Cistella de maduixes







Sense adonar-se, l’Aurora havia revelat a una companya de classe el seu secret més pregon.

Feia mesos que tenia a tothom atabalat amb els comentaris que deixava caure com si res. Que si l’àvia li havia fet un vestit d’època perquè aviat viatjaria al passat, que si aniria al Palau Reial, que si hi havia una locomotora de vapor, que si els rails de la via eren de plata...

La veu va córrer ràpidament i tota l’escola n’anava plena. Per això, quan aquell matí va entrar a classe, tots van començar a fer mofa.

-El Tren de la Maduixa? Ja podies haver inventat un nom més aristocràtic per al teu tren! Sa Majestat la Reina Aurora viatjarà en el Tren de la Maduixa!

I tots van esclafir a riure, mentre la cara de l’Aurora canviava de color i feia esforços per no plorar. Però no se sentia ferida. S’havia adonat de com n’havia estat de ximpleta, i ara se n’avergonyia.

Que fàcil hauria estat parlar del regal que els pares li havien fet per al seu aniversari! I podia haver aprofitat per explicar coses que segur que els seus companys no coneixien. Amb quin gust l'haurien escoltat si els hagués relatat que la segona via ferroviària que s’havia construït a Espanya anava de Madrid a Aranjuez, i que el tren rebia aquest nom perquè transportava a la capital les maduixes que es conreaven en aquesta vil•la!

Però l'emoció d’aquest viatge li havia obnubilat l'enteniment. I n'estava tan penedida!




Segur que a la tornada ja tothom haurà oblidat l'incident, i ella serà feliç explicant les anècdotes del viatge i compartint amb els companys la cistella curulla de maduixes que els ha portat, mentre senten de fons El Concierto de Aranjuez.

Si vosaltres no hi heu anat, però estaríeu encantats de menjar-vos aquesta cistella de maduixes, ja podeu començar a encendre el forn.

El posem a 180º. Cobrim amb paper de forn un motlle de 20 cm de diàmetre. Fem un pa de pessic com ja hem fet altres vegades. Surt tan esponjós!




Tallem la meitat de les maduixes en 4 o 5 trossos. Els reguem amb el xerès i els empolsinem amb el sucre.

Un cop el pa de pessic estigui fred, el desemmotllem i el tallem horitzontalment en 4 trossos. Els tres primers serviran per fer la cistella i amb el quart tallarem les nanses.

Muntem la nata amb una cullerada de sucre mòlt. Colem les maduixes. Barregem 150 g de nata muntada amb 125 g de maduixes, i escampem la barreja a sobre del primer pis de pa de pessic.

Cobrim amb el segon pis de pa de pessic. I escampem a sobre 150 g de nata barrejada amb la resta de maduixes. Tapem amb el tercer pis de pa de pessic.

Cobrim tots els costats de la cistella amb una mica de nata, i la guardem a la nevera.




Per fer la crema anglesa, batem en un cassó els rovells amb el sucre i la fècula fins que blanquegin. Aleshores afegim a poc a poc la llet calenta, remenem bé i posem el cassó al foc, molt suau, i sense parar de remenar ho tenim fins que arrenqui el bull. Trigarà uns minuts. Ho veurem perquè es formaran uns butllofes que en esclatar fan "puff". Ràpidament retirem el cassó del foc i li donem una bona remenada.

Posem la mantega en un bol i la batem fins a deixar-la ben suau. Li afegim, a poc a poc, la crema tèbia que acabem de fer, batent bé amb la batedora elèctrica. quan ja haurem incorporat tota la crema, seguim batent durant un o dos minuts més, fins que estigui ben suau.

Aquí trobareu un slide que us explicarà amb imatges com fer-la.


Posem una mica d'aquesta crema dins d'una màniga pastissera, i fem unes tires primes verticals al voltant de tota la cistella, separades uns 2 cm entre elles.

Posem més crema dins d'una altra màniga pastissera, i anem dibuixant les tires horitzontals imitant l'enreixat d'una cistella. La posem a la nevera perquè es refredi la crema. Cobrim les nanses amb nata i després amb crema.




Escampem la resta de la nata a sobre de la última capa de pa de pessic i l'allisem amb una espàtula. Enganxem les nanses clavant mig escuradents a cada costat, i dibuixem la vora de la cistella amb més crema de mantega.

