Cassoletes de gambes i carbassó






Avui jugarem a fer cassoles. I no us parlo del joc infantil, al qual heu jugat potser alguna vegada de petits. El recordeu? És aquell en què un nen es posa ajupit amb les mans agafades per darrere dels genolls i dos companys seus l'agafen per les nanses (els colzes) i el traslladen a un lloc determinat sense que toqui el cul a terra.

No, no jugarem a portar pes, perquè ja tenim una edat i ens convé mirar pels nostres ossos. Avui ens entretindrem una mica fent els recipients on abocarem un farciment de gambes i carbassó. Ve a ser una Quiche Lorraine feta amb pasta de full i servida en racions individuals en una cassoleta ben galana. Sembla una flor primaveral.

Però si sou dels que no voleu passar gaire estona a la cuina, o bé penseu que no cal complicar-se la vida, us aconsello que folreu un motlle d'uns 26 cm i aneu directament a les passes en què explico com fer el farciment.

Sembla molt complicat però no ho és i queda mol bonic presentat a taula. Si hi esteu interessats, seguiu-me.

Descongelem una làmina de pasta de full.

Encenem el forn i el posem a 200º. Agafem la làmina i la dividim en 4 trossos. Estirem amb el corró cada un d'aquests trossos fins a tenir un quadrat de 20 x 20 cm aproximadament, amb el que folrarem un motlle arrissat de fer flams.

Un cop tenim els 4 motlles folrats, amb unes tisores tallem les 4 puntes llargues que pengen de cada motlle, però no les llencem, perquè amb les 16 puntes que n'obtindrem fem una bola, l'estirem amb el corró i folrem un cinquè motlle.

Per poder desemmotllar més fàcilment les cassoletes, faig servir un mètode una mica rudimentari, però que em funciona: agafo trossets de cartró i els poso entre el motlle i la cassoleta, aixecant una mica les vores.




Pintem les cassoletes amb ou batut i posem a la base un grapat de cigrons. Això evitarà que s'infli durant la cocció. Les posem al forn durant 5 minuts. Passat aquest temps, les traiem, les deixem un parell de minuts i les separem dels motllos.

Piquem la ceba ben petita i la fregim amb una mica d'oli a foc molt suau durant 10 minuts. Tallem a rodanxes ben fines el carbassó, les afegim a la ceba i els deixem coure junts 4 minuts més. Salpebrem i posem una mica de julivert tallat ben petit.

Batem els ous, i posem la nata i una mica de sal i pebre. Afegim la ceba i el carbassó, i les gambes. Ho remenem una mica i ho aboquem a les cassoletes.




Posem les cassoletes al forn durant 20 minuts, però a partir del minut 15 les anem controlant, no fos que es cremessin.

Un cop fora del forn les decorem amb un parell de cues de gambes, que haurem passat per la paella, i unes fulles de julivert.


Ingredients:
1 làmina pasta de full de 250 g
1/2 ceba
1 carbassó
3 ous
200 ml nata
200 g gambetes pelades
sal
pebre
julivert
unes gambes per decorar









No creieu que val la pena jugar a fer cassoletes? I per als que us interessen altres tipus de jocs, en trobareu per a totes les edats a El gran llibre dels jocs. Parramón Ediciones, Barcelona 1998.


28 comentaris:

  1. doncs si qeu val la pena Marga perdre una miqueta de temps per fer aquestes cassoletes, queda molt maco i molt original.
    Em quedo amb la idea, perque les pots omplir del que vulguis no?

    Apuntada queda

    ptns

    ResponElimina
  2. A part de boníssimes (les gambes i el carbassó trobo que lliguen moltíssim) aquestes cassoletes queden precioses, val la pena dedicar-hi una mica de temps perquè el resultat és espectacular!

    ResponElimina
  3. Mol bé aquestes cossoletes!! De ben segur que estan molt bones!!
    Bé, com tot el que fas, és clar!!
    Una abraçada,

    ResponElimina
  4. Recepta genial pel tipic dia que tens aquells convidats en plan sorpresaaaaaaa !!!!!!! Es necessiten ingredients que normalment tens a casa i sinó les possibilitats són infinites ... molt bona recepta fàcil i gustosa i amb bona presentació ho té tot.

