Kugelhopf






Ni Marlon Brando en la seva millor època tenia la bona pinta que té el meu Kugelhopf. Fort, ben plantat i amb la pell ben bronzejada. Es fa el dur, però només és en aparença, perquè un cop heu traspassat la crosta superficial, de seguida us adonareu de la seva tendresa.

Podríem pensar que es passa el dia al gimnàs fent peses per tenir aquests pectorals que llueix a les fotografies, però res més lluny de la realitat. La natura l'ha dotat així i no li cal cap guarniment per semblar més seductor!

No us agradaria entretenir-vos a comptar les seves pigues, resseguint el seu cos amb la punta del dit? No tingueu por, acosteu-vos-hi! I és que en les distàncies curtes, millora. Mmmmm, quin perfum! Calvin Klein, potser? Hugo Boss? No, i ara! Torres 10, de tota la vida!




El Kugelhopf és una mena de brioix típic d'Alsàcia, i es menja tradicionalment el diumenge en família per esmorzar. Acostuma a tenir una forma circular amb un forat al mig però, com l'he fet a la panificadora, ha sortit amb una forma menys coqueta.

Des que em van regalar la panificadora, no hi ha cap setmana que no l'hagi fet. És un pa lleugerament dolç, amb una massa suau i flonja. Les panses i els trossets d'ametlla donen caràcter a la seva delicadesa. Es nota que n'estic enamorada?




Aquesta és la recepta que menys em costa de fer. Només he de pesar els ingredients i posar en marxa la màquina. Trigarà gairebé 4 hores a estar fet, però em distrec pensant en el resultat final, quan el tingui a les mans i senti la seva flaire.

Primer de tot posem en remull les panses amb una mica de Torres 10. Tot seguit aboquem al dipòsit de la panificadora la llet, els ous, la mantega tova i el sucre. Afegim la farina i el llevat. Seleccionem el programa 4 i premem "on". Al cap d'un quart d'hora, després de sentir un xiulet, afegim les panses i les ametlles. Quan torni a sonar el xiulet, ja el podem desemmotllar.




Ingredients:

120 ml llet
3 ous
210 g mantega
1 culleradeta de sal
90 g sucre
530 g farina de força
2 sobres de llevat de forner sec
100 g granet d'ametlla crua i pelada
100 g panses
un rajolí de conyac



Si no teniu panificadora, no us priveu del plaer de tastar-lo. El podeu amassar a mà i posar-lo a coure al forn. L'olor que us farà tota la casa no es pot pagar amb diners.




29 comentaris:

  1. Ti è venuto proprio bene. Buona domenica, Daniela.

    ResponSuprimeix
  2. No tenim panificadora, però segur que l'esforç de l'amassat val moltíssim la pena, sembla tan bo! Un plaer venir a la teva cuina Margarida.

    ResponSuprimeix
  3. Eps! Aquest nosaltres no l'hem fet mai, me'l apunto per el pròper cap de setmana.

    ResponSuprimeix
  4. Una fantàstica oloreta m'ha portat fins aquí. Ja li agradaría al Marlon Brandon tenir la presència del teu Kugelhopf,jaja. Es veu tendre i el toc del Torres,mhhhhh . Petons

    ResponSuprimeix
  5. Un pa que fet tal i com ens expliques ni en Marlon Brando -on déu està- li fa ombra.
    Deliciós, tou, amb les seves pigues... en fi¡¡. Que vaigi de gust Margarida¡¡.

    ResponSuprimeix
  6. Com que no he tastat el Kugelhopf aquest, no puc opinar (per què no l'he tastat????)
    Però sí que puc opinar sobre xicots que estan bons com un tros de pa, regats amb Torres 10 o al natural.
    Per favor, per favor... què és això d'en Marlon Brando? PAUL NEWMAN, SEMPRE!!!!!!! (a veure si encetarem una altra polèmica com la del color negre, juas, juas)
    Marlon o Paul a banda, el "conte" d'avui magnífic!

