Braç de gitano de tiramisú






Estic trista i tinc ganes de plorar. I no sé per què. Tinc tot el que em cal! Fins i tot surto amb un noi que m'estima moltíssim! És ben plantat, decidit i molt simpàtic. Ens veiem tots els dies i no es cansa de repetir-me "t'estimo, t'estimo molt!"

Des que el conec, ja no em calen els amics perquè ell ho és tot per mi. Em mima i em protegeix! Em porta a tot arreu i em xiuxiueja coses maques a l'orella. "T'estimo!", em diu agafant-me la mà i mirant-me amb ulls tendres.

A casa diuen que semblo una ànima en pena, que camino arrossegant els peus i que no sóc la noia alegre d'abans. Insisteixen perquè surti amb les amigues, però el meu xicot diu que no les necessito, les amigues, que ja el tinc a ell.

Ben mirat, no entenc per què estic trista. Surto amb un noi que diu que m'estima molt, però jo... jo només tinc ganes de plorar!






Si voleu impressionar amb unes bones postres, aquest braç de gitano és ideal. I no cal dir que és boníssim! No us amoïneu si veieu que els bombons ploren, i és que no acaben d'acceptar que la seva bellesa sigui tan efímera.

Si ja us heu decidit, primer encenem el forn i el posem a 180º. Ja hem fet moltes vegades pa de pessic i estic segura que us surt prou bé, però si encara teniu dubtes, podeu mirar la recepta del Braç de gitano de nata i maduixes , on trobareu a més a més un pas a pas amb tots els detalls.

Un cop traiem el pa de pessic del forn, anem desenganxant el paper i tot seguit el cargolem amb un drap de cuina o amb el mateix paper, i el deixem refredar.




Mentre el pa de pessic es refreda, preparem el tiramisú. Posem en remull els fulls de gelatina. En un recipient posem els rovells i el sucre, i els anem batent fins que blanquegin. Arribat aquest punt, afegim l' Amaretto, batem una mica més i tot seguit posem el formatge. Seguim batent uns minuts més.

Escorrem els fulls de gelatina, els posem uns segons en un cassó al foc amb unes gotes d'aigua perquè es desfacin i els aboquem a la crema. Remenem bé i hi afegim la nata muntada. Seguim batent fins que tots els ingredients han quedat ben emulsionats.

Descargolem la làmina de pa de pessic, hi escampem força quantitat de la crema que acabem de fer, i ajudant-nos del mateix paper de forn el tornem a cargolar. Amb la crema que ens ha sobrat untem tota la superfície del braç.






El decorem amb fulles de xocolata i bombons. Per fer les fulles necessitem unes fulles de taronger, rentades i eixugades, i xocolata desfeta al bany Maria. Les fem com ja us vaig explicar a la recepta del Pastís de trufa. Els bombons de xocolata i taronja confitada els fem com vaig ensenyar fa uns dies aquí .






Ingredients:

Per fer la làmina de pa de pessic:
4 rovells
120 g sucre
120 g farina
1 culleradeta de Royal
4 clares
1 pessic de sal

Per fer el tiramisú:
5 rovells
225 g sucre
3 cullerades d' Amaretto
300 g formatge Mascarpone
6 fulls gelatina
400 ml nata muntada

Per la decoració:
200 g xocolata Nestlé Postres
taronja confitada






Avui us recomano el llibre de Roddy Doyle, La dona que ensopegava amb les portes. Edicions 62 (El Balancí, 310). Barcelona, 1997. Tant de bo ningú hagi de vessar mai llàgrimes per sentir-se maltractat, ni físicament ni psicològicament.



