Llenties vegetarianes






Eren germans bessons però ell era el preferit del pare perquè era un excel·lent caçador i sempre li portava peces que li feien el dinar més plaïble.

Un dia, en tornar del camp tot suat i afamat, va veure el seu germà Jacob coent llenties. Estava tan terriblement cansant que no tenia ànims d'esperar a tenir el dinar fet. Per això, en veure el guisat del seu germà, li va demanar un plat d'allò rogenc.

Jacob, gelós d'Esaú perquè aquest era l'hereu (i tot per haver sortit el primer del ventre de la mare), li va demanar a canvi els seus drets de primogènit.

Esaú, pensant que de res li servien aquests drets quan s'estava morint de gana, va accedir a vendre'ls-hi sense pensar-s'ho dues vegades. El seu germà li va oferir aleshores un tros de pa i un plat de llenties, que ell es va menjar sense pensar en les conseqüències del seu jurament.




D'aquest fet ens ha arribat l'expressió vendre's per un plat de llenties, que ve a dir que hem fet un mal negoci ja que hem canviat una bona cosa per una altra de valor escàs.

Potser sí que un plat de llenties no ens costarà gaires diners, però jo us asseguro que no canviaria les llenties que surten de la meva cuina per res del món.

No porten xoriço, ni cansalada, ni cap ingredient carni, per això són ideals per a totes les dietes, especialment les vegetarianes. Són tal com sempre les ha cuinat la meva mare, tot i que ella hi afegeix trossets de pastanaga i patata.

Recordeu que és molt sa menjar llegums. Els Cigrons amb panses són excel·lents, i el Timbal de fesols de Santa Pau és sobrebò. I aquestes llenties son... superiors!

Si les voleu fer, aquí teniu la recepta:

Posem les llenties dues hores en remull. Les esbandim amb aigua fins que aquesta surti neta. Aleshores posem al foc les llenties amb 3 l d'aigua en una olla. Mentre esperem que bulli, tallem les cebes en juliana i les posem en una paella al foc amb l'oli junt amb els alls i la fulla de llorer.

Quan la ceba comença a agafar color, hi afegim els tomàquets tallats a trossos petits i ho deixem coure fins que s'hagi evaporat tot el líquid i el sofregit brilli.




Ara podríem abocar aquest sofregit a l'olla de les llenties, però com a mi no m'agrada trobar-me aquests ingredients barrejats amb les llenties, el que farem és posar el colador xinès dins de l'olla i abocar-hi a dins el sofregit. D'aquesta manera, mentre es couen les llenties, van agafant tota la seva substància.




Deixem que bullin durant 1 hora (o 1 hora i 1/4), a foc mig-alt. Sempre han d'estar cobertes amb un dit d'aigua. Si no és així, n'afegim una mica més, mirant que sigui calenta.

Quan veiem que ja estan cuites, aixequem el colador i amb la cullera de fusta aixafem la ceba i el tomàquet per escórrer bé tot el seu suc, que deixarem caure dins de l'olla. Salem, deixem coure dos minuts més i ja podem servir-les.

Ingredients (per a 5 persones):

1/2 kg llenties de bona qualitat
3 l d'aigua

100 ml oli d'oliva verge extra
3 cebes mitjanes
6 alls sencers i amb pell
1 fulla de llorer
3 tomàquets
sal




I ja que he encapçalat aquesta recepta amb la història de dos germans, us proposo la lectura d' Els germans Karamazov, de Fiodor Dostoievski. Club Editor, Barcelona 1990.



30 comentaris:

  1. Les llenties són el meu llegum preferit i així, estofadetes, són boníssimes. Jo també li afegiria els trossets de patata i pastanaga. Veig que a tu no t'hi agraden els entrebancs, oi?.

    ResponElimina
  2. que ricas se ven y te han quedado. Bss.

    ResponElimina
  3. Glòria: no, no m'agrada trobar "entrebancs" enmig de les llenties. Més que res, és que no m'agraden gaire les barreges. Per això mai hi afegiré arròs, tot i que reconec que des del punt de vista nutritiu és aconsellable.

    luisa: un plato sencillo y riquísimo! Lo preparo todas las semanas durante 9 meses al año como mínimo. Imagínate si nos gustan!

    ResponElimina
  4. No coneixia gens l'origen d'aquesta expressió...
    Jo sóc com la Glòria, els entrebancs vegetals a les llenties m'encanten!

