Zuccotto








El Zuccotto és un postre típic de la zona de Florència i la seva forma està inspirada en la cúpula arrodonida d'Il Duomo di Firenze, construïda al segle XV per Brunelleschi.

Duomo ve del mot llatí domum, que vol dir "casa" i, com ja sabeu, del "lloc on tenim la casa" en diem domicili. Després, per extensió, va passar a significar casa de Déu i catedral, raó per la qual a Itàlia reben aquest nom algunes catedrals, com Il Duomo di Milano i Il Duomo di Pisa, entre d'altres.






És original? Us ha cridat l'atenció aquest pastís? N'estic segura. Però... penseu, potser, que n'hi prou amb mirar les imatges i que no val la pena fer-lo perquè sembla complicat? Poseu l'excusa que no teniu un motlle adequat? Deixeu-vos de romanços, busqueu qualsevol carmanyola amb forma arrodonida i seguiu les instruccions que us dono. Penso passar llista a veure qui ha fet els deures!

El més laboriós és fer les làmines de pa de pessic, però com ja us vaig explicar aquí , no té cap dificultat. Si us ho estimeu més, podeu fer un pa de pessic i tallar-lo a làmines d'un dit de gruix, com vaig fer aquí. Tant si heu fet una cosa o l'altra, quan les làmines estiguin fredes, en una tallem una circumferència de la mida del motlle, i en l'altra, tires en forma de triangles. Folrem el motlle amb film transparent, deixant que pengi per fora, i després cobrim tota la superfície del motlle amb els trossos del pa de pessic.





Posem el licor dins d'un spray de plàstic (en trobareu a les farmàcies) i polvoritzem tot el pa de pessic. Com els meus fills no són gaire amants dels licors als pastissos, no l'he emborratxat gaire. Però si vosaltres sou més partidaris dels sabors intensos, podeu anar tirant cullerades de licor fins a tenir-lo tot ben impregnat.

Preparem la trufa desfent la xocolata al bany Maria. Quan estigui fosa, la barregem amb el Mascarpone fins que tinguem una massa homogènia, i l'escampem per sobre del pa de pessic fins a cobrir-lo tot.

Triturem les ametlles i esmicolem la xocolata a trossos petits. Muntem la nata, li afegim el sucre i el Mascarpone, batent amb cura, i finalment posem els ametlles i la xocolata. Ho remenem amb una espàtula i tot seguit ho aboquem a sobre de la trufa, omplint tot el forat que ens havia quedat al centre del motlle.

Ho cobrim tot amb la circumferència de pa de pessic que tenim reservada, polvoritzant-la també amb una mica de licor, ho tapem amb film transparent i ho deixem a la nevera tota la nit. L'endemà, retirem el motlle i el film. Decorem, amb una mica de paciència, la cúpula amb sucre mòlt i cacau en pols. La reservem a la nevera fins al moment de servir, encara que com més fresqueta estigui, més bona serà.





La cúpula del Duomo té forma octogonal, però no em vaig veure en cor d'imitar-la bé, i la vaig acabar fent hexagonal. Espero que en Filippo Brunelleschi no s'ho prengui malament! Una cosa sí us diré: vaig trigar més a decorar la cúpula que a fer-la perquè, un cop ja has aconseguit calcular la mida que ha de fer cada franja, has de passar a l'acció, empolvorant-ne una amb sucre, i després una altra amb cacau al costat, mirant de no embrutar l'anterior.










La cúpula de Florència és un dels pocs monuments considerats des de la seva edificació com a perfecte. El meu Zuccotto tècnicament no ho és, però us puc assegurar que a casa va ser considerat, d'una manera unànime, com un dels postres més bons que hem menjat en molt de temps.

No us espanteu, quan mireu els ingredients, per la quantitat de Mascarpone que porta. Penseu que vaig fer una senyora cúpula per a dotze persones. Si sou menys, poseu la meitat de les quantitats indicades. Ah, una altra cosa important! No diré que sigui lleuger però, encara que no ho sembli, no embafa gens. De fet la idea està treta del llibre Cocina Sana, de Sophie Braimbridge.


