Pastís de crema de llimona







Ser fill no és gens fàcil. Ja m'ho deia, ja, aquella veueta que portem dins. Per això em resistia a deixar el lloc on m'havia passat els darrers nou mesos. M'hi trobava a gust, gronxant-me tot el dia en un oceà sense taurons, i fent becaines cada cop que em venia la son. No m'havia de preocupar per l'hora dels àpats ni per si menjava prou, i cap mirada inquisidora qüestionava les meves accions.

No hi havia perills que em poguessin pertorbar, i era feliç quan les carícies de la mare em feien pessigolles al nas. A vegades notava certa estretor, com quan m'esforçava per deixondir-me i no trobava prou espai per estirar les cames. Aleshores donava un cop de peu i, lluny de renyar-me, tots reien la meva rauxa.

M'agradava sentir la veu dolça dels pares que em parlaven sense crits i sense interrogar-me per les meves decisions. No havia de patir per la roba que portava ni m'havia de passar hores davant el mirall controlant que cap granet m'espatllés el dia.

Però no vaig fer cas de la veueta que m'avisava de tot això si traspassava el llindar d'aquella casa tan confortable, i vaig anar a parar a un escenari on s'ha d'improvar a cada instant. I no és gens fàcil representar amb dignitat el paper de fill.




El paper de pare tampoc és fàcil. Dissabte va fer vint anys que la Natàlia va decidir deixar el seu gronxador i omplir casa nostra amb la seva bondat. Per això ho vam celebrar amb aquest pastís de llimona, guarnit amb una corona de flors digna de la més bonica de totes les princeses.

Si també teniu un esdeveniment important a celebrar i trobeu escaient aquest pastís, seguiu-me que us explico com l'heu de fer.

Primer de tot posem el forn a 180º. Untem un motlle de 26 cm amb una mica de mantega i l'empolsinem amb farina. Preparem la massa del pa de pessic com ja vam explicar aquí i tot seguit l'aboquem al motlle. L'enfornem durant 20 minuts. Un cop cuit, el traiem del forn i el deixem refredar abans de desemmotllar-lo.

Mentrestant preparem la crema de llimona. Posem en un cassó el suc colat de llimona, el sucre, i els ous i ho batem bé. Desfem la Maizena amb 50 ml d'aigua i l'afegim a la barreja. Posem el cassó a foc baix i no parem de remenar fins que arrenqui el bull. Ho sabrem perquè veurem unes butllofes que esclaten fent puff. Retirem ràpidament la crema del foc, li donem una remenada final i la deixem refredar.

Batem la mantega amb el sucre fins que estigui cremosa i l'afegim a la crema. Seguim batent fins que estigui ben incorporada. Muntem a banda 200 ml de nata.




Tallem horitzontalment pel mig el pa de pessic. Untem una meitat amb la melmelada, escampem a sobre una tercera part de la crema de mantega i, a sobre d'aquesta, la nata muntada. Tapem amb l'altra meitat del pa de pessic. I cobrim tot el pastís amb crema de llimona, primer tot al voltant i després la part superior. El guardem a la nevera unes hores. Abans de servir-lo, muntem la nata amb una mica de sucre i la posem en una màniga pastissera. Guarnim les vores del pastís fent unes rosetes. I per fer-lo més bonic, el decorem amb unes flors grogues de pensaments.


Ingredients:

Per al pa de pessic:
4 ous
120 g sucre
120 g farina
ratlladura de llimona
1 culleradeta de llevat
1 pessic de sal

Per a la crema de llimona:
280 ml suc de llimona
120 g sucre mòlt
4 ous
2 rovells
3 cullerades de Maizena
50 ml aigua
150 g mantega
80 g sucre mòlt

Per guarnir:
4 cullerades de melmelada de taronja
200 ml nata

100 ml nata
20 g sucre mòlt
flors de pensaments




Diuen que si untem les parpelles d'una persona que dorm amb la saba d'aquestes flors, farem que en despertar s'enamori perdudament del primer ésser que tingui al davant. Per saber si a Oberó li ha funcionat amb Titània, haureu de llegir William Shakespeare, Somni d'una nit d'estiu. Editorial Vicens Vives (Col·lecció William Shakespeare, 3). Barcelona, 2006.




