Pastís de crema i trufa




No sé quin és l'origen de la meva dissort, però estic convençuda que des del dia que vaig arribar a casa i vaig trobar aquell gatot negre assegut a l'estora de l'entrada plantant-me cara, no han parat de succeir-me un seguit de catàstrofes.

Potser pensareu que és normal que als veïns del pis de sobre se'ls rebenti una canonada i jo vegi ploure sota el sostre del meu menjador mentre dino amb el paraigua a la mà, o tal vegada us semblarà casualitat que una desvergonyida gavina afluixi el ventre a sobre del meu millor abric sense avisar-me de les seves intencions, i hi deixi una taca perenne.

I què em direu si us explico que un motorista despistat -vés a saber en què estaria pensant o quina cara bonica havia cridat la seva atenció!- va fer passar ahir les rodes del seu vehicle per sobre del meu peu quan jo, innocent, caminava tranquil·lament per la vorera pensant-me que era la reina de la festa! Creureu que sempre vaig massa atrafegada i que ja em convenia passar dos mesos de repòs absolut asseguda al sofà fent ganxet?

Com d'un gran mal en surt un gran bé, penso escriure un llibre sobre aquests desgraciats esdeveniments i, qui sap!, potser arribarà a ser un èxit de vendes i encara omplirem la bossa! Per si de cas, estigueu a l'aguait i si el veieu, feu-me el favor de comprar-lo. Recordeu el títol: Origen d'una malastrugança.




Avui us porto un Pastís de crema i trufa, però també podríem anomenar-lo Pastís dels orígens, perquè pertany a les primeres planes dels records culinaris d'aquesta família. És el pastís dels aniversaris infantils, el pastís dels diumenges mandrosos o el pastís infal·lible davant d'una visita imprevista.

Com a gratitud per tots els bons moments que ens ha proporcionat crec que no podia faltar en el recull de receptes d'aquest bloc. I més quan a casa pensem que és el millor de tots els pastissos. Suau, flonjo i deliciós... com n'hi ha pocs!

Si us animeu a fer-lo, cal que comencem preparant el pa de pessic.

Encenem el forn i el posem a 180º. Muntem en un bol les clares amb un pessic de sal fins que les tinguem ben fortes, i en un altre batem els rovells amb el sucre fins que aquests blanquegin. Hi afegim ratlladura de llimona i dues cullerades de la clara muntada.

Barregem la farina i el llevat, els passem per un sedàs i els anem afegint de mica en mica als rovells mentre anem batent. Finalment, incorporem les clares barrejant-les molt suaument amb una espàtula.

Aboquem la barreja dins d'un motlle de 26 cm de diàmetre que prèviament haurem untat amb mantega i empolsinat amb una mica de farina. L'enfornem durant 20 minuts o fins que estigui ros i s'hagi desenganxat del motlle.

Mentre refreda, podem preparar la crema. Escalfem la llet amb pells de llimona i un tros de canyella, i la deixem en infusió 1/2 hora.

En un cassó batem els rovells amb el sucre fins que blanquegin. Hi afegim la maizena, i batem fins a incorporar-la bé. Tot seguit hi aboquem de mica en mica la llet colada mentre anem batent.

Posem el cassó al foc, molt suau, i no deixem de remenar fins que la crema comenci a espessir-se. Apartem el cassó del foc, li donem una bona batuda a la crema, i el tornem a posar al foc. Remenem fins que veiem que es formen unes bombolles que en esclatar fan puff. Tanquem el foc, cobrim la crema amb film transparent, mirant que toqui tota la seva superfície, i la deixem refredar.

Partim el pa de pessic horitzontalment en dues parts. Escampem tota la crema a sobre d'una part i la cobrim amb l'altra.




Posem la nata al foc, i mentre s'escalfa, esmicolem al xocolata. Quan la nata ja estigui calenta, retirem el cassó del foc, hi afegim al xocolata i remenem bé fins que s'hagi fos. Incorporem tot seguit la mantega i procedim igual.

Anem remenant perquè no s'endureixi la superfície de la trufa i, quan la tinguem a temperatura ambient, la deixem caure a sobre del pastís fins que cobreixi tota la superfície. No tocarem mai la trufa, ni l'escamparem amb una espàtula perquè no aconseguiríem l'efecte mirall que tan bé queda.




Posem el pastís a la nevera i el deixem refredar. Muntem la nata i quan gairebé la tinguem, hi afegim el sucre. La posem dins d'una màniga pastissera i dibuixem unes rosetes a sobre del pastís. Decorem amb nabius.

Ingredients (per a un motlle de 26 cm):

Per al pa de pessic:
4 clares
1 pessic de sal
3 rovells
100 g sucre
ratlladura de llimona
100 g farina
1 culleradeta de llevat Royal

Per a la crema:
1/2 l llet
pell de llimona
1/2 canonet de canyella
3 rovells
125 g sucre
45 g maizena

Per a la trufa:
150 ml nata (35% m.g.)
225 g xocolata Nestlé Postres
50 g mantega

Per a la decoració:
100 ml nata (35% m.g.)
1 culleradeta de sucre mòlt
nabius




No us sembla meravellós el tall d'aquest Pastís de crema i trufa? Tan meravellós com la sensació que em va envair divendres passat quan vaig saber que a la secció A cop de clic del programa El món a RAC1 havien recomanat aquest bloc! MOLTES GRÀCIES A QUI HO VA FER POSSIBLE!!!

