Tomàquets farcits







L'Enric es va enfonsar el matí que va rebre la notificació de la seva jubilació. Tenia 52 anys i, tot i que sovint pensava en totes les coses que faria quan li arribés el dia, no va pair bé que el consideressin incapaç de seguir fent la seva feina.

Se sentia traït i decebut, i no volia parlar amb ningú. Caminava per llocs solitaris i tot ho feia sense esma.

Un dia de primavera, però, va tornar a casa ben carregat de sacs de terra, i va omplir la terrassa de testos. Quina no va ser la sorpresa de la família en veure que no havia plantat flors sinó tomaqueres!




Aquella terrassa era el seu refugi. Hi anava al matí i s'hi estava fins al vespre. Un cop havia regat les mates, havia arrancat les males herbes o tret les fulles seques, s'asseia a la gandula i deixava passar les hores contemplant com creixien les plantes.

Era el mes d'agost quan va collir els primers tomàquets vermells, i va experimentar una emoció tan forta que, per primer cop després de molt de temps, va tornar a sentir-se útil.

Jo, com l'Enric, també sóc una pagesa aficionada i aquest any he omplert de tomaqueres la meva terrassa. He quedat tan meravellada amb el meu hort que l'any vinent penso repetir l'experiència.




Diuen que Hernán Cortés va quedar tan impressionat en veure aquests fruits que va decidir portar-los a Europa. Jo us porto els meus tomàquets amb una recepta ben senzilla, i perfecta per poder-los assaborir en tota la seva plenitud.

Aquest plat és molt ràpid de fer si ja tenim tot els ingredients preparats amb antelació.

L'arròs el bullim amb força aigua, sal i un rajolí d'oli durant 14 minuts. Tot seguit el colem i el refredem sota l'aixeta d'aigua freda. El colem bé i el deixem a la nevera.

Per fer l'ou dur, posem aigua al foc i, quan bulli, hi posem els ous amb l'ajut d'una cullera perquè no se'ns trenquin, i els deixem durant 11 minuts. Els traiem, els refredem amb aigua i, quan estiguin totalment freds, els pelem i els reservem també a la nevera.

Collim els tomàquets del nostre hort, els rentem i després d'eixugar-los bé, els escapcem. No llencem, però, el que hem tallat perquè ens servirà de barret.



Amb una cullera buidem els tomàquets, i els posem cap per avall perquè deixin anar tot el suc. Retirem les llavors i tallem 100 g de polpa a daus petits. El suc i les llavors les reservem per quan haguem de preparar una salsa de tomàquet. Deixem escórrer la polpa en un colador perquè deixi anar tot el suc.

Tallem també a daus els ous, reservant-ne 5 rodanxes senceres per a la decoració del plat.

Barregem l'arròs amb la tonyina i els daus de tomàquet i ou. Omplim els tomàquets amb aquesta barreja i decorem amb les rodanxes reservades i unes fulles de menta. Els deixem a la nevera fins al moment de servir-los.

Acompanyem aquests tomàquets amb enciam tallat en juliana i unes flors de pastanaga.





Ingredients (per a cinc persones):

5 tomàquets
140 g arròs llarg cuit
140 g tonyina de bona qualitat
2 ous durs

Per acompanyar:
fulles d'enciam
flors de pastanaga
fulles de menta




Amb aquesta recepta participo al 1r Concurs Internacional Gastronòmic organitzat per Apicius.























27 comentaris:

  1. Hola Margarida:
    Acabo de recalar en el blog después de contestar a su nota que me ha puesto en las Bases.
    Veo que ya tiene editada la receta y como tal la registro.
    Le deseo suerte.
    Saludos

    ResponSuprimeix
  2. Aquests tomàquets són una preciositat, i amb aquest farcit tan ben presentat, una delícia!

    ResponSuprimeix
  3. Margarida; També he sentit a dir -per tant diuen- que el tomàquet la seva primera llavor ve del Perú, i encara és ara, que els científics creuen que s'hi troben moltes més llavors, per descubrir de moltes més varietats.
    Aqquets tomàquets, estàn molt ben descuberts i farcits. Tota una garantía se'n de la teva terrassa, enhorabona i que vagi de gust Margarida¡¡ :-D

    ResponSuprimeix
  4. Margarita això si que són tomaques naturals i segur que ecològics, t'han quedat bonics però segur que encara mes bons.
    Besos

    ResponSuprimeix
  5. Una receta saludable, deliciosa y vistosa. ¡Menudos tomates! son una preciosidad y seguro que están buenísimos, con sabor a tomate de verdad.
    Suerte en el concurso.
    Un beso.

    ResponSuprimeix
  6. Aquest any no he fet tomaquets farsits, i mira que m'agradan...
    Petons preciosa.

    ResponSuprimeix
  7. veramente buonissimi questi pomodori farciti, mi piacciono molto e soprattutto fanno una ottima figura!

    ResponSuprimeix
  8. Un plat sa i molt bo. I si es amb tomàquets de collita propia encara millor!
    Ja m'imagino la teva terrassa ben carregada de tomàquets vermells... quina sort!

