Lioneses de crema i maduixes







Sabia que tots el consideraven una mica beneitó, però allò no era un somni. Estava convençut que si era capaç de portar les relíquies de sant Valentí al monestir de Sant Benet, aconseguiria acabar amb els set anys de sequera que patia el Pla de Bages.

I així va ser com la seva tossuderia el va portar fins a Tolosa. El que no havia imaginat mai era que, després de robar les relíquies, totes les campanes de la ciutat es posarien a tocar totes soles, avisant els tolosans del furt, que de seguida es van posar a empaitar-lo.

Ell corria tant com podia, esperonat per la seva fe. I les seves forces no van defallir ni en veure davant seu el riu Garona, que li barrava el pas. I llavors, repetint-se el miracle del pas de Moisès i els israelites pel Mar Roig, les aigües del riu es van partir i el monjo va poder passar a peu eixut pel llit del riu, mentre les aigües li feien de muralla a dreta i esquerra.

En vista d'aquell prodigi, els tolosans van decidir no seguir-lo més i tornar a casa seva, i ell va poder arribar sa i estalvi al monestir, aclamat per la gent de la comarca que va acudir en processó a rebre'l en sentir que totes les campanes s'engegaven soles.




Aquestes delícies farcides de crema i maduixa potser tenen forma de campana, però no cal que repiquin per cridar l'atenció de ningú, perquè la seva aparença i el seu gust ja atreuen totes les mirades. Si us animeu a fer-les, aquí teniu la recepta:

Primer de tot farem la crema pastissera, tal com vam explicar aquí, i la tapem amb film transparent, de manera que toqui tota la superfície de la crema. Aconseguirem que el sucre tingui aroma de vainilla si el tenim tancat durant un temps dins d'un pot de vidre amb una beina ja usada d'aquesta espècie.

Encenem el forn i el posem a 200º i, mentre s'escalfa, preparem la pasta choux per fer les lioneses.

Posem al foc, en un cassó, l'aigua freda, la mantega i un pessic de sal. Passem pel sedàs la farina. Quan comenci a bullir l'aigua, hi tirem de cop tota la farina i, amb una cullera de fusta, anem remenant enèrgicament fins que ens quedi una pasta compacta que es desenganxa del cassó.

Apartem el cassó del foc i hi afegim dos ous sencers, i remenem fins que la pasta torni a ajuntar-se i a ser compacta. Tot seguit hi afegim els altres dos ous, i fem el mateix.

Posem aquesta pasta dins d'una màniga pastissera i anem fent petites boletes a sobre d'una safata, on haurem posat un full de paper de forn.




Si no teniu màniga pastissera o no la voleu utilitzar, podeu fer les boletes amb dues culleres. Les enfornem durant 15 minuts. Aleshores reduïm la temperatura del forn a 190º i les deixem 10 minuts més. No obriu la porta del forn per res del món, encara que us moriu de ganes de veure com han augmentat de volum, perquè les boles es desinflaran i ja no hi haurà res a fer.

Si teniu cap problema, podeu veure el pas a pas amb imatges que vaig posar a la recepta de les profiteroles.

Rentem les maduixes, les eixuguem amb cura i les tallem a trossos.




Quan les pastes estiguin fredes, les escapcem amb un ganivet esmolat i les omplim amb la crema pastissera, que haurem posat dins d'una màniga. Escampem trossets de maduixa a sobre de la crema, i posem una mica més de crema. Acabem posant el tros que havíem tallat, i que servirà de barret, i l'empolsinem amb sucre mòlt.


Ingredients (per a 20 lioneses):

Per a la crema pastissera:
3 rovells
75 g sucre mòlt amb aroma de vainilla
50 g Maizena
1/2 l de llet

Per a la pasta choux:
250 ml d'aigua
125 g de farina
100 g de mantega
4 ous petits
1 pessic de sal

Maduixes
Sucre mòlt amb aroma de vainilla






Avui us recomano la lectura d'Ernest Hemingway, Per qui toquen les campanes, amb traducció de Jordi Arbonès. Edicions Proa (Biblioteca a tot vent, 158-159), Barcelona, 1978.

