Pastís de Sant Jordi i dels enamorats







Lligada a una roca amb fortes cadenes de ferrro la va veure Perseu. I si no fos per la lleugera brisa que bellugava els seus cabells i per les llàgrimes que vessaven els seus ulls, l'heroi hauria pensat que es tractava d'una estàtua.

Corprès per la bellesa de la noia, s'hi va atansar i li va demanar per quin motiu l'havien deixat en aquella situació.

-Em dic Andròmeda, i sóc la filla del rei d'Etiòpia. Maleeixo el dia que la meva mare Cassiopea es va vantar de ser més bonica que totes les Nereides, perquè aquestes, ofeses, van córrer a demanar venjança a Posidó. El déu va enviar un monstre marí a devorar el nostre poble, i l'oracle diu que només la meva mort podrà apaivagar-lo.




-No vesseu més llàgrimes, princesa!-va dir Perseu, que va córrer a enfrontar-se al monstre que ja s'acostava a reclamar la seva presa. La lluita va ser ferotge abans no va haver aconseguit clavar-li una i una altra vegada l'espasa al costat. Aleshores l'animal va començar a fer voltes sobre si mateix, com si hagués embogit. La sang li sortia a borbolls de la gola, i va tenyir de vermell les aigües del mar. Finalment, va morir.

Perseu va salvar la princesa i s'hi va casar. I des d'aquell dia, les úniques cadenes que els lligaren van ser les que aferren els cors dels enamorats.

Si vosaltres sou dels que considereu el 23 d'abril el dia dels enamorats, o simplement voleu celebrar la festivitat de Sant Jordi, proveu de fer aquest pastís de crema de maduixa. Quedareu seduïts no només per la seva bellesa sinó també pel seu sabor exquisit.

Aquest any he fet un pastís molt diferent del que vaig fer l'any passat, i que trobareu aquí.






Primer de tot encenem el forn a 180º. Untem un motlle en forma de cor, de 20 cm de diàmetre, amb una mica de mantega i en folrem la base i els costats amb paper de forn. Traiem la mantega de la nevera perquè es vagi estovant.

Preparem la massa de pa de pessic d'aquesta manera: posem les clares en un bol amb un pessic de sal i, amb l'ajut d'una batedora, les muntem a punt de neu. Hi afegim els rovells i els anem incorporant suaument amb un batedor de mà. Tot seguit hi posem de mica en mica el sucre, vigilant que les clares es mantinguin fermes. Finalment hi afegim la farina i el llevat passats per un sedàs. Aboquem la massa al motlle i l'enfornem durant 25 minuts.





Mentre es refreda el pa de pessic, podem anar fent la crema de maduixa. Comencem rentant i triturant les maduixes. Després les passem tres vegades per un sedàs a fi d'eliminar totes les llavors, i seguim com ja vam explicar com es feia la crema de llimona. Quan estigui feta, la tapem amb paper film i la deixem refredar.

Amb la batedora batem la mantega amb el sucre fins que estigui cremosa, i l'afegim de mica en mica a la crema de maduixes. En acabat, muntem la nata.

Tallem horitzontalment el pa de pessic en tres trossos. Untem el primer pis amb 2 cullerades de melmelada, hi escampem per sobre crema de maduixa i, a sobre, la meitat de la nata. Cobrim amb un altre pis i procedim de la mateixa manera. Acabem posant el tercer pis de pa de pessic.

Cobrim tot el cor amb la crema de maduixa, primer els costats i després la part de dalt. Posem la crema que ens ha sobrat dins d'una màniga pastissera i guarnim les vores del pastís. Acabem la decoració amb una rosa.





Ingredients:

Per al pa de pessic:
3 ous
90 g sucre
90 g farina
1 culleradeta de llevat
1 pessic de sal

Per a la crema de maduixa:
280 ml maduixes triturades i colades
120 g sucre mòlt
4 ous
2 rovells
40 g Maizena
50 ml aigua
150 g mantega tova

80 g sucre mòlt

Per guarnir:
4 cullerades de melmelada de maduixa
200 ml nata

1 rosa de pa d'àngel i sucre






Dedico aquest pastís al Pere, el meu enamorat. I a vosaltres us recomano que feu una ullada al Diccionari de mitologia grega i romana, de Pierre Grimal (amb traducció de Montserrat Franquesa, Joaquim Gestí i Andreu Martí). Edicions 1984 (Col·lecció Atlàntida). Barcelona 2008. Hi trobareu infinitat d'històries tan maques com la de Perseu i Andròmeda. No hi heu vist una similitud amb la nostra Llegenda de Sant Jordi?



27 comentaris:

  1. Margarida... m'ha agradat força el teu pastís. Aquesta combinació amb la maduixa deu ser mel d'abella!

    La foto en què es veu el tall del patís i el farciment és escandalosa! Quina mengera!

    Besades!

    ResponSuprimeix
  2. Feliz San Jordi y expléndida tarta para esta celebración.
    Un besito.

    ResponSuprimeix
  3. Margarida; Si l'amor és verdader, hi ha poden venir, tempestes, dracs, homes del sac... que aixó no ho fa malbé ningú.
    Felicitats Pere i a tú Margarida com sempre, també.
    Una abraçada i feliç Pastís de Sant Jordi i de l'amor¡¡ :-D

    ResponSuprimeix
  4. Sant Jordi es la meva festa preferida...
    Amb aquest pastis has fet un homenatge a la festa de la primavera i de l'amor. Ha de quedar bonissim, amb un gust de maduixa delicios.

