Pastís de mandarina






És menuda i té els ulls del color del cel. Patidora de mena, quan em veu enfilada a la barana per atansar les més madures, ja doloreja.

-Vigila no prenguis mal! Ai, Senyor!

Des que el marit va morir de manera sobtada, només conviu amb la soledat. Mira per la finestra i veu un jardí massa gran per a una casa sense fills.

I sent enyorança dels dies en què veia l'home feinejant a l'hort i arribar a la cuina carregat de les hortalisses més formoses.

-Agafa'n més, dona, que es faran malbé! -em diu.

La senyora Lluïsa té el mandariner més ufanós que mai hàgiu vist, i amb els fruits dolços com la mel.

Quan truco al timbre de casa seva ja em ve a rebre amb una bossa a la mà i unes tisores. Tot li sembla poc per agrair-me l'estona que passem xerrant al jardí mentre el sol ens escalfa. I jo no sé com correspondre a tanta generositat.




Aquesta setmana la senyora LLuïsa m'ha obsequiat amb uns quants quilos de mandarines, i de seguida he tingut clar que faria aquest pastís, encara que al llibre Repostería de C. Teubner ens el presenten fet amb suc de taronja. És suau i lleuger, i molt fàcil de fer.




Encenem el forn i el posem a 200º. Tallem 2 circumferències de 26 cm de diàmetre de pasta de full. Com no volem que la massa pugi, les enfornem durant 15 minuts amb un pes a sobre.

Una manera pràctica és fer-ho així: posem la circumferència a sobre d'una plata amb de paper de forn. Cobrim la circumferència amb més paper i posem al damunt una altra plata, que faci pes. La cobrim amb més paper, posem a sobre l'altra circumferència, la tapem amb paper i posem una altra plata.




Passats els 15 minuts, les traiem del forn. Ràpidament pintem una de les circumferències amb clara d'ou i la posem 1 minut al forn. Veurem que les làmines s'han encongit una mica, i ara mesuren 24 cm.

Batem els rovells amb el sucre i la ratlladura de mandarina fins que blanquegin. Posem la gelatina en remull en aigua freda. Afegim als ous el suc de mandarina i la llet i, quan estiguin ben integrats, posem el cassó a foc molt suau, i anem remenant amb el batedor fins que arrenqui el bull. L'apartem ràpidament del foc i hi afegim els fulls de gelatina escorreguts.




Deixem refredar, remenant de tant en tant, i quan comenci a espessir, hi afegim el Mascarpone. Guardem la crema a la nevera mentre muntem la nata. La incorporem a la crema amb moviments suaus, i de baix a dalt. Tornem a guardar-la a la nevera mentre preparem el motlle.

A la base d'un motlle desemmotllable de 24 cm posem la circumferència que havíem pintat amb clara d'ou, i a sobre hi aboquem tota la crema. El posem a la nevera fins que qualli.

Com el meu motlle no era ben bé de la mateixa mida que la circumferència, n'he fet un a mida amb una làmina de plàstic de pastisseria.




Diluïm el sucre en el suc de mandarina i el posem al foc, fins que arrenqui el bull, i el deixem 2 minuts sense parar de remenar. Pintem la segona circumferència amb aquesta glaça i, tot seguit, amb un ganivet ben esmolat dividim la circumferència en 8 parts.

Desemmotllem el pastís i amb molta cura posem els 8 triangles a sobre de la crema de mandarina, refent la circumferència. Guarnim el pastís amb flors de bignònia.




Ingredients (per a 8 persones):

2 làmines de pasta de full fresca
1 clara d'ou

3 rovells d'ou
170 g sucre
1 culleradeta de ratlladura de mandarina
150 ml suc colat de mandarina
100 ml llet
7 fulls de gelatina
125 g Mascarpone
400 ml nata muntada

30 ml suc colat de mandarina
80 g sucre mòlt




I perquè aquest pastís brilla a la meva taula tant com el mandariner al jardí de la senyora Lluïsa, avui us recomano el llibre d'Amin Maalouf Els jardíns de llum. Edicions Proa (A tot vent, 358). Barcelona, 1997.




49 comentaris:

  1. Que delicia, la verdad es que la presentación es muy bonita. Y supongo que tiene que estar delicioso.

    Saludos

    ResponSuprimeix
  2. Quina sort que et regalin dos kilos de mandarines! I sobretot ara que surten tan bones...
    El pastís porta una mica de feina, però segur que el resultat val la pena. Ha de ser boníssim!

