Explica Joan Amades en el seu Costumari Català que hi havia a Barcelona un sastre tan pobre que no tenia res per donar de menjar als seus fills. Desesperat, l'home va reclamar l'ajut de la Mare de Déu de la Mercè la qual, compadida d'ell, es va treure les arracades i les hi va donar.
El sastre va anar de seguida a vendre-se-les a casa d'un argenter, el qual les va reconèixer i va creure que les havia robat. Denunciat a la justícia, el pobre sastre va anar a la presó, ja que ningú no es creia la seva història.
Finalment, va aconseguir que el portessin davant la Mare de Déu, a la qual va demanar que confirmés allò que ell deia i els altres no es creien. I en mig d'un silenci impressionant, la imatge de la Mare de Déu de la Mercè va moure el cap en un gest afirmatiu, i el pobre sastre va quedar en llibertat.(*)
El dia de la Mercè vam celebrar l'aniversari de la Núria, la nostra filla mitjana. Si la voleu fer contenta, doneu-li pastissos de xocolata, i si mai no sabeu què regalar-li, jo us aconsellaria unes arracades. No cal que siguin com les de la Mare de Déu. Unes de senzilles seran suficients perquè us pagui amb un bon somriure d'agraïment!
A l'hora de triar el pastís, de seguida ho vaig tenir clar: Pastís de xocolata i crema de mantega, un dels millors pastissos de xocolata que he menjat mai.
Per fer-lo, seguim pas a pas les instruccions que apareixen aquí . La única diferència és que, després de tallar el pastís horitzontalment en dues parts, posem a sobre de la primera una capa generosa demelmelada de maduixa abans d'escampar-hi la crema de mantega.
Tapem amb l'altra meitat del pastís i cobrim tota la superfície i els costats amb més crema. En reservem unes quantes cullerades per decorar les cistelletes de groselles.
Escampem xocolata desfeta a sobre del marbre i un cop hagi pres, amb un ganivet anem fent els encenalls amb els quals decorem els costats del pastís.
Per fer les cistelletes, seguirem la mateixa tècnica que vam utilitzar per fer el Bombó gelat : desfem xocolata al bany Maria i pintem la part interna de motlles de paper arrissat de 4 cm de diàmetre, fins a 1/2 cm de la vora. A mida que els pintem, els anem posant a la nevera. Un cop tenim els 19 motlles pintats, els donem dues capes més per assegurar-nos que no ens ha quedat cap porus.
Retirem amb cura el motlle de paper, rentant-nos les mans amb aigua freda i eixugant-nos-les bé cada vegada. Això farà que puguem desemmotllar-los sense que se'ns desfacin per l'escalfor.
Omplim les cistelletes amb melmelada de maduixa. Posem la crema de mantega, que teníem reservada, dins d'una màniga pastissera i cobrim la melmelada amb 7 petites roses. Acabem la decoració amb una nota de color, posant-hi unes groselles. I repartim les 19 cistelletes per tota la superfície del pastís.
Ingredients (per a un motlle de 26 cm):
Per fer el pa de pessic:
100 g mantega tova
175 g sucre mòlt
6 rovells d'ou d'agricultura ecològica
175 g xocolata Nestlé Postres
75 g farina
8 clares d'ou d'agricultura ecològica
un pessic de sal
Per fer la crema de mantega:
1/2 l de llet
1/2 beina de vainilla
4 rovells d'ou d'agricultura ecològica
50 g sucre mòlt
15 g Maizena
400 g mantega tova
Per fer els encenalls:
75 g xocolata Nestlé Postres
Per fer les cistelletes:
75 g xocolata Nestlé Postres
Melmelada de maduixa
Groselles
La Núria va fer 19 anysi, en lloc d'espelmes, vaig decorar el pastís amb aquestes 19 cistelletes, autèntiques joies per al paladar. Avui us recomano el llibre de Tracy Chevalier, La noia de la perla. La Magrana, 103. Barcelona, 2001. Gaudireu amb la seva lectura!
