Bunyols de vent






Sé que tinc un munt de papallones amagades a la panxa, encara que no les he vistes mai. Mentre reposen, visc tranquil•la i ningú no s’adona de res. Però un cop s’han tret l’ensopiment de sobre i comencen a voletejar, tot canvia. Somio a totes hores, sóc feliç saltant entre els núvols i em veig capaç de fer pessigolles a la lluna.

Quan sento a la panxa el rebombori que fan les papallones, sé que no hi ha coses impossibles. El sol lluu les vint-i-quatre hores i les llàgrimes no existeixen. Un somriure permanent es dibuixa en el meu rostre i cap mal no m’afecta. Sóc al paradís i no temo ni serps ni malediccions. Tinc prou força per combatre com un heroi i prou energia per no defallir.

No sé pas com han entrat a la meva panxa, però no vull pas que les papallones canviïn de llar. I és que mentre elles s’hi troben a recer, jo no faig altra cosa que pensar en tu.




De la mateixa manera que ningú veu què amago a la panxa, tampoc veureu què amaguen els meus bunyols fins que no els tasteu. Bunyols lleugers, fets amb pasta choux i farcits de crema pastissera. No és temps de Quaresma? Doncs mentre reflexionem en silenci què fem malament i què hem de fer per millorar, anem menjant aquesta delícia perquè quaranta dies passen en un tres i no res!

Primer de tot fem la crema pastissera. Fem bullir uns minuts la llet amb mig canotet de canyella i la pell de llimona, i tot seguit la colem. En un altre cassó posem l’ ou sencer , el rovell i el sucre i els batem bé. Afegim la Maizena i unim tots els ingredients. Aboquem de mica en mica la llet i posem el cassó a foc molt suau. No parem de remenar amb el batedor durant 8 o 10 minuts, fins que comencin a sortir butllofes. Retirem el cassó del foc, fem una bona batuda i tapem la crema amb film transparent perquè no faci tel, com ja vam explicar aquí.




Per fer la pasta choux, posem en un cassó l’aigua, la llet, la mantega, la sal i la pell de llimona, i ho fem bullir 3 minuts. Retirem la pell de llimona. Passem per un sedàs la farina perquè s’airegi i l’aboquem tota de cop al cassó, que tindrem a foc baix. Remenem bé amb una espàtula de fusta i treballem la massa fins que sigui espessa i fina. La retirem del foc i la deixem refredar uns minuts.

Afegim un ou sencer i, amb l’espàtula, anem treballant la massa fins que l’ou s’hi hagi unit bé. Fem el mateix amb els altres ous, posant-los sempre d’un en un.





Posem força oli en un cassó a foc baix, i quan estigui calent hi tirem una culleradeta no gaire plena de massa. Si ens ajudem de dues culleretes, aconseguirem una forma més arrodonida. Els bunyols s’inflaran fins a quadruplicar com a mínim el seu volum. Ells mateixos es giraran i agafaran un color daurat per tots els costats. Els traiem amb un colador per eliminar l’excés d’oli i els deixem a sobre de paper de cuina, mentre fem una altra tanda de bunyols. I anem repetint aquest pas fins a acabar tota la massa.

Amb una broqueta metàl•lica (si no en teniu, podeu fer servir la punta d’un ganivet) fem un foradet als bunyols i els farcim amb crema pastissera, que haurem posat en una xeringa grossa o en una màniga pastissera. Acabem escampant sucre mòlt per sobre amb un colador.

Ingredients:

125 ml aigua
125 ml llet
100 g mantega
1 pessic de sal
pell de llimona
200 g farina
5 ous

Per a la crema pastissera:
½ l de llet
½ canotet de canyella
la pell de ½ llimona
1 ou sencer
1 rovell
75 g sucre
60 g Maizena

¾ de l d’oli per fregir (com a mínim)

sucre mòlt





Heu vist res de més flonjo i delicat? L'embolcall perfecte per a les papallones juganeres que tots amaguem a la panxa quan sentim néixer dins nostre una nova il·lusió!