Ingredients:

Per fer les làmines de pa de pessic:
6 ous (3 + 3)
200 g sucre (100 + 100)
180 g farina (90 + 90)
2 culleradetes de llevat (1 + 1)
ratlladura de llimona

Per al farciment:
30 ml d'Amaretto
375 g xocolata Nestlé Postres
750 g formatge Mascarpone

250 g nata
500 g formatge Mascarpone
50 g sucre mòlt
100 g ametlles torrades
125 g xocolata Nestlé Postres

Per decorar:
sucre mòlt
cacau en pols






I si voleu passar unes hores agradables amb una bona lectura, us recomano l'obra de Salman Rushdie, L'encantadora de Florència, Edicions Bromera (L'Eclèctica, 161). És un dels llibres que m'he reservat per a aquestes vacances.




25 comentaris:

  1. Margarida; -El món de la cuina- Com sempre Margarida espléndida de debó... encara que si vols passar per el meu "domicili" -que pots venir i passar sempre que vulgis- pots portar un Zucotto -per exemple- mmm... i amb tots aquests ingredients "tècnicament" molt i molt considerable Margarida¡. Que vaigi de gust. Josepb -menja de bacallà-

    ResponSuprimeix
  2. Ostres Margarida, la teva casa és preciosa, t'ha quedat de fàbula, tens unes mans delicades i precises!!!
    Un petó enorme.

    ResponSuprimeix
  3. No tenia ni idea de que era el Zuccotto, però t' ha quedat espectacular, com sempre.
    Vaja feinada que has tingut...
    ptns.

    ResponSuprimeix
  4. Wuau!! Si que m'ha cridat l'atenció si...no coneixia pas aquest pastís...que bo!!! I la rpesentació com sempre perfecte!
    Petunets,
    Eva.

    ResponSuprimeix
  5. Nena estic amb la boca oberta a més no poder, t´ha quedat perfecte, el que jo vaig fer amb cireres em va quedar més aixafat jajaja bo pero més desfet, i també m´ha agradat moltíssim la història d´aquest dolç...petonets artista!!!

    ResponSuprimeix
  6. Quina passada!!!! T'ha quedat genial, amb la forma i el farcit perfectes :) Però quina feinada, eh?
    La història del pastís és genial, no m'estranya que no t'atrevissis amb un octàgon... ha de ser molt difícil decorar el pastís sense que es barregin els colors.
    I el farcit... el gustet de l'amaretto m'encanta, segur que et transporta a Itàlia a la primera cullerada :)

    ResponSuprimeix
  7. Margarida, un aplaudiment!! Impressionant!! T'ha quedat un pastís que desconeixia amb una presentació de 10!! Com ho vas fer per decorar-lo i que no se't barregéssin els colors?
    Felicitats!! :)
    Petons!

    ResponSuprimeix
  8. Margarida, tens raó amb això que sembla més complicat quan el veus fet que quan en llegeixes l'explicació. I a més amb xocolataaa!, la meva passió.
    A veure si cau aviat.
    Mònica

    ResponSuprimeix
  9. Margarida, aquest pastís és de nota, increïble, deu ni do la feinada, ara que t' ha quedat perfecte, tot i la dificultat!! Enhorabona, m' he quedat bocabadada mirant el pas a pas a l' slide!!

    Un petó! Beth

    ResponSuprimeix
  10. Quina gràcia Margarida jo vaig estar dos mesos llargs a Florencia estudiant i cada dia pasava trenta mil cops per davant del Duomo ..
    El pastís no té preu eh ... de fora t'ha quedat una obra d'art però de dins ja millor no fer comentaris... francament felicitats !!!!

    petunets

    ResponSuprimeix
  11. Absolutamente fantástico!!

    Enhorabuena, que hermosura!!

    ResponSuprimeix
  12. Bon dia Margarida.
    MA,CHE COSA FAI?...Cada dia poses el llistó mes alt.M'ha impressionat este pastís,no el coneixia fins ara, però ja no se m'oblidarà.El farcit em pareix riquíssim,i la decoració insuperable,crida l'atenció d'immediat i tens que escodrinyar-ho precís.
    Estes vacacions m'ho pose com a pendent en fila zero.
    Besets.