    ResponElimina
  5. Una entrada fantàstica!! No sabia l'origen d'aquesta expressió. Sempre que llegeixo el teu bloc surto amb nous coneixements!! Molt bona la recepta! Una abraçada, Paula

    ResponElimina
  6. M'ha agradat la teva recepta, jo també les faig sense cap tipus de carn. Interessant manera d'incorporar el sofregit. Ho provaré, gràcies

    ResponElimina
  7. Mare meva!!! quin plat de llenties!!! criden l'atenció per la seva mida!! semblen cigrons!!! jejeje... a casa estem acostumats a menjar les més petitones, són les que més ens agraden amb diferència!!!

    És bona idea això del clador dins l'olla!!!

    Moltes gràcies per aquesta recepta tan saludable!! i per l'explicació de la frase feta!!

    Petonassos

    Miel

    ResponElimina
  8. Margarida un plat molt complet i super nutritiu! t'han quedat genials! ja he llegit que la fas cada setmana...és un èxit a casa teva. :)
    Molts petontes

    ResponElimina
  9. Doncs me n'has fet venir ganes: aquesta setmana provaré la teva recepta, estic gairebé segura que ens agradarà!

    ResponElimina
  10. No sabes como me gustan las lentejas....de todas formas!!.....junto a los garbanzos son mis legumbres favoritas.....me ha impresionado tu receta.....porque hago casi la misma!!....vario las proporciones.....pero los ingredientes son los mismos.....y me encanta!!......un plato delicioso......Abrazotes, Marcela

    ResponElimina
  11. M'encantes! de qualsevol manera! acabades de bullir amb un rajolí d'un bon oli... !
    petó

    ResponElimina
  12. I tant, que són bones les teves llenties!! En dono fe!
    A mi no m'agraden gaire els entrebancs, però sí que m'encanta l'arròs amb llenties, ja ho saps.

    No em quedo, que tinc pressa.
    Petons.

    ResponElimina
  13. Ostres Margarida, ara ja sé d'on ve l'expressió!! :) Però saps una cosa? Jo també m'hi vendria perquè m'encanten!!! :) I com tu, sense entrebancs. ;)
    Petons!

    ResponElimina
  14. Gemma: doncs jo, en altres plats, potser no em fa res trobar-ne, però a les llenties no m'agraden. Potser són manies...

    Bon Tiberi: d'això és tracta: d'aprendre coses! Així que si amb les meves entrades apreneu alguna lliçó, estic més que satisfeta!

    a peu coix: mira que m'agraden les llenties, però si m'obliguessin a menjar-me-les amb xoriços i botifarres, seria incapaç de menjar-me'n una sola cullerada!

    Miel: no les he comprat mai. Em penso que es diuen "pardines", oi? Aquestes tampoc són tan grosses, són normals! Però sí tenen un color molt bonic. A vegades costa trobar-les, perquè te les donen més descolorides...

    Ingrid: sí, cada setmana. A vegades fins i tot en faig més quantitat per poder repetir un altre dia! És el llegum que més agrada als meus fills, i és pràcticament la única manera que se les mengin de bon gust.

    ResponElimina
  15. Visc a la cuina: mira, nosaltres en menjarem demà. Les he fet avui i demà només caldrà escalfar-les!

    foodtravelandwine: hola, Maracela! Me alegra saber que tú las haces con los mismos ingredientes. Pero , claro, el resultado puede ser distinto según como las hayas cocinado. Seguro que también están riquísimas. Tines publicada la receta? Me gustaría saber cómo las haces, para probarlas en casa.

    Teresa: a l'estiu les bullo, les colo i les faig en amanida. A la meva filla gran li encanten així, i en menjaria gairebé cada dia. A mi m'agraden més estofades.

    Montserrat: quina sorpresa, noia!!!! Ja he vist també el teu comentari a les galetes de nata.
    Avui he fet llenties per demà, així que si et vols passar per casa, ja saps.
    La meva àvia també posava arròs a les llenties, però a la meva mare no li agradava i mai en posava. I com jo no estic acostumada a menjar-ne, tampoc m'agrada, però reconec que és un plat més complert. Així que fas bé de barrejar-ho. Tu sí que saps!!!!

    Mercè: veig que la cosa està molt anivellada, i és que hi ha tants partidaris dels entrebancs com detractors! Tu, de les meves!!! M'encanta!

