Pastís de primavera







Quan va néixer, tots van veure que era un bebè encantador. Tenia dos germans bessons de 14 mesos que ja mantenien ben ocupada a la seva mare mentre ella, segurament conscient d'això, romania tranquil·la al seu llitet de barrots blau cel.

-Sovint entro a l'habitació a veure si dorm i sempre me la trobo amb els ulls ben oberts i mirant-ho tot. I amb un somriure deliciós! -no es cansava de repetir la mare a les visites, cofoia de la seva filleta.

Probablement devia estar parlant amb les fades, o jugant a fet i amagar amb el príncep blau. I ¡com podia perdre el temps plorant quan estava massa enfeinada explicant als tres porquets com havien de fer la casa perquè el llop ferotge no pogués enderrocar-la mai més!

Sovint fregava la llàntia que havia trobat al bressol per fer sortir el geni mandrós que, cansat de concedir-li tants desitjos, ja pensava a fer les maletes i amagar-se al fons del mar per poder descansar durant uns quants segles.

Com tots els nens nascuts a la primavera era valenta, decidida i molt sensible davant la injustícia. S'encarava una i altra vegada amb tanta vehemència al monstre lleig que menjava princeses, que si aquest aconseguia agafar-la amb els seus dits polze i índex, s'estimava més llançar-la ben lluny abans que empassar-se-la, perquè estava segur que li provocaria una indigestió. I ella, refeta de l'ensurt, s'aixecava del terra, s'espolsava la roba i en veu alta exclamava:

-Que Déu en sigui testimoni! Els ogres no em podran doblegar. Sobreviuré a tot això i, quan tot sigui acabat, no tornaré a plorar!



Si voleu celebrar que la primavera ja és aquí, no us sembla que un pastís com aquest és prou alegre? Jo l'he fet per celebrar que ja fa 50 primaveres que sóc aquí. Quin regal d'aniversari més bonic, oi?

Si us decidiu a fer-lo, hem de començar preparant el pa de pessic. És la mateixa massa que hem fet altres vegades i que podeu seguir a la recepta del Pastís d’aniversari , amb un pas a pas que ajudarà fins i tot als que no s’han atrevit mai a fer un pastís d’aquest tipus.

Abans de preparar la massa encenem el forn i el posem a 180º. Untem amb mantega dos motlles (de 20 i 26 cm) i els enfarinem lleugerament. Repartim la massa entre els dos motlles i els enfornem durant 30 minuts.

Mentre es couen, podem preparar la crema de pinya. Obrim el pot de pinya, reservem 250 ml de suc i deixem escórrer les rodanxes. Escalfem la llet i el suc en cassons diferents, i posem en remull en aigua freda els fulls de gelatina.




Batem junts els rovells i el sucre i, quan blanquegin, hi afegim la Maizena, incorporant-la bé. Hi aboquem la llet de mica en mica i tot seguit posem el cassó a foc baix. No parem de remenar fins que comenci a espessir. Aleshores traiem el cassó del foc, li donem una bona batuda, hi afegim el suc calent i tornem el cassó al foc.

Seguim batent fins que veiem que es formen unes butllofes que en esclatar fan puff. Apartem el cassó del foc, afegim els fulls escorreguts, d’un en un, batent bé cada vegada. Tapem la crema amb film transparent i la deixem refredar. Eixuguem les rodanxes amb paper de cuina, les tallem a trossets petits i les afegim a la crema.




Quan vulguem muntar el pastís, ho fem així: tallem horitzontalment cada pa de pessic en tres trossos i els farcim amb la crema de pinya. Muntem la nata i, quan gairebé ja la tinguem, hi afegim el sucre mòlt. Seguim batent fins que estigui ben ferma. Cobrim els pastissos amb la nata, primer els costats i després la part de dalt. Tot seguit posem amb molta cura el pastís petit a sobre del gros, i els decorem amb les flors i les fulles de menta.





