Coca de pinyons




El Gegant del pi
ara balla, ara balla;
el Gegant del pi
ara balla pel camí.

No penseu que tots els gegants són tan simpàtics com en Farell, el Gegant del Pi de Caldes de Montbui que alliberà Barcelona del Gegant Moro, i que és el protagonista de la cançó que tots hem cantat de petits.

A l'antiga Corint habitava en Sinis, un gegant dotat d'una força extraordinària. L'anomenaven el vinclador de pins perquè tenia el costum de vinclar fins al terra dos pins, entre els quals lligava un home. Tot seguit, els amollava i, en redreçar-se aquests violentament, esquarteraven la pobra víctima.

Teseu li va donar la mateixa mena de mort amb què ell sorprenia els viatgers que queien a les seves mans.




Per endolcir una mica aquesta història tan violenta, avui us porto una coca de pinyons. Gegant per la seva mida i boníssima de gust, tant o més que el Coc ràpid. Deu ser pel toc dels pinyons...




Encenem el forn i el posem a 180º. Folrem amb paper de forn un motlle rectangular de 30cm x 24cm, deixant que el paper sobresurti del motlle uns quants centímetres.

Separem els rovells de les clares. Batem els rovells amb el sucre amb una batedora elèctrica, i anem afegint els altres ingredients, per ordre, batent bé cada vegada.

Posem un pessic de sal a les clares i les muntem a punt de neu. Tot seguit les incorporem a la massa amb una espàtula, molt suaument.




Omplim el motlle amb aquesta preparació i escampem per sobre els pinyons. L'enfornem durant 40 minuts o fins que veiem que té un color daurat ben bonic.

Traiem la coca del forn, espargim el sucre per sobre i la deixem refredar. Si podem...




Ingredients:

4 rovells
350 g sucre
175 ml llet
125 ml oli
70 ml anís
pell ratllada d'una llimona
400 g farina
1 sobre de llevat Royal
4 clares
1 pessic de sal

100 g pinyons
sucre




I, mentre gaudiu menjant aquesta coca, podeu aprofitar per llegir Matadors & cia, de Joan Agut. Editorial Barcanova (Col·lecció Càlam). Barcelona, 2003. L'assassinat és el denominador comú dels vint-i-nou relats que aplega aquesta obra.


29 comentaris:

  1. Bon dia Margarida!
    Aquesta coca és perfecte per un bon esmorzar de diumenge.... o de qualsevol dia de la setmana!
    Fa molt bona pinta, jo no m'hi podria resistir.
    Una abraçada,
    Elisabet

    ResponSuprimeix
  2. m'apunto la recepta d'aquesta coca tan flonja que ara mateix sucaria al got de llet, i m'apunto també la recomanació literària, no coneixia el llibre i m'ha cridat l'atenció.

    ResponSuprimeix
  3. No la he pogut tastar, però llegint els ingredients se'm fa la boca aigua. Per cert desconeixia aquesta història del gegant del Pi, ja que en totes aquestes llegendes medievals hi ha un munt de versions.
    Una abraçada

    ResponSuprimeix
  4. ja estic preparant una bona xocolata

    petons

    ResponSuprimeix
  5. Realmente perfecta, esta receta me la llevo con tú permiso, me encantan este tipo de bizcochos.

    Saludos

    ResponSuprimeix
  6. Quina coca tan bona, té un aspecte deliciós!

    Petons

    ResponSuprimeix
  7. M'encanta aquesta coca, els pinyons li dónen un gust espectacular!
    Molts petons

    ResponSuprimeix
  8. hola Margarida, me encantan tus postres y tus relatos, la coca estupenda como siempre un saludo

    ResponSuprimeix
  9. Le tue torte sono splendide, riesci sempre a stupirmi, bravissima Margarida.
    Ciao Daniela.