    ResponSuprimeix
  7. Com sempre, la literatura abans de la recepta, encantadora. A mi també em tocaria amassar, sóc de les que no tenim panificadora, però sesgur que l'esforç val la pena.

    Fins aviat

    ResponSuprimeix
  8. Com t'ho fas per fer aquestes fotos tan professionals?!

    ResponSuprimeix
  9. Daniela: Agraeixo molt els teus comentaris! A veure si poso un traductor d'italià perquè em puguis seguir més bé!

    La cuina vermella: jo la tinc des del mes de març! Abans ho feia amb les barnilles especials per pastar de la batedora, i no hi ha punt de comparació. Aquesta màquina ocupa un espai a la cuina que em fa molta falta, però és un descans quan faig pa!

    Gent jove pa tou: gràcies nois per entrar a la meva cuina!
    Si no l'heu fet mai, a què espereu? No us decebrà! (I això que abans de fer-lo m'ho vaig pensar bé, perquè la fotografia que hi ha al llibret de Moulinex és molt dolenta i no li fa justícia)

    Elvira: jo remullo les panses amb Torres 10, però que cadascú ho faci amb el que vulgui! (El llibre proposa fer-ho amb aigua!)
    Sí que és tou i flonjo, i a vegades per esmorzar m'hi poso una cullerada de melmelada. Ohhhhh!

    Josepb: sí, vés a saber on para el Marlon Brando ara! Potser la seva ànima reposa a l'illa on tan bé s'hi trobava en vida!
    Tinc una filla, la Núria, a qui no li agraden les panses. Aquest pa li encanta, però sempre em fa el comentari: "Has de posar panses a tot?" I això que en poso menys quantitat del que proposa la recepta.

    Montserrat: per 3 raons: 1. Perquè ni hi ets mai quan el faig. 2. Perquè ens el mengem de seguida. 3. Perquè tu sempre dius que ets més de salats!
    Si a mi el Marlon Brando no m'ha agradat mai! Jo també sóc de Paul Newman (la seva figura, els seus ulls, el seu posat...) Però reconec que, quan miro el meu pa, veig els pectorals del M. Brando. El P. Newman era més fi, tot ell.

    Glòria: ja fa dos anys, o més, que vaig mirar panificadores, i al final no em vaig decidir, perquè pensava en la nosa que em faria a la cuina. No nego que en fa, però quin descans! Les mans (i les articulacions) m'ho agrairan!

    Anna: Si jo t'expliqués... Quan faig un plat, i els meus fill em veuen amb la càmera, ja tremolen! "Tenim per mitja hora!", diuen. I és que no acabo d'estar mai satisfeta. Hi ha plats que no aconsegueixo fotografiar-los bé. Però em posen nerviosa criticant-me, i al final ho deixo estar. Penso que alguna m'haurà sortit prou bona com per penjar-la!
    I saps? Tenia moltes fotos de receptes a l'ordinador, però se'ns va espatllar i les vaig perdre totes. Gairebé m'agafa un atac! Aquestes de la recepta d'avui són les úniques que es van salvar perquè me les havia passat al blogger. Per això he penjat aquesta recepta.

    ResponSuprimeix
  10. Margarida, quina il·lusió tornar de vacances i tornar a llegir les teves delicioses entrades.
    Sempre et dic el mateix però és cert que les introduccions que escrius em commouen i ja les espero gairebé tant com les receptes que ens presentes.
    Provaré de fer el kugelhoph amb farina sense gluten, a veure què passa!
    Em pots dir el nom que especifica el programa 4 de la teva panificadora?, com que no sé si tenim la mateixa és provable que els programes no es corresponguin.
    Gràcies
    Mònica

    ResponSuprimeix
  11. ostras que rico, creo que tengo todos lons ingredientes para hacerlo manana mismo, te ha quedado superesponjoso, que pinta nena!