    ResponSuprimeix
  13. Osti tu això és molt original!

    Si que sembla complicat, però com sempre mos ho expliques molt bé :)

    ResponSuprimeix
  14. Tiene una pinta deliciosa!!!
    Un saludo

    ResponSuprimeix
  15. El pastís m'ha encantat i, com sempre, t'ha quedat fantàstic. Però no he pogut veure l'slide. He de fer alguna cosa especial perquè corrin les imatges?!

    Petó!

    ResponSuprimeix
  16. Josepb: prenc nota: quan el torni a fer, un tros reservat per a tu!

    La cuina vermella: les vistes de "casa meva" potser no són espectaculars, però l'interior és "sensacional"

    Annafs: feinada? T'asseguro que em poc més de 3/4 d'hora el vaig fer! Decorar-lo ja és una altra història!

    El cullerot Festuc: una de les meves filles diu que no sé fer fotos, perquè no li fan justícia a com era d'espectacular en realitat. N'he d'aprendre!

    Maria Jose: sí que és veritat que n'havies fet un: no me'n recordava i ara ho he vist. Sí que devia ser bo el teu amb cireres. De fet, el llibre d'on vaig treure la recepta deia que s'havia de posar trossets de mandarina i cireres, però vaig pensar que amb ametlles torrades i trossets de xocolata als meus fills els agradaria més.

    Gemma: repeteixo: el vaig fer amb menys d'una hora. Però m'hi vaig passar gairebé dues hores per decorar-lo!

    Mercè:amb paper, llapis i compàs vaig calcular la mida que havia que havia de fer cada franja, i ho vaig retallar en un full de paper. I posant aquest full (amb el forat de la franja)a sobre del pastís, li vaig tirar sucre mòlt amb un colador. El primer tros perfecte. Després vaig fer el segon. Si hagués tingut més mans potser no m'hauria costat tant, però amb una aguantava el paper, amb l'altra el colador,amb un ull vigilava que el paper no em toqués gaire la franja feta, i amb l'altre ull mirava de tirar al seu lloc el cacau... Total, que no quedava gaire bé, i ho havia de retocar, una i una altra vegada.I no et dic l'última franja, havent de vigilar de no embrutar el tros de la dreta i el de l'esquerra... ufff! La solució fàcil hauria estat decorar-lo tot amb sucre o amb cacau. Crec que la propera vegada ho faré així! Us ho aconsello.

    Xocolata: i si mires l'slide, encara sembla més fàcil, que realment és així: facilíssim!

    La llibreta viatgera: per això vaig posar l'slide, perquè veiéssiu que no és gens complicat. Repeteixo: entre fer el pa de pessic, coure'l, tallar-lo, fer la trufa i la crema i omplir el motlle, menys d'una hora!

    Mar: mira-te-la ella! Què era, una mena d'Erasmus?
    I una d'aquestes trenta mil vegades hi vas entrar per veure'l per dins? Jo ho hi he estat, però diuen que és molt bonic.

    Su: pues mira, más que hermosura, diría ricura! Porque estava... vamos, ni te lo cuento, porque me dan ganas de volverlo a hacer!

    Mesilda: tu sí que ets una alumna aplicada, perquè et veig molt decidida a fer-lo. Em penso que tots els altres s'han espantat. I repeteixo: es fa en menys d'una hora. I jo perquè el vaig fer molt gros, però si el feu la meitat de petit encara trigareu menys!

    Bajoqueta: pots adaptar-lo a la teva conveniència. No sé com faràs tu el pa de pessic, però la resta d'ingredients te'ls pots menjar tranquil·lament, sense problemes, oi?

    Cris: la pinta y la esencia, porque te aseguro que se terminó enseguida!

