Pastís de codony

Sovint la confonen amb una altra i qui sap si li són pròpies les virtuts atribuïdes a la seva rival.

El sol il·lumina la seva pell, fina i suau, i amb el seu encant natural aconsegueix eclipsar fàcilment les belleses alienes. No és, però, cap figura de porcellana que pugui esmicolar-se amb un simple palpeig, car està dotada d'un cos herculi que ja voldrien molts dels assidus al gimnàs.

El seu nom és Cydònia i el seu perfum enamora tothom que se li acosta. Més d'un ha volgut arrancar-li un petó però, un cop descobreix l'aspror del seu caràcter, fuig esperitat. I ella està trista perquè tots acaben casant-se amb l'altra.

No us parlo de cap dona, sinó d'una fruita meravellosa, el codony. La fruita que veu com les seves veïnes les pomes passen a la cistella de la compra, mentre ella roman exposada a la caixa un dia sí i un altre també.

Abans, per perfumar els armaris i els baguls, les nostres àvies posaven peces d'aquesta fruita entre la roba. I més antigament, a l'època clàssica, els nuvis oferien aquests fruits a la deessa Afrodita en senyal d'amor i fecunditat.

Pocs saben que un fruit, tan aspre menjat cru, pot arribar a ser tan deliciós un cop cuit. Si, al primer cop d'ull, heu pensat que el meu pastís era de poma, anàveu ben errats. I si, després de la sorpresa inicial, voleu dedicar un temps a la seva preparació, ara mateix us n'explico la recepta.

Fem la pasta brisa com ja vam explicar aquí . Encenem el forn i el posem a 180º. Traiem la pasta de la nevera, l'estirem amb el corró i folrem amb ella un motlle de 24 cm de diàmetre. Passem el corró per sobre per retallar les vores. Cobrim tota la superfície amb paper de forn, i l'omplim amb cigrons. Tot seguit l'enfornem durant 25 minuts.

Un cop cuita, la traiem del forn, retirem els cigrons i el paper, i la tornem a posar al forn 5 minuts més.

Amb un drap freguem bé la pell dels codonys per eliminar la mica de borrissol que puguin tenir. Els rentem bé i els pelem. Tallem la polpa a daus petits, i els reguem amb el suc de llimona.

Posem les pells i els cors en un cassó amb l'aigua i els coem durant 25 minuts, fins que estiguin ben cuits. Tot seguit, els enfarcellem amb un tovalló de cotó, que tindrem dins d'un colador xinès, i escorrem tot el suc.

Posem en un cassó al foc la polpa tallada a daus, el sucre i el suc colat i ho fem bullir fins que la polpa estigui tova però sense que arribi a desfer-se. Colem el suc.

Posem en un cassó aquest suc i el vi i els deixem reduir fins a tenir-ne 250 ml. El retirem del foc i hi afegim els fulls de gelatina que haurem tingut 3 o 4 minuts en remull en aigua freda. Remenem perquè es desfacin i deixem refredar una estona.

Col·loquem els daus de polpa a sobre de la base del pastís i hi aboquem tot el suc. El deixem a la nevera, perquè gelatinitzi, fins al moment de servir.

Ingredients:

Pasta brisa:
200 g farina
100 g mantega
80 g sucre mòlt

1 ou

1 pessic de sal

Farciment:
1250 g codony
5 cullerades de suc de llimona
1/2 l aigua
200 g sucre
125 vi blanc
5 làmines de gelatina

Explica Plutarc que les núvies gregues acostumaven a mossegar un codony per perfumar els seus petons abans d'entrar a la cambra nupcial. Per això avui us recomano la lectura d'uns petons. Petons de diumenge, de Sílvia Soler. Columna Edicions (Col·lecció Clàssica, 773). Barcelona, 2008.

Amb aquesta recepta participo en el concurs que ha organitzat Glutoniana, una mestra de les receptes sense gluten, per celebrar el segon aniversari del seu bloc Las recetas de glutoniana. Una de les condicions del concurs és posar a la recepta la fotografia del nostre estri de cuina preferit. Us sorprendrà, però el meu és el colador xinès que he ensenyat més amunt. I és que no hi ha dia que no el faci servir!

Font de la recepta: Repostería, de Christian Teubner.