    besitos,

    pity

    ResponSuprimeix
  12. xocolata: gràcies, noia, pel comentari! I no et negaré que m'omple de satisfacció, perquè sovint em costa més preparar la introducció que la recepta!
    Et responc la pregunta: el nº 4 correspon al "pain sucré".
    En escriure els ingredients he posat 1 culleradeta de sal i 2 sobres de llevat de forner sec perquè tothom ho entengués i ho pogués fer, però a la recepta hi diu 1 cc de sal i 3'5 cc de llevat. T'ho dic per si tens també la cullera de plàstic que va inclosa en la panificadora. A la recepta també hi diu 150 g de panses i 50 d'ametlles senceres. Jo en poso 100 i 100, i les ametlles no són senceres sinó a trossets petits. També diu que les panses s'han de marinar amb aigua o alcohol blanc, jo ho faig amb conyac.
    A l'hora de la cocció, la recepta recomana "dorado medio", i triga en total 3'50 minuts. Jo trio "dorado suave", perquè sinó la crosta queda massa torrada.
    Tot això t'ho he posat perquè tinguis la recepta tal com surt al llibre, perquè com veus jo he fet una adaptació als gustos de la família.
    Estic segura que t'agradarà!

    pityenlacocina: pues, venga, a ver si te sale tan "seductor" como el mío! Ya verás como te gusta, solo o con mermelada. O con chocolate. Yo voy dando ideas...

    ResponSuprimeix
  13. Bona nit Margarida.
    Ara si que m'has pegat al meu punt dèbil:Com t'entenc quan ens relates les qualitats del teu pa,la vista, el tacte i sobretot l'aroma del pa recent fet.
    Este que ens presentes ha quedat exuberant,sense mes.
    Ja he pres nota i el tinc en la meua llista.
    Jo ne-tinc dos per a publicar un poc mas avant.
    Besets.

    ResponSuprimeix
  14. Que bon pa i que molla mes bona es veu, segur que no se t'haurà fet dur.
    Amb la panificadora estic molt temptada, però pel que ocupa me pare un poc.
    Se m'oblidava m'encanten les teues introduccions.
    Besos

    ResponSuprimeix
  15. Quina sort tenir la panificadora per preparar pans com aquest... deu ser semblant a un pannetone, oi? Ideal per esmorzar amb una mica de melmelada, mmm....

    ResponSuprimeix
  16. Margarida ja tinc posada la panificadora a la llista de Reis perque em feu una enveja, quines coses més bones que feu jo que sóc una fan de brioixos i pans diversos ... mmmm ...

    Bè vaig a portar-me bé a veure si els Reis me la porten.

    petunets

    ResponSuprimeix
  17. Margarida, que buena introducción! jajaja, me lo puedo imaginar perfectamente, ademas la foto capta verdaderamente lo esponjoso del bizcocho y casi se siente ese aroma fascinante.
    Adoro estos bollos medio dulcecitos.
    Que pasada!

    ResponSuprimeix
  18. Què formós que t'ha quedat! jajaja.

    Me l'apunto per investigar com fer-lo amb farina sense gluten :)

    ResponSuprimeix
  19. Margarida, com he rigut quan he llegit "regat amb Torres 10 de tota la vida" sensacional la intro, i sensacional la recepta, i les fotos magnífiques, un plaer passar per casa teva, i poder gaudir amb la teva agradable conversa...

    Un petó! Beth

    ResponSuprimeix
  20. Hola Margarida¡¡
    ¡que quieres que te diga si ya te lo han dicho todo...¡¡¡
    bueno si ,decirte que seguro que es un placer este pan dulce,que seguro que lo hago...pues ya sabes,es en la linea de lo que ami mas me gusta.....aleman¡¡¡
    besos.

    ResponSuprimeix
  21. mesilda: què t'he de dir, jo que segurament sóc tan panarra com tu! je, je...