Acabem la cistella posant la resta de maduixes senceres, i adornant amb unes fulles de menta.





Ingredients:

Per al pa de pessic:
4 clares
1 pessic de sal
4 rovells
125 g sucre
110 g farina de reposteria
1 culleradeta de llevat

Per a la crema de mantega:
250 ml llet
2 rovells
25 g sucre mòlt
5 g Maizena

250 g mantega a temperatura ambient

Per al farciment i decoració:
500 ml nata per muntar
1 cullerada de sucre mòlt

1/2 kg maduixes
65 ml xerès dolç
25 g sucre mòlt




I després de menjar un tros d'aquesta cistella tan bona, dediquem una estona a la lectura. Avui us proposo El tren de les 4.50, d'Agatha Christie (Col·lecció Nova Terra, 51. Sèrie Agatha Christie, 4). La Llar del Llibre, Barcelona, 1985.


Amb aquesta recepta participo en la proposta que ens fan aquest mes Els fogons de la Bordeta i Xocolata desfeta per a la Recepta del 15.





Font de la idea: La cocina paso a paso. Ediciones Sarpe.





45 comentaris:

  1. Primeeeeeeeeeraaaaaa :-))

    I com sóc la primera em menjo el tall que hi ha posat!! iupiiiiiii :-))

    Ah, el llibre de l'Agatha Christie ja l'he llegit... però com fa molt de temps, el rellegiré :-) ja sé que m'agradarà! a més, com no en recordo els detalls, passaré una bona estona mentre vaig assaborint aquest deliciós tall de la cistella de maduixes :-))

    ResponElimina
  2. Que hermoso y sabroso se ve!!....se ve super esponjoso....Abrazotes, Marcela

    ResponElimina
  3. Margarida, aquesta cistella té una pinta impressionant!! Moltíssimes gràcies per participar, ens fa molta il·lusió!
    Petonets
    Sandra

    ResponElimina
  4. Margarida, quina passada de cistella!!! te l'has ben currat!!! quin tall més xulo t'ha quedat!!! petó

    ResponElimina
  5. complimenti una vera e proprio opera d'arte!chissà come è buonisisma!

    ResponElimina
  6. No lo conocía, pero la verdad es que he alucinado con este tipo de postre.

    Saludos

    ResponElimina
  7. Quina currada! És molt original la presentació! Ha d'estar boníssim aquest pastís.
    Petons

    ResponElimina
  8. Ostres, però quin luxe de pastís, per favor. M'he quedat amb la boca oberta! M'encanta! L'hauré de provar, eh?
    Gràcies per participar. Moltes petonets!

    ResponElimina
  9. Quina passada, Margarida! impressionant de maca

    ResponElimina
  10. Qué buena cesta para regalo...

    De lo que cuentas del tren de la fresa, lo recuerdo como una de las mejores excursiones de cuando eramos pequeños y nos llevaban en el cole y volvíamos con unas fresitas y unos espárragos, también tipicos de Aranjuez.

    Un abrazo

    ResponElimina
  11. com sempre, les teves creacions desborden treball i originalitat, felicitats per aquest cistellàs!

    ResponElimina
  12. Quina passada, la decoració en forma de cistella m'ha semblat sublim.

    Una abraçada!

    ResponElimina
  13. Quin cistell de luxe, una aportació magnifica
    petonets

    ResponElimina
  14. Espectacular, t'ha quedat sensacional! Sembla una cistella de veritat. Però quina feinada! I quin greu fer-la malbé per menjar-se-la, oi? Je je je...

    ResponElimina
  15. Ves me quedo embobada!!! MArgaridaaaa,que pasada...bellísima,delicada.
    Personalmente,no me atrevo con ella,es una tarta para admirar
    Que manos tienes chica.

    Besos

    ResponElimina
  16. Ets una gran artista de la cuina!!!

    ResponElimina
  17. Margarida me has dejado alucinado con esta cistella,lareceta y el post.Te lo has montado dividamente,ha sido un placer visitarte
    peto
    miquel

    ResponElimina
  18. Margarida, Espectacular!! no tinc paraules.

    Un petonet

    ResponElimina
  19. Margarida m'he quedat sense paraules, és una cistella preciosa m'ha agradat molt. Enhorabona és un treball molt delicat però t'ha quedat molt bé.
    Un abraç

    ResponElimina
  20. Molt bona l’idea de fer un cistell comestible, una presentació de 10
    Petons

    ResponElimina
  21. I no et va saber greu menjarte aquesta meravella?????

