Pastissets de trufa




Jo era Comanadora del Monestir de Santos quan ell tenia el costum de venir-hi a oir missa. El primer dia que el vaig veure, alt i esvelt, de cabell ros i ulls blaus, ja m'hi vaig enamorar. I per les converses que teníem, de seguida vaig veure que, a més, era un home honest.

Ens vam casar, i es va convertir en l'home de la meva vida. Però vaig morir jove i només li vaig poder donar un fill. Sé que, malgrat tot, va estar ben cuidat perquè ell aviat va buscar qui em substituís i tingués cura del nen.

Li agradava navegar i no parava mai quiet. Va ser així com va descobrir el Nou Món i on va trobar una cosa ben valuosa que els natius consideraven menjar per als déus, i que ell no va dubtar a oferir com a regal als Reis Catòlics. Però el gust amarg i picant d'aquells grans i el seu aspecte brut no els va agradar gens.

No va ser fins molts anys després que algú va tenir la idea de barrejar-lo amb sucre i va convertir aquell cacau en un aliment irresistible. I si hi ha alguna cosa per la qual em sap greu haver deixat tant d'hora aquest món és precisament no haver tingut el plaer de tastar-lo!




Si aquests exquisits Pastissets de trufa us han cridat l'atenció, animeu-vos a preparar-los ja que pocs postres hi ha més fàcils de fer!

Per una banda, posem en remull amb aigua freda els fulls de gelatina, i per una altra, la nata i la xocolata esmicolada en un cassó, a foc baix, i anem remenant fins que aquesta s'hagi fos. Apartem la trufa del foc i hi afegim els fulls de gelatina escorreguts.

Mentre esperem que refredi la trufa, anem muntant la nata. Quan gairebé la tinguem, hi afegim el sucre i la barregem amb cura amb la trufa.

Omplim els motlles de mini-savarin de Silikomart amb aquesta trufa i els deixem a la nevera unes 4 hores.

Per poder desemmotllar-los amb facilitat, els posem al congelador durant 1 hora. Els emplatem i, amb l'ajut d'un colador, els empolsinem amb cacau en pols. Muntem la nata, afegint el sucre al final.

Posem la nata dins d'una màniga pastissera i fem tota una corona de rosetes al voltant del pastisset. Acabem la decoració amb unes boletes cruixents de xocolata.

Ingredients (per a 8 pastissets):

1/4 l de nata 35% m.g.
1/4 kg xocolata Nestlé Postres
3 i 1/2 fulls de gelatina

125 ml nata 35% m.g.
50 g sucre

Per a la decoració:
200 ml nata 35% m. g.
1 cullerada sucre mòlt
1 cullerada de cacau en pols
boletes cruixents de xocolata




Amb aquests Pastissets de trufa participo en el 7º Reto "Todo con chocolate" de VelocidadCuchara.

I mentre assaborim una menja tan bona, llegim De part de la princesa morta, de Kenizé Mourad. Muchnik Editores. Barcelona, 1998.




32 comentaris:

  1. Això sí que és un senyor postres!!! D'aquests que treus a taula per Nadal i no en queda ni una engruna! QUina pinta, mareta... petons

    ResponElimina
  2. Fantástic pastisset de xocolata ( que m'encanta), pero quasi millor recomanació del llibre. Fa temps que el vaig llegir i em va encantar.
    Petonets.

    ResponElimina
  3. Hola guapisima.
    Me encantadi compartir taller contigo.
    Ya he hecho los esparragos verdes y la sal de vino.
    Hasta pronto
    besos

    ResponElimina
  4. Quina delícia! Aquest pastís a casa no dura ni 5 minuts!!

    ResponElimina
  5. Aquests és dels meus!!! de xoco!!! ptó

    ResponElimina
  6. Quina meravella!! té un aspecte deliciós!! m'encanta!
    Un petonet Margarida

    ResponElimina
  7. uhmmmm un aspecto delicioso, ¿ a quien no le gusta el choco? ¿ y a quien no puede gustarle lo que tú haces ?:)

    ResponElimina
  8. ¡Uf, que no puedo yo más con tanto desconsuelo. Qué cosa más rica! Besos y feliz semana.

