L'Amèlia Camprubí va estar muda durant gairebé vint anys de la seva vida, i no per voluntat pròpia sinó perquè se li va paralitzar una part de l'anima.
Després de no trobar cap resposta a la desaparició del seu fillet de pocs mesos en terres americanes, va decidir tornar sola al seu país, deixant enrere un matrimoni dissortat.
La música va ser el seu consol i es va aferrar al violí com el mariner al seu rem quan veu trontollar la nau en un mar feréstec.
I no va ser fins que va sentir la melodia interpretada per un jove alumne que inexplicablement va recuperar la veu. I en aquell mateix moment va saber que el noi que tenia al davant era el seu propi fill.
-Saps? Jo vaig tenir un fill que ara tindria la teva edat.
L'ànec que ens vam menjar el dia de Nadal també era mut però malauradament no va tenir l'oportunitat de recuperar la veu. I no cal dir que va alegrar amb el seu acompanyament els plats de la nostra taula!
L'any passat us vaig donar la recepta de l'ànec amb taronja, però aquest any us el presento amb una altra fruita, la poma, i amb una salsa molt suau.
Per fer-lo, encenem el forn i el posem a 200º. Rentem l'ànec, el salem i li escampem els grans de pebre acabats de moldre. Posem els quarts dins d'una plata del forn amb l'oli, les cebetes i les branques de romaní. Cobrim amb paper d'alumini i l'enfornem durant 1 h i 1/4.
Donem la volta als quarts d'ànec i els posem al forn 30 minuts més. Tot seguit, els tornem a donar la volta i els deixem 15 minuts més, aquesta vegada destapats, perquè agafin un to daurat ben bonic.
Mentre es cou l'ànec, fem un brou posant en una olla aigua, la carcanada i el coll, una pastanaga, un tros de porro i una branca d'api, i ho deixem bullir durant una hora. Després el colem.
Quan l'ànec ja està cuit, posem unes cullerades de l'oli de la plata en un cassó. Piquem ben fines les cebetes i les deixem coure fins que comencin a agafar color. Hi afegim la farina, remenem bé durant un minut i hi aboquem el brou calent. Quan tinguem una salsa ben lligada i sense grumolls, hi afegim el xerès i les nous trencades a trossos grossos. Deixem coure uns minuts fins que tingui la consistència desitjada.
Posem en una paella l'oli colat de la plata de coure l'ànec. Pelem les pomes, les tallem en 4 rodanxes i les fregim en aquest oli fins que estiguin una mica toves. Després les posem a sobre de paper de cuina per eliminar l'excés d'oli.
Muntem el plat posant un quart d'ànec, tres cebetes, dues rodanxes de poma i la salsa per sobre. Decorem amb unes cireres confitades i una branca de romaní.
Ingredients:
1 ànec mut de 2 kg tallat a quarts
150 ml oli d'oliva verge extra
sal
pebres variats (blanc, negre, verd i rosa)
12 cebetes del platillo
unes branques de romaní
Per a la salsa:
2 cebetes del platillo
2 culleradetes de farina
200 ml brou
50 ml xerès
100 g nous
2 pomes
cireres confitades
unes branques de romaní
I perquè comenceu l'any llegint un bon llibre, us recomano El violí d'Auschwitz, de Maria Àngels Anglada. Ed. Columna. Barcelona, 1994.
Jo en tinc un per fer i si queda només la meitat de bo que es veu el teu quedaré molt satisfeta.
ResponEliminaMolt bon any tingueu margarida, una abraçada.
Aquesta és una gran recepta, me l'apunto per quan vulgui cuinar ànec, bon any!
ResponEliminaEls que deurien quedar muts són els convidats del dia de Nadal. Un ànec així de bo i tna ben presentat deixa sense paraules...
ResponEliminaUna història molt emotiva per acompanyar un plat divi!
Salutacions i bon 2011!!!
Una recepta espectacular, com totes les que ens ofereixes!! Bon Any! un petó, Paula (bontiberi.blogspot.com)
ResponEliminame encantaría probar este plato tan delicioso, perfecto para estas fechas ;)
ResponEliminaSalu2, Paula
http://conlaszarpasenlamasa.cultura-libre.net
http://galletilandia.blogspot.com
Qué maravilla de receta Margarida. Después de muchos días sin poder visitar tu blog, me encuentro con una serie de delicias que me tienen pegada a la pantalla hace rato. Feliz Navidad y Feliz Año nuevo.
ResponEliminaUn beso grande.
Quina pinta que fa!!!!, nomes que estigues la meitat de bo, segur que fins i tot parlaria.
ResponEliminaPetons
Sensacional la recepta i la presència del plat. Una forma excel.lent de començar el 2011 blocaire!! :D
ResponEliminafeliç any nou!
ResponEliminal'ànec és la carn que més m'agrada. Tal i com l'has preparat em sembla una delícia.
pt!
Un plat de Nadal digne d'un restaurant de luxe!
ResponEliminaL'anec amb taronja, amb pera o, com avui, amb poma, queda sensacional. I la salseta de nous ha d'acabar d'arrodonir el plat.
Bona nit Margarida
ResponEliminaA mi també m'has deixat muda!
Un plat de categoria,xiqueta.I amb quina cura el presentes,digne del millor restaurant.
Feliç any nou i que els Reis Mags et porten el que mes desitges.
Besets.
Margarida un plato estupendo... gracias por tu comentario y gracias también por la advertencia de los ingredientes se me coló la manteca ays las prisas que malas jaja
ResponEliminaEstos son los ingredientes:
250 gr. de manteca de cerdo
150 gr. de almendras ligeramente tostadas
250 gr. de azúcar glas
500 gr. de harina
Un poco de canela
Un poco de azúcar glas para espolvorear
Ya lo he corregido.
Besicos sorianos, los primeros de este año:)
Buon 2011 Margarida. leggerti è un vero piacere molto interessante questa ricetta dell'anatra con le mele, la ssegno. Un abbraccio Daniela.
ResponEliminaQue bona pinta! Aquest ànec deu estar deliciós. Bon any.
ResponEliminaPerò Margarida, a tu no se't resisteix res? Fas meravelles, tan en dolç com en salat. Quina gran recepta, gràcies per regalar-nos tanta saviesa!
ResponEliminaMargarida ets una fora de serie, tan amb el dolç com amb el salat.
ResponEliminaLa presentació com sempre de 10.
Bon any i gàcies per aquestes receptes.
Una abraçada
ISABEL
Amb la bona pinta que fa, segur que pobret si ho veiés recuperaria la veu! ;)
ResponEliminaBon any nou Margarida!
Margarida, me llevo esta receta. Mi marido es el que siempre cocina este tipo de aves, no soy muy amante pero reconozco que le quedan muy sabrosas.
ResponEliminaEl pato mudo lo criaba mi abuela, hace siglos que no escucha sobre esta variedad.
Un abrazo.
jo no cuino ànec gaire vegades, ho fa la meva mare, i sempre diu que per ser més bo l' ànec ha de ser mut.
ResponEliminaLi passaré aquesta recepta.
Un plato exquisito. No sé como te las apañas pero tus platos me ponen los dientes largos. Esa salsa requiere una buena barra de pan.
ResponEliminaMargarida, no sé si te he felicitado el año. Si no es así lo hago ahora y si lo he hecho el repetirlo no hace mal. Que seas muy feliz en este año que acaba de comenzar junto a tu familia.
Saludos