Galetes amb xocolata








L'August no anava mai a treballar sense el seu petit maletí. Alguns matins havia coincidit amb els seus nous veïns de replà i, encara que no havien parlat de les seves professions, aquests havien deduït que era mestre.

De fet no parlaven gairebé mai de les seves vides. "Bon dia!" "Sembla que avui lluirà el sol. Encara que potser al vespre..." I de la mateixa manera que l'August no els havia revelat el secret que amagava el seu maletí, els veïns tampoc li havien comentat que el seu fill Marc patia una rara malaltia que el feia passar temporades a casa quan la seva debilitat li impedia anar a l'escola.

Aquella tarda la mare havia fet crêpes de xocolata i tots tots tres havien jugat a Endevina qui és?, dues coses que al Marc li encantaven. Però a l'hora de repassar la lliçó, el nen va començar a fer el ronso. Ja feia dies que anaven endarrerint el temari i calia buscar una solució.




Els pares van pensar que potser al Marc li convindria un professor que vingués cada dia a casa a fer-li un repàs, i van pensar en l'August. Però ell es va excusar tan amablement com va poder, al·legant que no era mestre d'escola, tot i que treballava amb nens. Els pares, decebuts, van excusar-se i li van explicar la seva situació.

-Això canvia la cosa! -va exclamar l'August.- Espereu un moment! -va dir mentre agafava el seu maletí i es tancava a l'habitació, d'on va sortir uns minuts més tard causant l' admiració dels pares.

-Sí, sóc pallasso i treballo als hospitals! Ara veureu els prodigis que pot fer aquesta cara pintada!




Si, en menjar una galeta senzilla, voleu sentir un esclat d'emocions, pinteu-li la cara i veureu quins prodigis pot fer la xocolata!

Primer de tot encenem el forn a 160º, i cobrim una plata amb paper de forn. Posem en un bol la farina, el llevat i les espècies, i la mantega tallada a trossos petits. Anem treballant tots els ingredients fins que tinguin aspecte de serradura fina. Afegim aleshores el sucre i l'ou batut, i ho pastem tot fins que es formi una bola compacta.

Escampem una mica de farina a sobre del marbre i hi estenem la massa amb el corró fins que tingui un gruix de 3 mm. Tallem les galetes amb un motlle rectangular i les anem posant arrenglerades a la plata del forn. Les enfornem durant 15 minuts o fins que hauran agafat un color daurat pàl·lid. Les deixem 5 minuts més a la plata perquè s'endureixin abans de posar-les en una reixa perquè refredin del tot.

Desfem la xocolata al bany Maria i, amb un pinzell, pintem la part de dalt de les galetes. Les posem 10 minuts a la nevera perquè quedi presa i ja les tenim a punt per menjar-nos-les!


Ingredients (per a 36 galetes):

240 g farina
1 culleradeta de llevat Royal
1 pessic clau mòlt
1 pessic canyella mòlta
100 g mantega
80 g sucre mòlt
1 ou (65 g)

75 g xocolata Nestlé Postres





29 comentaris:

  1. Margarida, una bonita historia la de Marc y August, en muchas ocasiones un retoque a un a determinada cosa hace que su apariencia cambie radicalmente.
    Como estas galletas que con esa capa de chocolate han pasado de estar exquisitas a ser sublimes.
    Me hubiera encantado probarlas, me pilla un poco lejos para ir, pero mañana las volveré a ver, así me hago a la idea.
    Saludos

    ResponSuprimeix
  2. Les trobo maquíssimes aquestes galetes amb xocolata, als meus fills segur que els agradaran molt (i a mi!)...

    ResponSuprimeix
  3. A mi també m'agraden les galetes i si porten xocolata pos millor que millor, fantastica recepta, les faré als neus fills, i aunque estic a dieta, en mengaré sols una, no digeu res a ningú, jiji.
    Besets.

    ResponSuprimeix
  4. Amb aquestes espècies les galetes soles ja han de ser ben bones, però si a més hi poses la xocolata, mmm... llavors ja són una autèntica delícia!