40 comentaris:

  1. Me has asustado, creia que la que staba triste y con ganas de llorar eras tu.
    Pero ya veo que es la novela.
    Dices que te acuerdas de mi?
    Pero no eres conciente de que eres pura delicadeza tu?
    Qeu bonito, y que bueno este brazo de tiramisú.
    Y la Paulova es magnífica.
    Tus presentaciones y tus fotos son impresionanamente bellas.
    Porque no haces las fotos mas grandes?
    Serian una pasada, si quieres te ayudo.
    Ya me diras.
    Besos

    ResponElimina
  2. Gràcies, Margot, pel teu comentari!
    No, jo no estic trista. El que he escrit ha estat el que m'ha inspirat veure plorar aquests bombons! El llibre que recomano parla precisament de la violència de gènere: una dona que ha de patir contínuament la violència física del seu marit, i per dissimular les blaus de la cara va dient que "ha ensopegat amb una porta"

    I ja t'ho pots ben creure, allò que et vaig dir de les flors, perquè és cert, no és pamplina falsa!

    Les fotos són el màxim de grans que puc posar, però si cliques a sobre de cada foto les podràs veure enormes, tant, que no caben a la pantalla!

    Gràcies, guapa! Que tinguis una bona setmana!

    ResponElimina
  3. Margarida, quina idea tan fantàstica presentar el tiramisú en format braç de gitano! Aquestes postres tan bones de vegades no queden ben presentades a la típica font...xo així...llueixen com mai!
    Petunets,
    Eva.

    ResponElimina
  4. Hola Margarida, todo lo que te diga es poco, qué maravilla de brazo de gitano y la foto es preciosa.
    Un 10 grande, grande!!!
    Un petó

    ResponElimina
  5. Margarida, excelente decoración, y el corte se ve tan sumamente rico.
    Muy especial, para grandes ocasiones. Un beso.

    ResponElimina
  6. ai Margarida! sempre m'engaxes amb l'historia del principi!! avui m'has espentat però, eh :(

    El braç una maravella però continuo pensant que després de menjar aquest braç ja pots començar a pedalejar!! jejejeje no si al final l'excusa es pedalejar per tot ;))) jejejeje


    Una abraçada!

    ResponElimina
  7. Ui, jo també m'havia espantat.

    Un bon braç, gairebé en podríem dir una cama. Tou, suau, les fulles delicades de l'arç vermell i els bombons plorant llàgrimes de dolçor. Qui s'hi pot resistir?

    ResponElimina
  8. Margarida quina pasada de tiramisú. M'agrada molt.

    ResponElimina
  9. Margarida, molt bona idea presentar el tiramisú en format de braç de gitano!! Com sempre, t'ha quedat espectacular!!
    Petons!

    ResponElimina
  10. El tiramisú és una de les meves postres preferides... i servit així en braç de gitano ho trobo molt original. Segur que me'n menjaria un bon tall!

    ResponElimina
  11. quines postres més bones i originals! m'encanta el resultat!
    pt!

    ResponElimina
  12. M'encanta aquest tiramisú enrollat, t'ha quedat genial!!!. Ptons

    ResponElimina
  13. La presentació es maca de veritat!!! Jo no puc amb el tiramisú, però al meu marit que li encanta segur que no dirà que no si li presento d'aquesta manera! Com ho fas per inspirar-te i fer aquestes presentaciones tan espectacular??, tinc molt que apendre jo!! Petons artista

    ResponElimina
  14. Hola Margarida,

    Después de haber probado este tratamiento, nos dirigimos a usted mejor.
    ¿Es cierto?
    Se ve hermosa
    Saludo Jacob

    ResponElimina
  15. Com sempre genial.
    M’agrada l’escrit, el braç (o la cama, je,je,.. ) el tiramisú, les fulles de xocolata de taronger, ...be.. tot!!!
    Petons

    ResponElimina
  16. Hola Margarida:
    Me alegro te guste el pan, esta vez incluí un detalle salado para variar un poco. Delicioso y hermosísimo este brazo. Besos mil y gracias

    ResponElimina
  17. He fet varies vegades el pastis de tiramisú, però aquesta forma de presentar m`agrada molt, no sabia que si pogués posar gelatina, serà per la pròxima.
    Petons.

