Pastís de codony







Sovint la confonen amb una altra i qui sap si li són pròpies les virtuts atribuïdes a la seva rival.

El sol il·lumina la seva pell, fina i suau, i amb el seu encant natural aconsegueix eclipsar fàcilment les belleses alienes. No és, però, cap figura de porcellana que pugui esmicolar-se amb un simple palpeig, car està dotada d'un cos herculi que ja voldrien molts dels assidus al gimnàs.

El seu nom és Cydònia i el seu perfum enamora tothom que se li acosta. Més d'un ha volgut arrancar-li un petó però, un cop descobreix l'aspror del seu caràcter, fuig esperitat. I ella està trista perquè tots acaben casant-se amb l'altra.

No us parlo de cap dona, sinó d'una fruita meravellosa, el codony. La fruita que veu com les seves veïnes les pomes passen a la cistella de la compra, mentre ella roman exposada a la caixa un dia sí i un altre també.

Abans, per perfumar els armaris i els baguls, les nostres àvies posaven peces d'aquesta fruita entre la roba. I més antigament, a l'època clàssica, els nuvis oferien aquests fruits a la deessa Afrodita en senyal d'amor i fecunditat.



Pocs saben que un fruit, tan aspre menjat cru, pot arribar a ser tan deliciós un cop cuit. Si, al primer cop d'ull, heu pensat que el meu pastís era de poma, anàveu ben errats. I si, després de la sorpresa inicial, voleu dedicar un temps a la seva preparació, ara mateix us n'explico la recepta.

Fem la pasta brisa com ja vam explicar aquí . Encenem el forn i el posem a 180º. Traiem la pasta de la nevera, l'estirem amb el corró i folrem amb ella un motlle de 24 cm de diàmetre. Passem el corró per sobre per retallar les vores. Cobrim tota la superfície amb paper de forn, i l'omplim amb cigrons. Tot seguit l'enfornem durant 25 minuts.

Un cop cuita, la traiem del forn, retirem els cigrons i el paper, i la tornem a posar al forn 5 minuts més.

Amb un drap freguem bé la pell dels codonys per eliminar la mica de borrissol que puguin tenir. Els rentem bé i els pelem. Tallem la polpa a daus petits, i els reguem amb el suc de llimona.

Posem les pells i els cors en un cassó amb l'aigua i els coem durant 25 minuts, fins que estiguin ben cuits. Tot seguit, els enfarcellem amb un tovalló de cotó, que tindrem dins d'un colador xinès, i escorrem tot el suc.




Posem en un cassó al foc la polpa tallada a daus, el sucre i el suc colat i ho fem bullir fins que la polpa estigui tova però sense que arribi a desfer-se. Colem el suc.

Posem en un cassó aquest suc i el vi i els deixem reduir fins a tenir-ne 250 ml. El retirem del foc i hi afegim els fulls de gelatina que haurem tingut 3 o 4 minuts en remull en aigua freda. Remenem perquè es desfacin i deixem refredar una estona.




Col·loquem els daus de polpa a sobre de la base del pastís i hi aboquem tot el suc. El deixem a la nevera, perquè gelatinitzi, fins al moment de servir.





Ingredients:

Pasta brisa:
200 g farina
100 g mantega
80 g sucre mòlt
1 ou
1 pessic de sal

Farciment:
1250 g codony
5 cullerades de suc de llimona
1/2 l aigua
200 g sucre
125 vi blanc
5 làmines de gelatina




Explica Plutarc que les núvies gregues acostumaven a mossegar un codony per perfumar els seus petons abans d'entrar a la cambra nupcial. Per això avui us recomano la lectura d'uns petons. Petons de diumenge, de Sílvia Soler. Columna Edicions (Col·lecció Clàssica, 773). Barcelona, 2008.

Amb aquesta recepta participo en el concurs que ha organitzat Glutoniana, una mestra de les receptes sense gluten, per celebrar el segon aniversari del seu bloc Las recetas de glutoniana. Una de les condicions del concurs és posar a la recepta la fotografia del nostre estri de cuina preferit. Us sorprendrà, però el meu és el colador xinès que he ensenyat més amunt. I és que no hi ha dia que no el faci servir!

Font de la recepta: Repostería, de Christian Teubner.