    Maria Dolores: una vegada vaig amagar un tros i et puc dir que al cap de tres dies continuava igual de bo, encara que s'havia assecat una mica. I el perfum no l'havia perdut.

    Gemma: sí, és semblant a un Pannetone, perquè és esponjós i porta panses. I jo, encara que sigui afegir calories, me'l menjo així, amb melmelada casolana per sobre.

    Mar: ja saps el que has de fer, oi? Fer bondat, sinó els Reis passaran de llarg de la teva cuina!
    I no te'n penediràs perquè podràs fer cinquanta mil pans diferents!

    Kako: pues a veces hago fotos y fotos y no logro captar el alma del plato, pero en esta receta creo que lo conseguí. Lo miro y me viene a la memoria Marlon Brando, fíjate qué cosas!

    bajoqueta: m'ha quedat tan seductor que potser alguna productora vindrà a contractar-me'l, jajaja...
    A veure si aconsegueixes fer-lo igual de bo i apte per als sense gluten, que també teniu dret a algun plaer de tant en tant, oi?

    La Llibreta Viatgera: és que és el conyac que compro per cuinar! El Pere em diu que malaguanyat conyac, però penso que si és bo, el plat millora! Ja ho crec!

    cooking-love: mi hija siempre dice que en Alemania hacen unos panes y unos pasteles buenísimos!
    Éste te lo comerías a todas horas!

    ResponSuprimeix
  22. No m'estranya que sigui típic d'esmorzar de diumenge...ja me l'imagino amb un bona tassa de cafè amb llet...mmmmmmmm!!!
    Petunets,
    Eva

    ResponSuprimeix
  23. Vaya pintaza, para un buen desayuno genial, te ha quedado perfecto, besos, pepa.

    ResponSuprimeix
  24. Qué bé! Una recepta per fer amb la meva panficadora. I mira que estava buscant un tipus de pa d' aquest dolç. No sé si podré esperar el cap de setmana per provar-la.
    Ptns.

    ResponSuprimeix
  25. Margarida, aquest Kugelhopf és semblant a un panettone? T'ha quedat genial! I ja ho crec que deia la casa ben perfumada! :)
    Petons!

    ResponSuprimeix
  26. Nena com he rigut amb la teva introducció...has estat tan acertada!!! li fas tan bona propaganda al teu brioche que crec que si hagués de triar entre ell o el Marlon amb la típica samarreta interior crec que m´ho pensaria ehhhh ;) el que més m´agrada és que es pugui fer amb la panificadora, jo amb ella sempre faig el mateix i ara m´has animat per llançar-me amb una recepta nova...un petonàs!!

    ResponSuprimeix
  27. Es veritat , t´ha quedat perfecta!!!
    L´especta bo , sopos que el gust bonísim.

    ResponSuprimeix
  28. El cullerot Festuc: i amb una bona cullerada de melmelada a sobre, millor!

    pepa cooks: siempre queda con este buen aspecto! Ya digo yo que la naturaleza lo ha dotado así!

    ANNAFS: quina panificadora tens? I no hi havia un llibre de receptes?

    Mercè: sí,és semblant! Però amb les ametlles, queda molt més bo!

    Maria Jose-Dit i Fet: doncs jo sempre faig aquest pa, i això que la fotografia del llibre de receptes de la panificadora no convidava gens a fer-lo, perquè posa una fotografia lletjíssima. Estic per enviar-los la meva!

    ELS PEIXOS: suposes bé: el gust és boníssim, molt millor que el seu aspecte!

    OLLES I SOMRIURES: A casa ens encanta a tots (només una filla es queixa una mica de les panses, que no li agraden gaire i sempre diu que les poso a tot arreu).

    Us agraeixo a tots els vostres comentaris i us animo a fer aquest pa. És el millor que he tastat mai!
    Petons a tots els que em seguiu i dediqueu uns minuts del vostre temps a escriure'm un comentari!

    ResponSuprimeix