Coca de poma






Si és veritat que darrere d’un gran home sempre hi ha una gran dona, què hi ha darrere d'una gran coca? Una dona també? O un home?

Una de les primeres coques que vaig aprendre a fer va ser la Coca del iogurt, però no ho he sabut fins 30 anys més tard, perquè a casa era coneguda com a Coca Paquita.

Ella, la cosina del meu pare, venia sovint a visitar-nos i, tot xerrant, menjàvem unes galetes o un tros de pa de pessic.

-Coneixeu la recepta de la coca de iogurt? –ens va preguntar un dia. No? Doncs és molt senzilla. Es fa així.... I ens ho va explicar fil per randa, la qual cosa ens va sorprendre moltíssim perquè ella era una dona a qui no agradava gens la cuina i mai a la seva vida havia fet un pastís!

Amb el temps, he anat modificant els ingredients i he afegit dues o tres pomes tallades a làmines. És una de les coques que més ens agraden i sempre que els meus fills o els seus amics em demanen aquesta Coca de poma, penso en la gran dona que ens la va ensenyar.

No fa gaires anys vaig descobrir que la meva Coca Paquita era en realitat la Coca del iogurt de qui tothom parla. La cosina del meu pare fa molts anys que és morta, i estic segura que mai s’hauria imaginat que aquella coca tan fàcil de fer acabaria portant el seu nom.

Si la voleu fer, aneu preparant els ingredients. Tot el que té de bona, ho té de senzilla, per la qual cosa és doblement agraïda.

Encenem el forn a 180˚. En un bol barregem els ous amb el iogurt, i anem afegint la resta d’ingredients, batent bé cada vegada.

Folrem un motlle de plumcake amb paper de forn, deixant que sobresurti perquè aquest pastís puja bastant. Pelem les pomes, els traiem el cor i les tallem a làmines fines.




Aboquem una mica de pasta al motlle, col•loquem una capa de poma i acabem d’abocar-hi tota la pasta. Decorem amb una altra capa de poma i escampem per sobre el sucre. L’enfornem durant 75-80 minuts, fins que veiem que està daurada.

Aquesta vegada només he posat dues capes de poma però, si voleu, podeu posar-ne també una altra al mig de la coca. I, un cop cuita, podeu escampar una mica més de sucre per sobre.





Ingredients:

4 ous
1 iogurt de vidre Danone (o grec)
125 ml llet (1 mesura de iogurt)
125 ml oli d'oliva verge extra(1 mesura de iogurt)
250g sucre (2 mesures de iogurt)
300 g farina (4 mesures de iogurt)
1 sobre llevat Royal

Per decorar:
2 pomes
50 g sucre



Si darrere de la Guerra de Troia hi ha Paris amb la seva poma d'or, què hi ha darrere de la meva coca?



30 comentaris:

  1. Que bé que queda , oi?
    Aquesta ha quedat de conyia !!!!
    i amb el gust de la poma queda perfecta!!!
    Un dia t´explicaré com la fa el forner de casa...
    Adéu maca..

    ResponElimina
  2. Emboliquem més la cosa!
    Jo coneixia aquesta coca amb el nom de «coca de Danone»! Com tu dius, aquesta coca és facilíssima i molt agraïda...

    Recorde molts matins i moltes vesprades sucant-la en la llet! Mmmmh!

    ResponElimina
  3. Margarida,
    aquesta coca sempre queda de conya!
    La meva mare ja la feía i jo hi continuo.
    Aquesta t'ha quedat estupenda.
    Salut,

    ResponElimina
  4. Magnífica idea, Margarida!!! Ha de ser, senzillament, boníssima!

    ResponElimina
  5. uhmmm¡¡¡una autentica delicia¡me encantan los bizcochos,como este ...y si es de manzana,aun mas¡¡¡
    besos

    ResponElimina
  6. La típica coca de iogurt enriqueida am bpoma és un clàssic que sempre triomfarà... estic segura que d'aquí a 100 anys es seguirà fent! Qui sap si llavors algú li dirà coca Margarida? :)

    ResponElimina
  7. El senzill coc de iogurt enriquit amb poma, sempre surt bé i agrada a tothom. Deu ser una recepta de fa molt de temps ja que jo la conec de sempre, i ja tinc una edat!!! i com que funciona serà una recepta que perdurarà!
    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  8. PEIXOS: és boníssima! Ahir vaig fer un Kugelhopf per berenar i esperava que durés com a mínim fins a demà, però ara m'estava dient la meva mitjana (a qui no li agraden les panses): "Avui faràs la coca de poma, oi?" I és que li agrada tant que l'hauria de fer gairebé cada dia!
    Ja m'explicaràs com la feu a casa, perquè sent de professional, deu ser boníssima. El forner és el teu marit?

