Timbal d'arròs amb rossinyols







Que n'és de dolenta l'enveja! I sinó pregunteu-li a Aedó, que per culpa d'aquest sentiment va perdre allò que més estimava. Si és que la trobeu, és clar, perquè sovint s'amaga entre les bardisses i no es deixa veure.

I és que, envejosa de la fecunditat de la seva cunyada Níobe, que tenia catorze fills, quan ella tan sols havia estat capaç de tenir-ne un, pensava que res no la faria més feliç que veure com morien tots catorze, un darrere l'altre, de malaltia o accident.

La gelosia va fer que els seus peus, amagats en la foscor de la nit, la portessin amb passes ràpides i silents a l'habitació on dormien tots els nens per matar el primogènit dels seus nebots. Però l'atzar va fer que aquella nit els infants, tot jugant, decidissin intercanviar-se els llits i ella, mentre premia ben fort el coixí, ignorava que era el seu propi fill a qui estava llevant la vida.

Al matí, en veure l'error que havia comès, va embogir de dolor i els déus, apiadant-se d'ella, la van transformar en rossinyol.




No és amb aquest ocell amb què avui preparo l'arròs, sinó amb els bolets homònims. Aquest plat l'acostumo a fer quan preparo vedella amb puré de patates , per aprofitar la ceba confitada, encara que aquesta vegada l'he fet amb llaminera de porc.

Primer de tot coem la carn com explico a la recepta de la vedella, i reservem la ceba.



Netegem bé els rossinyols, els tallem a trossos si són molt grans, i els passem per la paella amb unes gotes d'oli fins que estiguin cuits. Reservem els més bonics per decorar el plat.




Posem aigua al foc amb sal i un rajolí d'oli i, quan arrenqui el bull, afegim l'arròs. El remenem bé, perquè no s'enganxin els grans, i el deixem bullir durant 14 minuts. Tot seguit el passem per aigua freda per aturar-ne la cocció i el colem.



Posem l'arròs en una paella, hi afegim la quantitat de ceba que vulguem i els rossinyols. Ho remenem amb una espàtula perquè quedi tot ben barrejat, salpebrem i ja el podem servir, acompanyat dels rossinyols reservats.

Ingredients:

Per bullir l'arròs:
2 l d'aigua (com a mínim)
300 g arròs
un pessic de sal
un rajolí d'oli d'oliva verge extra

ceba confitada (la quantitat que vulgueu)
1/2 kg de rossinyols
sal
pebre





Aquest plat me'l va ensenyar a fer la meva cunyada Rosa, a qui estic molt agraïda per la recepta. Sempre que el preparo, penso en ella.





So gravat per Carlos Fabregat. A male singing near a fountain. Vistabella del Maestrat. Castelló.



24 comentaris:

  1. Ostres!!! és una recepta que ha de tenir un gustet boníssim amb els rossinyols!!!

    I la història... molt dramàtica, la veritat!!! sempre que apareixen nens se'm posa la pell de gallina!!! però m'ha agradat llegir-la... el sentiment de l'enveja és un dels més lletjos...

    Petonets bonica!!

    ResponElimina
  2. Margarida,
    Les històries mitològiques gregues són sensacionals. I la trobo molt apropiada per acompanyar aquest també sensacional timbal d'arròs amb els deliciosos rossinyols.
    Una vegada més: ten points!

    ResponElimina
  3. M´encanta la mitología ho sabies? crec que no hi ha res més poètic, són les millors històries de guerres, les millors històries d´amor..... m´agrada com has acompanyat el plat ,molt , per cert , que jo sóc molt tafanera, i aquests rossinyols d´on són? hehehee.
    una abraçada

    ResponElimina
  4. M'ha agradat la teua història que roïna és l'enveja.
    L'arros és veu molt bó segur que m'agradarà.
    Besos

    ResponElimina
  5. Margarida, i que bons que són els rossinyols, i amb aquest arròs per acompanyar una llaminera de porc o un filet de vedella, un plat de festa major! ;)
    Petons!

    ResponElimina
  6. Tremendo platazo!! Que cosa más buena, me copio la receta descaradamente.
    un biquiño Marga

    ResponElimina
  7. Margarida, m' encanten els rossinyols i l' arròs, així que aquest plat porta escrit el meu nom!

    La història de Aedó i Níobe ben tràgica, l' enveja sempre és una mala consellera!

    Un petó! Beth

    ResponElimina
  8. Aquests plats senzillets son una maravella, i ara que comencem temporada de bolets es poden anar fent diverses versions.
    Mònica

    ResponElimina
  9. Una recepta molt adequada ara que comença la temporada de bolets, que esperem que sigui ben bona.
    Amb la vedella amb bolets també ha de quedar ben bo!