Ingredients:

Per al pa de pessic:
8 ous
270 g sucre
250 g farina
Ratlladura 1 llimona
2 culleradetes de llevat Royal

Per a la crema de pinya:
6 rovells
250 g sucre
90 g Maizena
500 ml llet
250 ml suc de pinya
4 fulls de gelatina
6 rodanxes de pinya

Per al guarniment:
500 ml nata
30 g sucre mòlt
Camèlies
Fulles de menta





Dedico aquest pastís a la Montserrat, que no s'ha cansat mai de repetir-me que, com a bona àries, surto ben retratada al llibre de la Linda Goodman, Los signos del Zodíaco y su carácter. Editorial Pomaire, Barcelona, 1981. Jo sempre m'he vist molt identidicada amb la Scarlett O'Hara, i crec que també ella hauria estat contenta de tenir un pastís com aquest.



43 comentaris:

  1. Felicidades Margarida ¡¡¡¡
    Me alegra llegar pronto para Felicitarte, porque asi puedo probar esta maravilla de pastel. Aries como mi hermana. Por eso nos entendemos tan bien.
    Has entrado en la "era nona" la mejor edad, yo llevo un año y me va fenomenal, hasta me encuentro mas liberada jajajjaa.
    Fijate que pensaba ue te dedicabas a la fabricacion de tartas artesanales, ¡¡que bien te salen¡¡¡me encantan.
    Esta para celebrar la primavera y tu cumple, te ha salido maravillosa.
    Ffeliz cumpleaños ¡¡¡¡ espero que lo disfrutes junto a los que quieres.
    Bsss felices desde Almeria
    Bsss desde Almeria.

    ResponElimina
  2. 50 petons per felicitar-te Margarida.
    I seguint la teva tradició ho heu celebrat amb un pastís, que a més de ser boníssim, segur, és un regal per a la vista!
    PTNTS
    dolça

    ResponElimina
  3. Primer de tot felicitar-te per el teu aniversari i per aquesta meravella de pastís que t'has regalat, ha de ser deliciós, la guardo perquè la pinya m'encanta. Gràcies. Petonets

    ResponElimina
  4. M´agrada que tinguis els mateixos que jo.....amb la foto no ho semblava....
    Per molts anys, Margarida!!!!
    Un pastis precios per celebrar l´aniversari.

    ResponElimina
  5. Felicitats per les primaveres.
    T'ha quedat un pastís molt bonic i delicat, m'encanten aquestes fulles!

    ResponElimina
  6. Hola Margarida¡¡
    Esta tarta te ha quedado como una "artista"principal,a la que todas las miradas se dirigen...Preciosa,con sus flores,y seguro que deliciosa.
    besos¡

    ResponElimina
  7. Que bonita!!!!!!!!!! i la crema de pinya deu estar delisiosa.Felicitats!!

    ResponElimina
  8. Bona vesprada Margarida
    Moltes felicitats i benvinguda al club dels 50,jajaja...!
    Els Àries sou molt tenaç.Ma mare,mon pare i el meu fill major són Àries,i quan es proposen alguna cosa no paren fins a aconseguir-ho.
    Tu has aconseguit un pastís meravellós!Bo,bonic i molt primaveral.
    Un beset i felicitats de nou.

    ResponElimina
  9. Per molts anys!!!!
    Ja fa uns anys que els tinc i et puc asegurar que son maravellosos, (de fet els 40 ho eren i els 60 també ho seràn).
    El pastis primaveral és impresionant.
    petons

    ResponElimina
  10. Margarida, felicidades por tu joven cumpleaños y por esta exquisita tarta que ha hecho honor a tan importante fecha. Espero que lo hayas pasado estupendamente.
    Saludos

    ResponElimina
  11. Per molt anys!! Aquest pastís és un regal fantàstic i un esclat d'alegria!

    ResponElimina
  12. Moltes felicitats! I quina millor manera de celebrar un aniversari que amb un deliciós pastís ple dels colors de la primavera.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  13. ¿ 50 primaveras ? Muchas felicidades Margarida y muchas gracias por compartir con todos nosotros el cumpleaños, tus historias y por supuesto, la tarta.
    Un abrazo,
    María José.