    ResponElimina
  9. Jo necessito un motlle maxi...je, je, je. El llibre recomenat me' l vaig llegir fa anys i em va agrada moltíssim. Gràcies per recordar-me'l.

    ResponElimina
  10. Mes bo impossible!
    Els pastissos de xocolate sempre triomfen,almenys en ma casa.
    Besets

    ResponElimina
  11. Sembla boníssim, millor dit, segur que ho es.
    El llibre que recomanes el vaig llegir fa molts anys.
    Petons.

    ResponElimina
  12. Quina perdició la xocolata.. uns pastissets de luxe. Sort en el concurs.

    ResponElimina
  13. TE ha quedado perfecto y mira que no soy chocolatera pero dan ganas de morder la pantalla.
    Besicos sorianos:)

    ResponElimina
  14. hija de verdad, qué perfección!!! es que no sabes lo que te admiro ;)

    Salu2, Paula
    http://conlaszarpasenlamasa.cultura-libre.net
    http://galletilandia.cultura-libre.net

    ResponElimina
  15. Ai si en feia dies que no venia per aquí!!! Veig que continues fent coses ben bones i ben boniques!


    Las recetas de Glutoniana

    ResponElimina
  16. Guauu que bo !!!! Se m'acaba de fer la boca aigua !!! Quina cosa més bona !!!

    ResponElimina
  17. Margarida,
    molt bona proposta,(ella i el abanico), allà no puc fer comnetari, fa dies ho vaig veure en el teu blog.
    Les llenties són tan bones-
    Des d'aqui vull dir-te de nou que els teus pastissos són molt bons, (sacher i el de maduixes i nata fantàstic).
    Si et sembla bé et posaré en els meus favorits. moltes gràcies.

    ResponElimina
  18. Margarida,
    Crec que tinc alguna cosa de la primera trobada¡¡ del abanico

    ResponElimina
  19. Marina: Una pinta.... irresistible!!!! Per Nadal o qualsevol diumenge!

    GEMMA: El llibre està molt bé, sí. Però s'ha de disposar d'unes quantes hores per llegir-lo, que té força pàgines! El pastisset aquest, amb dos segons en tens prou perquè desaparegui del plat!

    Visc a la cuina: Molt bo i queda amb una presentació molt maca.

    margot: A mi també em va agradar! Ja tenia ganes de coincidor amb tu, que feia temps que no ens vèiem!

    Gent jove pa tou: a casa tampoc!!!!

    ResponElimina
  20. Teresa: jo intento menjar cada vegada menys xocolata, però la veritat, davant d' unes postres així, costa dir que no!!!

    Ingrid: gràcies, noia! La veritat és que és molt agraït: no costa gens de fer i sempre quedes bé!

    Toñi (picapusa): gracias, chica, por tus palabras! Desde luego sólo por su aspecto ya apetece incarle el diente!!!!

    Rous: Pues es una lástima que tampoco puedas comer chocolate! Esto sí que es un sacrificio!

    Cristina: jo també!!! Però pensant que després no m'agradaré al mirall, aquest motlle petit ja m'està bé. I qui vulgui, que repeteixi!!!!
    El llibre també em va agradar molt!

    ResponElimina
  21. mesilda: i em embla que triomfen a totes les cases també!!!!

    LA COCINERA DE BÉTULO: No només ho sembla: ho és!!!!!!

    La cuina de l'Eri: ja ho pots ben dir!

    Raquel: En casa también tengo a una hija que no es nada chocolatera. Y ni ante un pastelillo así cae en la tentación...

    Paula: nada, nada, que lo que yo hago no tiene mérito! Tú sí que estás hecha una artista!!!

    ResponElimina
  22. glutoniana: sí que feia temps que no et veia... La veritat és que jo tampoc tinc gaire temps i gairebé no entro a cap cuina.... A veure si a les vacances tinc més temps...