36 comentaris:

  1. Margarida, quina goig que fa aquesta safata de bunyols!! I farcits de crema els meus preferits! :)
    Tot i que jo em quedo amb els brunyols de l'Empordà que he menjat tota la vida. :p
    Petons!

    ResponSuprimeix
  2. Son boles d'aire llamineres, gustoses, bones i lleugeres, son una meravella pels sentits els bunyols. Els teus son tan delicats i formosos que fa pena menjar-los. Molts petons.

    ResponSuprimeix
  3. me encantan, lo malo es que no puedes parar de comerlos, que pinta! besitos

    ResponSuprimeix
  4. Si a la Txell li fa pena menjar-se'ls, jo ja agafaré la seva part XDDD
    No sabia que es feien amb pasta choux, bé, de fet no sabia amb quina pasta es feien.
    De totes maneres, diria que a casa només n'hem fet a l'estil de l'Empordà, potser aquest any haurem de variar, i si els faig de crema, podré provar el plaer de menjar-me el canonet de canyella (que em vas recalcar tu mateixa XDDD).

    ResponSuprimeix
  5. Margarida, ahora sí que me has picado a hacerlos para ver como se muerde y sale la crema pastelera :)

    Salu2, Paula
    http://conlaszarpasenlamasa.cultura-libre.net

    ResponSuprimeix
  6. tinc moltes ganes de fer bunyols de vent. Farcits de crema com proposes han de ser molt molt temptadors!
    pt!

    ResponSuprimeix
  7. Que flonjos i delicats es veuen, i si amaguen "papallones" de crema els trobo espectaculars!!!
    PTNTS
    Dolça

    ResponSuprimeix
  8. Yo no sé cuantos podría comer....
    Deliciosos.
    Un abrazo,
    María José.

    ResponSuprimeix
  9. M'agrada la quaresma només per l'excusa dels bunyols, je je je... Jo els enfarino amb sucre normal, però així amb sucre en pols queden molt més bonics ;)

    ResponSuprimeix
  10. Quins bunyols tan macos i perfectes, i farçits amb crema, la meva perdició!!Aixó faré, pensant que he fet malament i que tinc que millorar em penso empassar una safata com la teva!!! Després segur que em trovaré i sentiré millor persona!!!Petons guapa

    ResponSuprimeix
  11. Quins bunyols tan flonjos! quina meravella, Margarida. I farcits de crema, jo diria que perfectes! Amb aquestes fotos tant maques, es que es mengen sols!! :-)

    No sé que em passa que quan us vinc a veure em venen ganes de cuinar-ho tot! :-))

    un petó, bonica.

    ResponSuprimeix
  12. no se si les teves papallones reclamen la crema pastissera... però veient com t'han quedat aquests bunyols és lògic pensar que no hagin coses impossibles mentre els proves...
    Una abraçada!

    ResponSuprimeix
  13. Que buenos, mira que me encantan los buñuelos, y los tuyos te han quedado preciosos, felicidades, besos, pepa.

    ResponSuprimeix
  14. Margarida, los buñuelos me gustan mucho y si están rellenos de crema pastelera ya no es gustar es encantar.
    Se me hace la boca agua al imaginar lo deliciosos que te han debido salir.
    Saludos

    ResponSuprimeix
  15. Ummm sem fa la boca aigua deurien estar de vici, i farcits de crema.
    Petons

    ResponSuprimeix
  16. L'autor ha suprimit aquest comentari.

    ResponSuprimeix
  17. Bunyols meravellosos. Jo, com la Gemma, si hi ha alguna cosa de la quaresma que m'agrada, es la gastronomia que l'acompanya, i els bunyols davant de tot.
    Una abraçada

    ResponSuprimeix
  18. Que bona cara fan aquests bunyols y farcits de crema tota una delicia.