    ResponSuprimeix
  5. Un història preciosa, i unes galetes divines!!Tenen una pinta fantàstica!!

    Petonets maca,

    Vanesuky.

    ResponSuprimeix
  6. Margarida, has de tenir un jardí gegant, amb la de flors que poses sempre a totes les fotos!
    Jo atacaria les galetes, amb xocolata o sense, però haig de dir que amb aquesta pintada que porten, encara durarien menys!

    ResponSuprimeix
  7. Aquestes galetes amb la mica de xocolata segur que no han durat!i que content fas al petits quan els dones una galeta, i si és d'aquestes...
    Salutacions

    ResponSuprimeix
  8. menuda pinta que tienen las galletas! imposible resistirse.
    bs!

    ResponSuprimeix
  9. Margarida , aquestes galletes engalanades i la magnífica història que ens has regalat han fet que el meu dia d'avui hagi estat per un moment màgic.

    Crec que amb aquestes galletes tan aromàtiques i un recull de històries teves seria un bon acabament de dia.

    Gràcies i una abraçada

    ResponSuprimeix
  10. Juan: sí, a veces un pequeño retoque hace que la apariencia de una cosa sea más bonita o interesante. Pasa incluso con las personas. Pásate las veces que quieras, y coje todas las que te apetezcan. Y que aproveche!

    Visc a la cuina: a casa no som tan nens i també ens van encantar!

    Xiela: aquest és el veritable problema de les galetes: la xocolata, i precisament és alhora el que les fa atractives. Per què serà? Per què hem d'estar sempre vigilant la dieta?

    Gemma: la veritat és que mentre es coïen al forn feien una olor boníssisma!

    Vanesuky: gràcies, noia! Que tinguis un bon dia!

    surfzone: doncs no t'ho creguis, no! Algunes flors sí que són del meu jardí, però moltes són les que cullo quan surto amb la bicicleta. I ara a la primavera la muntanya està plena de flors de tots els colors. Sempre porto una capsa a la motxil·la per si trobo alguna "cosa interessant". Si no són flors, algun fruit silvestre.

    Teresa: les vaig fer per berenar i vaig fer unes fotos, però a la nit quan les mirava, no em van agradar. L'endemà feia sol i vaig pensar que em quedarien més bé. El problema va ser que gairebé no quedava cap galeta! Si em descuido, no puc fer ni fotos!

    *eva*: per què serà? ai, aquesta xocolata....

    xisca: gràcies, noia, pels comentaris tan afalagadors!
    La veritat és que em va costar molt més escriure la història que fer les galetes.Sempre miro de lligar les dues coses i, quan em posava a l'ordinador, no m'agradava res del que escrivia. Al final vaig pensar que aquesta s'adeia força.
    Sant August és precisament el patró dels pallassos i de tota la gent de circ. Per això li vaig posar aquest nom al noi. I casualment se celebra la seva festivitat el dia 7 de maig. Tot lligat!
    Treballant com treballes en una biblioteca, d'històries en deus saber un munt, tu. Que bonic estar envoltada de tota mena de llibres!

    ResponSuprimeix
  11. Bona nit Magarida.
    Una història amb fonament.Sempre és un plaer llegir les teues narracions.
    I si les galletes per si soles ja són riquíssimes,amb la capeta de xocolate,ni et conte...passen a ser irresistibles.
    Besest.

    ResponSuprimeix
  12. Primera cosa que he dit quan les he vist: "Quines galetes més maques que ha fet la Margarida".

    Ideals per menjar-ne tot llegint les històries que ens expliques!.

    ResponSuprimeix
  13. Margarida , tot el que has dit es nota quan llegeixes la història i la recepta. De històries n'hi ha moltes és cert , però una amiga meva bibliotecària a la que jo admiro molt tant per la seva manera de ser com per la seva manera de fer sempre diu que de contes n'hi ha molts però que no tots ho són, que els vertaders contes són aquells que ens arriben "sencers" al cor , són aquells que tenen màgia i que ens curen per dins.Es cert que jo n'he sentides moltes , n'he contades moltes i també n'he llegides moltes i crec que les teves són històries que arriben "senceres" i que tenen màgia.