    XAVIER: dons mira, aquesta no la sabia! I això que s'acostuma a fer amb iogurt amb gust de llimona de Danone. Encara que a mi m'agrada més el grec o el de vidre.

    CARME: I és tan gustosa! A més, hi ha tantes varietats!

    Assur: Sí que és bona, sí! A vegades faig dues capes de poma per dins i a fora poso ametlles. És una variant molt bona.

    cooking-love:ya lo sé que te gustan! Los haces tan buenos, tú!

    Gemma: ui, això no crec que passi! Jo li dic Coca Paquita, però els meus fills Coca de poma. Com veus el meu nom no surt enlloc!

    Dolça: a mi me la va explicar la cosina del meu pare quan jo era molt joveneta. I ja tinc una edat (fins i tot una mica més que tu!), així que mira si en fa d'anys que aquesta coca dóna voltes!

    ResponElimina
  9. HOla wapa, humm que rica coca con ese toque de manzanita, me tomo nota, que este bizcochito nunca falla :)

    Salu2, Paula
    http://conlaszarpasenlamasa.cultura-libre.net

    ResponElimina
  10. Nosaltres també la coneixem com la coca del iogurt però sense la poma.

    ResponElimina
  11. Hola Margarida,

    oh si,
    eso es sabroso.
    Super. felicitation.
    Saludo Jacob

    ResponElimina
  12. Aquesta coca de poma va ser la primera recepta que vaig fer sola, tenía 10 anys, i et dic que es la que més m'agrada, per esmorçar, brenar, o quan et ve de gust una cosa bona i de casa!!!! La foto del tall es preciosa!!! Mil petons bonica

    ResponElimina
  13. Adoro le torte di mele, la tua ricetta mi stuzzica e la voglio provare. Un abbraccio Daniela.

    ResponElimina
  14. Quina gràcia m'ha fet lo de la Coca Paquita. Vols creure que em sembla que a totes les cases tenim una tieta Paquita?, per que la meva, que per cert era en realitat tieta de la meva mare, em va ensenyar a fer el pastis de formatge i et ben juro que sempre n´hi hem dit "pastis de formatge de la tieta Paquita" :-)))

    Jo penso que podem fer la reflexió primera de la següent manera: què hi ha darrera d'una coca? una tieta Paquita, segur! :-DDD

    Un petó bonica!

    ResponElimina
  15. Margarida,
    Espectacular la coca de poma.
    Ha de ser deliciosa.
    Una abraçada

    ResponElimina
  16. La coca amb poma es molt bona y la de yogurt es de totes les ties pues a ma casa era la tia Isabel la que mos va dir la recepta.

    ResponElimina
  17. Darrera la teva coca de poma hi sóc jo amb la boca oberta disposada a donar-li una gran mossegada :)) ha de ser boníssimaaaaa...la meva mare em va ensenyar aquesta recepta quan era nena, nosaltres l´anomenavem coca 1, 2, 3 pero no equivocar-mos amb les mides..un petonet estimada

    ResponElimina
  18. Margarida, crec que som molta gent els que vam fer aquesta coca per primera vegada quan erem ben petits. I que bona que es!! :)
    La foto del tall es genial!
    Petons!

    ResponElimina
  19. Que fantástico, en casa se hace de mil maneras, hoy me quedo con la tuya.
    Un fuerte abrazo grande

    ResponElimina
  20. Aquesta coca és de les que tenen més èxit a totes les cases, sempre surt bé. Amb poma no l'he tastada mai, increíble, oi? Ha de ser ben bona.
    sobre qui hi haurà darrera de la teva coca... una gran cuinera!
    pt!

    ResponElimina
  21. ¡Delicioso!
    Me parece que detrás de esta coca hay muchas personas jejejej para ver si le pueden hincar el diente, claro.
    Besitos.

    ResponElimina
  22. Hola Margarida. Bonita historia la de hoy y deliciosa coca la que presentas.
    Creo que siempre detrás de un hombre hay una excelente mujer y no me refiero a que esté situada un paso atrás como van en ciertos sitios, sino porque la mujer en lo único que no gana al hombre es en lo físico y ahora hasta en eso igualáis, en todo lo demás nos aventajáis, por suerte.
    Esta coca Paquita o coca yogur debe estar sencillamente deliciosa.
    Saludos

    ResponElimina
  23. Bona nit Margarida
    En ma casa és la que mes èxit té.He provat de moltíssimes maneres però la més melosa és esta.La foto està que s' ix,que preciositat!
    Besets

    ResponElimina
  24. Margarida; Suposo que darrera la teva coca déu haver-hi la senzillesa de les explicacions -fil per randa- de la cosina Paquita, més coneguda com la "Coca de la Paquita". D'una senzillesa i també d'un tacte al paladar extrordinàri. Gràcies Paquita/Margarida¡¡.Que vagi de gust Margarida¡¡.

