Agafaré una cistella i aniré al bosc, sola, perquè ningú destorbi els meus pensaments. Gaudiré amb la flaire que desprèn la ginesta i resseguiré les corrues de formigues, ocupades a omplir de queviures el seu rebost. Tallaré una branqueta de farigola, ara que les seves petites flors blanquinoses brillen entre les pedres del camí, i les aniré ensumant mentre avanço pel corriol.
Quan ja el cansament s'apoderi dels meus membres, amb passes lleugeres cercaré una mica d'ombra i, mentre sento l'aigua de la font que brolla amb alegre harmonia, m'asseuré per contemplar els rajos de sol que s'esmunyen entre les fulles, il·luminant-les, i que em fan mig aclucar els ulls, dibuixant unes petites arrugues lineals en el meu rostre.
M'ajupiré per collir els nabius, abans no vingui l'ós bru i amb les seves grans urpes raspalli la mata i en capturi tots els fruits. I després cercaré una gerdera que m'ofereixi les seves drupes carnoses de color vermell rosat i no hagi esdevingut encara menja excel·lent de tota mena de fauna frugívora.
I quan tingui la cistella plena, tornaré a casa contenta de no haver-me trobat cap llop que em volgués enganyar, i m'afanyaré a fer-vos unes exquisides postres cremoses fetes amb gelatina: Panna cotta amb fruites del bosc. Als qui us agrada saber el significat de tot, us diré que les paraules italianes panna cotta volen dir crema cuita.
I quan tingui la cistella plena, tornaré a casa contenta de no haver-me trobat cap llop que em volgués enganyar, i m'afanyaré a fer-vos unes exquisides postres cremoses fetes amb gelatina: Panna cotta amb fruites del bosc. Als qui us agrada saber el significat de tot, us diré que les paraules italianes panna cotta volen dir crema cuita.
Primer de tot posem en remull, amb aigua freda, els fulls de gelatina. Aboquem la nata en un cassó amb el licor i el sucre. Obrim longitudinalment la beina de vainilla, amb un ganivet rasquem les llavors i posem beina i llavors al cassó de la nata. Un cop arrenqui el bull, el traiem del foc.
Escorrem bé els fulls de gelatina i els posem al cassó, barregem bé fins que s'hagin dissolt. Ho colem i ho deixem refredar 1/2 hora aproximadament. Hi posem la pell de taronja, ho remenem amb un batedor i ja podem omplir 4 motlles de 125 ml. Els tapem i els deixem 6 hores (o durant tota la nit) a la nevera.
Per desemmotllar-los podeu utilitzar dos mètodes. Un consisteix a escalfar aigua i introduir-hi el motllo uns segons, vigilant que no entri aigua. I, passant la punta d'un ganivet per les vores, veureu com cauen fàcilment sobre el plat. L'altre consisteix en posar els motlles de 1/2 hora a 1 hora al congelador. Després amb la punta del ganivet resseguim les vores i en tombar-los, es desemmotllen amb facilitat.
Per desemmotllar-los podeu utilitzar dos mètodes. Un consisteix a escalfar aigua i introduir-hi el motllo uns segons, vigilant que no entri aigua. I, passant la punta d'un ganivet per les vores, veureu com cauen fàcilment sobre el plat. L'altre consisteix en posar els motlles de 1/2 hora a 1 hora al congelador. Després amb la punta del ganivet resseguim les vores i en tombar-los, es desemmotllen amb facilitat.
Els servim acompanyats de fruites del bosc. Qui no vulgui córrer el risc de trobar-se el llop ferotge, o no tingui el bosc a prop de casa, pot optar per comprar la fruita a la seva botiga habitual.
Ingredients:
3 fulls de gelatina
1 beina de vainilla
500 ml de nata
2 cullerades de licor de taronges
30 g de sucre
1 cullerada de pell de taronja ratllada
250 g fruites del bosc
Sabíeu que el mètode que fan servir els óssos per collir els nabius ha inspirat els artesans que recullen aquest fruit per fabricar un utensili que imita l'urpa de l'ós?
Si en voleu saber més coses, us recomano un llibre molt interessant, tant pel text com per les il·lustracions: Martí Boada, Els fruits silvestres. Ecologia i cultura. (Il·lustracions de Montserrat Sánchez) Galàxia Gutenberg/Cercle de Lectors. Barcelona, 2005.
Si en voleu saber més coses, us recomano un llibre molt interessant, tant pel text com per les il·lustracions: Martí Boada, Els fruits silvestres. Ecologia i cultura. (Il·lustracions de Montserrat Sánchez) Galàxia Gutenberg/Cercle de Lectors. Barcelona, 2005.
Margarida, ja veig que ni l'ós es va apropiar dels teus nabius ni et vas trobar cap llop pel camí!! ;) Així ens has pogut mostrar aquesta panna cotta tan deliciosa aromatitzada amb taronja i vainilla! Boníssima!! :)
ResponEliminaPetons!
