Cassoleta de maduixes







Una història zen explica que un monjo estava grimpant per una escarpada muntanya. De sobte, davant d'ell, va aparèixer un tigre que rugia i li barrava el pas. A la seva esquena, el pendent es convertia en un abisme immens.

Mentre decidia què anava a fer, el monjo va dirigir la mirada al vessant que tenia al seu costat. Allí, els seus ulls es van fixar en una petita planta que havia aconseguit arrelar en una esquerda. I de l'única tija de la planta penjava una perfecta maduixa salvatge, vermella i madura, que lluïa amb la rosada. El monjo va estendre la mà, va arrencar la diminuta fruita, la va assaborir amb la llengua i va tancar els ulls extasiat. (*)


Si voleu trobar un toc de felicitat en les vostres postres, proveu de fer aquestes cassoletes de maduixes, i gairebé us sentireu tan extasiats com el monjo zen.






El dia abans, preparem la crema pastissera com ja vam explicar quan vam fer la Coca de fruites , i la guardem a la nevera fins al moment d'utilitzar-la.

Fem la pasta brisa dolça posant en un bol la farina i la mantega, tallada a trossos petits amb un ganivet. Amb els dits anem desfent la mantega barrejant-la amb la farina fins que tingui un aspecte de serradura. Afegim aleshores els altres ingredients i els anem treballant amb la mà fins aconseguir una bola ben fina. La tapem amb film i la deixem reposar un mínim de 1/2 hora a la nevera.

Encenem el forn a 200º. Dividim la pasta en 8 trossos i fem 8 boletes. Amb el corró les aplanem, les estirem i folrem els motlles. Podem utilitzar motlles de cassoletes (més coneguts com motlles de tartaletes) o flameres. En un cas us quedarà una cassoleta plana, en l'altre serà més fonda, la qual cosa farà les delícies dels amants de la crema, perquè haureu de posar-n'hi més quantitat.






Per evitar que la pasta s'infli durant la cocció, la cobrim amb paper de forn i li posem cigrons al damunt, tal com vam fer a la recepta del Pastís de cireres . Enfornem les cassoletes durant 10 minuts, les traiem del forn, retirem els cigrons i el paper, i pintem la base amb clara d'ou batuda. Això farà que la pasta no s'humitegi quan les omplim de crema. Les tornem a enfornar 3 o 4 minuts més i les deixem refredar abans de desemmotllar-les.

Rentem les maduixes, les eixuguem amb paper de cuina i les tallem a làmines. Omplim les cassoletes amb la crema i les guarnim amb les maduixes. Podem acabar de decorar-les amb unes fulles de menta.




Si volem una decoració més lluenta, desfem 3 cullerades de melmelada de maduixa amb 2 cullerades d'aigua. Després de passar-la per un colador, envernissem les maduixes pintant-les amb un pinzell.


Ingredients (per a 8 cassoletes):

Pasta brisa:
300 g farina
150 g mantega
2 cullerades d'aigua
2 rovells d'ou
100 g sucre mòlt
1 pessic de sal

Crema pastissera:
4 rovells d'ou
150 g sucre
50 g Maizena
600 ml llet
pell de llimona

Per guarnir:
1/2 kg de maduixes
3 cullerades melmelada de maduixes
2 cullerades aigua
fulles de menta





Hem de mirar de trobar sempre, ja sigui menjant aquestes cassoletes, ja sigui en qualsevol esdeveniment quotidià, aquell punt de felicitat que ens ajudarà a seguir endavant.



(*) "La maduixa salvatge", del llibre Plaers senzills de R. Taylor, S. Seton i D. Greer.

33 comentaris:

  1. Realment bonica Margarida!!! té un aspecte fabulós i n'estic segura que de gust deu ser boníssima!!!

    Jo no sé pas si hauria pogut ni tan sols observar la maduixa (si fos el monjo), ja no dic menjar-me-la!! però realment va ser savi: moriré però primer em permetré l'últim pler!!!

    Petonassos

    Miel

    ResponSuprimeix
  2. Ups... plaer, no pler.. ja nop sé què teclejo

    ResponSuprimeix
  3. Noia ....que maco que ho fas tot !!!!
    Quina paciencia que tens !!!!
    T´ha quedat precios..Felicitats!!!!