Amb aquestes postres participo a l'HEMC d'aquest mes, que té com a amfitrió a Manu, del bloc Cocinando con Manu Catman, que ha proposat el tema de Sant Valentí.


hemc 51 - San Valentín


Potser també trobareu adients aquestes Cistelletes de merenga, aquest Braç de gitano de pinya o aquest Pastís d'aniversari





43 comentaris:

  1. Ummm aquests pastissets em recorden a la meva mare, sempre en feia quan era nena i a mi m´encantava que els preparés quan venien les meves amigues perquè es quedaven totes bocabadada...m´agrada molt com els presentes amb els bocinets de maduixa!! un petonet

    ResponElimina
  2. Quina casualitat, sembla que ens haguem posat d'acord! Jo també he fet unes lioneses per l'HEMC, però enlloc de forma de campana tenen forma de cignes, je je je... Sembla fet expressament :)

    ResponElimina
  3. Que bonics i apetitosos, m'han agradat molt amb la crema. De fet les lioneses que més m'agraden són les de crema per sobre les de nata o de trufa... :)

    ResponElimina
  4. Que buena pinta tienen, fantasticas.

    Saludos

    ResponElimina
  5. Així sí que m'agraden les lioneses! res de xocolata, que no! jo amb crema o amb nata. Què bones!!!
    Respecte el tema Braun, seguiré explicant pel blog, que al final tinc la solució! :-)

    ResponElimina
  6. ohhhh Margarida!!! a mi es que em fa l'afecte que m'agrada tot el que fas, però es que aquest cop tant la crema com les maduixes m'encanten, mira que n'és de bona aquesta combinació. I la pasta choux, mmmmm, encara sembla que puc recordar el gust d'aquells pals de pastisseria tot lluents d'almívar caramelitzat i que aquí no hi ha! :-) m'hauré d'animar a fer-los jo mateixa!!

    Per cert, a veure si tu m'ajudes a fer memòria. Recordo que comprava uns pastissets, fins i tot n'hi havia als forns, que eren de pa de pessic, trufa per dintre i per fora, amb forma de mitja esfera. Anaven arrebossats de fideus de xocolata per tot arreu i al cap de munt duien una cirera confitada, com se'n deien? ho recordes? cada vegada que vaig a barcelona en vull menjar i un cop allí no me'n recordo mai :-)

    un petó immens guapíssima!

    ResponElimina
  7. Margarida, quina entrada més bonica. Les campanes de pasta choux i les de Hemingway han fet molt bona combinació. Una recepta perfecta!

    petons

    Marisa (Bon appétit)

    ResponElimina
  8. Delicioses aquestes campanetes amb la genial combinació de crema i maduixes!!

    ResponElimina
  9. Margarida, siempre te quedan las cosas a pedir de boca. si parecen bombones, muy apetecibles un saludo

    ResponElimina
  10. No n´he fet mai de lionese, sempre he pensat que eren molt difícils de fer! Però veient aquestes, em sembla qque m´hi posarè aquest cap de setmana!
    Ptons
    Anna

    ResponElimina
  11. que monadaaaaaaaa ya demas debe de eestar buenisimo

    un saludo
    www.lasguisanderas.com

    ResponElimina
  12. Margarida m'encanten aquestes lioneses!! Les maduixes em tornen boja, la crema ja no et dic...i tot junt ha de ser espectacular. M'apunto la recepta. Una abraçada, Paula

    ResponElimina
  13. Bona nit Margarida
    No poden estar mes boniques i mes bones amb eixe farcit!
    Si me les poses davant em pose a repicar d'alegria.
    El conte molt bo.
    Besets

    ResponElimina
  14. Noia! ets tota una artista fent lioneses, semblen de pastiseria!
    Maduixes i crema... boníssimes, segur!
    Fins aviat,
    Elisabet

    ResponElimina
  15. Saps què? M'agraden més les maduixes amb crema que amb nata, i si, a més són el farciment d'unes lioneses com aquestes, deus sentir campanes celestials!

    ResponElimina
  16. Mº José-Dit i Fet: així les teves amigues et devien dir el que els diuen a les meves filles: "Quina bona olor que fa casa teva!" I és que no hi ha dia que no prepari una cosa per berenar!

    Gemma: doncs ara passaré a veure què has fet. És original això de les lioneses amb forma de cigne! Em penso que una vegada ho vaig veure fer a la germana de l'Arguiñano.