    Moltes gràcies .No deixis mai de contarles.

    ResponSuprimeix
  14. Que bones galletes i aixi ben tapaetes millor que millor.

    ResponSuprimeix
  15. Margarida, ja ho crec que canvien completament aquestes galetes quan se'ls pinta "la cara" amb xocolata!! :) I quina perfecció!!
    Petons!

    ResponSuprimeix
  16. Noia estas feta una mestra ...una mestra en explicar-nos historietes que no sabem mai si son certes o no....
    M´agrade´n molt aquestes galetes i amb aquesta xocolata encara mé.
    Una abraçada...

    ResponSuprimeix
  17. Margarida, no seràs pas tu la mestra! doncs si no ho ets jo m'ho pensaria perquè amb aquestes històries aconseguiries que els teus alumnes t'escoltessin ben bocabadats, igual que quan et llegim nosaltres. Quines galetes més boniques i segur que boníssimes. Felicitats guapa!
    Un petonàs

    ResponSuprimeix
  18. Delicioses!
    Amb les espècies segur que tenen un gustet exquisit i amb la xocolata... boníssimes!
    Una abraçada!

    ResponSuprimeix
  19. Unas galletas que no hay más que verlas para decir, dame un par de ellas, que me las como ahora mismo.
    Con lo galletera que soy yo.
    Un beso.

    ResponSuprimeix
  20. M'ha fet molta gràcia la història que ens has portat amb aquesta recepta. M'has fet recordar quan viviem a l'Eixample, a una escala de veïns que pràcticament no ens coneixíem, tot i que el meu avi ja hi va anar a viure quan es va casar i els veïns eren gent prou coneguda. Al final els coneixies només per aquella feina per la qual eren coneguts, i res més.

    Quan vaig venir a viure on visc ara, tots els veïns s'anaven acostant, es presentaven i ens donaven la benvinguda, i s'oferien, una mica com a "desperate housewives", amb pastissets a la mà :-) ... al principi fins i tot se't fa estrany, res a veure amb les grans ciutats, però crec que es com hauria de ser, no trobes?. :-)

    Aquestes galetes me les menjaria fins i tot sense la xocolata!

    un petó ben gros, bonica :-)

    ResponSuprimeix
  21. Margarida que linda la historia
    Los pequeños detalles hacen grandes cosas
    que rico se ve esta receta
    MUY LINDA TUS FOTOS
    besos
    http://comidachile.blogspot.com/

    ResponSuprimeix
  22. Leggerti è un piacere, le tue ricette sono sempre favolose.
    Buon fine settimana Daniela.

    ResponSuprimeix
  23. Hola:
    Es 1° vez que llego a tu blog y lo he encontrado precioso. Te felicito!
    un abrazo desde chile
    edith
    La brujita

    ResponSuprimeix
  24. Hola Margarida:

    Qué delicia de historia y de galletas y la tarta Sacher te ha quedado maravillosa. Un besazo y mil gracias.

    ResponSuprimeix
  25. Delicioses, i ben gruixudetes, com a mi m' agraden!

    ResponSuprimeix
  26. una historia preciosa y unas galletas deliciosas, tienen una pinta increible, besitos!

    ResponSuprimeix
  27. Margarida; L'August qui era, el pallaso savi o l'altre...?
    Doncs encara que tots dos van pintats...el savi pintat, és l'inteligent... i l'altre potser és la tentació...?
    Com sempre excel.lent Margarida¡¡ :-D
    Que vagi de gust Margarida¡¡

    ResponSuprimeix
  28. Jo conec a una candidata per prepar-li jajaja. Això sí, a mi em costa que les galetes queden bé... A tu se't veuen genials i consistents :)

    ResponSuprimeix
  29. Ufff estimada meva quina temptacio entrar al teu blog darrerament...la xocolata és el sabor més deliciós que hi ha i aquestes galetes han de ser boníiiissimes...petonetsssss

    ResponSuprimeix