Pastís de lluç i gambes






Quan era jove volia estudiar per ser advocat, però el pare no parava de repetir-me a tota hora: Val més ser cap de sardina que cua de lluç! Què en trauràs de treballar en un bufet, on la teva veu podrà ser escoltada però mai decisiva, quan aquí seràs el cap de la nostra empresa, i podràs fer i desfer al teu gust?

Amb aquestes i altres raons va aconseguir finalment treure-m'ho del cap. Després d'estudiar enginyeria, vaig entrar a treballar a l'empresa familiar i amb el temps em vaig convertir en l'amo.

Des d'aleshores no he tingut altra cosa que maldecaps. Carregar a les espatlles l'herència de l'avi no ha estat fàcil en un temps en què els tentacles del món asiàtic arriben a tot arreu. Qui vol comprar a "Llaunes Tudela i fills" quan les pot haver més econòmiques, encara que de qualitat inferior?

Ofegat pels impostos, escanyat pels bancs, encalçat pels proveïdors... i amb les butxaques escurades perquè els clients es declaren insolvents!

Sóc un petit empresari i ara m'ha calgut prendre la decisió més important de la meva vida: tancar la fàbrica. Després de vendre'm la casa per pagar els sous dels 10 treballadors, ja no sé cap a on tirar.

Qui sap si sent una cua de lluç hauria pogut escapar més fàcilment dels meus depredadors!




El lluç que he fet servir per preparar aquest plat ahir nedava tranquil·lament per la costa catalana, però no ha pogut escapar a una mort segura, tot i que la seva vida ha tingut una fi molt honorable. Fixeu-vos, sinó, en aquesta recepta: Pastís de lluç i gambes. Digne de reis!

En comprar el peix, demanarem al nostre peixater que ens escati el lluç i en tregui totes les espines, deixant dos filets ben polits.

Encenem el forn a 200º. Posem els filets de lluç en una safata, els salem, i hi afegim l'aigua i el vi. Ho cobrim tot amb paper d'alumini i i ho enfornem durant 15 minuts. Deixem refredar.

Obrim els musclos al vapor. Els traiem les valves i colem l'aigua que han deixat anar. Pelem les gambetes.

Posem el cap i les espines del lluç i els caps i les pells de les gambes en un cassó amb aigua al foc. Hi afegim un tros de porro, una branca d'api, 1 all, una branqueta de julivert, l'aigua dels musclos i el vi, i ho fem bullir a foc fort durant 1/2 hora. Després, colem el brou. En necessitarem 400 ml. Si en sobra, el congeleu i el podreu aprofitar per posar a la paella de peix.

Piquem la ceba ben fina i la posem en un cassó al foc amb oli. Quan comenci a agafar color, afegim la farina, remenem bé durant dos minuts perquè es cogui i hi aboquem la meitat del brou calent, remenant enèrgicament perquè s'integri bé sense fer grumolls. Acabem d'abocar-hi la resta de brou i la llet i ho deixem coure durant 10 minuts a foc ben suau, remenant de tant en tant. Salpebrem.




Retirem la pell del lluç i les possibles arestes, i repartim tot el tall en els ramequins o en els motlles que tinguem. Hi posem també els musclos i les gambetes. Cobrim amb la salsa i deixem refredar una mica.




Tallem la pasta de full fent uns cercles 2 cm més grans que la circumferència dels motlles. Els posem a sobre d'aquests i hi passem el corró per eliminar tot el que sobri. Pintem la superfície amb ou batut. Amb els retalls podem fer els guarniments: flors, llunes, o el que més ens agradi. Els pintem també amb ou.



Amb la punta d'un ganivet fem dos o tres foradets, que seran les xemeneies per on sortirà el baf durant la cocció. Els enfornem a 200º durant 20 minuts o fins que estiguin ben daurats.

Decorem els pastissos amb un cirerol i unes fulles d'alfàbrega i els servim acompanyats d'enciam tallat en juliana i unes flors de pastanaga.





Ingredients (per a 6 persones):

1 lluç de 1250 g
20 ml aigua
10 ml vi blanc
sal

400 ml brou de peix
20 ml vi blanc
50 ml oli d'oliva verge extra
1 ceba tendra
50 g farina
150 ml llet
sal
pebre blanc

30 gambetes
1/2 kg musclos

2 làmines de pasta de full
1 ou per pintar

Decoració i acompanyament:
cirerols
fulles d'alfàbrega
enciam
pastanaga
olives negres



Amb aquesta recepta participo al 1r Concurs Internacional Gastronòmic organitzat per Apicius.






















M'agrada comprar el peix fresc i salvatge, cosa cada vegada més difícil d'aconseguir, a causa de les piscifactories i la introducció de peixos forans, sovint de qualitat qüestionable. Mentre encara siguem a temps, no deixeu d'anar a plaça i gaudir de l'espectacle d'una parada ben assortida.

I després d'un plat excel·lent, passeu una bona estona llegint Filets de palaia, de Gerard Durrell. Edhasa (Clàssics Moderns). Barcelona, 1989.



22 comentaris:

  1. Hayırlı günler, ellerinize sağlık çok leziz ve iştah açıcı bir görüntüsü var.
    Bugün bloglardan seçmelerde kutsal sofranın cevizli kurabiye tarifi yayınlandı.
    http://gencalsabahattin.blogspot.com/

    Saygılarımla.

    ResponElimina
  2. Aquest pastís és una passada de saborós i de presentació més que excel·lent. Que tinguis molta sort en el concurs, te la mereixes per aquesta exquisidesa!

