Pastís del Dia de la mare






Quan jo feia llatí a quart de batxillerat, vam traduir un text que parlava de Níobe, i em va impressionar tant que encara ara el recordo, tot i haver passat més de trenta anys.

A Tebes, la reina Níobe, filla del déu Tàntal, va censurar les dones que feien sacrificis en honor de la deessa Latona, perquè aquesta només havia tingut dos fills, Apol·lo i Diana, quan ella n'havia tingut catorze, set nois i set noies, dels què estava extraordinàriament orgullosa.

En assabentar-se Latona d'aquest fet, va demanar als seus fills que vengessin aquesta ofensa. I així fou com Apol·lo va matar els set fills clavant-los-hi una sageta, mentre Níobe intentava protegir amb el seu propi cos les filles. Però va ser endebades, perquè Diana les va matar a totes.

La pobra mare va romandre immòbil al costat dels cossos sense vida dels seus fills. Ni el vent bellugava el seu cabell, ni els seus ulls podien veure res més que la desesperació. La sang ja no donava color al seu rostre, i els seus membres van perdre la mobilitat.

Finalment, per misericòrdia dels déus va ser convertida en roca, de la què permanentment brolla aigua com una deu. Són les llàgrimes que encara vessa la pobra Níobe per la mort dels seus fills.

Demà és el Dia de la Mare i dedico aquest pastís a totes les mares. Segurament us preguntareu perquè faig un Pastís amb mousse de llimona i no una altra cosa. La resposta és fàcil: és el preferit de la meva mare.

Si voleu saber com es fa, seguiu-me i comprovareu que, malgrat la seva espectacularitat, és ben senzill de fer.





Posem una base prima de pa de pessic, que farem retallant una làmina de pa de pessic de la mida d'un motlle rodó desmotllable de 26 cm, a sobre escampem una capa de melmelada de taronja i al damunt posem la mousse de llimona. Acabem amb una capa fina de gelatina.

Aquesta melmelada és casolana, però si no voleu tenir feina, la podeu comprar. Per fer la capa de gelatina, podeu comprar-ne una de llimona, i seguir les indicacions del paquet. Com ja sabeu, sóc poc partidària dels colorants i de tots els additius que porten alguns aliments. Per aquesta raó m'he estimat més fer-la jo d'aquesta manera: he bullit durant uns minuts aigua i una mica de sucre amb la pell tallada ben fina d'una llimona, ho he deixat refredar i ho he colat. He abocat en un cassó al foc una mica d'aquesta aigua i quan ha començat a bullir he posat les làmines de gelatina que tenia en remull. Ho he remenat bé i ho he barrejat amb la resta d'aigua. Quan estava totalment freda, l'he abocat a sobre de la mousse de llimona. Ho he deixat a la nevera unes hores i quan ja ha quallat, l'he decorat amb nata i unes flors de ginesta que he collit aquest matí quan he anat en bicicleta pels voltants de l'ermita de l'Alegria. En volia posar 14 en record dels fills de Níobe, però no ho he centrat bé i només me n'han sortit 13. No penseu que us menteixo quan us dic que estic desolada.






Ingredients:

Per fer la làmina del pa de pessic:
3 0us
100 g de sucre
100 g de farina
pell de llimona

Per fer la mousse de llimona:
2 llimones
2 ous
250 g sucre
250 g nata
3 fulls de gelatina

Per fer la gelatina de llimona:
200 ml d'aigua
la pell d'una llimona
1 cullerada de sucre
3 fulls de gelatina

4 cullerades de melmelada de taronja

100 ml de nata

flors de ginesta



Tant de bo cap mare no hagués de plorar mai la mort d'un fill.


28 comentaris:

  1. Hola Margarida, me ha gustado tu relato. El pastel precioso. Feliz día de la madre. En Holanda es el próximo domingo.
    Un petó

    ResponSuprimeix
  2. Felicitats pel dia de la mare! Estic segura que la teva mare sabrà apreciar aquesta mousse de llimona feta amb tant d'amor. Té una pinta deliciosa.