    ResponSuprimeix
  3. Un pastís de mandarina deliciós i amb una presentació preciosa.

    Petonets!

    ResponSuprimeix
  4. Bon dia estimada Margarida. Pensem que la mandarina és la fruita més bona de l'any, de fet, a nosaltres és la que més ens agrada. El teu pastís combinat amb mascarpone és una delicadesa. A més, la manera d'ornamentar-lo és fantàstica. Una delicadesa més de les teves, el nivell és brutal.

    ResponSuprimeix
  5. Margarida, et confesso que m'agraden més les teves entrades que totes les receptes del món.

    ResponSuprimeix
  6. Your recipe looks delicious! Congratulations!

    ResponSuprimeix
  7. Ha de ser fantàstic poder fer aquest pastís amb les mandarines acabades de collir. Segur que desprenen un perfum boníssim.
    La presentació és molt bonica i és molt agradable llegir-te.
    Fins aviat!

    ResponSuprimeix
  8. Les mandarines acabades de collir són tan bones.. a mi m' encanten, i no tinc la sort de tenir una senyora tan amable que me'n dóni.
    A veure si ara que és el temps puc fer un dia aquest pastís tan espectacular que has fet...

    ResponSuprimeix
  9. Una presentació excelent amb les flors. Amb mandarines té que ser més dolç que amb taronjes, m'agrade aquest pastís.
    Petons.

    ResponSuprimeix
  10. Uhmmmmmmm, t'ha quedat genial!!
    Ha d'estar bonísim. I m'encanta les mandarines. I les flors....molt boniques.
    Petonets.

    ResponSuprimeix
  11. Qué entrañable introducción has hecho Margarida, tienes una gran sensibilidad. Me encanta encontrar este pastel de mandarina porque esta semana me van a traer unas cuantas y es una buena idea emplear unas pocas en esta delicia.
    Un beso grande.

    ResponSuprimeix
  12. Quina introducció més bonica, i ja no diguem del pastís, penso que és insuperable!

    ResponSuprimeix
  13. 'ha quedat magnífic .... i una forma immillorable de d'aprofitar aquests fantastics regals
    Una abraçada

    ResponSuprimeix
  14. Suelo comprar mandarinas, a los niños les gustan mucho pero nunca he hecho una tarta con ellas.
    Tu tarta seguro que estaba bien rica y más, sabiendo de donde venían esas mandarinas.
    Un abrazo,
    María José

    ResponSuprimeix
  15. Mandarines, m´encanten, són com les figues, una temporadeta quan són mes bones i després les enyoro la resta de l´any, estic segura que el pastís ha de ser deliciós, per provar-lo , les fotos ho diuen tot.
    una abraçada.

    ResponSuprimeix
  16. Guau, la veritat és que mai he preparat res amb mandarines, i veient aquest pastís em demano "I per què no??".
    Té una pinta estupenda i la presentació és excel·lent!
    Felicitats i una abraçada.

    ResponSuprimeix
  17. Esta tarta será especial por su sabor a mandarina y esa capita de encima, se ve deliciosa.
    Un beso

    ResponSuprimeix
  18. Aquests pastissos són molt bons! aquest porta una mica més de feina, però t'ha quedat espectacular!!!
    petons

    ResponSuprimeix
  19. Bona nit Margarida
    Quin pastis tan bo i tan xulo que has fet!
    Les mandarines són bonissimes,
    tan doradetes...i tan dolsses que l'entrada de hui m'ha encantat.Gràcies a la senyora Luisa i a tu per contar-ho tan bé.
    Besets.

    ResponSuprimeix
  20. Margarida, una bona manera d'aprofitar un bon regal! :)
    S'hi nota el gust a mandarina entre el mascarpone i la nata?
    Petons!

    ResponSuprimeix
  21. T'ha quedat fantàstic, m'agraden moltíssim les teves presentacions. Quina sort que et regalin mandarines acabades de collir, no tenen res a veure amb les que venen per aquí.

    ResponSuprimeix
  22. Ostres Margarida! cada vegada que passejo pel teu bloc em sorprenc més gratament. Ara feia molt temps que no ho feia i veig que tots els blocaires cuiners seguiu sense perdre punt i cada vegada amb receptes més esquisides.
    Aquest pastís és espectacular i ara que les mandarines ja comencen a ser bones.....l'haurem de provar!
    Mònica

    ResponSuprimeix
  23. Quina bona pinta Margarida! M'agraden molt els pastissos amb aquesta textura, i més encara si són amb fruita del temps (i collides de casa d'una senyora generosa, això és una delícia!)