    Petons

    ResponElimina
  22. Com se sol dir "un treball de xinos". Perfecte! i amb un aspecte esponjós i gens embafador.

    ResponElimina
  23. Hola!
    Quina feinada i que b que t´ha quedat! Sembla ben b de veritat!
    Petons

    ResponElimina
  24. Pobre Aurora ;)
    Quina feinada guapa!! Jo no me n'hauria sortit pas! sóc massa manasses...

    ResponElimina
  25. Per favor Margarida!
    Quina passada de cistella.Has fet un trenat de categoria.Per a posar-la en un aparador..Preciosa de veritat.
    Besets

    ResponElimina
  26. Margarida; Prefereixo més el teu vagó de maduixes, que no el tren de L'Agatha Christie, doncs el segón no m'agrada gaire.
    Que vagi de gust Margarida¡¡ :-D

    ResponElimina
  27. Una recepta completament ideal! no saps el que m'agraden els pastissos amb maduixes, pa de pessic, nata i crema.......... els millors que he tastat a la vida!!

    ResponElimina
  28. MARE MEVA!!!!
    M'has deixat al.lucinada del tot!!
    Quina passada!!
    T'ha quedat preciosa aquesta cistella. Quina currada.
    Petonets guapa

    ResponElimina
  29. Es tant maca la cistella!! M'encanta!!! Tinc altres receptes semblants , però la teva es que té una presència meravellosa!!! Sempre em deixas amb la boca oberta, encara tinc la imatge de la megamagdalena i quant gairabé em reposo de l'impacte, toma!un altre!!! Sempre es un plaer venir a casa teva, per com escrius, per les fotos...per tot!!! Petons

    ResponElimina
  30. Margarida, quina passada de pastís!!! Té una pinta impressionant!!! :)
    Petons!

    ResponElimina
  31. Assumpta: doncs jo no me l'he llegit. El Pere sí, i en preguntar-li si coneixia algun llibre que parlés d'un tren, me'l va recomanar. De l'Agatha Christie he llegit poca cosa.

    foodtravelandwine: esponjós, tant com vulguis!

    elsfogonsdelabordeta: m'ha fet molta ul·lusió participar en aquesta proposta!

    Teresa: creu-me si et dic que és més fàcil del que sembla!

    Lucy:E 'stata una torta squisita! Questa opera d'arte .... è un'altra cosa! Grazie per essere venuti a visitare!

    jose manuel: pues no veas la sorpresa al sacarlo a la mesa!

    ResponElimina
  32. SILVIA: ja ho crec: boníssim!!! Però no és tan laboriós com sembla.

    Marina: a veure si t'animes a fer-lo! T'agradarà segur!

    Sònia - L'Exquisit: la veritat és que feia molt de goig!!!!

    Pakus para Lazy Blog: Tú has subido al Tren de la Fresa? Ohhhh! Yo no había oído hablar de él, pero buscando información apareció y me encantó relacionarlo con la receta. Yo he hecho con mis hijos el recorrido en tren de vapor de Martorell a Monistrol de Montserrat (unos 18 km), y me gustaría ir en el Tren dels Llacs, que va de Lleida a La Pobla de Segur, y que tiene un recorrido de casi 90 km!!!
    Y leí, cosa que no sabía, que Aranjuez era famosa por sus fresas y sus espárragos. Yo creía que sólo había fresas en el Maresme y en Huelva!!!

    ResponElimina
  33. manel: gràcies, noi! Sempre intento aprendre alguna cosa i donar-la a conèixer. Això del Tren de la Maduixa em va agradar!

    starbase: doncs si et poses a fer-la, veuràs que és cosa de mitja hora! És més fàcil del que sembla!

    Neus: una bona recepta per a una bona proposta!

    Gemma: un cop tens el pastís fet, i la crema preparada, en poca estona està feta! Sembla increïble però és veritat!

    Silvia: què vols dir que no t'atreveixes? Prova de fer-la, i veuràs com canvies d'opinió! És més fàcil del que sembla!

    ResponElimina
  34. Cristina; gràcies, noia!

    Visc a la cuina: ja m'agradaria, ja...

    Miquel: gràcies, noi! tu sí que em sorprens amb les teves últimes receptes!

