Arròs amb galeres

No..., no.... encara no sabem què li va veure la nostra filla, a aquell home. Ella, que tenint tots als nois de la comarca als seus peus,  bonica i llesta com era, va acabar enamorant-se d'un gegant més avesat a estar entre bèsties del bosc que entre gent de bé, i que de la vida a pagès no en sabia ni un borrall.

Com a pares, volíem el millor per ella, i li vam fer entendre la conveniència de casar-se amb algú del nostre món perquè amb el temps ells acabarien ocupant el nostre lloc de masovers a la finca. I vam quedar tranquils pensant que l'havíem convençut, però que poc li van durar els nostres consells,  perquè encara no havien passat tres dies quan algú els va veure festejant sota una olivera.

La meva dona i jo ens vam encendre d'ira i,  veient que de poc servien les paraules, vam resoldre enviar-la lluny del monstre, a Empúries, a casa d'uns parents, amb la intenció que la distància  refredés els seus sentiments. Molt a contracor la vam embarcar en una galera i vam plorar la seva partença, tot i que pensàvem que no seria per gaire temps...

El gegant, però, es va assabentar de tot i, gens disposat a separar-se del seu amor, va córrer cap a la platja de Palamós i allà va començar a amuntegar rocs i pedres fins a tenir-ne un munt. I quan va veure passar la galera, va agafar la fona i va començar a llançar còdols contra la nau, fent blanc en molts mariners abans d'abatre fatalment el timoner.

Quan  la nau va començar a anar a la deriva,  el gegant va agafar embranzida amb la intenció de fer un gran salt fins a la galera i salvar la nostra filla. Però va calcular malament la distància i va caure al mar entre el rocam i la nau, i allà va perdre la vida. I poca estona després les aigües engolien la galera sencera, i amb ella, el nostre bé més preuat.

Fa uns dies l'alegria de la nostra filla omplia tots el racons de casa i avui només se senten arreu els nostres plors i gemecs. I entre sanglots reconeixem que hauríem preferit mil vegades més que els nostres néts tinguessin un pare d'aspecte monstruós que veure'ns privats a la nostra vellesa de l'amor d'una filla i de les entremaliadures dels seus menuts!

Tant el gegant de la història com la galera van quedar petrificats, i encara avui dia la gent de Palamós creu endevinar la forma de la mà del gegant en la roca que hi ha sota el far i la de la galera en un escull que hi ha al costat. Aquest és l'origen de Sa mà des Gegant i Sa Galera.

Jo també us porto unes galeres, però no unes naus sinó uns crustacis de gust molt suau i que ara estan en la seva millor temporada. Així que, si us ha agradat aquest Arròs amb galeres i voldríeu fer-lo, només cal que seguiu aquestes indicacions:

- Netegem els musclos i els posem amb mig vas d'aigua al foc. Quan s'obrin, tanquem el foc. Els reservem i colem l'aigua que hi ha a la cassola. N'hi afegim la quantitat necessària fins a tenir-ne 3 tasses, i la fem bullir.

- Pelem els alls i tallem el pebrot a trossos. Traiem les fulles més dures de les carxofes, les escapcem  i les tallem a quarts. Triturem el tomàquet.

- Posem oli a la paella i, quan estigui calent, saltegem les galeres. Les reservem. En el mateix oli, hi posem els alls pelats, el pebrot i les carxofes. Al cap de 3 o 4 minuts, hi afegim el tomàquet i ho sofregim tot. Quan brilli, hi tirem l'arròs, remenem  i el deixem 2 minuts.

- Hi aboquem l'aigua calenta, remenem i quan arrenqui el bull, abaixem el foc i ho deixem coure 7 o 8 minuts. Hi posem els pèsols, els musclos i les galeres. Salem i ho deixem 8 minuts més o fins que l'arròs estigui cuit i s'hagi evaporat tota l'aigua.

Ingredients (per a 2 persones):

• 8 galeres petites
• 1/2 kg musclos
• 2 carxofes tendres
• 1 tros pebrot vermell
• 4 alls
• 1 tomàquet vermell
• 150 g pèsols desgranats
• 1 tassa d'arròs
• 3 tasses aigua
• oli d'oliva verge extra
• sal marina

La llegenda de La pedra del gegant de sa punta i la galera cal situar-la dos mil anys enrere, a la Badia de Palamós. Ens parla d'amors prohibits, i del viatge que van organitzar uns pares per separar la filla del seu enamorat, amb el final tràgic que us he explicat.

Per acompanyar un plat tan bo com aquest Arròs amb galeres, avui us recomano la lectura de Marceline Loridan-Ivens, I tu no vas tornar.  Edicions Bromera (Col·lecció Trànsit, 7). Alzira, 2015.