La pannacotta no és gaire del meu gust però presentada tan bé i amb una introducció tan bonica, fins i tot em convenceries de menjar-ne un bon tall :)
ResponEliminaMargarida;-El món de la cuina- Doncs sí Margarida, la natura és sabia...¡ i sempre tenim que apendre d'ella. Un bon pastís per donar-li una petita "urpada", i disfrutar-lo amb aquests deliciosos fruits del bosc. Que vaigi de gust Margarida.¡ Josepb -menja de bacallà-
ResponEliminaHola Margarida, me encanta esta receta y la presentación genial.
ResponEliminaPASA POR MI BLOG!!!!!
Un petó
Una de les receptes més estimades a casa la panacotta. Amb la teva presentació ens n'has fet obrir les ganes de tornar-ne a menjar. petons.
ResponEliminaMargarida,
ResponEliminaNoia, sembla que llegeixi un conte, ho fas molt bé això d'escriure, igual que cuinar.
Una abraçada.
Hola Margarida. Una presentación que me parecía estar viéndote cual Caperucita Roja paseando por el bosque en busca de esos frutos tan ricos.
ResponEliminaEsta panacotta tiene que ser toda una delicia. Tengo que decidirme a hacer una.
Saludos
No n' he fet mai de panna cotta,ni tampooc n' he menjat mai però ara tastaria aquesta amb molt de gust. I les fruites del bosc són delicioses.
ResponEliminaUn conte que acaba amb un postre molt bo :)
ResponEliminaCompte contat,
ResponEliminaja s´ha acabat.
I qui no alça el cul...
I con el compte ja s´ha acabat,deuriem passar al postre.
T´ha quedat genial,les fotos impressionants,pareix que puga agafar les fruites.
Besets.
Margarida,
ResponEliminaFRantàstica aquesta panna cotta amb fruites del bosc. Fa pocs dies nosltres també en vam fer amb sopa de maduixes i realment estava boníssima. Com sempre, amb aquestes fotos fas entrar de menjar-ne.
A casa agrada molt, sobretot acompanyada amb coulis de maduixes que li dónen un toc àcid!! La teva amb les fruites del bosc un espectacle que segur la Caputxeta Vermella li faria arribar a la seva àvia de camí pel bosc! ;)
ResponEliminaPetunets,
Eva.
Mercè:és que estic molt ben ensenyada: "Si et trobes amb un desconegut, tu segueix el teu camí i no li facis cas", em van ensenyar de petita. Així que ni el llop més pelut m'hauria allunyat del meu camí!
ResponEliminaGemma: a casa agrada, sobretot al Pere, que la troba molt bona amb el gustet de vainilla i taronja, però crec que no hi ha al món res que superi la nostra crema (però sense cremar).
Joserpb: sí que és veritat que sempre copiem la natura. I si un dia veus una imatge de l'instrument que es fa servir per collir els nabius, veuràs que és com les urpes del llop. Va molt ve per fer caure els fruit sense malmetre la planta.
Meritxell: gràcies, noia. Passaré a recollir-lo i el penjaré tan aviat com pugui.
La cuina vermella: a vegades també em passa a mi: hi ha un plat que t'agrada molt i no saps per què fa temps que no el fas. Un dia el veus en un bloc i és quan te n'adones, i et vénen unes ganes boges de fer-lo!
Carme: em penso que cuino millor que escric, però vaig practicant. Potser algun dia escriuré alguna cosa decent!
Juan: pues mira, mi color preferido es el rojo, y el primer abrigo con capucha que tuve cuando era pequeña también era de este color. Así que bien podría ser una caperucita paseando por el bosque!
A ver si te decides,que no hay nada más fàcil de hacer. Cuesta menos que un flan!
Annafs: els nabius són molt bons. Les maduixetes m'agraden molt, però no en vaig trobar i vaig posar els gerds, però són un pèl àcids, pel meu gust. Ara, tots són caríssims! I els gerds, per exemple, no duren ni tres dies a la nevera.
Bajoqueta: les postres són més bones. I amb la vainilla i el licor (el vaig posar d'amagat, sense dir res als fills, perquè tenen la impressió que poso alcohol a tot arreu), aquesta panna cotta tenia un gust molt bo.
Mesilda: és que des de que al mes de febrer vaig veure la teva recepta de pannacotta de maduixes (amb aquella forma tan maca que semblava una flor) tenia ganes de fer-ne una. I amb les fruites del bosc, resulta molt sana, i és una excusa per menjar fruita.
Josep: ja ho sé, Josep, ja ho sé. Precisament me la vaig menjar el mateix dia que vosaltres compartíeu taula amb els amics Vermells! I vaig pensar "Amb aquesta sopa de maduixes déu ser boníssima!"
El cullerot Festuc: si la natura ens ofereix aquests fruits, perquè no collir-los? Aquí a prop de casa no hi ha nabius ni gerds, però si trobo cireres d'arboç o móres se me'n van els ulls al darrere, i les mans! A casa sempre m'han dit que sóc una mica cabreta, i en el fons tenen raó, perquè sóc àries!
Us agraeixo a tots els vostres comentaris.