    ResponSuprimeix
  9. Margarida, m'has convençut! l'any que ve plantaré tomaqueres a la terrasseta!!! sempre dic que quan em jubili tindré un hortet!!! però no esperaré! El plat que has preparat m'encanta!

    ResponSuprimeix
  10. Margarida, que bonita la historia.
    Me encantan los tomates rellenos y tu receta es muy buena para el concurso.
    Que tengas mucha suerte!
    Besos.

    ResponSuprimeix
  11. Quina pinta! A banda de lo deliciosos que han de ser, la presentació, com sempre, immillorable.
    L'Hernan Cortés aquell, ja sabia el que és feia, ja.
    Una abraçada

    ResponSuprimeix
  12. Questi pomodori ripieni sono davvero un'ottima idea. complimenti anche per la splendida foto.
    Ciao Daniela.

    ResponSuprimeix
  13. Quin goig de tomàquets noia, tinc ganes de penjar els nostres però mai trobo el moment, una recepta ideal per aprofiar aquests fruits en el seu millor moment.
    petonets

    ResponSuprimeix
  14. Bona nit Margarida
    Que preciositat de tomaques!
    La terra faria goig de veure,plena de penjolls
    tan rojos i bonics.
    La recepta és sana,molt bona i molt ben presentada.
    Sort que Hernán Cortés va tindre bona vista i ens
    les va portar cap ací.
    Besets i sort en el concurs.

    ResponSuprimeix
  15. Mragarida, qué hermosos tomates, ni los canarios, con la fama que tienen.
    Un beso.

    ResponSuprimeix
  16. Que receta tan rica y tan sana¡Y esa historia de hacer una huerta,es muy linda...ademas es algo que da muchas satisfacciones y que engancha,lo se por experiencia¡
    besos.

    ResponSuprimeix
  17. una recepta senzilla però boníssima, a mi els tomàquets farcits m'encanten, i la teva presentació, com sempre, de primera!

    ResponSuprimeix
  18. Hola Margarida,

    Que polits els teus tomàquets i que bons que deuen ser , és molt gratificant menjar el que tu has sembrat i cuidat . A mi també em dóna molta satisfacció.

    M'agrada la recepta i la presentació , així com la narració , com sempre preciosa.

    Una abraçada

    ResponSuprimeix
  19. Hola!! he vist el teu fantástic Blog i per aqui amb quedo. Salutacions!!

    ResponSuprimeix
  20. L'altre dia, al curs que segueixo a Aula gastronòmica també vam fer uns tomàquets farcits, però em sembla que em quedo amb els teus, tant pel contingut com per la presentació.
    Jo també tinc un petit hort urbà a la terrassa de casa i aquest estiu hem tingut tomàquets, tot i que massa petits per fer-los farcits, però la veritat és que fa molta il·lusió quan reculls el que has sembrat i mimat durant setmanes.
    Digues-li a l'Enric que jubilar-se no vol dir deixar de ser útil, només que ara pot triar a què dedica el seu temps. Jo també em vull jubialar als 52 i, a aquest pas, m'hauré d'esperar als 80 si arriba!!!!
    Petons
    Anna

    ResponSuprimeix
  21. Margarida,

    M'agrada molt aquesta recepta. Aquests tomàquets farcits me'ls feia la meva mare quan era petit i m'agradaven molta. Si els fas amb tomàquet del teu hort han de ser molt bons !!
    Records.

    ResponSuprimeix
  22. S'ha de tenir imaginació per omplir el temps, però hi ha milers de coses per fer per sort :)

    Hauràs de fer-me cursets de plantacions ja ho veig jajajaja.

    Molt boniques estes tomatetes, les haurem de fer.

    Las recetas de Glutoniana

    ResponSuprimeix
  23. Ja m' agradaria a mi jubilar-me als 52 anys! Jo crec que no em vindria la depre, no ,la depre em ve d' anar cada dia a treballar i no tenir temps de fer ni la meitat del que voldria fer!
    Aquest tomaquets són preciosos i un delicia menjar-los farcits així.

    ResponSuprimeix
  24. No hi ha rés com poder menjar els productes que tu has fet y has cuidat. Sempre son molt més bons que els que compres, segur.
    I la recepta...m'encanta.
    Molta sort guapa. Petonets.

    ResponSuprimeix
  25. Tot i que els tomàquets ja m'encantenm tal com són, aquests eren boníssims!! I a sobre, els has cultivat tu, mama... :D
    M'encanta el tomàquet, i la tonyina li dóna un gust que mmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmm jejejej

    Natàlia

    ResponSuprimeix
  26. pues yo también estoy pensando en ponerme en el balcón un huerto urbano :)

    Los tomates tienen que estar deliciosos, como todo lo que sale de tu cocina ;)

    Salu2, Paula
    http://conlaszarpasenlamasa.cultura-libre.net

    ResponSuprimeix
  27. Mucha suerte! menuda pinta rica... Aprovecho para invitarte a mi concurso de tapas, espero tu aportacion.

    http://elenaensusalsa.blogspot.com/2010/10/i-concurso-elena-en-su-salsa.html

    ResponSuprimeix