    ResponElimina
  5. Manresa: sí, les pots omplir del que més t'agradi, o del que tinguis a casa en aquells moments.

    Gemma: oi que queden maques? També pots posar més ceba si no tens problemes. A casa com és una hortalissa que no se'ns posa bé, la utilitzo en poca quantitat.

    Carme: doncs espero que les facis, i ja em diràs què et semblen de gust. Les meves filles encara no les havien tastat mai (i això que fa anys que les faig), i les van trobar boníssimes.

    Mar: quan no tinc temps, poso la pasta de full en un motllo gran i faig la quiche normal. Després, a l'hora de servir, la faig a talls. Però si puc, la poso en cassoletes individuals i queda una presentació més maca i acurada.

    Gràcies a totes pels comentaris.

    ResponElimina
  6. Quin casori més ideal les gambes amb el carbassó i de les cassoles ...no hi ha paraules!!! han d´estar boníssimes.
    M´encanta que m´ajudin a recordar coses, quins records quan he pensat en el joc, i el marro? i jugaves? i el pica -paret? .
    molts petones maca

    ResponElimina
  7. Hola Margarida. Unas cazoletas que por lo que veo, imagino que tienen que estar para chuparse los dedos. La presentación individual es ideal.
    Saludos

    ResponElimina
  8. Margarida,
    Quina presència més extraordinària. I uns gustos, gambes i carbassó, que combinen meravellosament. Felicitats!

    ResponElimina
  9. Hola Margarida, que artista estás hecha, esta cazuelitas te han quedado de cina.
    Un petó

    ResponElimina
  10. i tant que és una flor aquest plat que has elaborat. Tu tan florida, i amb tan bones idees, com sempre! Un petó.

    ResponElimina
  11. Margarida; -El món de la cuina- Quin recollit de mar i terra, dins d'aquesta cassoleta feta de pasta de full. Que vaigi de gust Margarida. Josepb -menja de bacallà-

    ResponElimina
  12. Bona nit Margarida.
    La recepta és un poc entretinguda, però amb el teu pas a pas es fa mes fàcil.
    És un plat molt original, dels que triomfes quan tens invitats, i els ingredients són lleugers i saborosos.Un plat de restaurant.
    El que he dit:per a triomfar.
    Besets

    ResponElimina
  13. Jo feia un pastís de carbassó i gambes que tenia molt èxit...ara m'has fet enrecordar!!! Aquestes cassoletes maquíssimes, per fer un dia de quedar bé!!!
    Petunets,
    Eva.

    ResponElimina
  14. Mai: ui! al marro em sembla que no he jugat, però al pica paret me n'he fet un tip! I al mocador, a matar, als presoners... Qui pogués tornar a ser nen per tenir temps de jugar sense mirar l'hora!

    Juan: para chuparse los dedos no sé, pero para repetir seguro, porque a parte de buenísimas, son muy ligeras.

    Josep: a mi ja m'agrada molt el carbassó sol, i acostumo a menjar-me'l en truita, però aquí amb les gambes és una menja exquisida!

    Meritxell: el truc està en aixecar-les una mica, cosa que s'aconsegueix posant un tros de cartró com es veu a l'slide (potser a algú altre se li acudirà una solució millor).

    La cuina vermella: és que tenint uns mestres tan bons, alguna cosa m'ha de quedar!!!! I pensant, pensant, alguna cosa ha de sortir que sinó seria per deprimir-se!

    Josepb: diguem que és un mar (gambes), hortet (carbassó) i granja (llet de vaca i ous de gallina)! Aquí no hi falta de res, perquè fins i tot tenim els cereals (la farina)!

    Mesilda: és el que dic jo, a quin restaurant em donaran un menjar millor que el que faig jo? Bé, potser n'hi haurà uns quants, però no sé si em vindria de gust deixar-m'hi la setmanada!!!
    A mi no m'agrada anar convidada i acabar gairebé amb mal de panxa després d'un menjar pesat. A casa, encara que sigui el dia de Nadal, menges de tot i acabes bé, perquè els meus menjars són lleugers.

    El cullerot Festuc: doncs esperem que facis la recepta d'aquest pastís ben aviat!

    Gràcies pels vostres comentaris. Un petó a tots!