    Anna: potser que hi hagi algun moment que no surti l'slide, però això és cosa seva. Ahir al vespre vaig entrar un moment al bloc i vaig veure que no sortia, però avui sí. No sabria dir-te perquè passa. Vés entrant a hores diferents a veure si tens més sort. Ja fa ràbia, ja, que després de donar-me tanta feina (vaig trigar més a fer l'slide que el pastís!)no es pugui veure. I justament el vaig posar per demostrar que el zuccotto era fàcil de fer.

    Estic molt contenta que us hagi agradat el meu zuccotto. Només us diré que el feu i veureu com us agradarà!

    ResponSuprimeix
  17. Ostres això és una gran obra d'art!
    Els ingredients utilitzats són tots molt bons i la decoració és genial!
    Quina paciència!
    I la història com sempre genial.
    Una abraçada!

    ResponSuprimeix
  18. Caram Margarida, ets una autèntica artista!!!
    Per cert, passa pel meu blog i t'hi podras veure.
    PTNTS
    Dolça

    ResponSuprimeix
  19. Hola Margarida. Aprovecho un hueco para hacer una incursión por vuestros blog,s y tratar de dejaros algún comentario.
    Sí ya las cúpulas de los Duomos son una obra de arte arquitectónico, este Zuccotto que has preparado es toda una obra de arte culinario. Sin duda eres una maestra en la cocina.
    No tengo palabras para expresar lo que veo y tu forma de hacerlo. sencillamente delicioso.
    Espero que lo estés pasando estupendamente.
    Saludos

    ResponSuprimeix
  20. M'ha agradat molt aquesta recepta. Només em fa mandra fer el pa de pessic i no és intercanviable amb el de compra, que aquell, al menys a mi, no m'agrada gens.
    I l'explicació visual és perfecta per acabar d'entendre-ho.
    Si en Brunelleschi veiés la teva cúpula es quedava de pedra..
    Petons i fins meitat de setembre, que descanso per un temps..
    Si puc t'aniré seguint.

    ResponSuprimeix
  21. Bien se ve que te gustan los postres y con esta "foto" me he quedado ANONADADA ¡¡ que maravilla!! y como tiene que estar esto con lo que lleva dentro.

    Gracias por visitarme y dejar algún que otro consejillo.

    Besos.

    ResponSuprimeix
  22. Illetapitita: Sí, molta paciència, però la propera vegada serà un Zuccotto fosc, perquè penso cobrir-lo tot amb cacau en pols!

    Dolça: m'ha fet molta il·lusió veure'm en una de les pàgines! Moltes felicitats per aquest primer any farcit de bones receptes!

    Juan: pues no sé si me lo estoy pasando tan estupendamente como tú: es que no me gusta el verano. Aquí, en la costa central, hace mucha humedad, y el calor es asfixiante! Yo prefiero la primavera. Suerte tengo de los pasteles fresquitos como éste, que me alegran la vida!


    Maria: anima't, que el pa de pessic es fa en poc més de 15 minuts: 5 per fer la pasta i 10 per enfornar! Però ara fes vacances, ja el faràs a la tornada. Que t'ho passis molt bé!

    Erruki: yo te lo diré, como estaba: BUENÍSIMO!!! (Pero atención: aquí nada era light, así que lo tendrás que adaptar a tus necesidades!)

    Gràcies a tots pels comentaris!

    ResponSuprimeix
  23. Guau, qué forma más bonita tiene!! Es superllamativo.

    ResponSuprimeix
  24. Se me hace la boca agua,uuuhhmmmm¡¡¡
    se ve delicioso,y el reportage es fantastico...y la decoracion preciosa.
    besos

    ResponSuprimeix
  25. Maria Lunarillos: Tanto que cuesta maquillarlo y luego nos lo comemos en un momento! Así de breve es la vida de los pasteles!

    cooking-love: se ve y "se nota" cuando lo comes! Respecto a la decoración, si quisieras hacerlo, te recomiendo que lo maquilles sólo con cacau, o con azúcar. Un minuto y listo para comer!

    Os agradezo la visita a mi cocina y los comentarios que me hacéis. Me gustaría poder hacer magia y que todo aquel que entrara en mi cocina pudiera comer un pedacito de las recetas que preparo. Así podríais ver lo buenas que son. Besos.

    ResponSuprimeix