38 comentaris:

  1. Te ha quedado superfina.Se aprecia deliciosa,el brillo de la fruta me encanta ;)

    Un saludo

    ResponSuprimeix
  2. Me encanta este tipo de postres,al tener fruta y esa textura tienen que estar deliciosas.

    Me anoto esta receta. Saludos

    ResponSuprimeix
  3. Margarida te superas cada dia, se ve tan delicado y ese acabado tan limpio, seguro que esta de muerte lenta un saludo guapa

    ResponSuprimeix
  4. todos los postres con fruta me encantan, y siempre estoy buscando recetas con membrillo asi que mil gracias por esta delicio, besitos desde londres

    ResponSuprimeix
  5. Un postre del teu estil, amb coses molt naturals i que queda molt vistós. Me l'emporto per al concurs, molta sort!!

    Las recetas de Glutoniana

    ResponSuprimeix
  6. tiene que estar riquisimo. Y las fotos son preciosas ;)

    Salu2, Paula
    http://conlaszarpasenlamasa.cultura-libre.net
    http://galletilandia.blogspot.com

    ResponSuprimeix
  7. Este pastel de membrillo tiene que estar fabuloso. Es una fruta que me gusta mucho pero que apenas tomo, más porque en casa no gusta mucho que por otra cosa.
    Te hubiera cogido una buena ración jj.
    Que disfrutes de estos días.
    Saludos

    ResponSuprimeix
  8. Tens raó amb aquesta melangia que ha de patir el codony quan veu que marxen les fruites companyes i ell queda esperant com una Pènelope de la vida. Ara que si al final és per caure a les teves mans i al teu forn, en realitat ha tingut sort, oi? :)

    ResponSuprimeix
  9. Ai, Margarida!!

    Feia un munt de dies que no et visitava, oh! quiin munt de coses bones que fas. M'has fet venir una gana ;))

    Una abraçada.

    ResponSuprimeix
  10. Margarida, que tarta más linda, tan brillante y jugosa. El membrillo me encanta, además de transportarme a mi casa materna, muy lindo.
    Suerte en el concurso. Un beso.

    ResponSuprimeix
  11. Bona nit Margarida
    Les postres de fruites sempre m'agraden.Els encontre mes lleugers i refrescants.En este s'aprecia perfectament la suculència i la brillantor de la fruita.
    M'ha agradat molt el conte de hui.Eres única per a descriure les qualitats d'esta fruita.
    Besets

    ResponSuprimeix
  12. Margarida; Goita si en tenen de prestecions els codonys... i a més a més, aquest pastís¡¡ :-D :-D :-D
    Salutacions Margarida¡¡

    ResponSuprimeix
  13. No coneixia això de l´ús del codony per perfumar armaris, m'agrada! I també m'agrada, i molt com t'ha quedat aquest pastís!

    ResponSuprimeix
  14. Preciós pastís. Diguem rara si vols però a mi quan és ben madur cru sense coure m´agrada molt, però el millor és l´olor , obrir l´armari de l´àvia i veure-hi els codonys i aquella olor...mmmm , tant bona , és el qeu recordo d´aquell armari, els codonys, l´aigua del carme i la capceta de juanoles.
    Ai que m´has fet posar nostàlgica.
    una abraçada

    ResponSuprimeix
  15. Mmm, mossegar codony per fer més dolços els petons, quina meravella més romàaaantica!
    Molt bona idea la de farcir una brisa amb aquesta fruita dels déus. Ets fantàstica preciosa amiga.

    ResponSuprimeix
  16. Encara tinc uns quants codonys al rebos, hauré de provar aquest pastís tan bo! El meu marit se'ls menja crus els codonys, i li agraden molt!

    ResponSuprimeix
  17. Gracias por visitarme....por aqui me quedo....muy rico este pastel....pero esa coca de cabello de angel me dejo tentadisima!!.....Te vendre a visitar seguido!!....Abrazotes, Marcela

    ResponSuprimeix
  18. Hola,

    Su blog ha captado nuestra atención por la calidad de sus recetas.

    Agradeceríamos que lo registre en Ptitchef.com para poder indexarlo.

    Ptitchef es un directorio que referencia los mejores sitios web de
    cocina. Cientos de blogs ya se han inscrito y disfrutan de Ptitchef
    para darse a conocer.

    Para suscribirse a Ptitchef vaya a
    http://es.petitchef.com/?obj=front&action=site_ajout_form o en
    http://es.petitchef.com y haga clic en "Anade tu blog " en la barra la
    parte superior.