    ResponSuprimeix
  4. Margarida, quina cassoleta de maduixes més bonica!! :)
    Jo, en comptes de pintar la base amb clara d'ou perquè no s'humitegi amb la crema, la pinto amb xocolata desfeta. ;) jeje
    Petons!

    ResponSuprimeix
  5. Molt bona idea aquests truquis per evitar que s'humitegi la pasta brisa... m'apunto el que diu la mercè amb xocolata ;)

    ResponSuprimeix
  6. quina idea més original de presentar les maduixes, ara que ja arriba l'època m'agafo la idea

    ptns

    ResponSuprimeix
  7. increíblemente hermosa vista,
    El sabor es también grande.
    Elogio
    Saludos, Jacob

    ResponSuprimeix
  8. Hi tant que pots tocar el cel i estar plenament feliç quan menjes una d'aquestes tartaletes, i et diré més veure les maduixes ja es un signe que queda menys pel bons temps, i nomès per aixó jo soc infinitament feliç. Mil petons bonica

    ResponSuprimeix
  9. què bones les maduixes, me les menjo a quilos i et puc assegurar q no exagero gens ni mica.
    les fotos precioses, i la presentació, ummmm, de les que fan venir salivera.

    ResponSuprimeix
  10. me encantan las fresas y me ha gustado mucho la historia que has transcrito. Tomo buena nota de estas magnificas tartaletas.

    Salu2, Paula
    http://conlaszarpasenlamasa.cultura-libre.net

    ResponSuprimeix
  11. E' una meraviglia, bravissima Margarida, complimenti anche per la foto.

    ResponSuprimeix
  12. Que marabilla de tartaletas...yo la verdad es que les encuentro mucho merito,a los dulces que se hacen individuales...por que yo soy mas practica y los hago en moldes grandes.
    Preciosas y deliciosas.
    besos.

    ResponSuprimeix
  13. ohhhhhhhhhhhhhhhhhh!! no sé que dir-te Margarida !! fa estona que et segueixo i no m'havia atrevit a escriure , però amb aquesta maravella no ho he pogut resistir.

    Fa pena haver-se de menjar aquesta cassoleta maduixera.

    I la història bellissima.

    Una abraçada

    ResponSuprimeix
  14. Jo també faig com la Mercè!!! Lo de la clara d'ou ho aplico sempre que faig tartaletes o quiches salades!!! :)
    T'ha quedat per tancar els ulls i fer: mmmmmmm!
    Petunets,
    Eva.

    ResponSuprimeix
  15. Miel:a casa ens agrada molt i la faig sovint.
    Pel que fa a la història,tu no saps si hauries pogut mirar la flor, però jo ja et puc dir del cert que no l'hauria vist perquè m'hauria mort d'infart només de veure el tigre!

    ELS PEIXOS: el més difícil de fer són les cassoletes, però un cop les tens fetes, es pot dir que ja tot és bufar i fer ampolles!

    Mercè: sí, ja vaig veure que ho feies en una recepta, i em va semblar molt bona idea.

    Gemma: per als xocolaters, qualsevol excusa és bona per posar xocolata, oi?

    Lídia: és una bona manera de menjar maduixes! Si les adorno amb molta fruita, no les pinto. Si poso menys maduixes, m'agrada envernissar-les amb melmelada.

    Jacktels Kochbuch:Du hast Recht: der Geschmack ist sehr gut und seine Farbe macht aufmerksam.
    Danke für deinen Kommentar!

    Elvira: i tant que ens alegra la vida aquest color tan bonic de les maduixes! I aviat les cireres.... Realment no hi ha res com la primavera, al menys aquí, perquè a Suïssa encara deu fer fred!

    *Eva*: Així surts tu de maca a la foto de l'avatar! Ara entenc el teu secret! ja,ja...

    Paula: si te decides a hacerlas, verás que no te defraudan! Son buenísimas!

    Carmen Dulces bocados):la veritat és que crida l'atenció!