36 comentaris:

  1. Hola Margarida....que pastel tan delicado nos presentas ,seguro que esta delicioso...uhmmmmm...solo de pensarlo...¡¡Las fotos son tambien preciosas,y tu hija estara contenta por esta marabilla de tarta,y por la marabilla de madre.
    Felicidades a las dos...por cierto,que bonita entrada...
    besos¡¡.

    ResponElimina
  2. Margarida, felicitats per la Natàlia, que vint anys és una edat ben bonica.

    Em quedo embadalida llegint les teves històries, i m' imagino fent aquest pastís, d' aquí 18 anys quan la meva filla en tingui 20, posant les flors més boniques que trobi, per la més bonica de les princeses (preciós això que has escrit)...tota una declaració d' amor!

    El pastís tot un encert!

    Un petó! Beth

    PD: és tan entretinguda la lectura de "El somni d' una nit d' estiu", en la versió de Michael Hoffman, en Kevin Kline està inmillorable...una gran adaptació!

    ResponElimina
  3. Margarida, per molts anys a la Natàlia i felicitats a tu per aquest rellamp de pastís!!!
    Com sempre, t'ha quedat impecable! I aquest me l'apunto perquè els de llimona, m'encanten! :)
    Petons!

    ResponElimina
  4. Moltes felicitats a la Natalia pels seus 20 anys!, i a tú pel teu paper de mare i per la teva delicadesa i estima a l'hora de preparar-li aquest regal tant elegant i dolç.
    Pels ingredients que porta, ha de tenir un gust molt delicat i gens empalagós.
    Una abraçada!
    Mònica

    ResponElimina
  5. Moltes felicitats Natàlia !!! quina sort de pastís, dolç, elegant, suau, innocent, fresc ... la história és preciosa i real, mai més ben dit, com la mateixa vida !!!!!!

    molts petunets i moltes felicitats

    ResponElimina
  6. Margarida
    estas segura que aquet pastis no es pecat???, mare meva quina pinta que fa!!!!.
    Molts de petonets

    ResponElimina
  7. Un abbraccio e un bacio a te Margarida e tua figlia, mi piace il fatto che ci hai reso partecipi di questa storia.
    La torta è favolosa.
    Ciao Daniela.

    ResponElimina
  8. Jo faig una semblant, però la teva a quedat digna d'una princesa. Petons

    ResponElimina
  9. HOLA MUY BUENA TARTA TIENE QUE ESTAR RICA, MUY RICA TIENE MUY BUENA VISTA , UN SALUDO DE JOSÉ LUIS

    ResponElimina
  10. Quina història més bonica, les princesetes creixen i si ho fan al costat de persones que les estimen no deixen de ser mai princeses especials.
    Ha fet un pastís ple d'amor!!
    Una abraçada!

    ResponElimina
  11. Per molts anys a la Natàlia, 20 anys és un número molt bonic.
    I felicitats a la mare i pastissera oficial de la casa, aquest pastís està fet amb molt d'amor!

    ResponElimina
  12. Que bonita por favor, y de limón como a mi me gusta, un cachito por favor, besos, pepa.

    ResponElimina
  13. Quan se m'ha obert la pàgina pensava que m'havia equivocat de blog al vore les flors jajaja.

    Espectacular de veritat... i molt bonic per la celebració dels 20 anys :)

    ResponElimina
  14. Margarida, está precioso precioso. Me encanta esa corona de flores. Felicidades para la mujercita.

    Un beso

    ResponElimina
  15. Margarida, bonita historia y tan real. Primero que nada felicitar a ambas, a Natalia por su cumple y a ti por esta belleza de tarta. Has sabido elegir la más bella flor, tú lo dices y yo estoy totalmente decuerdo. La flor del pensamiento es mi preferida entre las preferidas.(No sé si recuerdas que la cabecera de mi blog, antes, era una foto con pensamientos)
    Todo un lujo de tarta encuanto se ve por su textura y corte. TE FELICITO DOBLEMENTE Y A TU HIJA POR TENER UNA MADRE TAN ARTISTA.
    Un beso.