    ResponElimina
  14. Moltes Felicitats Margarida, aixi tens a una que també está en la decada dels 50... je, je,
    El pastís ta quedat molt bonic y primaveral.
    Besets

    ResponElimina
  15. Aggghhh!!!!! Quina il.lu!! M'has dedicat el pastís!! M'encaaaaaaaanta!!!!

    A més a més, no saps una cosa perquè encara no he tingut temps de dir-te-la, però aquest pastís el tinc posat en el nº 1 de la llista de pastissos insuperables.
    Em va agradar tant, que un cop el vaig tastar no podia deixar de menjar-ne... fins que es va acabar, snif... Tan flonget, amb aquella crema amb trossets de pinya i la nata que feia olor a menta... Vaig pensar que si algún dia t'havia de demanar que em fessis un pastís, seria aquest.

    Estic evocant aquell nadó al bressol de barrots blaus. No recordo el somriure del dia que jugava amb les fades, la veritat, però si que recordo "el ceño fruncido" (no ho sé traduir) de quan feia fugir l'ogre... una expressió igualeta, igualeta que la de la seva filla gran mooooolts anys més tard, pocs dies després de néixer. Quina premonició!

    Vaja un parell d'àries, la Scarlett i tu!!

    ResponElimina
  16. Margarida, tu ets àries?
    Xè, igualet que jo!
    Per cert, hi ha un llibre força interessant que es diu Les rodes del zodíac de Gemma Blat (publicava l'horòscop a l'Avui). Era un llibre força interessant que comparava els signes amb personatges històrics... A mi m'encantà, tot i que no crec gaire en aquestes coses.

    Quina pena, que fa anys, li deixí aquest llibre a algú i ja no sé per on és el llibre! I crec que l'han deixat d'editar!

    Una salutació... i el pastís, nyam!

    ResponElimina
  17. Y tan de primavera. Qué delicadeza, da pena partir este pastel. Excelente una vez más. Me chifla.
    Un besito.

    ResponElimina
  18. Per molts anys!!!!!!
    Has fet un pastís homenatge a la primavera, el millor que podies fer per celebrar com cal aquest aniversari tan especial... felicitats!

    ResponElimina
  19. Molts d'anys!!!! Margarida . Gràcies per a compartir amb nosaltres el teu relat i el teu pastis.

    Tu no em veus però m'he quedat amb la boca oberta.

    Molts Anys i que noltros ho vegem!!!

    Una abraçada

    ResponElimina
  20. Per molts anys Margarida!!!! aquest pastis es un bon homenatge a la primavera però abans que res al teu aniversari.
    Felicitats i molt petons

    ResponElimina
  21. hola margarida, guapa tu

    un pastil molt maco i pel seu aspecte segur que estava delisiòs d emort
    petonets susanna

    ResponElimina
  22. Felicitats Margarida!!!!Quin homenatge tan maco, tan bo que t'has fet!!!Es la millor manera de gaudir d'un día tant especial!!!!! Encara que estigui lluny, t'enviu amb tot el cor una forta abraçada i un gran petó. Muacksssss bonica!!!!

    ResponElimina
  23. MAMAAAAA !!! AQUEST PASTÍS ÉS MOLT BO! PROVEU-LO DE FER!

    Les fotos veig que han quedat molt bé, després de les petites complicacions que vam tenir.. jeje

    quina pena que l'Oriol es mengi demà l'últim tros que queda del pastís... això vol dir que n'hauràs de tornar a fer un altre !!! :):):)

    ResponElimina
  24. Eiiiiiiiiii moltíssimes felicitats ! Aquest autoregal és impresionant ... no et va fer pena menjar.te'l !!!!

    molts petonets i per molts anys !!!

    ResponElimina
  25. Moooooltes felicitats Margarita!!! 50 anys bé es mereix aquest super pastís!!! Espero que passessis una fantàstica celebració!
    Petunets,
    Eva.

    ResponElimina
  26. Margarida, per moooooolts anys!!!
    Un pastís a l'alçada de la celebració!! Preciós i deliciós!
    Petons!