    Starbase: a mi dona-me'n amb qualsevol farciment, que les devoro totes! Tot i que amb la crema, com a tu, són les que més mp'agraden!

    jose manuel: gracias, chico!


    locasita: a mi també m'agraden amb trufa, eh???
    Ja tinc ganes de veure quina solució t'han donat! La qüetió és que tu estiguis contenta amb el regal. Perquè sinó, quina gràcia té, oi???

    Maduixa: bé, no cal que miris les meves lioneses, que jo encara recordo la teva croquenbouche, impressionant sens dubte!!!

    No puc ajudar-te en el que em preguntes. Sé a què et refereixes, però ara tampoc recordo el seu nom. A veure si en veig en alguna pastisseria i pregunto pel seu nom!

    Marisa: gràcies, noia! Perquè fos una mica diferent a tot el que s'ha dit del dia de sant Valentí, i per poder aportar alguna cosa nova, se'm va ocórrer aquesta combinació d'idees!

    Jordi: gràcies, noi! Acabo de passar pel teu bloc i no saps la quantitat de coses bones que hi he trobat!

    ResponElimina
  17. deakiapekin: gràcies, noia, pels teus compliments!

    Anna: doncs a veure si és veritat! Ja has pogut comprovar que es fan en un moment!!!
    Pensa que després em passaré pel teu bloc a veure si les has fet....

    Noelia: pues, sí. Estan riquísimas!

    Bon Tiberi: a mi també m'agraden molt amb aquesta combinació! Amb nata resultarien massa greixoses.

    mesilda. tu sempre tan ocurrent!!! M'ha encantat això que et posaries a "replicar d'alegria"!!! Ets única, genial!!!!

    tots a la cuina: semblen de pastisseria, però segur que són més bones. I sinó, fes-les i ho comprovaràs! No t'enganyo!

    Visc a la cuina: coincidim amb el gust! Aquesta combinació és molt bona. I saps què? Sempre es poden buidar una mica les lioneses (no ho he dit, però jo sempre ho faig), perquè hi càpiga més crema. I quan li claves la queixalada.... mmmmhhh, se t'omple la boca de crema que és una passada!!!

    ResponElimina
  18. me gusta tu propuesta y estan geniales asi y con crema mas

    miquel

    ResponElimina
  19. quin joc que donen les lioneses, oi? m'encanten farcides dolces com aquestes, que segur que la maduixa els dóna un toc ben diferent, però també m'agrada farcir-les de coses salades.

    ResponElimina
  20. Unes lioneses boníssimes crema i maduixes irresistibles, ara per esmorzar me’n menjaria un parell Ummm
    Petons

    ResponElimina
  21. Que bona la combinació de la crema i les maduixes
    Molt bones aquestes lioneses
    Bona cuina

    ResponElimina
  22. Jo si que repico campanes només de vuere aquestes delícies!

    ResponElimina
  23. Margarida; Aquestes "campanes sonen" d'alló tant i tant bé.

    ResponElimina
  24. Que bones són les lioneses Margarida!! i t'han quedat exquisites, amb aquesta forma que els hi has donar i sobretot amb el farciment de crema i maduixes!! sublims!
    Petonets bonica!

    ResponElimina
  25. Que boniquetes, que ben fetes i amb tota la seguretat que dona saber que han sortit de les teves mans, QUE BONES!!!

    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  26. Que ricas son ..te salieron fenomenal..muy apetitosas ..las fotos preciosas .BSSSS MARIMI

    ResponElimina
  27. Que bons!!
    M'encanten. M'agraden més de nata, però així amb la crema i les meduixes han d'estar bonísims!!
    Petonets

    ResponElimina
  28. con lo que me gusta la crema pastelera y las fresas la combinación final perfecta es ponerla en las lionesas ;)

    Salu2, Paula
    http://conlaszarpasenlamasa.cultura-libre.net
    http://galletilandia.blogspot.com

    ResponElimina
  29. Oooooooh!!! Sembla que només llegir-ho un ja sent una satisfacció alimentària!! :-))

    Quina pinta!! M'agrada tot... la lionesa, la crema, la maduixa... hehehe

    ResponElimina
  30. Les lioneses forman part de la meva infancia, els diumenges el meu pare ens portava a la pastisseria i unes vegades escullia lioneses i unes altres un tortell jajaja, sempre masa choux!! Quina presentació tan maca, com sempre!!! Mil petons

    ResponElimina
  31. Doncs sí, Margarida, atrauen molt!!! i és que el seu aspecte fa goig de veure!!! segur que de gust també son ben bones!!!