    ResponSuprimeix
  3. Quina delicia.
    Segú que la teva mare li agradará molt.
    Petons.
    Margot

    ResponSuprimeix
  4. Felicitats en el nostre dia abans que res. A més d'un deliciós, pastís amb una presència digna de pastisseria, ens obsequies amb un bonic relat.
    Només falta poder provar-lo.M'apunte la recepta.
    Aprofite per a donar-te les gràcies pel premi, ja que quan et vaig deixar el comentari del braç de gitano se'm va oblidar, perquè tinc el cap en la lluna de València,(i mai millor dit)..
    Besets.

    ResponSuprimeix
  5. Hola Margarida,
    Segur que la teva mare està encantada amb el seu pastís favorit, t'a quedat de pastisseria.
    Petons

    ResponSuprimeix
  6. Me encanta la foto, enhorabuena por tu tarta pero no entiendo nada de nada.
    Un saludo.

    ResponSuprimeix
  7. que bo que és aquest pastís, Mama.
    I les flors li donaven un aire molt campestre.

    ResponSuprimeix
  8. !Genial¡
    de casualidad y antes de salir he visto el traductor.
    un saludo de nuevo.

    ResponSuprimeix
  9. Hola Margarida. Tu relato me ha gustado mucho. Me da la impresión de que eres muy de sentimientos. Pones el corazón en lo que escribes y como no podía ser menos pones el ingrediente que le gusta a tu madre.
    Una tarta que no dudo te ha tenido que salir exquisita. Las fotos una preciosidad igual que la tarta.
    Saludos

    ResponSuprimeix
  10. Meritxell: que curiós, oi?, que a Holanda celebrin aquest dia una setmana més tard!

    Gemma: A la meva mare no li agrada la xocolata i no és gaire de menjar pastissos, però aquest el troba molt lleuger i li encanta!

    Margot: Doncs sí, noia, s'ha posat molt contenta quan l'ha vist!

    Mesilda: gràcies, guapa, per les teves paraules. I no tens el cap a la lluna de València, que el tens ben posat, però segur que deus anar ben atabalada amb això de la teva mare.

    Menu: sí que ha quedat ben bonic amb les flors. Llàstima que en vaig posar 13 en lloc de 14, per recordar els fills de Níobe!

    Mari Carmen: gracias por entrar en mi cocina. Celebro que te haya gustado mi tarta. Iba a decirte que tengo traductor, pero veo que ya lo has descubierto. Me alegro. Ahora mismo, tan pronto como envie este mensaje, me pasaré por tu blog.

    Núria: Així m'agrada, que quan trobis una cosa bona, m'ho facis saber! O potser estàs fent mèrits? je,je...

    Us agraeixo a totes els vostres comentaris. I a les que sigueu mares, que acabeu de passar un bon dia!

    ResponSuprimeix
  11. Margarida, aquesta història ens ensenya com n'és de gran l'amor d'una mare.. A vegades els fills tarden a comprendre'l però al final, quan tenen fills, ho entenen tot millor.
    Aquest pastís, amb la decoració de flors de ginesta és molt delicada i adient..
    No he trobat el teu mail per contestar-te sobre la farina..Escriu-me tu al meu ( el tinc posat al perfil ) i així et respong.
    Petons

    ResponSuprimeix
  12. Hola Margarida, mira... dec estar sensible i m'he emocionat llegint aquesta història tan increíblement trista... no m'extranya que encara ho recordis!!!

    D'altra banda, la recepta sí que sembla senzilla. M'he quedat sorpresa amb la gelatina de llimona sense colorant!!! t'ha quedat ben groga!!! ho provaré algun dia!!

    La presentació del pastís ... com sempre... ESPECTACULAR!!!