    ResponElimina
  25. Margarida al redera d'una coca coom aquesta hi ha una gran senyora que és deia Paquita .... tot i que tú li has donat el toc melós i gustós de la poma ella va sentar les bases de la teva creació .... si si n'estic ben segura
    Nosaltres a casa la coca de iogurt la fem setmana si setmana també i vaig fent tg modificacions, com posar ametlla rallada, fruites ... però aixi laminada amb pomes i motlle de plum cake no ho he fet mai ... o sigui que ja tinc feina.

    ptonassos

    ResponElimina
  26. Aquesta coca és una clàssic, no pot faltar als millors receptaris de casa. A nosaltres ens encanta i amb poma, encara més!!

    ResponElimina
  27. Paula: sí, nunca falla! Es fácil de hacer, super-bueno y muy saludable. Le puedes poner la fruta que quieras. En casa gusta más con manzana, y aunque aquí le hice 2 pisos, a veces le pongo 3.

    fem un mos: sí, gairebé tothom li diu la coca del iogurt. Jo quan ho sentia, pensava que parlaven d'una altra coca!

    Jacktels Kochbuch: encantada que t'hagi agradat!

    Elvira: jo vaig començar aprenent a fer el pa de pessic, perquè cada diumenge la meva mare feia un pastís o un braç de gitano. Aquesta coca del iogurt em va agradar perquè no s'havien de pujar les clares, perquè abans aquesta feina ES FEIA A MÀ I EM TOCAVA A MI!!!!!

    Daniela: tallada ben prima, la poma gairebé es fon i queda boníssima! T'agradarà!

    Maduixa? Ah, si??? Quina gràcia! Em pensava que només hi havia una coca Paquita, i ara veig que també existeix un pastís de formatge Paquita! Realment sorprenent! La de coses que aprenem aquí al bloc!

    josep: vosaltres encara no l'heu fet? Doncs no deixeu passar més temps!

    Maria Dolores: ja aniran sortint noms, ja! Ara tenim també una coca Isabel. Quina sort que hi hagi tantes tietes, oi?

    Mª Jose - Dit i Fet: Està bé això! 1, 2, 3 per no errar-vos en les mides! Aquest nom no l'havia sentit mai i el trobo molt ben trobat!

    ResponElimina
  28. Mercè: doncs va anar molt bé que tanta gent s'iniciés amb aquesta coca tan fàcil perquè així ara tenim moltes cuineres excel·lents!

    Su: celebro que te haya gustado. Estaré esperando tu versión para poder disfrutar con tus comentarios, tus fotos y tu maestría cocinando!

    *Eva*: gairebé no em puc creure que encara no l'hagis tastat! Has de posar-hi remei!

    Mari Carmen: esta respuesta no me la esperaba!!!! ja,ja... Y tienes razón, porque yo, que la hago cada semana, ahora mismo le hincaría un diente también!

    Juan: tú ya sabes que la coca del yogurt es muy buena porque ya la has hecho. Añádele manzana y verás cómo aún está más rica!

    mesilda: és veritat! la poma tallada ben fina, es fon i queda tan melosa!

    Josepb: i quan penso que la cosina Paquita no havia fet mai un pastís! Però va tenir l'encert d'explicar la recepta a la persona apropiada, i mira... mai li agrairé prou!

    Mar: jo també faig variacions, però aquesta és la que més agrada. Amb fruita confitada no l'acostumo a fer perquè tinc dos fills a qui no agrada gens. Amb ametlles per sobre, o pinyons també és boníssima!

    gent jove pa tou: precisament perquè em pensava que tothom la coneixia no la volia posar al bloc. Però les meves filles m'han insistint tant que ho he acabat fent. Si mai la volen fer, ja tindran la recepta de la seva mare que tant els agrada!

    Tenim sort que hi hagi tantes tietes o cosines o amics que ens hagin ensenyat receptes tan bones com aquesta. Jo tinc la sort de tenir-vos a vosaltres que, amb els vostres comentaris, m'animeu a seguir publicant les coses que faig a la cuina de casa. Un petó a tots!

    ResponElimina
  29. Darrera la teua coca hi ha una gran cuinera que ens sorpren fins i tot en receptes tan senzilles!

    Mira que no caure que era el mateix tipus que la del iogurt. Però ja passa això que cadascú diem les coses d'una manera de vegades :)

    ResponElimina
  30. Ara m'ha agafat per utilitzar peres en alguns dels pastissos fets amb poma. Aquest que expliques, segur que quedarà boníssim.

    ResponElimina