    ResponElimina
  18. Quin postre mes bo!!la presentació es super original i de tiramisú!! un dels meus preferits.
    Petons maca,
    Nuria

    ResponElimina
  19. Noia , això si que és artesania pura ...que els bons pas tises s'assemblin a tu...que maco que t'ha quedat i que bonic el que expliques primer ...però avui , ja no m'has enganyat.
    Felicitats maca , tot el que fas ..en el bloc ..ho fas molt bé.

    No se si vas llegir el que et vaig contestar en el meu bloc, ara no ho recordo bé , però crec que et feia una pregunta...o no ...no ho recordo bé.

    ResponElimina
  20. El cullerot Festuc: el tiramisú ens agrada molt, però sense cafè, i acostumo a presentar-lo en forma de pastís o de braç, mai en un a copa.

    Meritxell: gràcies, noia! Pots agafar-ne un tros!

    Irmina: el corte se ve sumamente rico, como dices, pero realmente estaba buenísimo!

    la vella carmanyola: és que ho faig per provocar, je, je!!!
    I tant que he de pedalar, amb tants pastissos a la taula! Però no para de ploure i fer mal temps, així que no faig gaire exercici!

    Pere: si que estàs poètic! M'agrada que els meus postres t'inspirin tant!

    Carme: gràcies, noia!

    Maria Dolores: doncs ja has vist que és ben senzill de fer!

    Mercè: gràcies, noia! Els braços de gitano ens encanten!

    Gemma: a nosaltres també ens agrada molt el tiramisú. En faig tot sovint.

    *Eva*: Molt maco i molt bo!

    Carmen (Bulces Bocados): gràcies, noia!

    Elvira: mira qui parla! Tu, que fas unes coses tan maques! Fes-li al teu marit, que estarà content, ja ho veuràs. Si li agrada el cafè, pots pintar amb cafè la làmina de pa de pessic abans d'escampar-hi el tiramisú. Jo no en poso perquè a casa som majoria als que el cafè ni en pintura!

    Jacktels: gracias, chico, te agradezco mucho tu comentario, tú que haces unos pasteles tan extraordinarios!

    Dolorss: doncs ja que t'agrada tot ell, i m'ho fas saberd'aquesta manera tan maca, passa't el dia que vulguis per casa, que te'n preparo un, i no és broma!

    Tartasacher: gracias, guapa!

    fem un mos: sí, li pots posar la gelatina sense cap problema, així té més consistència i no cau pels costats.

    The kiwi kitchen: com era tan blanc per fora vaig pensar de posar la decoració de xocolata, per contrastar, però també perquè el tiramisú sempre porta xocolata en pols i jo no li havia posat.

    Gràcies a tots pels vostres comentaris. Veig que us ha agradat la presentació d'aquest braç de gitano. Però us asseguro que si el tastéssiu quedaríeu igual de sorpresos!

    ResponElimina
  21. Margarida; Jo estic content... :-D doncs, la veritat aquest llibre vaig tenir la sort de corretgir-lo, per a l'empressa on treballo i poder-lo adeptar als sistema Braille per invidents.
    El braç de Tiramisú per està content igual Margarida¡¡ Una abraçada¡¡.

    ResponElimina
  22. Margarida,
    No cal que m'ho juris que si tastés aquest braç de gitano quedaria sorprès. Ja ho estic! senzillament és s-e-n-s-a-c-i-o-n-a-l. Una abraçada

    ResponElimina
  23. Margarida estimada tens el do de provocar-me intelectualment i culinariament jajaja, ja t´ho he dit moltes vegades, m´agrada molt com escrius i com cuines, la presentació d´avull és espectacular!! petonets

    ResponElimina
  24. Ai a mi també m'has assustat jajaja. Dic Margarida trista? No pot ser! :)

    Ets la reina dels braços, com sempre un 10 sobre 10 :)

    ResponElimina
  25. una delicada presentació,i d'una gran bellesa, també efímera si, però afortunadament, repetible !!