    ResponElimina
  27. Loladealmeria: Así que en la "era nona", eh? Y dices tú que te sientes más liberada? Pues ya te contaré yo...!
    Gracias por la felicitación.

    Dolça: gràcies per tots els petons que m'envies!
    I sí, a casa no hi ha celebració sense pastís!

    Carmen (Dulces bocados): gràcies per la felicitació. Quan facis la crema, ja veuràs com t'agradarà!

    ELS PEIXOS: la mateixa? Que bé!
    Què vols dir que "a la foto no ho semblava"? Em feies més vella? En fi, a veure si ara em deprimiré... i serà veritat allò que diuen dels 50! ja,ja,ja...
    Gràcies per la felicitació!

    surfzone: gràcies, noi!
    El pastís era preciós, més maco fins i tot que a les fotos.

    cooking-love: gracias! Era muy buena y las hojas dejaban a la nata cierto sabor a menta.

    Xiela: hola, noia! gràcies per entrar de visita a la meva cuina. Celebro que t'hagi agradat aquest pastís.

    mesilda:gràcies per la felicitació, noia!
    Així que estàs envoltada d'àries? Doncs saps que em va comentar el Pere: "Pobra! Ja la planyo!" Aquests homes...! Segur que t'ho passes la mar de bé! A casa som àries l'Oriol i jo. I crec que és el millor signe de tots. Som francs i no anem mai amb segones intencions. És clar que tampoc sabem dissimular, i això a vegades....

    ResponElimina
  28. Dolorss: gràcies per la felicitació!
    Jo de moment, encara no he notat la diferència. I això que una filla em pregunta cada dia "I estàs contenta de tenir-ne 50?" Dona, contenta, no, però si els tinc... benvinguts!

    Juan: gracias por la felicitación. Realmente era espectacular. Me dijeron: "Te has superado!"

    Cristina: gràcies, noia, per la felicitació! Era ben alegre, com la primavera. I a més, m'encanten les flors!

    josep: gràcies, noi, per la felicitació! Havent nascut el segon dia de la primavera, el pastís havia de ser ben primaveral i alegre.

    María José: gracias por la felicitación! Y espero seguir cumpliendo muchos más y ojalá sea enseñándoos mi cocina!

    María Dolores: tu també, noia? Si ara resultarà que totes som de la mateixa quinta! Gràcies per la felicitació!

    Montserrat: després del regal que m'has fet per al meu aniversari, és el mínim que podia fer!!!!!
    Veig que el tros que et vaig portar a casa va desaparèixer de seguida! Per cert... no m'has dit res de la decoració! I t'asseguro que era maquíssima!
    Ah, això de fruncir el ceño és arrufar les celles (o el nas). I encara que dius que la Natàlia també ho feia, et recordo que ella no és àries sinó verge. El Pere diu que això és típic de les persones miops (i totes dues ho som...).
    Potser no recordes quan jo jugava amb les fades, però t'asseguro que ho feia sovint... fins que van néixer els altres bessons. Potser la cosa va canviar després...

    ResponElimina
  29. Xavier: benvingut al club dels àries, els "millors"!!!!
    No conec el llibre de la Gemma Blat, només alguna vegada la vaig llegir a l'AVUI, però no m'agradava el seu estil. Jo no crec gaire en aquestes coses de l'astrologia, però el llibre de la Linda Goodman que recomano és molt interessant, molt divertit de llegir i és el millor que hi ha en el seu gènere.

    Irmina: sí que daba pena, sí! Pero la celebración bien se lo merecía!

    Gemma: gràcies per la felicitació! Sí, volia un pastís primaveral i alegre, i aquest va quedar molt maco.

    xisca: no, no et veig, però m'ho crec! Les meves filles van quedar així quan el van veure. Gràcies per la felicitació! I espero seguir posant les meves receptes comptant amb la vostra companyia!

    fem un mos: gràcies per la felicitació!
    Penso que al natural encara era més bonic i em va costar molt fer les fotos.

    SUSANNA: gràcies per la felicitació! Era molt maco i molt bo! Trobo que vaig estar inspirada aquell dia!