    ResponSuprimeix
  10. Que deliciosa se ve!!....sobre todo con los pinones....ese corte lo dice todo....esponjosa y sabrosa!!.....Abrazotes, Marcela

    ResponSuprimeix
  11. Aquestes coques no passaran mai de moda, amb una rajola de xocolata són i seran el millor berenar del món! I ben carregades de pinyons és com són més bones, oi?

    ResponSuprimeix
  12. Hola!
    T'he descobert fa molt poc, però em tens totalment conquistada. Quines històries, quines fotografies i quines receptes!! Amb aquesta coca entren ganes de mossegar la pantalla!!Enhorabona. Un petó. Paula. http://bontiberi.blogspot.com

    ResponSuprimeix
  13. És curiós, l´altre dia van ensenyar aquesta cançó al meu fill i aquests dies no paro d´escoltar-la...m´ha fet gràcia ;) la coca s´assembla molt a una que la meva àvia preparava i ha de ser boníssima...molts petonets

    ResponSuprimeix
  14. Margarida, quina coca més flonja!!! Li clavaria queixalada a la pantalla!! Quina bona pinta!
    Petons!

    ResponSuprimeix
  15. Això si que és una coca!!! ara mateix li faria força mal!!!
    petons

    ResponSuprimeix
  16. Bona nit Margarida
    Segur que si el gegant Sinis prova la teua coca se li va la mala llet que tenia i se li reblanix el cor.
    T'ha quedat súper esponjosa.
    Este tipus de coques m'encanten.
    Besets

    ResponSuprimeix
  17. Pues entre la historia del gigante asesino y el libro de asesinatos, Margarida, qué miedo, menos mal que la coca vamos, te hace olvidar todo lo demás, con esa pinta tan rica y los piñones, que son una delicia de la naturaleza.
    Me encantaría probarla, así que la tendré que poner en la carpeta de pendientes.
    Un beso pacífico Margarida, nada de crímenes.

    ResponSuprimeix
  18. Que brutos eren a l'antiguitat, oi? En canvi ara, el món és tan civilitzat... oh! wait!... :-P

    Un coc d'allò més interessant, segur que és perfecte per al berenar :)

    ResponSuprimeix
  19. http://conmuchosalero.blogspot.com15 de desembre de 2010 a les 11:29

    Pero que rico y esponjoso se ve!! Tiene que ser una delicia para el paladar
    Un besazo

    ResponSuprimeix
  20. la textura d'aquesta coca, amb el dolç i cruixent dels sucre i dels pnyons que la cubreixen són una combinacó irresistible.
    pt!

    ResponSuprimeix
  21. A casa fem reverències a les coques com aquesta! No hi ha res que se li pugui comparar!

    ResponSuprimeix
  22. Margarida els pinyons resulten cars però estan tan bons que qualsevol no els posa que bona coca veig.
    Un abraç

    ResponSuprimeix
  23. OHHHH, que maca i bona t'ha quedat.
    Ara mateix t'agafaba un troçet jaja.
    M'encanten aquestes coques, son genials.
    Petonets.

    ResponSuprimeix
  24. Et pots ben creure que no tenia ni la més mínima idea del que hi havia darrere la cançó del gegant del pi, i del gegant de la ciutat :-)) ...i mira que l'hem cantada eh...

    que en fa de temps que no em menjo una coca tant bona! m'ha recordat la coca del forn, després d'escola en comprava un bocinet amb una mica de xocolata. Em deixava el trocet del sucre pel final!!! :-)

    un petonàs guapíssima!

    ResponSuprimeix
  25. Qué delicia... siempre que vengo me voy con una agradable sensación de dulzor. Me gusta.
    Un beso.

    ResponSuprimeix
  26. espectaculars les fotos, Mama!!!!! i aquest pastís és boníssim. ja ho saps...quan el fas, desapareix al cap de 10 minuts.

    ResponSuprimeix
  27. Margarida. La verdad es que esta coca tiene un aspecto fabuloso, esponjosa y con un color precioso. Los piñones tostados deben darle un sabor estupendo.
    Saludos

    ResponSuprimeix