    ResponElimina
  16. Que bones Margarida!
    A mi m'agraden de totes maneres,però amb tres hòmens a casa,i el mes que està mon pare 4,sempre tinc jo les de perdre.Ells les preferixen amb carn,i si no remuguen.
    Besets.
    Bona nit Margarida.
    Soc Paco.I ara que no me "sent" Maria,t'he de dir que no faces cas del que diu.Ací ens mengem tot el que ella ens cuina,perquè per sort per a nosaltres esta xiqueta valenciana és una molt bona cuinera.
    El que passa és que és una consentidora i sempre cuina el que mes ens agrada a nosaltres,però que si fera llentilles com les teues segur que ens les menjàvem bé a gust.
    Ésquè les dones-mares sou així!
    Un bes.

    ResponElimina
  17. Jo sóc com la Glòria i la Gemma els entrebancs vegetals a les llenties m'encanten!
    bones llenties
    peto
    miquel

    ResponElimina
  18. Un plat ideal pel meu gust :-)

    En primer lloc perquè m'agrada molt la llegum ;-)

    I en segon lloc perquè jo sóc de les que els divendres no menja carn, així que... genial!! :-))

    La Bíblia és plena d'històries que han passat a la cultura popular sense que molta gent sàpiga el seu orígen ;-) Aquesta història d'Esaú i de Jacob, fills d'Isaac, n'és una :-)

    ResponElimina
  19. M´encanten les llenties i recordar coses com aquesta qeu tenim oblidades i son molt interessants.
    No has penjat crònica , així que aprofito l´avinentesa per dir-te que va ser tot un plaer conèixer-vos tant a tu com al teu marit, espero que ara ens veiem mes sovint , ja "nos vamos soltando" i quan va tant be tenim ganes de mes oi?
    un petonàs maca i vaig a fer llenties per dinar.

    ResponElimina
  20. La immagino molto buona questa ricetta, ciao

    ResponElimina
  21. me encantan las lentejas con muchas verduritas. En mi casa siempre se comían así porque a mi madre no le gustaba el embutido, pero reconozco que ahora de casada le pongo un poquito de chorizo, jeje

    Salu2, Paula
    http://conlaszarpasenlamasa.cultura-libre.net
    http://galletilandia.blogspot.com

    ResponElimina
  22. Me gustan mucho las lentejas asi que tu receta con tu permiso me la apunto. Un beso

    ResponElimina
  23. Que preparació tan suculenta. M'apunto la recepta d'aquestes saboroses llenties.

    ResponElimina
  24. Margarida; Un bon plat de llegum, sempre es benvingut i sense entrebancs i sentint tot el sabor de les llenties -en aquest cas- no es canvía per res¡¡
    Que vagi de gust Margarida¡¡

    ResponElimina
  25. Hola Margarida ...

    Las lentejas es la legumbre estrella en casa y tengo por costumbre hacerlas una vez a la semana en los meses de frio.
    Me ha gustado mucho saber de donde viene la expresión tan popular ...

    ResponElimina
  26. M'encanten les llenties i així vegetarianes moltíssim més.
    Acabo de descobrir el teu blog i amb el teu permís em quedo per aquí llegint i com a seguidora.
    Un petonàs i feliç diumentge

    ResponElimina
  27. Sí, sí, sí!!! Aquestes han de ser les meves llenties!!! Ja n'ensumo l'olor!!!
    Margarida, una pregunta: ¿com ho has fet per posar tota la teva pàgina traduïda a varis idiomes?
    Mglòria

    ResponElimina
  28. Margarida, gràcies per la teva visita i per compartir amb mi els teus coneixements.
    No vull passar per davant del teu regal de tió, però he fet una mica de recerca i he trobat això: http://www.empresadata.com/trad/
    NO sé què tal funciona, però potser és una alternativa ràpida...
    Ja em diràs què et sembla!
    Un plaer venir a la teva cuina,
    Mglòria

    ResponElimina
  29. Buf, jo veient el sofregit abans de passar pel xino i coneixent-me, ja m'agafaria a sucar-hi pa com un boig!

    ResponElimina
  30. HOLA HOY;
    SOLO VENGO A PEDIR AYUDA.
    REALMENTE LA NECESITO Y CUANTOS MÁS ME AYUDÉIS MEJOR.
    VETE A MI BLOG Y LO ENTENDERÁS.
    MUCHAS GRACIAS POR AYUDARME.
    POR FAVOR, PÁSALE EL COMENTARIO A TODO EL MUNDO QUE CONOZCAS, CUANTOS MÁS ME AYUDEN , MEJOR.

    Nombre: Elena Zulueta De Madariaga

    ResponElimina