    Elvira: ja em va semblar sentir el petó i una gran abraçada! Gràcies, noia!
    I tant que s'ho valia! 50 anys són molts anys, i es mereixien un bon pastís. Original, espectacular i bo!

    Núria: ja ho sé que et va agradar molt, ja. Però ara trigaré una mica a tornar-lo a fer: primer vénen unes altres celebracions i es mereixen pastissos originals.

    MAR; gràcies per la felicitació! Menjar-me'l no em va fer pena, no. Però tallar-lo... ai! Ja ho crec que me'n va fer!

    El cullerot Festuc: gràcies, noia, per la felicitació! Sí que eras un superpastís, sí!

    Mercè: gràcies, noia, per la felicitació! No es pot negar que era un pastís d'alçada!

    ResponElimina
  30. Per molts anys bonica!!!! arribo una mica tard, però t'ho desitjo de tot cor!

    Quin pastís més deliciós, el trobo finíssim amb la crema de pinya i la decoració es preciosa.

    Mira, no me'n falten gaires pels 50, però també soc àries, i m'estic espantant de totes les coses que descobreixo que tenim en comú :-)

    Deu ser que el llibre de la Montserrat Seguí ens ha marcat de debò! ;-)

    un petó, preciosa.

    ResponElimina
  31. Un pastís molt lluit amb una espectacular presentació,.. però a mi el que em porta de cap és el farciment, aquesta crema de pinya crec que ha de ser insuperable ...
    Amb un pastis així qui no celebra la (es 50) primavera (s)?
    Moltes felicitats!!

    ResponElimina
  32. Margarida; Doncs que puguis celebrar moltes més primaveres Margarida, per molts anys... i que vagi de gust Margarida¡¡.
    Salutacions :-D

    ResponElimina
  33. Una torta meravigliosa per festeggiare le 50 primavera, complimenti è davvero golosa. Molto bella anche la ricetta degli asparagi al gratin. Buona Domenica Daniela.

    ResponElimina
  34. Moltes felicitats pera questes 50 primaveres! i que en puguis celebrar moltes més amb uns pastissos tan macos com aquest!
    Les flors i les fulles de menta, destaquen sobre la nata, és preciós!

    ResponElimina
  35. OHHHHHHHHHH, qie preciosidad, vamos que perfecta para esta primavera tan añorada, besitos y feliz semana santa.

    ResponElimina
  36. Amb retard però molts d´anys i bons, estimada Margarida!!! una recepta espectacular i aquest llibre dels signes del zodíac també el tinc jo i és boníssim!!! demà miraré el teu caracter Scarlett :)) petonetssss

    ResponElimina
  37. Jo me n'agafo un trosset que també sóc Aries :)

    A mi em faria pena menjar una cosa tan bonica...

    ResponElimina
  38. Un pastís de princeses! i quina bellesa les camelies , moltes felicitats.
    mai

    ResponElimina
  39. Com gairebé sempre, arribo a misses dites, tot i així, et desitjo el millor per a tu i als teus. PER MOLTS ANYS, Margarida!

    ResponElimina
  40. Margarida, me acordaré siempre que tienes cumpleaños el 23 de Marzo, es el mismo dia de mi madre.
    Que cumplas muchos más y siempre nos puedas regalar cosas tan lindas como esta torta.
    Aunque suene repetitiva, siempre que vengo aquí hay cosas lindas, me encanta.
    Un abrazo fuerte.

    ResponElimina
  41. Chère Margarida,
    Non seulement tes recettes sont délicieuses mais tes photos sont dignes d'un grand professionnel!
    J'aime tout dans ton blog: le pratique, l'intéressant et l'esthétique! Et en plus je pratique le catalan, langue qui m'enchante.
    Je te souhaite, à toi et à ta famille de joyeuses Pâques et je t'embrasse très fort,
    Henriette

    ResponElimina
  42. precioso! y lo que es mejor, delicioso!

    ResponElimina
  43. No ya que este riquísimo sino que es el pastel más bonito que he visto...
    felicidades.
    Besitos.

    ResponElimina