no sempre em va bé aquest horari.

    ResponSuprimeix
  21. Hola Margarida. A pesar de los imponderables sigues fiel a tu blog y procuras visitarnos. Yo por mi parte te lo agradezco mucho y siento que aún no dispongas en casa de Internet.
    Me gustan todas tus entradas porque en cada una de ellas cuentas una historia que la mayoría de las veces ignoro y me gusta por eso además de por las ricas recetas que pones.
    Recetas como estos panellets que aunque para mí me resultan un poco pesados por la masa, no soy muy de mazapán, creo que con la masa que has puesto no dejaría ni uno ya que el boniato es una de las cosas que mas me gusta.
    Espero que se solucione pronto y vuelvas a la conexión normal. Paciencia.
    Saludos

    ResponSuprimeix
  22. preciosos panellets , nunca los he probado, por aquí no son demasiado típicos... veo que por Cataluña hay mucha costumbre por estas fechas... me encanta cómo te han quedado.
    un saludo

    ResponSuprimeix
  23. Holaaa!!! uff la teva història m´ha ben esgarrifat...els panellets preciosos, tots tan igualets umm devien esser deliciosos...un pstonet!!

    ResponSuprimeix
  24. Quin goig de panellets!!Els de codony són els que em falten de tastar!

    Petonets maca,

    Vanesuky.

    ResponSuprimeix
  25. Quina tristor en llegir la història, però queda compensada amb aquests meravellosos panellets que has fet.
    Sento molt que encara estiguis igual, ami em va pasar ben be igual l´any passat i vaig tenir una feinada en canviar de companyia, em vaig quedar amb telefònica,potser és una mica mes cara però no he tingut capa mes problema i ara em parlaven d´una que anava amb fibra òptica però no em vull arriscar.
    Espero que ho tinguis solucionat ben aviat reina de casa teva.
    molts petons
    mai

    ResponSuprimeix
  26. Bona vesprada Margarida.
    Gràcies per les teues paraules.
    Certament hem estat al costat de ma mare fins el final.Ha segut molt dolent perquè encara que estava en cadira de rodes i privada d' un costat,ella s'enterava de tot el que passava,i ni ella podia fer res ni nosaltres tampoc.
    Però la vida és així,encara que voldríem que fos diferent,la cosa no te volta de fulla.

    Mai he fet panellets,encara que sempre m'han fet gràcia.Com ara tinc una molt bona recepta,la teua, un dia d'estos en faré.A ma mare li agradarien molt,de segur.Ella tènia molt bona mà per aquestes especialitats.Com era de caràcter una mica exagerat,sempre afegia un pesiget mes del què manava la recepta,i li eixien unes pastetes voluminoses,toves i saborosíssimes.
    Be doncs,sort que la vàlvula d'eixida "internet" ens fa reviscolar una mica i anar pasant fulla...el temps ho cura tot,no diuen aixó?.

    Si algun dia necessites qualsevol cosa a banda del blog este és el meu correu personal:
    mariacsoler59@gmail.com.
    Gràcies de nou i un bes molt fort.
    Ah!i que et reparen pronte internet que fas un buit que ni t'imagines.
    Fins prompte.

    ResponSuprimeix
  27. Estaba buscando receta de panellets y pensé: Donde mas podria encontrar la mejor receta para ello? Pues en la web de la Margarida!!!!! jaja, y no me equivoqué. He puesto en el buscador y tchan! ya tengo la receta! Muchas gracias Margarida ;) Bona Castanyada a tota familia!
    Noe

    ResponSuprimeix