Tallarines mediterrànies







Sóc mediterrània. No em trobareu mai, però, prenent el sol a cap platja, ni capbussant-me en les seves aigües. Em sedueix el caràcter de les seves onades, càlides a l'estiu i més abruptes a l'hivern. De casa estant, m'agrada contemplar els vaixells que naveguen cap a ports llunyans, bressol d'històries que potser algun dia es faran paleses. M'abelleix sentir la remor de les seves onades, només trencada amb els esgarips de les gavines quan s'acosten a terra ferma.

M'encanta mirar horitzó enllà, imaginar-me les veles de les naus d'Enees fugint de Troia i cercant les ribes del Latium, empès pels desigs dels déus ara cap aquí, ara cap allà. I em sento aclaparada tot recordant la dissortada Dido, la reina de Cartago que va ser abandonada per l'heroi, després d'haver-lo acollit al seu palau i haver-li donat tot el que necessitava, fins i tot el seu amor.

Aquest mar nostre que va permetre aquesta relació, tot i que no va impedir que les naus salpessin de port sota el comandament d'Enees, aquest mar que va romandre mut als udols de la reina abans del seu suïcidi, dóna nom al plat que avui us proposo: tallarines mediterrànies. Si hi esteu interessats, tot seguit us explico com es fa.






Passem per la paella els pinyons perquè agafin un color daurat. Tallem la ceba i l'all ben petits i els posem al foc amb oli d'oliva verge extra, fins que estiguin ben cuits i hagin agafat una mica de color. Afegim, aleshores, els tomàquets triturats i els deixem coure fins que brillin. En aquest moment aboquem els tomàquets cirerol tallats pel mig i els deixem 5 minuts. Posem sal, pebre i una mica de sucre per treure acidesa. Traiem la paella del foc.

Posem aigua en una cassola al foc amb una mica d'oli i sal. Quan bulli, posem les tallarines, remenem perquè no s'enganxin i les deixem bullir fins que estiguin al dente. Les traiem del foc i aboquem una mica d'aigua freda per sobre per aturar la cocció. Les colem i les reservem.

A la paella on tenim els tomàquets hi afegim els pinyons, les fulles de menta i la mozzarella, ho remenem tot i ho aboquem a sobre de les tallarines.

Podem menjar-nos aquest plat tebi, acabat de fer, o bé fred de la nevera. Això dependrà de la calor que tinguem. I si us agraden, també podeu afegir, per donar una mica més de color, unes olives negres sense pinyol.


Ingredients:
1 ceba
1 all
1/2 kg tomàquets vermells madurs
1/2 kg tomàquets cirerols
40 g pinyons
500 g tallarines
200 g mozzarella de búfala
oli d'oliva verge extra
sal
pebre
sucre
fulles de menta





Si voleu saber dels amors d'Enees i Dido, llegiu P. Virgili Maró, Eneida, Fundació Bernat Metge (Volum II: llibre IV), Barcelona, 1975, en la magnífica traducció de Miquel Dolç.



16 comentaris:

  1. Jo sóc mediterrània d'hivern. A l'estiu... fujo de les platges, les aglomeracions i la calor.
    La combinació de la menta, els pinyons i la mozarella és molt del meu gust, es nota que compartim l'amor pel mediterrani, oi? :)

    ResponSuprimeix
  2. Muy rico y muy mediterraneo pero me queda colgada del suflé de limón. ¡que goloso se ve!
    Besitos.

    ResponSuprimeix
  3. Jo sóc mediterrania d'hivern i estiu! I el plat que has preparat me'l menjaria tot l'any!
    Petunets,
    Eva.

    ResponSuprimeix
  4. Margarida, jo com tu. Fujo de les platges i de la calor! ;)
    Aquest plat de pasta mediterrani, una delicia per menjar tot l'any!
    Petons!

    ResponSuprimeix
  5. Mama, les tallarines mediterrànies són boníssimes! De fet, aquesta vegada no val a guiar-se per la vista, ja que de gust són molt més bones! :P

    ResponSuprimeix
  6. a mi m'agrada la platja a la primavera, quan hi ha poca gent i em quedo estones mirant la grandiositat de la mar.......a l'estiu, no hi vaig mai, la gent , les cues...no està fet per mi

    una manera diferent de menjar pasta

    ptns

    ResponSuprimeix
  7. jo soc molt mediterrània, pero m' agrada la calma i la tranquilitat, així que a l' estiu poca platja, pero a la tardor i a l' hivern és un plaer, contemplar el mar i la seva inmensitat. Un plat molt del meu gust, i l' Eneida també!