24/02/2012



120224_BLOGGIES


BLOGGIES:
Blog de cuina, ja que ens visita el Fermí Puig. Es diu “El món de la cuina”, el fa la Margarida, des del 2009. Les receptes són espectaculars, però també les presentacions. Almenys a les fotos, impressionen. Si voleu entrar-hi, elmondelacuina.com



20 comentaris:

  1. Enhorabona Margarida perquè anomenessin el teu bloc a RAC1, no el vaig sentir aquest dia, a vegaades escolto al Fermí Puig i l'Antonio tampoc el debia sentir o m'ho hauria dit.
    Per celebrar-ho m'emporto aquest troç del pastis, es del clàsics que agrada a tothom.
    Petons.

    ResponSuprimeix
  2. Quin pastís més guapo! M'encanta com els decores, hi tens una traça impressionant, no m'estranya que et recomanessin a la ràdio!

    ResponSuprimeix
  3. Tremendo este pastis de crema y trufa
    es de los que son irresistibles.Perfecto te ha quedado.Y enhorabuena por salir en Rac1 lo que dice Fermin es lo que pienso tambien yo,moltes felicitats
    Margarida
    peto

    ResponSuprimeix
  4. Les teves creacions son per quedar-se sense paraules els farcellets de carbassó son molt bons pero la presentació convida molt a tastar-los.

    I si de postres tenim un trocet...nooo un tros generós d'aquest pastís sense cap dubte un luxe

    Bon cap de setmana

    ResponSuprimeix
  5. ajjj enhorabona per la teva menció al RAC 1

    ResponSuprimeix
  6. Quin pastís!!Felicitats per la recepta i per la menció a Rac1!!
    petons
    Mónica

    ResponSuprimeix
  7. la cobertura és perfecte!!! moltíssimes felicitats per la recomanació a Racc 1!!! petonets

    ResponSuprimeix
  8. Es el pastís ideal !! A casa la mare, la cunyada i jo som de crema, així que molt sovint apareix de postres un pastisset molt semblant. Felicitats pel reconeixement... petons.

    ResponSuprimeix
  9. Un pastís deliciós. Has encertat de ple amb els meus gustos...Jo sóc de crema i trufa.

    ResponSuprimeix
  10. Jo, com la Cristina, tambe soc de crema i trufa...
    Fantàstic pastis...
    Petonets.

    ResponSuprimeix
  11. Margarida, aquest pastís va a la llista de receptes immediates per provar!! Porta les dues coses que més m'agraden, crema i xocolata!!
    Com sempre, una artista! I felicitats per la recomanació a la ràdio!

    ResponSuprimeix
  12. Hola Margarida, enhorabona per la teva menció a Rac 1. Amb el teu permís faré aquest pastís per demà, es sembla molt al pastís que feia la meva avia pels aniversaris.

    Com sempre magnífic tant la recepta com la història.

    Una abraçada.

    Xisca

    ResponSuprimeix
  13. Et mereixes absolutament haver sortit al RAC-1!!

    Sempre ho penso... Ja saps que jo, que no sóc de cuinar massa, gaudeixo un munt amb el teu blog... i això és perquè té alguna cosa molt especial :-)

    El relat primer sempre ben escrit i imaginatiu (ja ens ensenyaràs que has fet amb dos mesos de ganxet hehehe) i després, una recepta que obre la gana, amb unes fotos fantàstiques ;-)

    Ah! però no li diguis "Pastís de crema i trufa" a aquesta meravella, dona, no em quedat que es diu "Pastís dels orígens? :-DD

    (Demà mateix vaig a l'Abacus a encarregar l'"Orígen d'una malastrugança" :-))

    ResponSuprimeix
  14. Em sembla una recomanació molt justa, tens un blog fantàstic, ple de bones receptes i tendres històries. Felicitats!
    El pastís, no cal que ho digui, està per clavar-li mossegada ara mateix! Jeje!

    Molts petons!
    Anna

    ResponSuprimeix
  15. Moltes felicitats! Aquest és un pastís fantàstic per celebrar-ho.

    ResponSuprimeix
  16. no tengo ninguna duda, el próximo pastel que prepare será este me parece una auténtica delicia.

    ResponSuprimeix
  17. Enhorabona per sortir al programa!! Jo l'escolto cada día i ha de ser un honor sortir.hi. No et preocupis que si veig el llibre el compro jajaja. El millor, el pastís de sempre, simple, perÒ perfecte!!! Un petó

    ResponSuprimeix
  18. aquest cap de setmana el faré! a veure que tal el resultat! la veritat es que entra per la vista!!!

    ResponSuprimeix
  19. Deu ni no, Margarida !...però heu de fer els pastissos plans...(sense muntanyeta)...bona feina !!!

    ResponSuprimeix
  20. aquest el feia la mare quan erem petits!
    T'ha quedat mb, com és habitual, bon diumenge!

    ResponSuprimeix