    Petonassos bonica, vaig a veure què has estat fent últimament...

    Miel

    ResponElimina
  32. Unes bones lioneses no necessiten gaire mes que el que tu els hi has donat, ténen un aspecte sensacional i elles soles diuen menge´m, a mi em diuen, mengen si pots mitja dotzena, m´encanten amb crema i mab les maduixes estàn arrodonides per donar-los-hi un deu.

    ResponElimina
  33. Margarida, les lioneses perfectes per mi!! Amb tots els ingredients preferits! Sensacionals!
    Petons!

    ResponElimina
  34. QUE ASCO DE INDEPENDENTISTAS, DE VERDAD.

    ResponElimina
  35. Hola, he dado con tu blog, otra vez y en este caso al verte en el blog de magia en mi cocina.
    Me encanta tu post, es bueno y espero seguir pudiendo verte.
    Un saludo-
    cuatroespecias.blogspot.com

    ResponElimina
  36. QUE DELICIA DE LIONESES SE VEN DELICADOS Y RICOS,ME ENCANTARON,SE VE MUY BIUENA Y LA HARÉ,ABRAZOS Y CARIÑOS.

    ResponElimina
  37. Ricas no RIQUÍSIMAS... me encanta esta delicia de postre
    Un beso

    ResponElimina
  38. Waw!
    Quina pinta més bona, Margarida!
    Mai havia vist lioneses amb trocets de fruita. Ben bo!!

    Besets!

    Josep Àngel

    ResponElimina
  39. Així amb una lionesa matem el cuquet del dolç. Que ben fetes estàn perfectes.
    Un abraç

    ResponElimina
  40. Les lioneses són unes grans postres, que llueixen molt i que per la feina que porten (no massa), obtens un resultat molt bo :-)

    ResponElimina
  41. Això són unes lioneses com Margarida mana! Hahaha!
    Les lionese han estat des de petita un dels meus postres preferits. Trobar-hi de regal les maduixes és tot un detall.
    Petons!

    ResponElimina




  42. Daniela24 de febrero de 2011, 18:55

    Bellissima ricetta, complimenti. Ciao Daniela.

    ResponderEliminar



    Loreto25 de febrero de 2011, 9:30

    Que bonitas han quedado y con esa historia saben mejor :)

    Un beso

    ResponderEliminar



    Cocinando con Manu CatMan27 de febrero de 2011, 9:46

    Fantásticas...ya están en el resúmen del HEMC...he tomado la versión es castellano ya que te has molestado en poner las dos...moltes graciès...
    petons del gat qu'hara et segueix!!!

    ResponderEliminar



    Loladealmeria5 de marzo de 2011, 7:25

    Margarida te he visto en el reportaje de Bimbo,¡¡¡ me ha encantado conocerte ¡¡¡¡ eres preciosa, ¡¡que dulzura desprendes ¡¡¡ no me extraña que tengas esas manos para el dulce y lo salado, jajjaa. Me has encantado.
    Igual que em encantan tus paltos, estas lionesas ¡se ven riquísimas.
    Espero que ste blog lo actualices no me gustaría perderme tu maravillosas recetas.
    bsss , guapa,


    ResponElimina




  43. Daniela24 de febrero de 2011, 18:55

    Bellissima ricetta, complimenti. Ciao Daniela.

    ResponderEliminar



    Loreto25 de febrero de 2011, 9:30

    Que bonitas han quedado y con esa historia saben mejor :)

    Un beso

    ResponderEliminar



    Cocinando con Manu CatMan27 de febrero de 2011, 9:46

    Fantásticas...ya están en el resúmen del HEMC...he tomado la versión es castellano ya que te has molestado en poner las dos...moltes graciès...
    petons del gat qu'hara et segueix!!!

    ResponderEliminar



    Loladealmeria5 de marzo de 2011, 7:25

    Margarida te he visto en el reportaje de Bimbo,¡¡¡ me ha encantado conocerte ¡¡¡¡ eres preciosa, ¡¡que dulzura desprendes ¡¡¡ no me extraña que tengas esas manos para el dulce y lo salado, jajjaa. Me has encantado.
    Igual que em encantan tus paltos, estas lionesas ¡se ven riquísimas.
    Espero que ste blog lo actualices no me gustaría perderme tu maravillosas recetas.
    bsss , guapa,

    ResponElimina