    Lily: doncs celebro que també t'agradi, perquè a casa ens encanta!!!!!

    fina: no vas poder deixar cap comentari a

    Las recetas de ella y el abanico????
    Si que és estrany!!! Ho has intentat altres vegades? Ho dic perquè la gent bé deixa comentaris... Si et torna a passar m'ho dius, que miraré a veure si hi ha alguna cosa malament, d'acord?

    Ara em deixes intrigada!!!! Què serà això que tens? I és una cosa bona?, ja,ja... Ja m'ho diràs!!!!!

    Petons a tots els que em visiteu i/o teniu la paciència de deixar-me un comentari!
    Que tingueu un bon cap de setmana!

    ResponElimina
  23. Hola Margarida,
    En l'abanico, crec que no es pot deixar comentari perquè ho faig sense cap perfil.
    Però aquí sí doncs te`ls deixo aqui:
    L'any passat vaig trobara la farmàcia informació sobre ella i el abanico: http://www.ellayelabanico.org/index.php?option=com_content&view=article&id=46&Itemid=53


    Entro en la web que guardava per enviarte-la i veig: oh sorpresa que hi ha recepta teves. Segurament m'he perdut alguna cosa,
    Bé et deixo l'enllaç.
    bon cap de setmana¡¡ gràcies

    ResponElimina
  24. Uns passtisets de luxe! Han de ser un pecat.
    Salutacions.

    ResponElimina
  25. fina: ja sé perquè no podies escriure cap comentari a

    Las recetas de ella y el abanico

    Tenies raó amb allò que m'havies dit. Així que ho he solucionat!!! Ara ja em podràs deixar els comentaris que vulguis!!!

    Mira, la Montse Roura la creadora d'
    Ella y el abanico, em va proposar de portar un bloc de receptes que anessin bé per a la dona en l'etapa de la menopausa. I així va ser com vam crear Las recetas de ella y el abanico.
    Així, totes les receptes que he publicat fins ara són meves, excepte una que és de la
    Margot. Cosas de la vida.

    De fet ho tenim obert perquè la gent ens enviï receptes i en puguem fer un llistat ben llarg! Si t'animes, ja saps!

    Petons

    ResponElimina
  26. Mari: ja ho crec que són de vici!!!! Com tot el que es fa amb xocolata... però aquests pastissets són tan bonics... Ohh!!! De vici, sí!

    ResponElimina
  27. Che meraviglia Margherita, una vera bontà questo dolce.
    Buona domenica Daniela.

    ResponElimina
  28. Moltes gràcies Margarida¡¡
    Estic a punt de treure el meu blog. He trigat molt, perquè volia saber com anava per dins i controlar una mica. Ja he començat a publicar, però vull arribar a tenir unes quantes entrades perquè es vegi continuïtat i contingut. Encara falten coses, com la majoria no tinc gaire temps.
    Si et sembla tu faria saber i t'explico alguna recepta, ho consensuem i em dius que et sembla.
    Gràcies de nou, per això, pels pastissos i bona nit, fins aviat:))
    M'he emocionat i he tornat enrere, quan dius que estàs llegint la novel•la:
    "De parte de la princesa muerta", de Kenizé Mourad
    és un llibre preciós. El vaig llegir un estiu i, quan s’acabava em va fer molta pena. Quan trobo un llibre que em trasllada i m’absorbeix no voldria que mai s’acabes. Estava desitjant d’arribar de la feina per llegir.
    Seguim.

    ResponElimina
  29. no se como ha sido pero casi me lo pierdo,esta fantastico y maravillosamente decorado.
    que tengas suerte en el concurso
    peto

    ResponElimina
  30. Margarida, aquests pastissets me'ls anoto perquè ja saps que la xocolata m'encanta. ;) Quina delícia!
    Petons!

    ResponElimina
  31. Margarida, de quina mida són els pastissets? No hi ha manera de veure cap referència a les fotos amb alguna cosa coneguda :-(

    ResponElimina