    ResponElimina
  26. Hola bonica!!!

    Mentre anava llegint ja vèia que no podies ser tu, saps que la gent té una idea preconcebuda dels altres, encara que en conegui poca cosa, el que explicàves no podia relacionar-ho amb la Margarida que tinc a la meva ment. Jejejejje.

    Pel braç de gitano... dir-te que t'ha quedat impressionant, com sempre... res a envejar a les millors pastisseries!!!

    El farcit mai no l'he fet així!! ho tastaré!!!

    Petonassos

    Miel

    ResponElimina
  27. uisss... explicaves sense accent!!!!!

    ResponElimina
  28. Bona nit Margarida.
    T'ha quedat "aristocràtic",preciós!.
    Que bona idea has tingut de fer-ho en braç.El trobe mes fàcil de fer.Ho tindré en compte quan el faça en casa.Ara,això si,jo ben calat de café!
    Besets.

    ResponElimina
  29. Josepb.: Ah, sí? Però vas corregir la versió catalana d'Edicions 62, o bé una versió en Braille?
    Jo me'l vaig llegir pocs mesos després que sortís aquesta edició en català i em va impressionar força.

    josep: gràcies, noi. T'asseguro que era molt bo.

    Mª Jose- Dit i Fet: sí, sí que m'ho has dit moltes vegades! I sé que m'ho dius de veritat!

    glutoniana: la veritat és que m'agrada molt fer braços. La seva forma ajuda a què en tallar-lo, els trossos quedin força bé.
    Em sap greu haver-te espantat! je,je...

    St Hilari: ja tens raó, ja! No molt sovint, perquè hi ha moltes postres a fer, però es pot repetir sempre que vulguem. I tornar a sentir les mateix sensacions!

    Miel: ja veig que a tu no t'enganyo!
    Prova'l de fer, i veuràs com t'agradarà molt. És suau i boníssim!
    Tranquil·la, que a mi també se m'escapa a vegades algun accent (no es pot córrer quan escrivim)!

    mesilda: ets "cafetera?" A mi m'encanta l'olor de cafè acabat de fer, però mai he pogut beure una tassa! El trobo horrorós! Mira si en faig poques vegades que, a vegades, quan tinc convidats, m'oblido de fer-lo! Al Pere li agrada però no en beu mai.
    Si posés cafè al braç, crec que no me'l menjaria. El trobaria igual de bonic, això sí!

    ResponElimina
  30. Hummmmmm... aquest sí que he tingut el plaer de tastar-lo, i estava boníssim!!
    I les flors de xocolata eren precioses. Potser sí que ploraven però, insensible jo, me les vaig menjar en un tres i no res.
    (Ei, a mí sí que m'agrada el cafè, ja ho saps, moooolt)
    Pensava en la noia del teu conte. Qué cega està, pobreta. No s'adona que el seu xicot l'està aïllant del món. No s'adona que ell NO L'ESTIMA. No s'adona que només la vol en propietat per vèncer la pròpia inseguretat.
    I potser tampoc ella l'estima, encara que no ho pugui veure perquè en depèn massa.
    Quan estàs enamorat rius tot el dia i sents allò tan cursi de les papallones a l'estòmac. Poc feliç deu ser la teva protagonista, si té ganes de plorar!
    Tant de bo, obri els ulls abans que sigui tard.
    Glups! Sento la pallissa crítico-literària, m'he embalat.
    Petons.