    ResponElimina
  10. Miel: jo com tu penso que l'enveja és una de les coses més lletges que hi ha. Si tothom estigués content de si mateix i amb el que té, no hi hauria cap problema al món (o cap d'important)!

    josep: aquesta història la posa Homer en boca de Penèlope a l'Odissea. Jo sabia una altra història de la mitologia grega en què una noia es convertida també en rossinyol, molt més llarga i tràgica. Potser algun dia l'explico!

    Mai: sí, les millors històries d'amor, de guerra, d'odi i de desamor es troben a la mitologia.
    Aquests rossinyols tan macos els vaig comprar a Badalona i el cartell deia que eren de Ripoll. Ja fa tres divendres que en compro, i són boníssims!

    Maria Dolores: i tan roïna! Veges sinó: l'enveja li va fer perdre el seu únic fill!

    Mercè: el primer plat va ser l'arròs amb rossinyols i el segon la llaminera amb puré de patates.

    Pilar-Lechuza: gracias, guapa, por tus palabras! Viniendo de una Maestra de los fogones, es todo un honor!

    La Llibreta Viatgera: a mi també m'agraden molt els rossinyols! I gairebé mai en trobaràs un que tingui visites!

    xocolata: A mi m'agraden molt els bolets però ben nets i cuits. Hi ha qui els neteja amb un pinzell, jo amb aigua de l'aixeta!

    Gemma: a veure si amb les pluges d'aquests dies (i les que vindran) tenim una bona temporada! Així també ho notarem en el preu, que no serà tan elevat!

    ResponElimina
  11. Mare de Deu Senyor !!!! Pobre criatura caure en mans d'una mare enbojida i a sobre cega ..!!!! Ai saps que et dic que no menjaré més rossinyols i mira que m'encanten eh .. però ara cada cop que en mengi un pensaré amb ella ... aiii quina pena ...
    Boníiiiiiiiiiiiiisim aquest arrós !! Però el faré amb trompetes de la mort ... ji ji ji

    Petunets

    ResponElimina
  12. Bona vesprada Margarida
    Un bon plat d'eixe suculent arròs,i per a reposar-ho una bona sesta acompanyada pels sons de la natura que ens has posat: D'això si cal tindre enveja...!
    Certament, ara que ve la tardor i els pebrasos .... ummmh!, se'm fa la boca aigua...
    Besets.

    ResponElimina
  13. La recepta, els rossinyols i els cants... magnífic!
    Quan ho faci els posaré la música

    bloc pa mab oli i xocolata

    ResponElimina
  14. mare mevaaaa, quina pinta té aquest arròs amb rossinyols.....m'encanta

    ptns

    ResponElimina
  15. Margarida, esa historia si que la conocía, pero no sabía que esos hongos llevaban ese nombre.
    Este arroz merece la pena probarlo, luce delicioso.
    Hermosa la fotografía.

    Besos.

    ResponElimina
  16. Me parece a mí que me estoy enganchando a tus historías...
    ¡ Qué mala Aedo !
    El arroz es uno de mis platos preferidos y etuyo tiene un aspecto fantástico, casi canta como un ruiseñor, ja,ja,ja
    un abrazo,
    María José.

    ResponElimina
  17. Com sempre ben lligada la història amb la recepta.

    Per demà vinc a buscar-te una fiambrereta jajaja. Havia d'estar boníssim.

    ResponElimina
  18. Marga he tenido q recurrir al traductor porque me parecia ue decias algo importante y me he encontrado con esta historia tan triste.
    La envidia es muy mala y "ruiseñor" tuvo de su propia medicina. Pero nadie escarmienta en cabeza ajena.
    Un plato exquisito, las setas me encantan, con todo.
    La chalota, no tengo palabras de admiracion.
    Por cierto tu hija Nuri guapisima.
    Recibe bss desde Madrid.

    ResponElimina
  19. El rossinyol és un bolet molt aromàtic i a més, mai és corcat.Aquest any encara no n' hem menjat i me n' has fet venir unes ganes....
    ptns.

    ResponElimina
  20. Tornem a emprendre les visites a les cuines , de moment jo , mirant per damunt, ja he pres nota del gelat de mores, desprès , amb calma miraré que has cuinat i llegiré les teves històries que tan m’agraden. .
    Estaré al cas de tot!!!.
    Petons

    ResponElimina
  21. Margarida; Quànt he vist aquest plat tant ben col.locat m'ha vingut a la memória aquella cançó de La Trinca... el Rosinyol refila, visca l'amor...¡¡. Que vaigi de gust Margarida¡¡. Josepb.

    ResponElimina
  22. de la manera que saps que m'agraden l'arròs i els bolets, ja et pots imaginar com m'ho passaria amb aquest timbal!

    ResponElimina
  23. De categoria o com diria el meu pare: de caure les llàgrimes d'emoció. Noia, ets fantàstica.

    ResponElimina