    ResponSuprimeix
  24. Pues si que mejor manera de agradecer a la señora Luisa su regalo, que con esta tarta, tal como la describes tiene que ser toda una delicia, felicidades, besitos, pepa.

    ResponSuprimeix
  25. Em sembla que ja has correspost a la generositat de la senyora Lluïsa obrint el seu jardí a tots nosaltres, tindrà una estona més de companyia. I segur que el seu mandariner deu ser tan ufanós perquè se l'estima.

    Respecte al pastís, què et puc dir? Bo, com tots els teus. Era tan suau que no pesava i despés deixava durant una estona aquell regust dolç de mandarina a la boca.

    Petons.

    ResponSuprimeix
  26. Un pastis que ha d’estar deliciós i amb una presentació de pastisseria, com totes les tevas
    Petonets

    ResponSuprimeix
  27. Quina delicadesa de pastís i quin perfum de mandarina tindrieu a taula ummmmmm.
    Un abraç

    ResponSuprimeix
  28. Que maco Margarda.
    Es preciós.
    Petons maca.

    ResponSuprimeix
  29. Encara no he probat unes mandarines bones... Aquest any sembla que no hi arribaràn. Tinc ganes de pendre un suc de taronge bó i encara res... Aquest pastís es fica pels ulls..., aquesta consistencia... Mmmmmmm... L'haig de possar al pendents... L'haig de tastar!!!
    Petons
    María josé

    ResponSuprimeix
  30. Questa torta è bellissima, una vera tentazione! Bravissima Margarida. Un abbraccio Daniela.

    ResponSuprimeix
  31. No tengo dudas del sabor, debe ser una maravilla y desde luego es un pastel precioso.
    Nunca sé si las mandarinas y las clementinas son lo mismo.
    Perdón por mi ignorancia.
    Besos.

    ResponSuprimeix
  32. Ai Margarida!!! quina preciositat!! mira que ha de ser boníiiiiiiissim, i tant suau, però amb aquestes flors tan maques és a més una obra d'art, digne de les teves mans.

    Preciós! i me l'apunto, que ja saps que les teves receptes tenen molt d'èxit a casa :-)

    una abraçada, guapísima

    ResponSuprimeix
  33. Margarida esta tarta tiene que estar deliciosa, estando en plena epoca de mandarinas no hay excusa para no hacerla ;)

    Salu2, Paula
    http://conlaszarpasenlamasa.cultura-libre.net

    ResponSuprimeix
  34. Hola Margarida. Ese pastel de mandarinas nada más verlo entra por los ojos. Tiene que estar para chuparse los dedos. Pura delicia. Una forma muy buena la de cortar el hojaldre, además artística jj.
    Buen fin de semana.
    Saludos

    ResponSuprimeix
  35. La presentación de esta tarta es espectacular se ve muy delicada y deliciosa felicidades.

    ResponSuprimeix
  36. Quina pinta i quina història més bonica que ens has posat!

    M'ha dut molts records!

    ResponSuprimeix
  37. José manuel: sí que está delicioso, sí! Con un sabor muy suave.

    Gemma: no eren dos kg, no, sinó uns quants!!! I no et pensis, jo no el vaig trobar gens laboriós.

    Carme - Cocina con sabor: M'alegra saber que t'ha agradat!

    La cuina vermella: gràcies nois! Havia pensat ornamentar-lo amb gallons de mandarina, però vaig pensar que em mullarien la pasta de full. I com tenia unes bignònies florides a casa...

    ResponSuprimeix
  38. Starbasse: amb seguidors com tu, t'asseguro que sempre tindré l'ànim ben amunt!!!

    Dafna: thanks to enter into mine kitchen! I thank you the comment.

    tots a la cuina! ja tens raó, ja: les mandarines acabades de collir desprenen un perfum quan les peles que no tenen les que compres, que ja fa dies i setmanes que volten pel món!

    ANNAFS: prova'l de fer i veuràs que és suau i boníssim!

    LA COCINERA DE BETULO: jo no diria més dolç sinó més suau. Les taronges, si són madures, ja ho són de dolces, ja.

    ResponSuprimeix
  39. Joana: les flors són originals, d'aquelles que no veus mai en un pastís.