(*) Extret de Festes i Costums dia a dia. Calendari de la cultura tradicional viva segons Joan Amades. Diari AVUI. Barcelona, 1991.
(*) Extret de Festes i Costums dia a dia. Calendari de la cultura tradicional viva segons Joan Amades. Diari AVUI. Barcelona, 1991.
Felicitats a la Núria! Ja veig que és una noia molt llaminera i presumida :)
ResponEliminaLes cistelletes que substitueixen les esplemes són precioses i boníssimes. La foto del tall del pastís és de vici total, per mossegar la pantalla!
hija Margarida, hay que ver qué tartas más espectaculares haces. Me maravillo cada vez que pones una nueva ;)
ResponEliminaSalu2, Paula
http://conlaszarpasenlamasa.cultura-libre.net
Olé, menuda tarta, esta es de lujo, de alto lujo. Yo también soy chocolatera, donde haya chocolate, para mi, que se quite lo demás y bueno, se me van los ojos con esas cestitas y esas capas de chocolate hummm. Deliciosa debe estar.
ResponEliminaQue paséis un feliz día con la cumpleañera, por cierto siempre estás de festejo eh? cumples o santos, lo que es bueno para nosotros, hay que decirlo, porque así, tartas al blog jajaja.
Un beso.
Entre la belleza de este postre, como todos los tuyos y lo bueno que tiene que estar, no sé yo... me gustan ambas.
ResponEliminaUn beso artista.
aquest pastís té una pinta estupenda
ResponEliminasembla sortit de les millors pastisseries
enhorabona de debò
Simplement preciós, aquestes cistelletes a mode decoració el fan encara més presentable. La teva filla ha d'estar molt orgullosa de la seva mare.
ResponEliminaFins aviat! ;)
Per molts anys per la Núria!!! Ja he dit al meu marit que pel meu aniversari em faci un pastís com aquest, és impressinant!! Aquestes cistelletes són precioses
ResponEliminaT'ha quedat un pastís realment preciós!!les cistelletes de xocolata en el top són espectaculars!! Mil petons!
ResponEliminaQue historia mas hermosa muy linda
ResponEliminaLa torta de lujo al verla y leer los ingredientes casi que me la como se ve riquísima
besos
Tienes un arte y un buen gusto extraordinário Margarida!esta és una mas de las maravillas que salen de tus manos!!Saludos
ResponEliminaOOOhhhhh MAravillosa,me ha encantadoooo!!!!Que original,ese corte está tremendo!!
ResponEliminaUN saludo
Moltissimes felicitats i sincerament, m'he quedat impressionat amb el pastís. I les espelmes substituides és que ja es per a nota... amb el que m'agraden aquestes cireretes a mi!! :DD
ResponEliminaHola Margarida:
ResponEliminaQué rico pastel y qué precioso. Me alegro te guste mi receta. Mil besos y gracias
Com sempre molt maco i molt treballat ...
ResponEliminaMargarida!! quin pastís més bo, bé com sempre, molt vistòs. Felicitats a la Núria.
ResponEliminaUna abraçada,
Artistaaaaassa!. Felicitats a la Núria, segur que va estar ben contenta amb aquest pastís, té una pinta fantàstica i de gust, segur que també!
ResponEliminaCuantes celebracións i menuts pastissos els prepares este t´ha quedat precios.
ResponEliminaFelicitats a la Núria
Bona nit Margarida
ResponEliminaI felicitats a la Nuria.
Ella i jo faríem bona nuga,ja que tenim el mateix gust en quant a els dolços.
La idea de substituir els ciris per les cistelletes ha sigut genial.
No li cap mes de bonic!!!El felicite al tu també per eixe pastis tan espectacular.
Besets.
margarida, se m'esgoten els adjectius per qualificar els teus pastissos, cada vegada més espectaculars.
ResponEliminafelicitats a tu i a la núria!
Que maco! i quina bona idea de fer les cassoletes enlloc de les espelmes.
ResponEliminaQuè preciós!!!! El pastís les cistelletes, tot! Em meravella les mans que tens!