    ResponElimina
  16. Gràcies pel pastís, mama. Era suau i flonjo, i molt bo... Al final sembla com si ja no calgués ni dir-ho, que ja es veu... t'agrada cuinar i es nota... I com deia, arriba un moment que potser ens oblidem de dir-te com de bo t'ha sortit tot perquè sinó semblaríem lloros repetint cada dia el mateix...

    ResponElimina
  17. Margarida; Per molts anys, per la part que et toca, i a la teva filla de 20 anys digue-li: Que per molts anys la teva mare -tu Margarida- pogui fer aquestes meravelles tant i tant sensacionals. No sembla massa complicadot, aquest pastís de llimona no Margarida?. Josepb.

    ResponElimina
  18. Suposo que si la Natàlia va decidir-se a canviar d'escenari, abandonant la seguretat del seu refugi per exposar-se a la vida pública, és perquè d'alguna manera sabia que allà a fora, a part dels papis, hi havia gent que l'esperava amb ànsia.
    Res no és fàcil, però mira, 20 anys després encara ens suportem i estimem els uns als altres... i seguim menjant els teus pastissos!!
    Com diu la Natàlia, era suau i bo, amb mooooolt gust de llimona... I hi ha qui anava accelerada i va estar a punt de menjar-se les flors pensant-se que eren obra teva, ja ho saps. Ai, que ens tens massa ben acostumats!

    ResponElimina
  19. Cualquier excusa es buena para preparar esta ricura.
    La foto del corte me encanta, tiene un aspecto increible y la corona de pensamientos....preciosa.
    Un abrazo y felicidades a la "chiquitina".
    María José.

    ResponElimina
  20. Felicitats per la Natalia i per a tu per aquesta meravella de pastis.
    Petons,
    Nuria

    ResponElimina
  21. Moltíssimes felicitats estimada Margarida. Quina delicadesa de pastís, quant d'amor que hi ha en aquesta creació. Molts petons a les dues.
    Moltes gràcies.

    ResponElimina
  22. te ha quedado divina esta tarta, se ve ligera y esponjosita, felicidades!

    besitos,

    pity

    ResponElimina
  23. Hola Margarida:
    Me alegro mucho te guste mi sencillo postre-bebida para el Hecho en mi cocina de este mes. Este pastel de limón sí que está divino. Un beso y mil gracicas

    ResponElimina
  24. Bona vesprada Margarida.
    Ai! que bé que ho has explicat.Un entrada molt emotiva i que és la realitat.
    Felicitats a la teua princesa,i enhorabona a tu per un pastís tan delicat i bonic,i amb l'amor que l'has preparat segur que sap a glòria.
    Besets a les dos.

    ResponElimina
  25. Com totes les teves narracions, aquesta no es queda enrere. Felicitats a Natalia ia tu també per aquest pastís que te a quedat espectacular.
    Petons

    ResponElimina
  26. Una preciositat de post i una preciositat de pastís!

    ResponElimina
  27. Una delícia de pastís!. Els 20 anys de la Natàlia s'ho valen!

    Felicitats a totes dues!.

    Fins aviat

    ResponElimina
  28. Moltes felicitats per la Natàlia!!!! li has preparat un pastís preciós, com tu dius per a una princesa...és super elegant i segur que el sabor també va ser deliciòs..petonets

    ResponElimina
  29. Abans que res felicita Natàlia i que gaudixca d'eixos 20 anys
    El pastís de llima boníssima i la corona de la princesa preciosa.
    Besets

    ResponElimina
  30. Deliciós, i digne d´una princesa , felicitat per la Natàlia i a tu per la història tant bonica que ens has contat , delicada com el pastís.

    petons

    Mai

    ResponElimina
  31. cooking-love: gracias, me alegro que te haya gustado.