    Un petó! Beth

    ResponSuprimeix
  8. Doncs nosaltres la platja ens encanta, el blau del mar, les onades, la seva remor!! El iode ens carrega les piles i ens fa estar molt més feliços. Tot i així la nostra felicitat seria plena si al tornar de la platja ens esperés a taula aquesta meravellosa recepta. un petó enorme.

    ResponSuprimeix
  9. Bufff jo sóc 100% mediterranea radiacal !! em trobaràs sempre que pugui espaxurrada al sol sigui hivern o estiu ho necessito, necessito fer la fotosíntesis cada dia com les plantes. M'encanta estar a l'aire lliure i gaudir de les platjes, la sorra, adoro el mar .. sóc navegant ...

    mmm tema tallarines em sap greu que la reina s'haugés de suicidar per donar nom a un plat tant bo i tant mediterrani !!!!!!

    petunets i bon cap de setmana

    ResponSuprimeix
  10. No m' agraden les aglomeracions de gent a l' estiu a les platges. Per aixó per les vacances (que les fem a l' agost com la majoria de gent) ens agrada més anar a la muntanya ( que si hi ha molta gent no es nota tant).
    Les tallarines fetes així han de ser delícioses i ja va bé una recepta amb força tomaquet per aprofitar els de l' hort.
    ptns.

    ResponSuprimeix
  11. Doncs jo sóc mediterrània de tots costats!
    M'encanta el mar i tot el que comporta.
    Aquestes tallarines m'encantes, les trobo molt fresques i tote els ingredients que porten m'agraden molt!
    Deliciosos!
    Una abraçada!

    ResponSuprimeix
  12. Oh, sí, com si estiguessim a Nàpols, menjant a la fresca aquest plat de pasta tan mediterranea i mirant el mar.. Ja em poso al lloc..

    ResponSuprimeix
  13. M'agrada el mediterrani sense aglomeració y el olor a mar.
    El plat de pasta també m'agrada segur.

    ResponSuprimeix
  14. Gemma: d'on no podem fugir és de les aglomeracions a les carreteres, de tanta gent que va a la platja!

    Mari Carmen: veo que tú eres más de postres, como yo!

    El cullerot Festuc: això és quedar com una reina! (A casa també ens el mengem tot l'any)

    Mercè: de la platja sí que fujo. De la calor, ja voldria, ja. Però on vaig?

    Natàlia: sí, tu sempre dius que el seu aspecte no li fa justícia, i que quan el tastes és molt millor del que et podries imaginar! Gràcies, guapa!

    Manresa: No sabia que hi hagués tanta gent que fugís del mar a l'estiu! També m'agrada contemplar el mar. Al Maresme tenim la sort de tenir el mar a una banda i la muntanya a l'altra.

    La Llibreta Viatgera: L'Eneida és un bon llibre, com també ho és l'Odissea. S'aprenen tantes coses amb els clàssics!

    La Cuina Vermella: o sigui, vosaltres sou d'aquells que a l'estiu esteu lluents i macos, no? Doncs jo, "moreno paleta", o pitjor, perquè a més a més tinc les mans i els peus blancs (dels guants i dels mitjons d'anar en bici). La platja em cansa tant que ni un plat com aquest m'ajudaria a refer-me!

    Mar: jo sempre havia somiat tenir una barqueta i navegar, però la por m'ha privat d'aquest plaer! Una vegada vaig baixar en canoa pel riu Sella, i ...encara ara riem quan ho expliquem, però quan érem a l'aigua... les peripècies que vam patir les meves filles i jo!

    Annafs: a la muntanya també es passa calor, eh! Fa uns quants estius vam fer moltes excursions a peu el mes d'agost, a la recerca d'Arbres Monumentals de Catalunya, i vam suar la cansalada. Sort de les tempestes que apareixien a mitja tarda.

    Illetapitita: Doncs a mi m'agrada l'estiu perquè hi ha moltes hores de llum però, si pogués, trauria els mesos de més calor del calendari, i passaria directament del maig al setembre!

    Maria: sí, sí, posa't al lloc i reserva'm un per a mi! I si pot ser amb ombra i sense mosquits!

    Maria Dolores: oh, sí, l'olor de mar m'encanta! I m'horroritza veure com han fet malbé tants paisatges naturals, per construir-hi hotels horrorosos!

    Gràcies a tots pels comentaris. He trigat una mica a contestar perquè aquests dies he estat tant enfeinada que no he tingut temps ni d'obrir l'ordinador!

    ResponSuprimeix
  15. Què bo, amb pocs ingredients podem fer un gran plat. M'agrada!

    ResponSuprimeix
  16. bajoqueta: a casa ens agrada molt, i fet així. Però si t'agraden les olives negres, també en pots afegir per donar una mica més de color.És un plat molt bo. No té comparació a unes tallarines amb tomàquet fregit de pot, i no costa gaire més de preparar!

    ResponSuprimeix