    ResponElimina
  31. Margarida, com sempre envoltes les teves creacions amb literatura i les eleves a obres d'art!
    Maquíssim, aquest braç o cama, per a tots els sentits!
    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  32. Hola,
    soc nova per aqui, ja veig que teniu molt bon rotllo entre vosaltres em sembla genial, cambiant de tema, es molt normal ens passa a tots de vegades que tenim ganes de plorar sense que ens passi res encara que tinguem una vida plena, no t'amoinis massa per això, soposso que son necessitats de tot èsser humà.
    El braç de gitano fa una fila excelent, segur que la faré (O al menys ho intentaré encara que la presentació no em surti tan maca com la teva.

    Una abraçada.
    Nuria

    ResponElimina
  33. Hola Margarida. pensaba, al comenzar a leerte que te pasaba algo, ya es la segunda vez que me sucede jj, no escarmiento, pero no me digas que soy un animal que tropieza dos veces en la misma piedra jj, eso ya lo sé y más también, porque te puedo decir que puede pasar como en el cuento del pastor y el lobo que de tanto decir que venía el lobo siendo mentira cuando vino una de verdad nadie le hizo caso y perdió muchas ovejas jj. Te lo digo en plan de broma si me lo permites.
    Este brazo de gitano es una tentación y una perdición. Como siento no haber tenido el placer de probarlo. se me hace la boca agua al pensarlo. Exquisito.
    Saludos

    ResponElimina
  34. Margarida, me encanta el tiramisú y ahora que ya me salen bastante bien los brazos de gitano, probaré a hacer uno con tu receta.
    un biquiño

    ResponElimina
  35. No n' he fet mai de tiramisú, i posat dins el braç de gitano ha de ser delciiós. La decoració d' aquest braç és espectacular.
    ptns

    ResponElimina
  36. Margarida, m'he quedat en la boca oberta. Quina meravella de braç de gitano!!!!! A casa ens agrada molt el braç de gitano i el tiramisú , així que imagina't i a més una bellesa de decoració.

    Una besada

    ResponElimina
  37. Montserrat:Caram! si mai em trobo una noia, de carn i ossos, com la del meu relat ja li donaré tots els arguments que m'as dit perquè deixi aquesta relació!
    Ja sé que et va agradar! Quantes vaegades m'ho vas repetir?

    Dolça: gràcies per les teves paraules!

    Nuria: gràcies pel consell, però no sóc jo la que parlava, sinó el personatge del meu relat. Sempre introdueixo les meves receptes amb un escrit que no sempre fa referència a mi. En aquest cas, afortunadament!

    Juan: no te apures, yo también soy de las que tropiezan varias veces con la misma piedra! Pero siento que hayas sufrido pensando que era yo!
    En cuanto al brazo, tienes razón, era buenísimo!

    Pilar - Lechuza: los brazos te salen "bastante bien"? Mira que eres humilde! A ti todo te sale estupendamente!

    ANNAFS: prova de fer tiramisú i veuràs que és boníssim! Menjat en una copa o com a farciment d'un braç. Ja ho veuràs!

    xisca: doncs m'alegro que hagis passat per la meva cuina i hagis trobat una cosa que t'agradi tant! Prova de fer-lo i un altre dia m'expliques com t'ha anat, d'acord?

    ResponElimina
  38. ¡¡ Como me he podido perder yo esta receta ¡¡¡ artista, que brazo. es la presentacion la que llama la atencion pero leugo lelgas a la receta en si y santo Dios bendito¡¡¡ que combinacion mas exquista. aun no he hehco, por problemas familiares de enfermedad esa bomba tan rica por la que te conoci.
    Bueno algun dia esta en pendientes.
    Creo que el libro no me lo voy a comprar. necsitootra clase de lectura, al menos por ahora.
    bsss desde Almeria.

    ResponElimina
  39. Estic amb els que troben una magnífica idea la de presentar elñ tiramisú en forma de braç de gitano i, pel que fa al llibre, ja fa temps que el vaig llegir i és d'aquelles històries que, encara que sembli estrany, passen!!!, però que el que més et subleva és que saps que continuaran passant. Preciosa la imatge dels bombons plorant per culpa de la seva efímera bellesa!

    ResponElimina