    Petonassos

    Miel

    ResponSuprimeix
  13. Margarida, m'encanta llegir les teves introduccions a cadascuna de les teves receptes!
    Aquest pastís t'ha quedat clavat!!! I amb la mousse de llimona, ha de ser ben bo!! Que contenta deu estar ta mare amb una filla que li fa el seu pastís preferit! I jo, estic totalment d'acord amb tu, millor fer la gelatina de llimona una mateixa, més sana i tampoc és tan complicada! Sí, senyora!!
    Feliç dia de la mare! A veure si els teus fills també t'han obsequiat amb un pastís així! ;)
    Petons!

    ResponSuprimeix
  14. Juan: es que me gusta mucho leer (y escribir, aunque esto no lo hago tan bien como desearía).
    Esta tarta, a parte de ser la preferida de mi madre, gusta mucho en casa. Fresquita de la nevera, es ideal para cuando viene el buen tiempo: es ligera y siempre apetece.

    Maria: Sí, i sobretot els grecs en totes les seves tragèdies (que tant m'agradava llegir quan feia COU) sabien expressar molt bé els sentiments en general, ja sigui els dels amants, els dels pares o els dels fills.
    Ara passo i te'l dono. Ho volia fer ahir a la nit, però tenia problemes amb l'ordinador (per variar!)

    Miel: la gelatina de compra és molt groga i resulta molt vistosa, si no et fa res menjar colorants. A mi em va quedar d'un color més pàl·lid. El color real seria el de la primera foto. Les altres em van quedar de color més groc perquè les vaig fer al menjador i el tipus de llum (diferent de la què hi havia a la cuina) va fer que quedés un groc més pujat, però no és real.
    Les flors de la ginesta, a part de quedar molt bé, li donen la nota de color.

    Mercè: la meva mare està encantada amb la filla que té: sóc la seva única filla! També té tres fills, però ells no li fan pastissos, je,je...
    A mi els meus fills encara no me'n fan. Deuen pensar que mentre els faci jo, ells s'estalvien la feina! Hauré d'esperar a ser una velleta perquè me'ls facin?

    Gràcies a tots pels vostres comentaris, i que tingueu una bona setmana!

    ResponSuprimeix
  15. Hola Margarida, deu ni dor amb la história .... jo que sóc mare nomès pensar-hi també em torno de pedra, gelada com si la vida que em corre per les venes desapareixés.. de fet la vida que em corre per les venes és la meva filla Carla, i com molt bé dius tú tant de bo cap mare hagi de plorar la perdua d'un fill ...
    Bé felicitats pel pastis i el fet que l'hagis fet amb mousse de llimona el preferit de la teva mare diu molt de tú i d'ella ... molts petonets
    Si passes per la meva cuina tinc una coseta per tu

    mar

    ResponSuprimeix
  16. Margarida, a mi també m'agrada el pastís de llimona, la meva mare però prefereix qualsevol que porti nata.

    Felicitats!

    ResponSuprimeix
  17. T' ha quedat preciós. Amb les flors de la ginesta , que ara està tan maca.. Segur que la teva mare ha quedat encantada.
    ptns.

    ResponSuprimeix
  18. Margarida; Com sempre sorprenen, amb aquest pastís del día de la mare, i a més de llimona m'encanten els de aquest cìtric.
    És en les guerres que les mares veuen morir els fills, és quant ja pau que els fills veuen morir la mare.
    Jo he tingut la gran sort de està el Perú -un país preciós- i allà celebren el dia de la mare el segon diumenge de maig, curiosament és la segona festa nacional i es paralitza quasi be tot. Josepb -menja de bacallà-

    ResponSuprimeix
  19. Mar: Doncs la meva mare va veure morir una filleta de 5 anys, i d'un dia per l'altre! Per això vaig posar aquella frase al final. Han passat cinquanta anys i encara no ho ha oblidat.
    Gràcies pel regalet. T'agraeixo molt que hagis pensat en mi!

    Manresa: a mi m'agraden de llimona, de nata, de crema, de xocolata... gairebé tots! Encara que a vegades m'agrada més mirar-los que menjar-me'ls. Sóc una mica rara, oi?