    Daniela: la presentació és molt maca, però el millor de tot és el gust!

    cooking-love: tienes razón: una tarta cuesta menos de hacer que 8 tartaletas. Pero a la hora de servir los postres la apresentación indicidual queda más bonita!

    xisca: no saps que contenta que em fas dient-me això!
    I sí, a l'hora de menjar-te-la, fa pena "destruir" una cosa tan maca. Però t'asseguro que a la primera queixalada ja només penses en lo bona que és i ja no tens cap remordiment! ja,ja...

    El Cullerot festuc: quan ho vaig veure al bloc de la Mercè, ja vaig prendre nota i ho penso aplicar! Però aquí vaig voler mostrar les cassoletes tal com les he fet sempre.

    ResponSuprimeix
  16. Un plaer pel monjo la maduixa abans de l'abisme però un plaer per als nostres sentits la teva recepta.
    M'agrada l'idea d'untar la cassoleta amb clara d'ou i en moments de llepolia m'encanta el suggeriment de la Mercè de fer-ho amb xocolata!!
    PTNTS
    Dolça

    ResponSuprimeix
  17. Te han quedado perfectas.Madre mía que cosa tan rica.
    Anoto la receta porque mis tartaletas nucna salen así de bonitas.
    Un abrazo,
    María José

    ResponSuprimeix
  18. va tenir un gran moment d'inspiració... donsc tot el món sap que els tigres no mengen res farcit amb maduixes ... ;-))
    Jo tinc la gran sort de no ser tigre i aquesta tartaleta si que serà un autèntic plaer zen
    Un abraçada!!

    ResponSuprimeix
  19. Qué hermosa, parece una flor y lo mejor es que se come.
    Un besito.

    ResponSuprimeix
  20. Un postre precioso y exquisito y la merluza no digamos. Me alegro te guste el mío. Besos y mil gracias

    ResponSuprimeix
  21. Bona nit Margarida
    De tots es sabut que la felicitat no es un estat permanent,es un moment que s'ha de aprofitar al instant.Les teus cassoletes son d'eixos moments:Uno quan les veus i altre quan les assaboreges.
    Besets

    ResponSuprimeix
  22. Que delicada tarta, me encanta cuando lleva frutilas, super buena debe estar.
    Intentaré comer más seguidos de esta fruta, puede que así me sienta como el monje.
    Besitos

    ResponSuprimeix
  23. ¡¡ Y tu dices que no tienes paciencia?? ¡¡vamos por favor ¡¡¡ y esto que es??? una creacion maravillosa de mucha paciencia y originalidad¡¡¡¡¡
    Margarida que tartaleta mas bonita, que flor mas precisoa¡¡¡. Entiendo al monje., Siempre que vengo me voy con tan buen sabor de boca.Y con los dientes muyyyy largos....
    Feliz domingo y feliz semana.
    Bsss desde Almeria.

    ResponSuprimeix
  24. Hola Margarida, es el primer cop que visito el teu bloc i m'ha agradat moltíssim.

    He estat una estoneta llegint-te i les teves presentacions son d'un gust exquisit. Em sembla que fas una feina molt i molt ben feta, i crec que sí, que et pots dir amb orgull Leonarda d'Ací :-)

    M'apunto als teus seguidors i continuaré llegint-te i gaudint de les teves receptes.

    encantada de conèixer-te, un petó.

    ResponSuprimeix
  25. Preciosa cassoleta!. Ja es nota que comença l' època de les maduixes... i amb el color que tenen vénen ganes de devoar-les.

    ResponSuprimeix
  26. Dolça: jo no sé si hauria tingut esma de veure la maduixa: estaria morta de por! La cassoleta sí que m'omple els sentits, i es veu d'una hora lluny!

    María José: utilizo moldes para tartaletas, pero no tengo muchos, así que hago unas cuantas con este molde y otras con flaneras. Con éstas salen más altas las tartaletas y a mis hijos les gustan más porque cabe más crema!!!!

    StHilari: sí, sí, els tigres són totalment carnívors, però per si de cas no m'arriscaria gaire. El meu pare té un gos (mig bulldog, mig no sé què) que menja carn però sent debilitat per la fruita. Cada dia menja com a mínim tres peces de fruita. Poma, pera, caqui, pruna i taronja són les seves preferides. Però estic segura que si li poses al plat una maduixa, també la devorarà!