Espero que tingueu una bona setmana. Un petó.
M’agraden les teves introduccions a les receptes, son genials.
ResponEliminaLa panna cota molt bona!!!
Petons
Ja veig que la Caputxeta, ben feliç, va aconseguir arribar a casa amb un cistell ben formós ple de fruits del bosc, i ens va permetre gaudir, d' unes postres exquisides...
ResponEliminaUn petó! Beth
Quantes vegades m'he recordat de la quantitat i quantitat de ginesteres que hi havia, pujant a la Conreria i tot just a peu de carretera!
ResponEliminaMolts diumenges, abans de dinar, anavem amb moto amb el meu pare fins a "El cau", i quan baixàvem dúiem un ram de ginesta a la meva mare.
La panna cotta, des que la vaig fer per primera vegada seguint una recepta de la Gemma, a casa ens agrada molt i, a més a més, són unes postres que es fan de seguida. Aquesta, amb fruites del bosc acompanyant-la, t'ha quedat preciosa.
Bé Margarida ja veig que vas véncer el llop ... per sort sinó ens quedem sense cuinera i sense panna cotta .ja ja ja ..
ResponEliminaQuines postres més bones que has fet i molt ben presentades com sempre.. a mi els fruits silvestres m'encanten ... els llops no tant
Petonets
Dolorss: estic contenta que t'agradin les meves introduccions. A vegades em costen més de fer que la pròpia recepta, perquè he de pensar bé com les lligo!
ResponEliminaLa Llibreta Viatgera: va arribar sana i estàlvia perquè no va anar a casa de l'àvia, sinó que va tornar directe cap a casa. D'aquesta manera va evitar possibles perills. T'imagines trobar-te un llop? Ja em va por trobar-me un senglar, i d'aquests sí que n'hi ha per aquí!
Enric: que n'hi havia i n'hi ha! Ara mateix acabo d'arribar de Sant Jeroni, on he anat a fer una volta de 23 km en bici, i és fantàstic veure la gran quantitat de ginesteres que hi ha, totes florides, amb un groc intens i un perfum encisador. On hi hagi la ginesta, que no em posin el gessamí, que fa una olor massa penetrant i m'arriba a marejar.
Mar: bé... si us quedéssiu sense mi tampoc seria tan greu, que per aquí hi ha molts blocs que fan unes receptes insuperables! Però m'estimo més seguir viva! Avui ja he vist molts esbarzers florits, això vol dir que aquest estiu podré collir móres! I no m'he trobat el llop però he vist dos cavalls pasturant per la muntanya. I aquests no em fan por!
Gràcies a tots pels comentaris.Sempre és enriquidor parlar amb vosaltres. Un petó.
Margarida, m'agradaria ser una amiga teva que visqués a prop per poder-te acompanyar a fer una sortida com la que expliques.
ResponEliminaHa estat molt tendre tot el que has dit, a part del postre tan bo que has fet.
Petons
Quina introducció tan bonica!
ResponEliminaI la panacota és maquíssima, em sabria greu menjar-me-la!
Una abraçada!
Bonjour Margarida,
ResponEliminaMagnifique recette, douce en couleur et aux formes suaves.
Juste une question:
Tu y poses de la gélatine, peux-tu me dire à partir de quoi est faite cette gélatine: protéines animales, algues?
Amitiés sincères,
Henriette
Maria: doncs a mi també m'agradaria, així anant en bona companyia ens ho passaríem més bé i no tindria gens de por. I potser faríem tant de xivarri que el llop fugiria ben lluny per no sentir-nos!
ResponEliminaIlletapitita: ja passa, ja. Sobre tot quan faig panellets: els tindria exposats dies i dies i no deixaria que se'ls mengessin, perquè em sap un greu! Però... si els he fet és per menjar-nos-els, oi? Doncs amb la Pannacotta passa el mateix. Són obres efímeres, aquestes que fem a la cuina.
Henriette: j'utilise toujours la même gélatine et je la trouve au supermarché. La marque est Vahiné, et comme il est écrit , la composition de la gélatine est d'origine porcine. Si j' allais à une diététique j' en trouverai peut-être des algues. Mais il faut que je le demande, cela. Est-ce que tu crois que la gélatine d'algues est mieux et plus saine?
Gràcies a tots pels comentaris, i us he de dir que les paraules que em dediqueu són d'una generositat extrema. Miraré d'estar a l'alçada. Un petó ben fort.
Margarida!!! quina cosa més bona!!! ja n'havia vist de Panna Cotta a molts llibres i blogs, però no tenien aquest gustet a taronja!!
ResponEliminaSmpre aprenc moltes coses amb el teu blog!!! això de l'eina en forma d'urpes... quines coses més curioses!!!
Petonassos
Miel
Me encanta la panna cotta, aunque aún no la he preparado en casa, siempre la tomo en los restaurantes, así que tengo que ponerme las pilas, tu receta se ve muy rica, te ha quedado perfecta, la presentación es una maravilla, entra por los ojos.
ResponEliminaBesotes