    Atentamente,

    Vincent

    ResponSuprimeix
  19. Al meu pare li encanten els codonys, em sembla que ja he comentat alguna vegada que és ell qui fa les confitures, l'hauries de veure. Van voler plantar un fruiter de cada, tenen pomes, cireres, codonys, prunes, albercocs, ametlles, fins i tot un llimoner i em sembla que alguna cosa més. I cada any es fa uns farts de fer confitures, per que es clar, venen totes les fruites de cop. I quan hi vaig sempre me'n emporto alguna :-)

    Potser que s'animés a fer pastissos com tu, encara que no li quedessin la meitat de preciosos. Quin goig venir a la teva cuina, per molt que el codony sigui la fruita menys afavorida, fas que sigui la més temptadora. :-) Quin goig que fan les fotos!

    un petó, bonica!!

    ResponSuprimeix
  20. Margarita sempre faig condonyat i mai he provat el codony d'una altra manera però el teu pastís ha d'estar boníssim amb eixa gelatina.
    Besos

    ResponSuprimeix
  21. Bona nit Margarida
    Referent al que em preguntes del bescuit,este tipus no l'havia fet mai.M'ha agradat molt i ja l'he repetit dos vegades.A més de ser mes suau,el que he notat és que espartix menys a l'hora de manejar-lo i tallar-lo(el tall queda mes net)que si el prepare sense sagí.Segur que si el proves t'agradarà.
    Besets.

    ResponSuprimeix
  22. No tinc costum de cuinar amb codonys... però veient aquest pastís tan bo, me n'has fet venir moltes ganes... Ha de quedar deliciós, potser semblant a una tarta de poma, oi?

    ResponSuprimeix
  23. Que preciosa tarta, quiero un pedazo. Nathalie(mundo bizcocho)

    ResponSuprimeix
  24. caram!!!
    t'ha quedat espectacular.
    De fet, ara que estic descobrint el teu bloc, tot et queda espectacular.
    felicitats i sort al concurs.

    ResponSuprimeix
  25. silvia: sí, el brillo le da el toque definitivo!

    jose manuel: los postres con frutas son más sanos y deberíamos comerlos más a menudo.

    deakiapekin: muerte lenta, no, que aún estoy viva! Pero estaba riquísima, esto sí te lo puedo asegurar!

    pity: pues esta tarta con membrillo te va a gustar. Ya lo verás!

    glutoniana: sí, la veritat és que és super sana, amb ingredients ben naturals. A veure si tinc sort! I és que quan els vaig veure tots tan vermells, ja em van enamorar!

    Paula: te lo puedo asegurar! Desapareció en un momento!

    Juan: pues yo, debido a su aspereza, no la comía sino era en dulce de membrillo. Pero esta tarta está buenísima! Pruébala o ya lo verás!

    ResponSuprimeix
  26. starbase: suposo que sí que deu estar content! ja,ja...
    La veritat és que sempre he tingut aquesta sensació quan vaig al mercat. I mira que criden l'atenció amb aquell color groc tan bonic, però res. Tots acabem comprant pomes!

    la vella carmanyola: I tant que feia dies que no et veia per aquí! Ni per la teva cuina! Que t'has tornat mandrosa?

    Kako: qué bien que te haya gustado y te haya traído buenos recuerdos!

    mesilda: gràcies, noia! La veritat és que la fruita m'agrada molt, pertò no havia menjat mai codonys cuits. I em vaig portar una sorpresa molt grata!

    josepb: qui ho havia de dir, oi? Tan aspres com són! Ara, que amb les persones ens passa igual! Quantes vegades hem pensat que una persona era antipàtica i quan la coneixem més, veiem que és encantadora?

    Visc a la cuina: No? Doncs molta gent ho feia, i suposo que encara es fa, encara que no tant! Aquest dimarts em vaig sorprendre en sentir un noi comprant codonys i olorant-los. Deia que els posava a l'armari i li encantava l'olor que feien! Gairebé l'abraço de l'emoció!!!