    ResponElimina
  3. Es que te felicito,aparte de lo sabroso que ha de ser,tiene una presentación bonita e impecable.

    Un saludo

    ResponElimina
  4. Hola Margarida:
    Su receta ha quedado registrada para el concurso.
    Como sabe, si así es su deseo, puede participar con otra receta, para completar el cupo de tres.
    Gracias por su participación.
    Saludos

    ResponElimina
  5. A la vida les eleccions són com els melons?
    No sempre, el fill d'Amancio Ortega em sembla que només ha d'escollir si vol ser dent de taurò o manta.

    Un pastís ben bonic i alhora saboròs. :)

    ResponElimina
  6. M´ha agradat molt la teva reflexió d´avui, penso que tens raó amb això de la cua de lluç :)...el pastís boníssim em recorda a un que feia la meva mare i que fa molt que no he tornat a menjar...nena com en saps de presentacions maques i elegants!!! petonets

    ResponElimina
  7. Aquest pastís és meravellós! t'ha quedat de fàbula y super gustós!!
    Molts petons

    ResponElimina
  8. Espectacular Margarida, me parece una receta superior, sana, rica, bonita y completísima. Me ha encantado.
    Que tengas muchas suerte, en la vida y en el concurso.
    Respecto a tu reflexión inicial, yo creo que aunque creemos que podíamos haber hecho otra cosa, en un momento dado de nuestra vida, en realidad solo había un camino y fue el que tomamos. La vida es solo un camino, no muchos, esta es la vida con todas y cada una de nuestras decisiones, de haber cambiado alguna, esta ya no sería nuestra vida.
    Un beso.

    ResponElimina
  9. Margarida, quina presentació!!! segur que estava bo, però la vista ja es mereix premi!!!
    Bona setmana

    ResponElimina
  10. Un pastis d’allò mes bo, ara mateix li faria un mos, molta sort al concurs.
    Petons

    ResponElimina
  11. Molt bona recepta Margarida,
    La veritat és que no compre tot el peix fresc que voldria, sobretot per manca de temps. Però en comprar-lo veus la qualitat que et perds en comparança als congelats.

    Ah! Potser t'interessa aquest vídeo que he penjat al meu blog! http://rossejat.blogspot.com/2010/10/llevat-natural.html

    ResponElimina
  12. M'ha encantat, relat inclòs. Espero que et vagi bé el concurs.

    ResponElimina
  13. Hola Margarida. Me alegro saludarte. Espero que te encuentres perfectamente.
    El mes pasado comí lluç por primera vez, fue en Benicarló y era en croquetas. Nos encantó.
    Por tanto este pastel con gambas debe ser pura delicia el probarlo. Entra por la vista, eres toda una maestra en el arte de la fotografía además de una extraordinaria cocinera.
    Saludos

    ResponElimina
  14. Bona nit Margarida
    Este pastís és de Festa Major!!!
    Sempre li dónes eixe toc personal que fa que les teues presentacions siguen de luxe.
    Les eleccions són sempre difícils,i no saps mai quan ho encertes.
    En este cas el plat que presents és tot un encert.Sens dubte.
    Sort en el concurs!
    Besets.

    ResponElimina
  15. Aquesta recepta és ideal per un dia de convidats de quedar bé... amb ingredients de luxe i una presentació molt vistosa, segur que arrenques els ohs dels comensals.
    M'agrada la idea de tapar el plat amb la pasta de full, jo ho he fet algun cop amb el consomé, però m'apunto també fer-ho en un pastís com aquest ;)

    ResponElimina
  16. Margarida,
    Fenomenal lliçó de com preparar aquest deliciós pastís. I la presentació final. immillorable.
    Una abraçada

    ResponElimina
  17. Margarida el pastís ha de quedar molt sabrós m'agrada molt el peix.

    ResponElimina
  18. pues yo soy una cola de merluza en paro, así que nada garantiza la establidad, snif, como consuelo me tomo este sabroso pastel que has preparado ;)

    Salu2, Paula
    http://conlaszarpasenlamasa.cultura-libre.net

    ResponElimina
  19. molta sort en el concurs, margarida, el pastís és preciós i ha de ser molt i molt bo!

    ResponElimina
  20. Qué deliciosa pastel, Margarida.
    Me gusta tu blog.
    Tu padre tenía razón y tu tenías razón, pero en tiempos distintos.

    ResponElimina
  21. Margarida, que delicia!
    Hoy a la cena hablamos con mi marido, de que cosas haremos para comer, como a mi no me gusta la carne, siempre pido cocinar una de las dos fiestas y hago todo de mar. De la otra se encarga él y hace sus carnes.
    A mi esto me parece un lujo y me lo llevo para hacerlo el dia que deba cocinar, reduciré la receta a dos personas.
    Gracias por el recetón, me encantó!

    ResponElimina
  22. Margarida, estava mirant de posar-me al dia amb totes les receptes que has publicat mentre he estat de vacances. Quan he arribat a aquest lluç, i com que la història que expliques és malauradament trista, he pensat, pobret lluç, però noia, la pena m'ha durat poquet! :-) on estarà millor que abrigadet amb aquesta pasta de full. :-))

    Segur que estava per a llepar-se'n els dits! veig que amb ella et presentes al concurs, que tinguis molta sort, bonica, amb tantes receptes com s'hi presenten la necesitarem! :-)

    ResponElimina