    Viena: pues a ver si haces esta tarta! Ya me contarás qué te ha parecido. Tu opinión siempre es de gran valor para mí!

    Visc a la cuina: gràcies pel teu comentari tan afalagador!

    St Hilari: ja ho pots ben dir! Amb tantes mandarines com tenia, les hauríem acabat avorrint si ens les haguéssim de menjar.

    María José: es verdad, la mandarina es una fruta que acostumbra a gustar a los niños! Esta tarta seguro que también les gustaria a tus hijos, porque es super suave!

    ResponSuprimeix
  40. Mai: a casa ens agraden molt les mandarines, però gairebé no en compro mai, perquè estem acostumats al gust que fan les acabades de collir i ja no ens agraden les de compra. De seguida fan gust de càmera.

    Sara: doncs a veure si ara que tens una recepta, t'atreveixes! Ja no tens excusa!

    Irmina: sí, la capa superior de hojaldre es crujiente y muy buena. Sobró una ración y la guardé en la nevera, però al día siguiente ya se había humedecido con la glasa y no estaba crujiente.

    Teresa: no et creguis que porta gaire feina!

    Mesilda: tu en sabràs molt de fer pastissos de mandarina, estant envoltada de taronges i mandarines!

    ResponSuprimeix
  41. Mercè: sí que es nota. És un gust molt suau, però que recorda perfectament les mandarines.

    Cristina: gràcies, noia! Sí que és una sort, sí! Llàstima que no tots tinguem a casa un bon mandariner per poder gaudir del seu perfum!

    xocolata: sí que és veritat que fa temps que no et veiem publicar res. Tot va bé?
    Si tens temps, mira de fer-lo. Ja veuràs com us agradarà!

    la gemmota: sí que és una delícia, sí! Prova de fer aquesta mousse de mandarina, no et decebrà!

    pepa cooks: gracias por tus palabras. Esta tarta es un pequeño homenaje a la generosidad de la señora Luisa, sin duda.

    ResponSuprimeix
  42. Montserrat: gràcies, noia! feia temps que no et veia per aquí...
    Tu ja saps que a casa sempre tindràs un plat a taula amb totes les meves preparacions. Al proper pastís original que faci, hi estàs convidada!

    Fem un mos: gràcies, Sión! Celebro que t'hagi agradat.

    Maria Dolores: perfum no gaire, però un gustet suau i boníssim!

    Margot: gràcies, noia.Venint de tu (la reina de les presentacions boniques), és un bon piropo!

    Maria Jose: a mi les mandarines de compra tampoc m'acaben de fer el pes. Trobo que no tenen gust de res, perquè fa dies que estan a la nevera!

    Daniela: gràcies, noia, pel teu comentari!

    ResponSuprimeix
  43. Kako: las clementinas son una variedad de las mandarinas.

    Miriam: gràcias por tu visita y tu comentario, tan generoso!

    Maduixa: gràcies, noia! No saps com m'agrada sentir les teves paraules!

    Paula:pues sí, no hay excusa que valga. Que pronto se terminarán y ya las echaremos de menos!

    Juan: tú lo has dicho: una delicia! La forma de cortar el hojaldre va perfecta a la hora de servir, porque ya está cortado y no destrozas la tarta. Además, se consigue que todas las raciones sean del mismo tamaño!

    La Morena en la cocina: gracias por tu visita y tu comentario tan amable!

    Xavier: sí? I quins records? De quan tu t'enfilaves als arbres i menjaves totes les mandarines que volies? Jo ho feia de petita, en uns mandariners que tenia el meu avi!

    ResponSuprimeix
  44. Margarida: miran i llegin la teva recepta, sento el perfum de les mandarines.
    La presentació de 10 i les fotos no diguem.
    Felicitats

    ResponSuprimeix
  45. Aquest pastís té una presentació mot bonica! suposo que també es molt bó!
    Felicitats!

    ResponSuprimeix
  46. Un aspecto maravilloso,... la apuntare en mi libro de recetas para hacer... me encanta tu blog

    te dejo el mio, que acaba de ver la luz..

    www.lasguisanderas.com

    ResponSuprimeix
  47. La veritat és que la història és una mica tristona, però el post és preciós i la pinta del pastís és increïble!

    Crec que aquest provarem de fer-lo, encara que els dolços no són el nostre fort...

    Salut, Margarida!!

    ResponSuprimeix