    ResponSuprimeix
  27. Mai: doncs a mi em costa molt de menjar-los crus.
    Això de les olors és tan particular! L'aigua del carme no sé quina olor fa perquè a casa meva no en tenien (tot i que quan tenia 6 anys una veïna me'n va donar un traguet per fer-me passar un ensurt molt gran que vaig tenir). Les juanoles... encara en porto sempre una capseta a la bossa! I els codonys... era l'olor que feien els armaris i el bagul que tenia la meva àvia!

    la cuina vermella: tant de bo ara també es fes, oi? Sempre és millor sentir aquest perfum que no segons quines colònies!

    ANNAFS: doncs prova de fer-lo i ja em diràs què li ha semblat al teu marit. Que és molt més bo que els codonys crus!!!!

    foodtravelandwine: gracias, Marcela! A mi también me gustó mucho visitarte!

    Maduixa: quina sort que tens amb el teu pare! És una joia!!! Ja m'agradaria, ja, veure el seu hortet amb tots els arbres fruiters! Deuen fer un goig!!!
    I el problema és aquest: totes les fruites vénen de cop. A mi em passa amb les cireres: els primers dies són novetat, però quan ja portes quinze dies menjant-ne, els meus fills ja les tenen avorrides i diuen: "No hi ha res més?"!

    ResponSuprimeix
  28. Maria Dolores: a mi em passava com a tu, però vaig provar de fer aquest pastís i ens va encantar a tots!

    mesilda: gràcies, noia, per respondre tan de pressa! Si et va agradar tant és que és més bo. Jo també provaré de fer-lo, seguint els teus consells!

    Gemma: doncs a tu que t'agrada tant la fruita, segur que t'encanta! Ja m'ho diràs!

    bizcocho mundiales: pues lo siento pero será un trozo del próximo porque este desapareció en seguida!

    Jo mateixa: gràcies, noia, per passar-te per la meva cuina! Ja he vist que tens problemes amb bastants aliments. Déu ser complicat cuinar! Em passaré també per la teva cuina, que sempre trobaré coses interessants!

    ResponSuprimeix
  29. Guauuuuuuuuu que pastel más delicioso, mi padre estaría encantado le gusta mucho el membrillo de hecho siempre hace el el dulce de membrillo que gastamos durante todo el año.

    Besos.

    ResponSuprimeix
  30. Marga, te contesto aquí a tu pregunta sobre la foto del Evento Photo Blog: tienes que quitarle el texto. Aunque supongo que tendrás las originales, no? O pones el texto y no las guardas?

    ResponSuprimeix
  31. Margarida, saps que a banda del codonyat no n'he menjat mai en un pastís? Quina bona idea! I boníssim, segur! Un pastís de 10, com sempre. ;)
    Petons!

    ResponSuprimeix
  32. Margarida:
    El pastis deliciós.
    Però m'ha deixat boca-badada la teva introducció.
    A on et documentas.
    Totas les tevas entrades val la pena llegir.les.
    Son de 10!!!!
    Felicitats, per la cuina i per la teva poesía.
    Petons

    ResponSuprimeix
  33. Margarida, tanto este como el de mandarinas me seducen mucho. Pero creo que es tu presentacion tan cuidada y serena, que em relaja cuando paso por auqi. A pesar de que sea poco y me pierda tantas recetas, como sos canelones de verduras.
    Pero sabes que no olvido a las amigas de siempre.
    Un besss enorme desde Almeria, a pesar de ser tardio.

    ResponSuprimeix
  34. Té una pinta deliciosa!!! quina bona manera de menjar codonys, que de vegades no sabem què i com fer-los si no és el codonyat! me l'apunto!
    Bon cap de setmana!

    ResponSuprimeix
  35. Upps!! Perdó però he suprimit sense voler el meu comentari d'abans...aquest ordinador te vida pròpia!. El que et volia dir...

    Hola Margarida!
    Fa poc que he començat en aquest món blocaire, i he vengut de visita al teu per casualitat. T'he de dir que m'ha agradat molt, quines fotografies, quines històries que contes, que interessant tot plegat! M'apunto com a seguidora i vendré sovint per aquí, perquè m'encantes! Enhorabona!Ens veim per aquí. Un petó. Paula(et convido a passar per la meva cuineta que fa poc que he obert; em farà il.lusió la teva visita! bontiberi.blogspot.com)

    ResponSuprimeix
  36. os3, no sabia això de les àvies que posaven els codonys a l'armari per fer bona olor! M'encanta el codony...i aquest pastís ha d'estar boníssim!! Té una pinta....
    Petunets,
    Eva.

    ResponSuprimeix