    ResponElimina
  15. Fer les cassoletes molt be, però millor menjar-les.
    El cartró que hi poses per desmotllar millor, jo ho faig amb paper de forn, hi poso una tira llarga i va perfecte, no son rudimentari sinó eficients .
    M’agfada molt aquest plat, la presentació, els ingredients... un plat fantàstic!!!

    Petons

    ResponElimina
  16. Aquesta me l' apunto, m' ha encantat!

    Un petó! Beth

    ResponElimina
  17. Dolorss: Sí, també és bona solució la de posar paper de forn.
    Dona, és clar que és millor menjar-se-les, però si no les fas primer, ho veig una mica difícil! je,je...

    La Llibreta Viatgera: Si no vols tenir feina amb les cassoletes, fes-la de mida gran i, un cop feta, la vas tallant. Veuràs que és molt bona i no dóna gens de feina.

    Us agraeixo els comentaris. Un petó.

    ResponElimina
  18. Margarida, m´agrada molt com expliques les receptes, més que davant un blog pareix qué l´escolto d´una amiga que me la va dictant perquè jo l´apunti...i aquesta en concret em pareix una recepta ben especial, ha d´estar boníssima, a mi tampoc m´importa treballar una miqueta fent una recepta, el resultat val la pena no? un petonet

    ResponElimina
  19. Margarida, m'ha encantat la idea de les cassoletes! I amb el carbassó i les gambes, quina delícia!!
    T'han sortit brodades! ;)
    Petons!

    ResponElimina
  20. Maria Jose:mira, m'agrada que em diguis això. Si, després de la feina que tinc amb el bloc, algú em diu que li agrada com ho faig, ja em sento ben pagada! O més encara, em sento en un núvol!
    Gràcies, guapa!

    Mercè: També es podrien fer amb pasta brisa, però m'agrada més la de full. I la presentació és molt maca, a part de boníssimes!
    Un petó.

    ResponElimina
  21. Quines cassoletes més originals :)

    ResponElimina
  22. Bonjour Margarida,
    Je n'aurai jamais pensé à marier des gambas avec des courgettes!Ce doit être très bon.
    Et en plus j'ai appris ce qu'était le jeu des "cassoles" qui n'existe pas dans mon pays!
    Avec toute ma sincère et fidèle amitié,
    Henriette

    ResponElimina
  23. Quin resultat més vistós! A més suposo que de gust, deuen ser molt i molt bones...
    pns.

    ResponElimina
  24. Hola guapa, he descasat dos dies de blogs, que a vegades necessito temps per mi.
    M'ha agradat la manera de fer les cassoletes, la trobo fàcil i resultona. La tindré en compte per quan faci tartaletes farcides.
    (Vull trobar temps per fer el teu braç de gitano de maduixes i nata..)

    ResponElimina
  25. Bajoqueta: originals, boniques i bones. Què més volem?

    Henriette: tu vois: on peut les marier et, en plus, le mariage est solide!
    À qui on plaise l'oignon, il peut en mettre plus, j'en ai seulement mis la moitié d'un de petit.
    Le problème de ce jeu est quand tu devais transporter "una cassola" volumineuse : ou il mettait le cul à terre ou il tombait, et parfois aussi ceux qui la transportaient.

    Annafs: tu que ets de provar les coses, te les recomano. No puc dir res més.

    Maria: Si es fa en mitja hora, el braç! 10 minuts per fer la massa, 10 minuts per coure. Mentre es cou prepares maduixes i nata. Deixes refredar, poses el farcit i l'adornes (10 minuts) i a la nevera. I te'l menges en 10 segons!!!
    Ja em diràs si t'ha agradat!!

    Bé, gràcies pels comentaris i espero que tingueu un bon cap de setmana.
    Un petó a totes!!

    ResponElimina
  26. Hola mamaaaaaa!! he de reconèixer que aquest plat és boníssim, tot i que al principi era una mica reticent de menjar-lo...!!

    proveu-lo!!

    ResponElimina
  27. Hi ha un truc per fer les cassoletes i no haver de córrer cremant-se els dits per donar-los forma:
    agafes motlles de flam, els poses de cap per avall a la safata del forn i hi poses la pasta crua al damunt, amb el seu pes es doblarà avall i et quedaran les cassoletes fetes!

    ResponElimina
  28. Surfzone: gràcies, noi, és molt bona idea! no se m'havia acudit!

    ResponElimina