    ResponSuprimeix
  5. Quina cosa més bonica, Margarida! saps que de primer cop d'ull he pensat que era xocolata? :-) Quina crema de maduixes tant deliciosa.

    Nosaltres també celebrem el dia dels enamorats per Sant Jordi, però enguany se'ns han acumulat les festes de la manera més tonta, i acabaré fent un sol pastisset el dia del meu sant, que també està punt de caure, per celebar-ho tot :-)

    Un petó bonica, i que per a tu també sigui Sant Jordi els 365 dies de l'any :-)

    ResponSuprimeix
  6. Crema de maduixes!!! Ha d'estar realment bona en aquest pastís!!!! I quina presentació tan bonica!
    Per mi tb és la millor festa amb diferència!!!
    Petunets,
    Eva.

    ResponSuprimeix
  7. ets tota una artista!!!... la foto del tall no té desperdici..
    de professional!!!
    Una abraçada

    ResponSuprimeix
  8. Margaria,
    Quin pastís tan especial, quina presentació, quint tall i a més amb tant d'amor.
    Una abraçada,

    ResponSuprimeix
  9. Margarida,
    Estic totalment seduït pel pastís (i per la història de Perseu).
    La propera etapa serà quedar seduït pel sabor.
    Una abraçada

    ResponSuprimeix
  10. Bona nit Margarida
    Moltes felicitats a Pere i a tu i espere que hàgeu passat un bon dia de Sant Jordi.
    Encara que no fa falta dir que ben dolç si que haurà sigut,amb el pastis tan requete-bo que has fet
    Besets i felicitats de nou.

    ResponSuprimeix
  11. Aixo és un pastis ...lo demes son tonteries!!!!!
    felicitas!!!!

    ResponSuprimeix
  12. quin pastís més bonic per la diada de sant jordi.

    ResponSuprimeix
  13. Per nosaltres es el día dels enamorats, i ho celebrem amb un bon sopar. Em quedo amb el teu pastís, es una auténtica maravella, un regal preciós. La foto del tall es fantàstica!!! Mil petons bonica

    ResponSuprimeix
  14. Hola Margarida. Només em surt dir-te que és ESPECTACULAR!!!! és el millor pastís de Sant Jordi. Per a mi apart de ser una de les diades més boniques també és un dia important i ha estat el motiu de no haver-te visitat abans ,ja que a la biblioteca tenim molta de feina no només per ser Sant Jordi sinó perquè és el nostre aniversari.
    Enhorabona pel pastís . La fotografia del tall és també espectacular!! i la història .....

    Una abraçada

    ResponSuprimeix
  15. Margarida, un lujo esta tarta que has presentado. Debe ser una delicia llevarse un bocado a la boca y poder notar el exquisito sabor que debe tener. Sencillamente exquisito.
    Moltes gracies per les tues paraules.
    Saludos

    ResponSuprimeix
  16. precioso pastel para una costumbre todavía más preciosa si cabe. Celebrar de esta manera el día del libro, me parece un acierto. Juntar el amor por la lectura con el amor por tus seres queridos... felicidades por ambas cosas.
    un beso

    ResponSuprimeix
  17. La foto del corte invita a tomar la cuchara y probar un trocito.Las capas se ven muy claras y ...¡ tentadoras !
    Una ricura.
    Un abrazo,
    María José

    ResponSuprimeix
  18. Bravissima questa torta è davvero golosa, anche la decorazione è fantastica, da vera pasticcera.
    Ciao Daniela.

    ResponSuprimeix
  19. Un pastís perfecte per celebrar el dia dels enamorats, i amb la crema de maduixa , deu quedar molt, molt fi.

    ResponSuprimeix
  20. De segur que d'el pastís no queda ni la flor.

    ResponSuprimeix
  21. Margarida, aquest pastis em sembla molt adient pel nostre dia dels enamorats. I de maduixa, bonissim!
    Petons!

    ResponSuprimeix
  22. te ha quedado espectacular por fuera y por dentro, que la foto del corte lo dice todo ;)

    Salu2, Paula
    http://conlaszarpasenlamasa.cultura-libre.net

    ResponSuprimeix
  23. Un gran pastís per celebrar una gran festa. T'ha quedat molt bé, Margarida, i supos que deuria està més que bo.
    Felicitats

    ResponSuprimeix
  24. Siempre que paso por tu blog, lamento que se termine el post, me sabe a poco, menos mal ue luego viene ese pastel tan exqusito y delicado que nos presentas. Me voy siempre con un pellizco ¡¡¡como me gustaria¡¡¡ ahcerlos, comerlos...una pena que stemos tan lejos, te haria muchas visitas, je je je.
    Mi pie esta ucho mejor , ya voy sin muletas y molesta poco, llevo calzado amplio y me "tiro a la calle" jajjaja.
    a ti el hombre del saco te robo fisicamente y a mi el troyano/espia se llevo toda mi informacion, he tenido que formatear y aun tengo problemas, mi ordenador no esta al 100% como me dijeron...
    Bueno que pases un feliz domingo y feliz dia d elaamdre.
    bsss flamencos desde las Cruces almerienses, je je je

    ResponSuprimeix