ResponEliminaPTNTS
Dolça
Per molts anys a la Núria, i felicitats a tu pel pastís!! una preciositat! Sinó perqu`pe avui començo dieta...
ResponEliminaBona setmana!
Felicitats a la Núria!! .... això si que és un pastís d'aniversari llaminer, ...segur que no va trobar a faltar les arrecades ....
ResponEliminaUn abraçada
felicitats a la homenatjada!!!
ResponEliminaQuin pastís més bo per celebrar-ho.
pt!
felicitats, y que buen pastel te ha salido
ResponEliminaMaravilloso, exquisito!!!
ResponEliminaFelicitats a la Núria.
ResponEliminaFelicitats a la pastissera, ja que a cada pastis et superes a tu mateixa, una preciositat el pastis sense, pero el tall Ummmm, es que hem sobre la pantalla !!!!
Molts petons a las dues
No sé si podré tancar la boca durant una estona: m'ha quedat obeeeeeeerta davant d'aquesta meravella, per molts anys a la Núria i a tu, quina passada, noia!
ResponEliminaHavia escrit un comentari, però no sé perquè no s'ha enviat. Deia que aquest pastís és molt bo, intenteu-lo fer ! La mantega li dona un aire diferent, ja que normalment aquest tipus de pastís se solen fer amb nata.
ResponEliminaEm va agradar molt, el pastís , mama ! a veure quan en tornes a fer un altre jejeejej :):)
em va ajudar a superar el trauma de fer 19 anys !! JO M'HAGUÉS QUEDAT AMB 18 !! :)
gràcies per fer-me'l ^^
PD: MOLTES GRÀCIES PER LES VOSTRES FELICITACIONS ! Proveu de fer el pastís, no és massa difícil i segur que us agradarà.
Núria
Moltes felicitats Núria i Moltes felicitats a tu Margarida , ja no sé que dir-te , és un deu de pastís , de presentació i de narració.
ResponEliminaM'ha agradat molt la idea de substituir les espelmes per les cistelletes.
Molt bo Margarida, espectacular
Una abraçada
Te quedo maravillo el bizcocho, tan alto y tan lindo. La decoración es preciosa!, muy innovadora y original, hay que seguir tus ideas, siempre bordas cada tarta.
ResponEliminaBesos!
Felicitats a la Núria, i a tu que t' ha quedat un pastís tan preciós.
ResponEliminaAbans de res. Moltes felicitats per la Núria!. I després dir-te que no puc tancar la boca. Se m'ha quedat ...
ResponEliminaQuin pastís!!!!Es una passada!!!
PETONETS
Mi hai lasciato senza parole, questa torta è splendida. bravissima. Ciao Daniela.
ResponEliminaHa de ser una joia fer festa a cass teva estimada, i poder gaudir dels teus meravellosos pastissos...felicitats a la teva fill!!! un petonàs
ResponEliminaQuina birgueria de pastís!!!
ResponEliminaLa Núria deuria estar ben contenta... I la rondalla de la Vege de la Mercè m'ha agradat molt, no la coneixia.
Enhorabona i felicitats a la Núria!
me ha gustado mucho el pastel... no me extraña que sea de sus favoritos, tiene una combinación explosiva y riquísima.
ResponEliminala idea de las 19 cestitas en lugar de velas..¡¡superoriginal y nutritiva!!
muy buena idea.
un beso
Margarida, una preciositat de pastís, com sempre!
ResponEliminaJo ja tinc 4 motlles de silicona ben pintats de xocolata i esperant un farcit per al pròxim dia ;-)
Sé que és amb molt de retard però felicita a la Núria de part meva :-)
ResponEliminaJo et crec quan dius que és un dels millors pastissos de xocolata que has menjat, l'aspecte és fabulós, i a més, com sempre, has tingut una cura infinita amb el detalls, com aquestes cistelletes de xocolata i melmelada de maduixa, que només de escriure-ho ja se'm fa salivera :-)
Enhorabona Núria, pels teus 19 anys i per tenir una mare que et prepara aquestes coses tan bones :-)
un petonet a les dues.
fa molt bona cara el provaré de fer,gracies
ResponElimina