    Irmina: y tanto que se come! Aquí no se despedicia nada, ni la tartaleta, ni la crema ni las fresas!

    Tartasacher: celebro que te guste!

    messilda: malament si la felicitat fos eterna: no li donaríem importància!
    No saps tu com gaudim amb unes cassoletes com aquestes!

    kako: y si no te sientes como el monje, no te apures! Comer fresas es sanísimo y ahora están en su punto. Solas, en macedonia, con estas tartaletas, en pasteles... en casa nos encantan!

    Loladealmeria: pues es verdad,tengo poca paciencia. En casa siempre dicen que soy muy impaciente, y lo quiero todo rápido. Estas tartaletas cuestan menos de hacer de lo que parece a simple vista. Prueba y verás!

    Maduixa: hola, noia! Moltes gràcies per entrar a la meva cuina! He entrat també a donar un cop d'ull a la teva i puc dir-te que, després de veure el que he vist, és un honor per mi que t'hagi agradat el que has vist a casa meva. Tens un bloc maquíssim, les entrades, les fotografies, les receptes... tot! I m'ha encantat el teu maceto-huerto! Em veuràs sovint de visita a casa teva, estigues segura!

    ANNAFS: abans esperàvem ja aquest temps per veure les primeres maduixes, però darrerament en veus durant tot l'any. Amb això dels hivernacles... Però jo sóc de les que pensen que cada cosa al seu temps!

    Us agraeixo les visites i els comentaris que m'heu fet. Espero que tingueu una bona setmana! Petons

    ResponSuprimeix
  27. Ha arrribat la tartaleta en bon temps , m´encanta , és d´aquells dolços que no són pesats i que a qualsevol hora passen be i a més t´ha quedat preciosa, com una Margarida gran i oberta.
    una abraçada

    ResponSuprimeix
  28. Unes postres delicioses amb una presentació de tres estrelles

    ResponSuprimeix
  29. Quins postres més bonics! De veritat que és obrir el teu blog i quedar-se al·lucinant del bé que ens ho presentes :)

    ResponSuprimeix
  30. M'han fet riure les “xoco-adictes” de la colla amb el seu comentari de posar-hi xocolata en lloc de clara d'ou batuda a la base, un “truquillo”, aquest darrer, que jo també sempre faig servir. T'han quedat de meravella!

    ResponSuprimeix
  31. Margarida llego un poco tarde pero no quiero dejar de poner mi comentario. Siempre tus historias sacan alguna enseñanza y en esta entrada de hoy aparte de su lectura me ha llamado mucho la atención la última frase que has puesto
    "Hem de mirar de trobar sempre, ja sigui menjant aquestes cassoletes, ja sigui en qualsevol esdeveniment quotidià, aquell punt de felicitat que ens ajudarà a seguir endavant."
    Hoy no he tenido la suerte de comer esta tulipa pero si he encontrado con tu entrada ese punto de felicidad que hace seguir adelante.
    Como siempre tu receta y las fotos una maravilla.
    Saludos Margarida

    ResponSuprimeix
  32. Mai: realment , tot i portar crema, no es fa gens pesada.I amb bona quantitat de maduixes, es converteixen en unes postres delicioses.

    fem un mos: envernissades queden molt bé. Però a vegades m'estimo més omplir-les de maduixes i no envernissar-les.

    glutoniana: és que el color vermell de les maduixes ajuden molt a que cridin l'atenció!

    Assur: sí, ja veig que per als xoco-addictes, qualsevol excusa és bona per posar una mica de xocolata! Saps per què no ho faig jo sovint? Per no haver d'estar després mig hora netejant el pinzell!!!

    Juan: pues no sabes, chico, lo feliz que me has hecho tú hoy! Creo que ya he conseguido la dosis de felicidad suficiente para poder llevar bien el día!!!! Gracias!

    Us agraeixo a tots els vostres comentaris, i celebro que us hagi agradat la meva cassoleta/tartaleta de maduixa! Us he de dir que m'heu fet realment molt feliç amb les vostres paraules!

    ResponSuprimeix