    Mª José: gràcies, noia!

    María Dolores: crida l'atenció, i sembla molt difícil, però com ja he dit, és molt més fàcil del que sembla!

    Fem un mos: sí, una bona cistella comestible!

    Dolorss: la veritat? El que em va saber greu va ser engreixar-me!!!! ja,ja.... Sort que a casa tinc l'Oriol, que com la va trobar boníssima, se n'ha menjat un bon tros per esmorzar i berenar fins que se l'ha acabat!!!!

    ResponElimina
  35. Cristina: no et pensis, no. No és dels pastissos que m'han donat més feina. La veritat és que enganya! L'enreixat, per exemple, em penso que el vaig fer en menys de 5 minuts!

    Anna: que era bo, t'ho puc certificar. Davant de notari, si vols!!!!! ja,ja...

    El taller de cuina: això no diguis mai!!! Si t'hi poses, segur que encara et surt més maca que la meva!!!

    Mesilda: doncs no va durar gaire a l'aparador de casa!!!! Fins i tot, estant tapada, va desaparèixer ben aviat!

    Josepb -Menja de bacallà: Jo també!!!! Estic d'acord amb tu! Les lectures de l'Agatha Christie no entren dintre de les meves preferències. Puc veure una pel·lícula d'ella, però els llibres m'agraden d'un altre gènere!

    ResponElimina
  36. Locasita: a mi també em sembla una bona combinació la nata amb les maduixes, i amb el pa de pessic tan flonjo, la veritat és que estava deliciós aquest pastís.

    Joana: ja veig que molts us heu espantat en imaginar la feinada d'aquesta cistella. Però realment no és més laboriosa que qualsevol altre pastís!

    Elvira: gràcies, guapetona!!! Visitar-te a tu sí que és un plaer! Així que ja estàs ensenyant aquestes receptes que tens!!!! Aquí estem impacients, ja!

    Mercè: És impressionant, però encara ho són més les teves preparacions! Ets una mestra de la pastisseria!

    ResponElimina
  37. Margarida, adoro tus cestas con frutas, tan de tu estilo casi diría que romántico, adoro tus introducciones, tus historias enlazadas a las recetas, adoro tu estilo, esa es la cuestión.
    Me parece un trabajo artesanal impresionante, ese enrejillado es especial, enhorabuena, te superas en cada receta.
    Un beso.

    ResponElimina
  38. Guau vaya pastel!! Me ha encantado!

    ResponElimina
  39. Ara ho veig!!
    Em feia creus pensant què eren aquelles tiretes ondulades amb un gust que semblava de mantega i ara, amb la foto, m'adono que és el trenat de la cistella.
    Estava boníssim, com sempre, i els fresons per dins el feien d'allò més fresc i lleuger de menjar.
    Gràcies!!!!

    ResponElimina
  40. Mare meva quina feinada! però què bonica que t'ha quedat!! ja sé que sempre et dic el mateix, però es que ets una artistassa amb majúscules! La teva paciència i bon gust traspassa la pantalla, quin goig que fa!Enhorabona guapíssima!

    Molts llibres dels que parles no els conec, però de l'Agatha Christie no puc dir el mateix, els he llegit absolutament tots, van ser els meus companys d'estiu quan era joveneta, i encara ara, molt de tant en tant, n'hi trec la pols a algun d'ells i me'l rellegeixo amb dos dies. Va ser una dona molt interessant, i va tenir una vida tant o més misteriosa que les seves novel.les.

    Quin gust sempre venir-te a veure, gaudir de la teva literatura i la teva feina. Un petó, preciosa. :-)

    ResponElimina
  41. Quina idea més rebona, Margarida! Un cistell de pa de pessic!!! T'ha quedat espectacular, de veritat, fa molta patxoca!!!

    Felicitats!!!
    La Taula d'en Bernat

    ResponElimina
  42. desde luego eres toda una maestra de los pasteles y tartas, tienes unas ideas geniales ;)

    Besos, Paula
    http://conlaszarpasenlamasa.cultura-libre.net
    http://galletilandia.blogspot.com

    ResponElimina
  43. Encara que arribo molt tard...però sort que no em perdo aquesta cistella!! és bestial!! em xifla! t'ha quedat preciosa i tant ben feta ;)
    Molts petonets guapa

    ResponElimina
  44. que tarta más original ! y seguro que deliciosa.

    ResponElimina