    Annafs: La ginesta és un arbust que m'agrada molt, amb aquest color tan llampant que té. Quan arriba la primavera, les muntanyes d'aquí s'omplen de color groc de la ginesta, de l'argelaga i d'alguna altra que ara no recordo el nom. És un gust anar a caminar o voltar en bici! No hi ha res com la primavera!

    Josepb: Ja m'estranyava a mi que sortissis a la foto amb una llama! Ara ho entenc: "Un país preciós", has dit. Hi vas anar de vacances o hi has viscut?
    A Holanda també el celebren el segons diumenge de maig, pel que ha dit la Meritxell (d'El rincón de Meritxell).

    Estic contenta que us hagi agradat el meu pastís. El gust de la llimona el trobo molt agradable i, fresquet de la nevera, és un pastís excel·lent!

    ResponSuprimeix
  20. Caramb Margalida no m´extranya que el relat et quedés al cap...a mi m´ha impresionat moltíssim...potser perquè soc mare i tot allò relacionat amb els fills em toca la veneta sensible...no ho se...però tens raó tant de bo cap mare ves mai patir un fill seu...i la teva tarta fantàstica, com totes les teves...una abraçada (un petonet de part de la meva filla que m´ho va encarregar...)

    ResponSuprimeix
  21. Tens molta traça Margarida, i un gust exquisit pel detall. Molts petons.

    ResponSuprimeix
  22. me parece un relato precioso, lleno de sentimiento y muy bello, muy de acorde con la tarta, delicada y exquisita..¡¡seguro!!

    ResponSuprimeix
  23. Maria Jose: sí, vius tranquil·la i la mar de bé, tens un fill i ja estàs sempre patint: que si està malalt, que si està trist, que si ve tard, que si...sort que ens donen alegries, perquè sinó...
    Fes-li també un petó a l'Estela de part meva!

    La cuina vermella: tinc bons mestres, encara que no us arribaré mai a la sola de les sabates!

    Onega: sí, es cierto, la tarta es delicada y suave, de les que no pararías de comer de tan ligera como es!
    Gràcies a tots pels comentaris. Un petó a tots!

    ResponSuprimeix
  24. Margarida, FELICITATS!!, Com tot els sant tenen novena, doncs jo ho faig avui, a tu i a totes les mares, que ens ho merexem.
    Com sempre un 10.
    Apa, cuida't

    ResponSuprimeix
  25. que tarta tan delicada,tan bonita y tan especial....tienes manos de angel¡¡¡
    besos.

    ResponSuprimeix
  26. Magnífica introducció que ens serveix, també, de reflexió. Com a pare que sóc, sento la més gran de les impotències davant un cas tan terrible i injust com ha de ser la pèrdua d’un fill. L’enhorabona pel pastís, que sens dubte faré quan torni a tenir cuina. (Quin “mono”, Margarida!)

    ResponSuprimeix
  27. Acabo de descobrir el teu bloc... impresssionant! Que ben explicat i quina sensibilitat per la cuina i per a la vida! Felicitats!!!

    Per cert, busco receptes amb flors de ginesta? En tens alguna més, a banda d'aquest pastís, que deu ser boníssim...

    Moltes gràcies.

    ResponSuprimeix
  28. Hola, Marta!
    Gràcies per visitar la meva cuina.Estic molt contenta que t'agradi! I és que comentaris com el teu compensen tota la feina que dóna publicar les receptes.
    Respecte a la pregunta que em fas, et diré que no tinc més receptes amb ginesta, però tinc altres pastissos que pots fer i substituir la decoració per aquestes flors. Per exemple, fa pocs dies vaig fer un pastís boníssim amb pensaments. Perfectament pots substituir les flors. Està aquí:

    http://elmondelacuina.blogspot.com/2009/09/llimona.html

    Si t'hi fixes, a la dreta de la pantalla surten totes les meves receptes. Ves baixant i segur que trobes alguna cosa que et vagi bé.

    I sinó, més endavant (a la primavera, és clar, perquè ara no se'n troben) segur que se m'acud alguna cosa més.

    Una abraçada!

    ResponSuprimeix