Cassoleta de formatge amb fruites d'estiu

Per què tenim el costum de parlar malament quan pel mateix esforç podem fer-ho correctament? Fa uns anys, els que ja tenim una edat, fèiem servir paraules incorrectes perquè no en sabíem més. No havíem rebut formació en la nostra llengua i la influència del castellà al carrer era molt forta.

No va ser fins després d'assistir a unes classes voluntàries de català, que es van fer a l'institut quan jo tenia quinze anys, que vaig aprendre a escriure en la meva llengua i a corregir alguns defectes. Va ser aleshores quan vaig començar a utilitzar paraules com bústia en lloc de bussó, vorera en lloc d' acera o quadre en lloc de quadro. Això, potser us farà riure, però són vicis del llenguatge que aprens i sovint costa de desempallegar-te'n.

Però no vull parlar només de mi. Per què diem blog si el que tenim és un bloc? Per què veiem escrit a tot arreu tarta i tartaleta, quan en català no existeixen aquestes paraules? Una tarta és un pastís. I un pastís petit és un pastisset. I si una base en forma de cassola l'omplim amb carn, peix, verdura o bé dolços, aleshores parlem d'una cassoleta.






La proposta d'avui la podia haver anomenat Tartaleta de formatge perquè tothom entengués de què es tractava, però m'he estimat més batejar la meva recepta com a Cassoleta de formatge amb fruites d'estiu. Digueu-me purista, si voleu. Jo més aviat diria que sóc maniàtica i, com diu la meva mare, les manies, no les curen els metges.

Primer preparem la pasta brisa com vam aprendre aquí, tenint en compte que en aquesta recepta li afegim sucre i rovell d'ou perquè necessitem pasta brisa dolça. Havíem vist que, quan utilitzem un motlle gran, posem paper vegetal i cigrons a sobre de la base perquè no s'infli durant la cocció. Però com aquí fem servir motlles petits, podem suprimir aquest pas, per no tenir tanta feina, i punxar la base amb una forquilla abans de posar-los al forn.

Si veiem que, tot i això, les cassoletes s'inflen una mica pel mig, obrim la porta del forn i amb una cullereta aixafem la base. Després de 10 minuts a 200º, les traiem del forn i pintem la base amb clara d'ou batuda. Això farà que la pasta no s'humitegi amb la crema. Les tornem a enfornar 3 o 4 minuts més i les deixem refredar.





Posem en remull els fulls de gelatina. En un cassó aboquem la nata, la pell de les llimes i el sucre i els posem a foc baix. Deixem que bullin 2 minuts, els traiem del foc i hi afegim els fulls de gelatina escorreguts. Ho deixem refredar, remenant de tant en tant. Retirem les pells. Espremem el suc de les llimes, el colem i l'afegim a la nata. Incorporem també el formatge, remenant amb un batedor.





En ser aquest farciment una mica líquid, si l'aboquéssim a la base de les cassoletes, ens vessaria per tots els costats. Per evitar-ho, fem un cercle amb un plàstic especial per a pastissos freds, i l'enganxem amb un tros de cel·lo. Ara ja podem repartir la crema de formatge sobre totes les cassoletes i les deixem a la nevera tota la nit.





En el moment de servir, retirem el plàstic i acompanyem les cassoletes amb boles fresques de síndria, meló i préssec, fetes amb una cullera parisenca. Podem fer una decoració més bonica acompanyant el conjunt amb unes fulles de xocolata a la menta. Per fer-les només hem de pintar el revers d'unes fulles de menta amb xocolata fosa al bany Maria. Les deixem com a mínim una hora a la nevera, i amb molta cura, retirem la fulla de menta. La seva aroma es repartirà per tot el plat.


Ingredients: (per a 10 cassoletes de 8 cm)

Per a la pasta brisa dolça:
200 g farina
100 g mantega
1 1/4 cullerada d'aigua freda
1 rovell d'ou
70 g sucre
1 pessic de sal

1 clara per pintar les cassoletes

Per a la crema de formatge:
2 llimes
300 ml de nata
75 g sucre
3 fulls de gelatina
200 g formatge cremós

Per decorar:
fruita d'estiu (meló, síndria, préssec, pruna, mango...)
xocolata
fulles de menta






Tenint un plat com aquest al davant, qui no sentirà el plaer irresistible de menjar fruita? Tanqueu els ulls i proveu d'endevinar quina fruita us esteu menjant.