    Un petó!
    Ana de: 5 sentidos en la cocina

    ResponSuprimeix
  19. Che buone queste fritelle, sono venute benissimo. Ciao Daniela.

    ResponSuprimeix
  20. Bona nit Margarida.
    Xicona!,És que veient les fotos i com ho expliques de bé em fas ganes de menjar-ne,se'm fa la boca aigua.Estos bunyols són una temptació,quan els tens davant no pots parar de menjar,són riquíssims!!!!
    Besets

    ResponSuprimeix
  21. Que bonics, tan rodonets!. La meva obsessió és portar-ne a la feina, però fer-los d'un dia per l'altre, no deu ser massa recomanable, oi?

    ResponSuprimeix
  22. Margarida aixi som mes de bunyols de carabassa però casi m'agraden mes els teus amb la crèma.
    Besets

    ResponSuprimeix
  23. Margarida, quines fotos!! T'han quedat de vici jeje. Ara a veure qui va a comprar al forn de pá, després de veure les teves, la resta em semblará uiiii.
    Felicitat i mooolts petonets.

    ResponSuprimeix
  24. Mmmmmm, Mmmmmmm, Mmmmmmmm. Amb la gana que tinc ara, buidaria aquesta meravellosa safata de bunyols.
    Una abraçada.

    ResponSuprimeix
  25. La de años que hace que no preparo buñuelos de viento!!! Qué ricos son y en casa los agradecen mucho, así que me los apunto y punto!!
    un biquiño

    ResponSuprimeix
  26. L' altra dia també en vaig fer... són tan bons i farcits amb crema encara més. T' han quedat molt bé.

    ResponSuprimeix
  27. En casa llegando estas fechas hacemos buñuelos, la verdad que son deliciosos y tan tan suavesss ..., te quedaron preciosos.

    Besotes

    ResponSuprimeix
  28. Per que m’ho fas això????
    Mira, me’n vaig a sopar i desprès et llegeixo, ara seria impossible.
    Quina pinta mare meva.

    ResponSuprimeix
  29. Ostres ...això si que són bonyols de vent ...ben fets...!!!

    ResponSuprimeix
  30. Saps Margarida que els bunyols em tornen més "loca" que la mona! i el més fort es que no ne fet mai :(

    Aquest any tinc de fer un cop de cap.

    Felcitats per aquestos teus que m'han fet tornar la boca aigua.

    ResponSuprimeix
  31. Margarida, que delicados, que sensibilidad para contarnos el paso apaso. Es d elo que no me atrevo a hacer. Los veo delicadisimos y dificilisimos.
    ¿ no dicen que cuando revolotean mariposas en la barriga es que estas enamorada??? a mi me revolotean mucho...je j...aun....
    Me gustaban unos buñuelos que hacia mi abuela redondos de viento, huecos totalmente,, fritos y los enganchaba en una cuerda.
    Se fue sin darnos la receta.
    poro quedan en mi mente y su recuerdo en mi corazon..
    bss dese almeria

    ResponSuprimeix
  32. Madre mia, no se que me ha gustado más si la receta que es perfecta o la entradita que has puesto....
    Mejor me quedo con ambas cosas.
    Besitos.

    ResponSuprimeix
  33. Margarida; No val la pena pensar que fem malament, i mengar aquets bunyols tot l'any? :-D
    Salutacions Maargarida¡¡

    ResponSuprimeix
  34. T'han quedat magnífics!
    Salut!
    Bloc pa amb oli i xocolata

    ResponSuprimeix
  35. No en faig quasi mai, però els bunyols m'encanten. Ja m'enviaràs una capseta jaajaja.

    ResponSuprimeix
  36. A mi em passa com a en Josep noctàmbul: A la Quaresma se l'hi ha d'agrair la gastronomia, i els bunyols -i ja no diem les maneres de fer el bacallà- en són la prova més evident.

    ResponSuprimeix