    La Llibreta Viatgera: 20 anys és una edat molt bonica, però 2 anyets.... és una edat encantadora! Encara recordo quan els tenia la Natàlia!

    xocolata: com molt bé dius, molt lleuger i gens embafador.

    MAR: gràcies, noia. Ja pots anar pensant tu en el que li faràs a la Carla, que els anys passen volant!

    Marta: No, t'asseguro que no és pecat. Cap postre ho és!
    Gràcies per la visita, ara quan tingui un moment, em passaré per la teva cuina.

    Daniela: una abraçada també per a tu, per totes les boniques paraules que ens dediques.

    Elvira: Avui sí, perquè li he posat la corona de flors, però no sempre m'hi entretinc!

    cocinadepepe: sí que estava rica, sí. Riquísima!

    illetapitita: sí que creixen les princeses, i molt de pressa! Sort que a totes les edats tenen coses boniques per recordar.

    ResponElimina
  32. Gemma: gràcies de part de les dues! I sóc la pastissera oficial perquè ningú més s'ofereix a ocupar el meu lloc!

    pepa cooks: de limón nos gusta a todos, però a Natàlia le encanta, por eso la hice así.

    bajoqueta: doncs tinc un bon repertori de flors... no per vendre, sinó per guarnir més pastissos. Ja ho veuràs, ja...

    María Lunarillos: a mí me encanta que te gusten mis tartas, sabiendo la buena mano que tienes para hacer maravillas!

    Irmina: Ya lo creo que me acuerdo! Si precisamente me llamaban la atención aquellos pensamientos multicolores que tenías en tu blog!
    Gracias por tus palabras tan amables.

    Natàlia: gràcies,guapa! Ja sé que et va agradar molt. I m'hauria agradat haver fet un pastís encara més bo i bonic per celebrar una data tan important, però tinc les meves limitacions. A veure si vaig aprenent...

    Josepb: complicadot? en absolut! Prova de fer-lo i et convenceràs!

    Montserrat: no em podia creure que pensessis que havia fet les flors! Ja m'agradaria poder fer màgia!

    María José: gracias. Era sencillo pero bonito. La corona ayuda mucho.

    The kiwi kitchen: gràcies, noia, per les teves paraules!

    ResponElimina
  33. La cuina vermella: gràcies, parella! Molt d'amor, sí, vaig mnirar de posar en fer-lo. La Natàlia s'ho mereixia!

    pityenlacocina:era muy ligera, sí. Y estaba riquísima!

    tartasacher: gracias por tus palabras.

    mesilda: no volia ser embafadora amb les meves paraules i ho vaig explicar com millor vaig saber. Celebro que t'hagi agradat l'entrada. A vegades fem les coses amb tot l'amor, però no sempre es nota, o no sempre ho veuen aquells a qui va adreçat. Crec que aquesta vegada ho vaig aconseguir.

    menu: gràcies, noia! Les teves paraules m'encoratgen!

    Mar Calpena: gràcies,també a tu!

    OLLES I SOMRIURES: gràcies, també!

    Glòria: ja ho crec que els 20 anys de la Natàlia s'ho valien! I més!

    Mª Jose-Dit i Fet: gràcies de part seva! Sí que era bo, sí!

    Maria Dolores: gràcies també de part seva! Era digne d'una princesa, com bé dius.

    Mai: hola, guapa! gràcies per les teves paraules!

    Celebro que us hagi agradat la presentació d'aquest pastís. Us puc assegurar que era de gust molt fi, i tot ell molt flonjo. Era per la Natàlia, però també us el dedico a tots vosaltres, que heu estat tan amables a deixar les vostres felicitacions. Un petó ben fort!

    ResponElimina
  34. Margarida, m'encanta la sensibilitat amb la qual escrius...i aquesta pastís es tant meravellós, que ara mateix vaig a guardar-lo a la meva carpeta de pendents.

    Núria

    ResponElimina
  35. Hola Margarida,

    delicios y muy refrescante. Diseño Super. Cumplido.

    Saludo Jacob

    ResponElimina